Taula de continguts
10 les relacions: Assarhaddon, Assíria, Babilònia, Ciutat estat, Elam, Nippur, País de la Mar, Regne d'Elimaida, Sippar, Urtak.
Assarhaddon
Cara d'Assarhaddon en una estela al Museu de Pèrgam a Berlín Estela d'Assrhaddon que commemora el seu retorn després de vèncer a Taharqa el 671 aC, al museu de Pèrgam de Berlín Assarhaddon (Aššur-aḫa-iddin o Asshur-akh-iddin, també Esarhaddon) va ser rei d'Assíria cap als anys 681 aC-669 aC.
Veure Humbanhaltaix II і Assarhaddon
Assíria
Escultura assíria. Assíria (siríac) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.
Veure Humbanhaltaix II і Assíria
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Veure Humbanhaltaix II і Babilònia
Ciutat estat
Una ciutat estat és una ciutat sobirana independent que exerceix el poder sobre la seva vida política, econòmica i cultural sobre el seu territori contigu.
Veure Humbanhaltaix II і Ciutat estat
Elam
Elam, casa reial Elam fou un regne de la part sud-oest Khuzestan de l'actual Iran, constituït per una federació de regnes o regions de població elamita.
Veure Humbanhaltaix II і Elam
Nippur
Localització de '''Nippur''' a Mesopotàmia. Nippur (en sumeri Nibru, sovint registrat amb el logograma 𒂗𒆤𒆠, EN.LÍLKI, "Ciutat d'Enlil", en accadi Nibbur) actualment Tell Nuffar, va ser una ciutat estat de Mesopotàmia que va sorgir cap a l'any 2700 aC i va mantenir un difícil equilibri entre Kix i Uruk.
Veure Humbanhaltaix II і Nippur
País de la Mar
El País de la Mar Pàg.
Veure Humbanhaltaix II і País de la Mar
Regne d'Elimaida
El Regne d'Elimaida va ser un estat autònom del segle II aC fins a principis del segle III, sovint un vassall sota control de l'Imperi Part.
Veure Humbanhaltaix II і Regne d'Elimaida
Sippar
Sippar (en sumeri: 𒌓𒄒𒉣𒆠, Zimbir) va ser una ciutat estat de Mesopotàmia que al començament de la civilització sumèria va exercir per un temps l'hegemonia, que va perdre davant de la ciutat de Xuruppak.
Veure Humbanhaltaix II і Sippar
Urtak
Urtak o probablement en elamita Urtagu va ser rei d'Elam de l'any 675 aC al 664 aC.
Veure Humbanhaltaix II і Urtak