Taula de continguts
26 les relacions: Antoni de Cardona i de Luna, Batalla naval de Barcelona (1359), Cardona, Comtat de Caltabellotta, Corts de Montsó (1362-1363), Ducat de Cardona, Ducat de Gandia, Guerra dels Dos Peres, Hug de Cardona-Anglesola i de Luna, Hug VI d'Empúries, Jaume III de Mallorca, Joan el Caçador, Joan II d'Empúries, Joan Ramon Folc I de Cardona, Llinatge dels Cardona, Pere de Cardona i de Luna, Pere el Cerimoniós, Ramon Berenguer d'Aragó i d'Anjou, Regne de Castella, Roger Bernat I de Pallars Sobirà, Vescomtat de Pallars, 1334, 1375, 1400, 15 d'octubre, 2 d'agost.
Antoni de Cardona i de Luna
Antoni de Cardona i de Luna o Antoni de Cardona d'Anglesola i de Luna (? ~1380 - Sicília, 1439) fou comte de Collesano i virrei de Sicília (1416-1421).
Veure Hug II de Cardona і Antoni de Cardona i de Luna
Batalla naval de Barcelona (1359)
La Batalla naval de Barcelona de 1359 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.
Veure Hug II de Cardona і Batalla naval de Barcelona (1359)
Cardona
Cardona és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.
Veure Hug II de Cardona і Cardona
Comtat de Caltabellotta
El Comtat de Caltabellotta (en català, Comtat de Catalabellota) fou una entitat feudal del Regne de Sicília que va existir entre el segle XIV i principis del segle XIX, que es correspon amb l'actual vila de Caltabellotta, a la província d'Agrigent, Sicília.
Veure Hug II de Cardona і Comtat de Caltabellotta
Corts de Montsó (1362-1363)
Les Corts de Montsó de 1362-1363, Corts Generals de la Corona d'Aragó, foren convocades per Pere el Cerimoniós, a Perpinyà estant, el 10 d'octubre de 1362, per a celebrar-se el 10 de novembre a Montsó, amb l'objectiu d'aconseguir ràpidament recursos per a fer front a la nova fase de la guerra amb Castella, coneguda com la guerra dels dos Peres, després de la ruptura de la pau de Deza-Terrer.
Veure Hug II de Cardona і Corts de Montsó (1362-1363)
Ducat de Cardona
El ducat de Cardona, anteriorment vescomtat de Cardona i comtat de Cardona, neix a partir del vescomtat d'Osona en el i fins al restarà en mans de la família Cardona.
Veure Hug II de Cardona і Ducat de Cardona
Ducat de Gandia
El Ducat de Gandia és un títol nobiliari creat per Martí l'Humà a partir del Senyoriu de Gandia i concedit a Alfons d'Aragó i Foix (el Vell) en 1399, amb Gandia com a centre del ducat.
Veure Hug II de Cardona і Ducat de Gandia
Guerra dels Dos Peres
La guerra dels Dos Peres, que tingué lloc entre 1356 i 1375, enfrontà la Corona d'Aragó i el Regne de Castella i en certa manera fou també un conflicte personal entre els respectius monarques Pere el Cerimoniós i Pere el Cruel.
Veure Hug II de Cardona і Guerra dels Dos Peres
Hug de Cardona-Anglesola i de Luna
Hug III de Cardona i de Luna (o Hug Folc de Cardona-Anglesola) (? - 1410) fou baró de Bellpuig.
Veure Hug II de Cardona і Hug de Cardona-Anglesola i de Luna
Hug VI d'Empúries
Hug VI d'Empúries i I de Cardona (?, ?) fou comte d'Empúries (1322-1325), vescomte de Cardona (1332-1334) i primer baró de Guadalest (Marina Baixa).
Veure Hug II de Cardona і Hug VI d'Empúries
Jaume III de Mallorca
Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 - Llucmajor, 1349) fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349).
Veure Hug II de Cardona і Jaume III de Mallorca
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Veure Hug II de Cardona і Joan el Caçador
Joan II d'Empúries
Joan d'Empúries i d'Aragó (? - 1401), comte d'Empúries (1398-1401).
Veure Hug II de Cardona і Joan II d'Empúries
Joan Ramon Folc I de Cardona
Joan Ramon Folc I de Cardona (3 de gener de 1375 - 11 d'abril de 1441) fou comte de Cardona i vescomte de Vilamur (1400-1441).
Veure Hug II de Cardona і Joan Ramon Folc I de Cardona
Llinatge dels Cardona
Escut d'armes dels Cardona. ''De gules, tres cards d'or''. El llinatge dels Cardona va ser una família nobiliària d'origen català, la segona en importància del Principat de Catalunya i també de la Corona d'Aragó, després de la família reial.
Veure Hug II de Cardona і Llinatge dels Cardona
Pere de Cardona i de Luna
Monsenyor Pere de Cardona (? - Lleida, 9 de desembre de 1411) va ser bisbe de Lleida (1407-1411).
Veure Hug II de Cardona і Pere de Cardona i de Luna
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Veure Hug II de Cardona і Pere el Cerimoniós
Ramon Berenguer d'Aragó i d'Anjou
Ramon Berenguer d'Aragó i d'Anjou (1308 - ca. 1366) fou príncep d'Aragó, comte de Prades i baró d'Entença (1324-1341) i comte d'Empúries (1341-1364).
Veure Hug II de Cardona і Ramon Berenguer d'Aragó i d'Anjou
Regne de Castella
El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.
Veure Hug II de Cardona і Regne de Castella
Roger Bernat I de Pallars Sobirà
Roger Bernat I de Pallars-Mataplana i de Foix-Castellbò (1370 - 1424) fou comte de Pallars Sobirà i senyor d'Urtx (1416 - 1424).
Veure Hug II de Cardona і Roger Bernat I de Pallars Sobirà
Vescomtat de Pallars
Escut dels vescomtes de Vilamur El vescomtat de Pallars fou una jurisdicció feudal del comtat de Pallars i després del Pallars Jussà.
Veure Hug II de Cardona і Vescomtat de Pallars
1334
El 1334 (MCCCXXXIV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Hug II de Cardona і 1334
1375
Atles Català de la Corona de Catalunya i Aragó, de l'any '''1375'''.
Veure Hug II de Cardona і 1375
1400
; Països Catalans.
Veure Hug II de Cardona і 1400
15 d'octubre
El 15 d'octubre és el dos-cents vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Hug II de Cardona і 15 d'octubre
2 d'agost
El 2 d'agost és el dos-cents catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quinzè en els anys de traspàs.
Veure Hug II de Cardona і 2 d'agost
També conegut com Hug Folc II de Cardona.