Taula de continguts
68 les relacions: Hug d'Arle, Hug d'Empúries (mariscal del Temple), Hug d'Urgellès, Hug Dalmau de Cervera, Hug de Bonnevaux, Hug de Cardona i Gandia, Hug de Cardona-Anglesola i de Luna, Hug de Cervelló, Hug de Chalon, Hug de Cluny, Hug de Follalquer, Hug de Grenoble, Hug de Lincoln, Hug de Llupià i Bages, Hug de Montcada i de Cardona, Hug de Montgommery, Hug de Pierrepont, Hug de Pinós, Hug de Sant Víctor, Hug de Tolosa, Hug de Tours, Hug de Vermandois, Hug de Xampanya, Hug el Gran (robertià), Hug el Negre, Hug I d'Arborea, Hug I d'Empúries, Hug I de Borgonya, Hug I de Carcí, Hug I de França, Hug I de Lieja, Hug I de Nordgau, Hug I de Roergue, Hug I de Spoleto, Hug I dels Baus, Hug II d'Arborea, Hug II d'Empúries, Hug II de Borgonya, Hug II de Campdavaine, Hug II de Cardona, Hug II de França, Hug II de Nordgau, Hug II de Ponthieu, Hug II de Vermandois, Hug II dels Baus, Hug III d'Arborea, Hug III d'Empúries, Hug III de Borgonya, Hug III de Chalon, Hug IV d'Empúries, ... Ampliar l'índex (18 més) »
Hug d'Arle
Hug d'Arle (c. 880 - Arle, Regne de França, 947) fou comte d'Arle; rei de Provença (911 - 933) i rei d'Itàlia (926 - 10 d'abril de 947).
Veure Hug і Hug d'Arle
Hug d'Empúries (mariscal del Temple)
Fra Hug d'Empúries va ser el darrer mariscal de l'orde del Temple a Terra Santa.
Veure Hug і Hug d'Empúries (mariscal del Temple)
Hug d'Urgellès
Hug d'Urgellés és un personatge llegendari, un sant popular, però inexistent.
Veure Hug і Hug d'Urgellès
Hug Dalmau de Cervera
Hug Dalmau, més tard, Hug Dalmau de Cervera o Hug de Cervera (-1095).
Veure Hug і Hug Dalmau de Cervera
Hug de Bonnevaux
Hug de Bonnevaux (Delfinat, ca. 1120 - Abadia de Bonnevaux, Delfinat, 1194) fou un monjo cistercenc, abat de Bonnevaux.
Veure Hug і Hug de Bonnevaux
Hug de Cardona i Gandia
Hug de Cardona i de Gandia, conegut com "el Navarrès" (?, ~1405 - ?, ~1470) fou senyor del Real, Benicanena, Benipeixar i Beniopa (a l'horta de Gandia) i senyor de Guadalest.
Veure Hug і Hug de Cardona i Gandia
Hug de Cardona-Anglesola i de Luna
Hug III de Cardona i de Luna (o Hug Folc de Cardona-Anglesola) (? - 1410) fou baró de Bellpuig.
Veure Hug і Hug de Cardona-Anglesola i de Luna
Hug de Cervelló
Hug de Cervelló fou un bisbe català, membre d'una família noble, fill de Guerau Alemany IV de Cervelló.
Veure Hug і Hug de Cervelló
Hug de Chalon
Hug III de Chalon dit Hug de Borgonya (1220- 1266) fou comte de Borgonya per matrimoni amb la comtessa Adelaida I de Borgonya.
Veure Hug і Hug de Chalon
Hug de Cluny
Hug de Cluny o de Semur o Hug el Gran (Semur, Borgonya, Regne de França, 13 de maig de 1024 - Cluny, 28 d'abril de 1109) va ser un monjo benedictí francès, sisè abat de Cluny.
Veure Hug і Hug de Cluny
Hug de Follalquer
Hug de Follalquer o Hug de Folcalquier fou castellà d'Amposta i mestre de l'orde de Sant Joan de l'Hospital en la corona d'Aragó durant la primera meitat del (1230-1244).
Veure Hug і Hug de Follalquer
Hug de Grenoble
Hug de Grenoble o de Châteauneuf (Châteauneuf-sur-Isère, ca. 1052 - Grenoble, 1132) va ser un bisbe de Grenoble, fundador de l'Orde de Chalais.
Veure Hug і Hug de Grenoble
Hug de Lincoln
Hug de Lincoln o Hug d'Avalon o Hug de Borgonya (Avalon, Delfinat, 1135/1140 - Londres, 16 de novembre de 1200) va ser un bisbe de Lincoln (Anglaterra), venerat com a sant des de 1220.
Veure Hug і Hug de Lincoln
Hug de Llupià i Bages
Hug de Llupià i Bages (Rosselló, ? - ?, 1427), fou bisbe de Tortosa i de València, i escriptor català en llengua llatina.
Veure Hug і Hug de Llupià i Bages
Hug de Montcada i de Cardona
Hug de Montcada i de Cardona (Xiva, Regne de València, 1478 - Golf de Salern, 28 de maig de 1528), General valencià de Mar i Terra i Virrei de Nàpols i de Sicília.
Veure Hug і Hug de Montcada i de Cardona
Hug de Montgommery
Hug de Montgommery (entre 1053 i 1059 – Anglesey, 31 de juliol de 1098), fou el segon comte de Shrewsbury, un noble anglo-normand del grup anomenat cambro-normand (els que van colonitzar el país de Gal·les).
Veure Hug і Hug de Montgommery
Hug de Pierrepont
Hug de Pierrepont (diòcesi de Laon, 1165 - Huy, 4 d'abril de 1229) fou príncep-bisbe del principat de Lieja des de 1200 a 1229.
Veure Hug і Hug de Pierrepont
Hug de Pinós
Hug de Pinós va ser un noble català de la família Pinós, fill de Galceran I, Baró de Pinós (1067- 1117) i de la seva esposa Adelaida.
Veure Hug і Hug de Pinós
Hug de Sant Víctor
Hug de Sant Víctor (Saxònia, ca. 1096 - París, 11 de febrer de 1141) fou un cardenal i teòleg cristià de l'edat mitjana, una de les principals figures intel·lectuals del seu moment.
Veure Hug і Hug de Sant Víctor
Hug de Tolosa
Hug de Tolosa fou un possible comte de Tolosa i Nimes, que Settipani situa entre 961 i 978.
Veure Hug і Hug de Tolosa
Hug de Tours
Hug de Tours (Hug, comte de Tours i duc de l'Alta Alsàcia) (765-837) fou un comte franc de la nissaga dels eticònides, sogre de Lotari I i enemic de Bernat de Septimània.
Veure Hug і Hug de Tours
Hug de Vermandois
Escut d'armes del Comtat de Vermandois. Hug I de Vermandois (1053 - 18 d'octubre de 1101), anomenat Magnus o el Gran, fou el fill menor d'Enric I de França i la princesa rusa Anna de Kíev, i germà menor de Felip I de França.
Veure Hug і Hug de Vermandois
Hug de Xampanya
Hug de Rouen o de Xampanya (Xampanya, s. VII - Jumièges, 9 d'abril del 730) fou un noble franc, després monjo i bisbe de Rouen.
Veure Hug і Hug de Xampanya
Hug el Gran (robertià)
Hug el Gran, dit de vegades Hug el Blanc a causa del seu color pàl·lid, (Fontaines-en-Sologne, vers el 898 - 16 de juny de 956, Dourdan) fou comte de París, marquès de Nèustria de 923 a 956, després duc dels Francs a partir de 936, comte d'Auxerre del 954 a la seva mort, fou el pare d'Hug Capet.
Veure Hug і Hug el Gran (robertià)
Hug el Negre
Hug de Borgonya dit Hug el Negre (891 - 952) fou duc de Borgonya (923-952), comte de Varais i Ultra Saona, de Mâcon, d'Autun, comte i marquès de Provença el 936 i duc a Borgonya de 923 a 952.
Veure Hug і Hug el Negre
Hug I d'Arborea
Hug I d'Arborea, conegut també com a Hug II Ponç de Cervera, Hug II de Bas o Hug Poncet, (Oristany (Sardenya) 1178) net de Barisó I d'Arborea i de la segona dona d'aquest, Agalbursa.
Veure Hug і Hug I d'Arborea
Hug I d'Empúries
Hug I d'Empúries (ca. 965 - 1040), va ser comte d'Empúries del 991 fins a la seva mort el 1040.
Veure Hug і Hug I d'Empúries
Hug I de Borgonya
Hug I de Borgonya (1057 - Cluny 1093), duc de Borgonya (1076-1079).
Veure Hug і Hug I de Borgonya
Hug I de Carcí
Hug I de Carcí (910 –961) fou comte de l'alt Carcí, també conegut com a vescomte de Comborn.
Veure Hug і Hug I de Carcí
Hug I de França
Hug I de França o Hug Capet (Dourdan, 940 - Les Juifs, prop de Chartres, 24 d'octubre de 996) fou comte de París, duc de França (956 - 987), rei dels francs (987 - 996) i fundador de la dinastia dels Capets.
Veure Hug і Hug I de França
Hug I de Lieja
Hug I de Lieja (altres noms Ogó, Ogon) va ser abat de l'abadia de Maximí de Trèveris i bisbe de Lieja i abat de Lobbes de 921 a 945.
Veure Hug і Hug I de Lieja
Hug I de Nordgau
Hug I de Nordgau, mort el 940 fou comte a Nordgau, a l'Ortenau i a l'Aargau.
Veure Hug і Hug I de Nordgau
Hug I de Roergue
Hug I de Roergue nascut el 986, mort el 1053 fou comte de Roergue (vers 1010-1053).
Veure Hug і Hug I de Roergue
Hug I de Spoleto
Hug I de Spoleto o Hug de Toscana (o Tuscia), normalment anomenat el Gran, (al voltant de 953 - Pistoia, 21 de desembre de 1001) fou marquès efectiu de Toscana des de prop de 970 fins a la seva mort, però va portar el títol des del 13 de febrer del 962 en què el seu pare Hubert de Toscana li va cedir.
Veure Hug і Hug I de Spoleto
Hug I dels Baus
Hug I dels Baus (981-1060), fou el segon fill de Pons el Jove pertanyent a la senyoria dels Baus, a Provença.
Veure Hug і Hug I dels Baus
Hug II d'Arborea
Hug II d'Arborea fou fill il·legítim de Marià III d'Arborea i de Paulesa de Serra (o de Lacon).
Veure Hug і Hug II d'Arborea
Hug II d'Empúries
Hug II d'Empúries (?, ca.1035 - ?, 1116) va ser comte d'Empúries des de 1078 fins a la seva mort el 1116.
Veure Hug і Hug II d'Empúries
Hug II de Borgonya
Hug II de Borgonya o Hug Borrell (1084 - 1143) fou duc de Borgonya (1103-1142).
Veure Hug і Hug II de Borgonya
Hug II de Campdavaine
Hug II de Campdavaine († el 1130 o 1131), va ser comte de Saint Pol de 1083 a vers 1130, després d'haver succeït al seu germà Guiu mort sense fills o descendents.
Veure Hug і Hug II de Campdavaine
Hug II de Cardona
Hug II de Cardona Anglesola o Hug Folc II de Cardona Anglesola (15 d'octubre de 1328 - Cardona, 2 d'agost de 1400) fou el primer comte de Cardona (1375-1400).
Veure Hug і Hug II de Cardona
Hug II de França
Hug II de França o Hug Magne el Gran (1007 - 1026), rei associat de França (1017-1026).
Veure Hug і Hug II de França
Hug II de Nordgau
Hug II de Nordgau, dit l'Enrocat, mort abans de 986 fou comte al Nordgau.
Veure Hug і Hug II de Nordgau
Hug II de Ponthieu
Hug II de Ponthieu († 1052),, va ser comte de Ponthieu de 1045 a 1052 i senyor d'Aumale.
Veure Hug і Hug II de Ponthieu
Hug II de Vermandois
Hug II de Vermandois fou un suposat comte de Vermandois i Valois.
Veure Hug і Hug II de Vermandois
Hug II dels Baus
Hug II dels Baus (? - Sardenya, 1179) fou el primer fill de Ramon I dels Baus pertanyent a la senyoria dels Baus, a Provença.
Veure Hug і Hug II dels Baus
Hug III d'Arborea
Hug III d'Arborea fou fill de Marià IV d'Arborea, a qui va succeir el 1376 com a jutge d'Arborea i comte del Goceà.
Veure Hug і Hug III d'Arborea
Hug III d'Empúries
Hug III d'Empúries (? - 1173) fou comte d'Empúries de 1154 fins a la seva mort el 1173.
Veure Hug і Hug III d'Empúries
Hug III de Borgonya
Hug III de Borgonya (1142 - Acre 1192), duc de Borgonya (1162-1192).
Veure Hug і Hug III de Borgonya
Hug III de Chalon
Hug III de Chalon, dit el Sord, fou ardiaca de Laon, príncep-bisbe del principat de Lieja del 24 d'agost de 1296 fins al 1301 i arquebisbe de Besançon fins a la seva mort el 1312.
Veure Hug і Hug III de Chalon
Hug IV d'Empúries
Hug IV d'Empúries (ca.1170 - Mallorca, 1230) fou comte d'Empúries de 1200 fins a la seva mort el 1230.
Veure Hug і Hug IV d'Empúries
Hug IV de Borgonya
Hug IV de Borgonya (1213 - Villaines-en-Duesmois 1271), duc de Borgonya (1218-1271).
Veure Hug і Hug IV de Borgonya
Hug IX de Lusignan
Hug IX de Lusignan dit l'Ós († 1219 Damiata), senyor de Lusignan, comte de la Marca i comte titular d'Angulema.
Veure Hug і Hug IX de Lusignan
Hug Jofre I de Rocabertí
Hug Jofre I de Rocabertí fou regent del vescomtat de Rocabertí (1229 - 1250).
Veure Hug і Hug Jofre I de Rocabertí
Hug l'Abat
Hug dit l'Abat (? -886) fou un membre de l'Antiga Casa de Welf, tan influent al Francia Occidentalis com a Germània, que per un temps va tenir el control de l'herència robertiana (l'herència de Robert el Fort).
Veure Hug і Hug l'Abat
Hug Roger I de Pallars Sobirà
Hug Roger I de Pallars-Mataplana i Cardona (1322 - 1366) fou comte de Pallars Sobirà i senyor d'Urtx (1350 - 1366).
Veure Hug і Hug Roger I de Pallars Sobirà
Hug Roger II de Pallars Sobirà
Hug Roger II de Pallars-Mataplana i Cruïlles (1350 - 1416) fou comte de Pallars Sobirà i senyor d'Urtx (1369 - 1416).
Veure Hug і Hug Roger II de Pallars Sobirà
Hug Roger III de Pallars Sobirà
Hug Roger III de Pallars-Mataplana i Cardona (1430 - Xàtiva 1508) va ser el capità general de l'exèrcit del Principat de Catalunya durant la Guerra civil catalana (1462-1472).
Veure Hug і Hug Roger III de Pallars Sobirà
Hug V d'Alsàcia
Hug V d'Alsàcia (vers 975-849), fou comte de la Baixa Alsàcia o Nordgau i comte consort de Dagsburg per matrimoni amb la seva neboda Heilwig vers l'any 1000.
Veure Hug і Hug V d'Alsàcia
Hug V d'Empúries
Hug V d'Empúries (ca. 1240 - 1277) fou un noble català, comte d'Empúries (1269-1277) i vescomte de Bas (1262-1277).
Veure Hug і Hug V d'Empúries
Hug V de Borgonya
Hug V de Borgonya (1294 - Argilly 1315), duc de Borgonya (1306-1315).
Veure Hug і Hug V de Borgonya
Hug V de Mataplana
Hug V de Mataplana pertanyia al llinatge dels Mataplana i era fill d'Hug IV de Mataplana i Guillema de Sales.
Veure Hug і Hug V de Mataplana
Hug VI d'Empúries
Hug VI d'Empúries i I de Cardona (?, ?) fou comte d'Empúries (1322-1325), vescomte de Cardona (1332-1334) i primer baró de Guadalest (Marina Baixa).
Veure Hug і Hug VI d'Empúries
Hug X de Lusignan
Hug X de Lusignan dit l'Ós (vers 1190 - † 5 de juny de 1249 a Damiata), senyor de Lusignan, comte de la Marca i d'Angulema, fill d'Hug IX de Lusignan.
Veure Hug і Hug X de Lusignan
Hug XI de Lusignan
Lusignan Hug XI de Lusignan fou un noble francès que va néixer cap a 1221 i va morir el 6 d'abril de 1250 a la batalla de Fariskur en el transcurs de la setena croada.
Veure Hug і Hug XI de Lusignan
Hug XII de Lusignan
Hug XII de Lusignan dit com els seus antecessors l'Ós (+ poc després del 25 d'agost de 1270), fou un noble francès, fill d'Hug XI de Lusignan, que fou senyor de Lusignan, comte de la Marca i comte d'Angulema.
Veure Hug і Hug XII de Lusignan
Hug XIII de Lusignan
Hug XIII de Lusignan, dit com els seus antecessors l'Ós, (25 de juny de 1259 - Angulema, 1 de novembre de 1303) fou un noble francès, fill d'Hug XII de Lusignan, senyor de Lusignan, comte de la Marca, comte d'Angulema i vescomte o comte consort de Porhoët.
Veure Hug і Hug XIII de Lusignan
Hug, el Troglodita
Hug, o bé Hug, El Troglodita, és un personatge de ficció de còmic, l'època on es desenvolupen les seves historietes és la prehistòria, a les seves aventures no hi falten els mamuts i els dinosaures.
Veure Hug і Hug, el Troglodita
Werner Hug
Werner Hug (Feldmeilen, 10 de setembre de 1952), és un jugador d'escacs suís, que té el títol de Mestre Internacional des de 1971, any en què es proclamà Campió del món juvenil.
Veure Hug і Werner Hug