Taula de continguts
167 les relacions: Abadia territorial de Montecassino, Ada d'Holanda, Adelaida I de Borgonya, Agnès d'Alemanya, Alemanya, Argòvia, Arpino, Überlingen, Òtranto, Bandera de Baden-Württemberg, Barroc sicilià, Batalla de Benevent, Bernardo Tanucci, Bertold de Suàbia, Bertold I de Caríntia, Bertold I de Suàbia, Bisbat de Chur, Bisbat de Jesi, Breisach, Buchhorn, Calega Panzan, Carles I d'Anjou, Casa d'Emparán, Casa d'Hauteville, Casa de Butrón, Casa de Loiola, Casa de Sponheim, Casa de Welf, Casal d'Oettingen, Castell de Girsberg, Castello Aragonese d'Ischia, Catedral de Palerm, Climent IV, Comtat d'Aargau, Comtat d'Alsàcia, Comtat de Buren, Comtat de Caltanissetta, Comtat de Diez, Comtat de Froburg, Comtat de Kyburg, Comtat de Lauffen, Comtat de Lecce, Comtat de Lenzburg, Comtat de Nurburg, Conrad de Wittelsbach, Conrad de Zähringen, Conrad III d'Alemanya, Conrad IV d'Alemanya, Conradí de Sicília, Constança I de Sicília, ... Ampliar l'índex (117 més) »
Abadia territorial de Montecassino
Labadia territorial de Montecassino (abbazia territoriale di Montecassino; Abbatia Territorialis Montis Cassini) és un bisbat de l'Església catòlica, immediatament subjecta, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure Hohenstaufen і Abadia territorial de Montecassino
Ada d'Holanda
Ada d'Holanda (circa 1188) - 1218) va ser comtessa d'Holanda des 1203 a 1207 Era filla de Teodoric VII, comte d'Holanda, i d'Adelaida de Clèves.
Veure Hohenstaufen і Ada d'Holanda
Adelaida I de Borgonya
Adelaida I de Borgonya, també anomenada Àlix I de Borgonya (1209 - Évian, Savoia 1279) fou la comtessa Palatina de Borgonya entre 1248 i 1279.
Veure Hohenstaufen і Adelaida I de Borgonya
Agnès d'Alemanya
Agnès d'Alemanya (1072/3 – 24 de setembre de 1143), també coneguda com a Agnès de Waiblingen, va ser un membre imperial de la dinastia Saliana.
Veure Hohenstaufen і Agnès d'Alemanya
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Veure Hohenstaufen і Alemanya
Argòvia
Argòvia (alemany Aargau, francès Argovie, italià Argovia, romanx Argovia) és un dels cantons més septentrionals de Suïssa.
Veure Hohenstaufen і Argòvia
Arpino
Arpino (escrit Arpinë en dialecte local) és un municipi de la província de Frosinone, al Laci (Itàlia).
Veure Hohenstaufen і Arpino
Überlingen
Überlingen és una ciutat alemanya de l'estat federat de Baden-Württemberg, concretament del districte de Bodensee.
Veure Hohenstaufen і Überlingen
Òtranto
Otranto La ciutat moderna i la seva platja. Òtranto és un municipi i ciutat d'Itàlia situat a la província de Lecce, a la regió de la Pulla.
Veure Hohenstaufen і Òtranto
Bandera de Baden-Württemberg
La bandera de Baden-Württemberg està definida oficialment per la constitució de l'estat de l'11 de novembre de 1953.
Veure Hohenstaufen і Bandera de Baden-Württemberg
Barroc sicilià
Catània, dissenyada per Stefano Ittar, al voltant de 1768 El barroc sicilià és la forma distintiva de l'arquitectura barroca que es va desenvolupar a l'illa de Sicília, al sud d'Itàlia, durant els segles i. L'estil es reconeix no solament pels seus típics revolts i floritures barroques, sinó també per les seves màscares somrients i putti amb la particular extravagància que li ha donat a Sicília una identitat arquitectònica única i la fase més interessant de l'art sicilià.
Veure Hohenstaufen і Barroc sicilià
Batalla de Benevent
La batalla de Benevent es va lliurar prop de Benevent, al sud d'Itàlia el 26 de febrer de 1266, entre les tropes de Carles d'Anjou i Manfred de Sicília.
Veure Hohenstaufen і Batalla de Benevent
Bernardo Tanucci
miniatura Bernardo Tanucci (20 de febrer, 1698 - 29 d'abril, de 1783) era un estadista italià, que donava govern instruït al Regne de les Dues Sicílies de Carles III d'Espanya i al seu fill Ferran I de les Dues Sicílies.
Veure Hohenstaufen і Bernardo Tanucci
Bertold de Suàbia
Nom de dos pretendents del ducat de Suàbia.
Veure Hohenstaufen і Bertold de Suàbia
Bertold I de Caríntia
Bertold I de Zähringen i de Caríntia (nascut vers l'any 1000, mort el 6 de novembre de 1078 a Weilheim an der Teck), dit el Barbut, fou comte d'Ortenau i Brisgau i l'ancestre de la casa de Baden i fou també duc de Caríntia i marcgravi de Verona.
Veure Hohenstaufen і Bertold I de Caríntia
Bertold I de Suàbia
Bertold I (vers 1060-18 de maig de 1090), més conegut com a Bertold de Rheinfelden, fou duc de Suàbia a partir de 1079 fins a la seva mort.
Veure Hohenstaufen і Bertold I de Suàbia
Bisbat de Chur
El palau episcopal de Coira. L'''Hof Chur'', a l'esquerra de la foto, de propietat de la diòcesi, comprèn la catedral i el palau episcopal; l'església a la dreta és la ''Martinskirche'', església protestant de Coira.
Veure Hohenstaufen і Bisbat de Chur
Bisbat de Jesi
El bisbat de Jesi (italià: diocesi di Jesi; llatí: Dioecesis Aesina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat d'Ancona-Osimo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Veure Hohenstaufen і Bisbat de Jesi
Breisach
Breisach am Rhein o simplement Breisach (antigament Altbreisach, és a dir «Breisach Vell») és una ciutat d'aproximadament 16.500 habitants, situada a la vall del Rin, al districte Breisgau-Hochschwarzwald, Baden-Württemberg, Alemanya, a mig camí entre Friburg de Brisgòvia i Colmar (a uns 20 km de cadascuna) i a 60 km de Basilea.
Veure Hohenstaufen і Breisach
Buchhorn
Buchhorn fou una ciutat imperial lliure del Sacre Imperi que va existir de 1275 a 1796.
Veure Hohenstaufen і Buchhorn
Calega Panzan
Calega Panzan (o Panzano) (...1248-1313...) fou un comerciant de teles, polític i trobador genovès.
Veure Hohenstaufen і Calega Panzan
Carles I d'Anjou
Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).
Veure Hohenstaufen і Carles I d'Anjou
Casa d'Emparán
Arbre genealògic de la família Emparan i Orbe La casa d'Emparán, Emparan o Enparan és un dels antics llinatges de la província de Guipúscoa, prestigiosa de ser parents majors a l'època anterior a les vint-i-quatre cases qualificades pel monarca Carles I.
Veure Hohenstaufen і Casa d'Emparán
Casa d'Hauteville
La Casa d'Hauteville (o Casa d'Altavilla) és una dinastia normanda que governà Sicília entre els anys 1073 (o 1085) i 1194.
Veure Hohenstaufen і Casa d'Hauteville
Casa de Butrón
La casa de Butrón (en el castellà medieval Buitrón) fou un llinatge de la noblesa feudal de la Corona de Castella, descendent directe de la casa d'Haro, la casa de Borgonya i per aquesta línia familiar dels monarques dels regnes d'Astúries, Castella, Lleó, Aragó, Navarra, Portugal, la dinastia Capet de França, la dinastia Hohenstaufen d'Alemanya, la casa de Plantagenet d'Anglaterra, la casa de Normandia i la casa d'Uppsala.
Veure Hohenstaufen і Casa de Butrón
Casa de Loiola
La casa o casal de Loiola és un antic llinatge de la província de Guipúscoa, parents majors en època anterior a les vint-i-quatre cases qualificades pel monarca Carles I. Família molt antiga de parents majors del bàndol d'Oñaz que va habitar en Loiola (Azpeitia), tenien la seva casa solar i palau d'aquesta vila.
Veure Hohenstaufen і Casa de Loiola
Casa de Sponheim
La casa de Sponheim o Spanheim (Spanheimer, Sponheimer en alemany) va ser un noble família alemanya medieval, que es va originar a la Francònia renana.
Veure Hohenstaufen і Casa de Sponheim
Casa de Welf
premonstratenc fundat per duc Enric IX de Baviera Blasó dels ducs de Braunschweig-Lüneburg emprat pels Welf El Casal de Welf o de Güelf és una dinastia europea, els orígens de la qual remunten al i perdura en l'actualitat.
Veure Hohenstaufen і Casa de Welf
Casal d'Oettingen
Escut d'armes dels Oettingen Oettingen també va ser un dels estats imperials Oettingen és el nom d'una família noble i d'un comtat situat en una zona entre l'est de l'actual estat federal de Baden-Württemberg i l'oest de Baviera a Alemanya.
Veure Hohenstaufen і Casal d'Oettingen
Castell de Girsberg
Castell del Girsberg vist des del senderó conduint a l'Alt-Ribeaupierre El castell del Girsberg fou un dels tres principals castells dels Rappolstein.
Veure Hohenstaufen і Castell de Girsberg
Castello Aragonese d'Ischia
El Castello Aragonese és una fortificació medieval que es troba en un illot situat a la part oriental d'Ischia (en les illes Flegrees), a l'extrem nord del Golf de Nàpols, Itàlia.
Veure Hohenstaufen і Castello Aragonese d'Ischia
Catedral de Palerm
La catedral de Palerm és l'església principal de Palerm i està situada al corso Vittorio Emmanuele, xamfrà amb via Matteo Bonello.
Veure Hohenstaufen і Catedral de Palerm
Climent IV
Climent IV (Sant Geli, devers 1190/1200 - Viterbo, 29 de novembre de 1268) fou papa de l'Església Catòlica del 1265 al 1268.
Veure Hohenstaufen і Climent IV
Comtat d'Aargau
El comtat d'Aargau eren una sèrie de comtats al territori d'Aargau.
Veure Hohenstaufen і Comtat d'Aargau
Comtat d'Alsàcia
Alsàcia fou un comtat de l'edat mitjana, dividit en dues branques, Alta i Baixa Alsàcia.
Veure Hohenstaufen і Comtat d'Alsàcia
Comtat de Buren
Mapa del comtat de Buren (1665) El comtat de Buren fou una jurisdicció feudal independent dels Països Baixos.
Veure Hohenstaufen і Comtat de Buren
Comtat de Caltanissetta
El comtat de Caltanissetta o Catalanissetta, (en llatí Comitatus Caltanixette), va ser una entitat feudal establerta a Sicília en el període català-aragonès.
Veure Hohenstaufen і Comtat de Caltanissetta
Comtat de Diez
El blasó dels comtes de Diez El castell de comtes de Diez Bergfried del castell Altweilnau El castell Dehrn edificat al segle XII pels comtes a Diez El comtat de Diez o comtat de Dietz fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic al Lahngau mitjà.
Veure Hohenstaufen і Comtat de Diez
Comtat de Froburg
El comtat de Froburg (a vegades Frohburg) fou una jurisdicció feudal a la moderna Suïssa amb dominis als cantons actuals de Solothurn (Soleure) i Aargau (Argòvia).
Veure Hohenstaufen і Comtat de Froburg
Comtat de Kyburg
El comtat de Kyburg fou una jurisdicció feudal al que avui dia és la Suïssa oriental.
Veure Hohenstaufen і Comtat de Kyburg
Comtat de Lauffen
Els comtat de Lauffen fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, regit per comtes d'origen franc de la família dels Poppònides que van agafar el nom de la seu principal Lauffen am Neckar avui dia a la vora de Heilbronn a Baden-Württemberg.
Veure Hohenstaufen і Comtat de Lauffen
Comtat de Lecce
El Comtat de Lecce (1055 - 1463) fou una jurisdicció feudal normanda del sud de la península italiana, que agafava el seu nom de la capital Lecce.
Veure Hohenstaufen і Comtat de Lecce
Comtat de Lenzburg
El comtat de Lenzburg fou un important domini senyorial de la moderna Suïssa, a l'Aargau.
Veure Hohenstaufen і Comtat de Lenzburg
Comtat de Nurburg
Comtat de Nurburg (Nürburg) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Hohenstaufen і Comtat de Nurburg
Conrad de Wittelsbach
Conrad de Wittelsbach (ca. 1120/1125 – 25 d'octubre del 1200) fou arquebisbe de Magúncia (com a Conrad I) i arxicanceller d'Alemanya del 20 de juny del 1161 al 1165 i una segona vegada del 1183 fins a la seva mort.
Veure Hohenstaufen і Conrad de Wittelsbach
Conrad de Zähringen
Conrad de Zähringen (vers 1090 - 8 de gener de 1152, Constança) fou duc de Zähringen des de 1122 fins a la seva mort i des de 1127 també rector de Borgonya.
Veure Hohenstaufen і Conrad de Zähringen
Conrad III d'Alemanya
Conrad III (1093 – 15 de febrer de 1152) va ser el primer rei d'Alemanya de la casa Hohenstaufen.
Veure Hohenstaufen і Conrad III d'Alemanya
Conrad IV d'Alemanya
Conrad IV de Hohenstaufen (25 d'abril de 1228 - 21 de maig de 1254) va ser Rei de Jerusalem (com a Conrad II) (1228-1254), d'Alemanya (1237-1254), i de Sícilia (com a Conrad I) (1250-1254).
Veure Hohenstaufen і Conrad IV d'Alemanya
Conradí de Sicília
Conradí de Sicília, Conradí el Jove o Conrad V (castell de Wolfstein, Baviera 1252 - Nàpols 1268), duc de Suàbia, rei titular de Jerusalem i rei de Sicília (1254-1258).
Veure Hohenstaufen і Conradí de Sicília
Constança I de Sicília
Constança de Sicília (1154-27 de novembre de 1198) va ser l'hereva dels reis normands de Sicília i l'esposa d'Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Hohenstaufen і Constança I de Sicília
Constança II de Hohenstaufen
Constança II de Hohenstaufen (1230-1307), també coneguda com a Constança Anna de Hohenstaufen, era filla de Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic i de la seua amant (i, segons algunes fonts, muller en secret) Blanca Lancia.
Veure Hohenstaufen і Constança II de Hohenstaufen
Contribucions islàmiques a l'Europa medieval
Durant la plena edat mitjana (s. XI-XIII), el món islàmic va tenir la seva Edat d'Or cultural, i va difondre innovacions i idees a Europa, a través d'Al-Àndalus, Sicília i els Estats croats de l'Est.
Veure Hohenstaufen і Contribucions islàmiques a l'Europa medieval
Cosenza
Consenza és una ciutat d'Itàlia a la regió de Calàbria, capital de la província de Cosenza, amb 66.800 habitants (2019).
Veure Hohenstaufen і Cosenza
Croada del 1197
La croada del 1197, també coneguda pel nom de croada d'Enric VI o croada alemanya, fou una croada impulsada per l'emperador Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic per compensar la fallida expedició militar del seu pare, Frederic I durant la Tercera Croada (1189–1190) en Terra Santa.
Veure Hohenstaufen і Croada del 1197
Dinastia
Una dinastia és una sèrie de governants d'un o diversos estats emparentats entre si, o provinents tots d'un mateix llinatge.
Veure Hohenstaufen і Dinastia
Dinastia sàlica
La Dinastia sàlica va ser una nissaga de quatre reis germànics que regnaren durant l'alta edat mitjana (1024-1125), també comeguda com a Dinastia Francònia pels orígens de la família i el seu paper com a ducs de Francònia.
Veure Hohenstaufen і Dinastia sàlica
Ducat de Francònia
Francònia vers l'any 800 El Ducat de Francònia (en alemany: Herzogtum Franken) és un dels cinc ducats arrel que van formar el Sacre Imperi, format el segle X de la desintegració de l'Imperi Carolingi.
Veure Hohenstaufen і Ducat de Francònia
Ducat de Merània
Escut El Ducat de Merània (és a dir, Meran, Merano, o Meranie, Meranien) va ser un efímer ducat del Sacre Imperi Romanogermànic existent entre 1153 i 1248.
Veure Hohenstaufen і Ducat de Merània
Ducat de Suàbia
Els Ducs de Suàbia varen governar al sud-oest d'Alemanya.
Veure Hohenstaufen і Ducat de Suàbia
Elecció papal de 1241
Fragment del Septizodium en un gravat de 1582 L'elecció papal de 1241 fou convocada després de la mort de Gregori IX i s'allargà del 21 de setembre al 25 d'octubre de 1241.
Veure Hohenstaufen і Elecció papal de 1241
Elecció papal de 1261
L'elecció papal de 1261 es va celebrar després de la mort del Papa Alexandre IV el 25 de maig, concretament del 26 de maig al 29 d'agost, i va acabar amb l'elecció del Papa Urbà IV com el seu successor.
Veure Hohenstaufen і Elecció papal de 1261
Elecció papal de 1268–71
Palau Papal de Viterbo, el sostre del qual es va treure per accelerar l'elecció L'Elecció papal de 1268–71, després de la mort del Papa Climent IV, ha estat l'elecció més llarga en la història de l'Església catòlica.
Veure Hohenstaufen і Elecció papal de 1268–71
Electorat del Palatinat
El Palatinat del Rin (Pfalzgrafschaft bei Rhein), més endavant Electorat del Palatinat (Kurfürstentum von der Pfalz o Kurpfalz), va ser un territori històric del Sacre Imperi Romanogermànic, administrat per un comte palatí.
Veure Hohenstaufen і Electorat del Palatinat
Elisabet de Baviera (reina d'Alemanya)
Elisabet de Baviera (h. 1227, Landshut, Alemanya-9 d'octubre de 1273) va ser la reina consort de Conrad IV d'Alemanya.
Veure Hohenstaufen і Elisabet de Baviera (reina d'Alemanya)
Els Aragó de Sicília
Els Aragó de Sicília van ser un branca menor de la nissaga reial catalano-aragonesa de la Casa d'Aragó fundada al segle XIII.
Veure Hohenstaufen і Els Aragó de Sicília
Enric II d'Ístria
Enric II d'Ístria i I de Carniola fou marcgravi d'aquestos territoris, fill del duc Bertold IV de Merània.
Veure Hohenstaufen і Enric II d'Ístria
Enric II de Babenberg
Estàtua d'Enric ''Jasomirgott'' a Viena Enric II de Babenberg dit Jasomirgott (1107 – 13 de gener de 1177) fou comte palatí del Rin (1140-1141), duc de Baviera (Enric XI de Baviera 1143-1156) i marcgravi (Enric II d'Àustria 1141-1156) i després duc d'Àustria (Enric II d'Àustria 1156-1177) de la casa de Babenberg.
Veure Hohenstaufen і Enric II de Babenberg
Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric II (6 de maig de 973-13 de juliol de 1024), anomenat el Sant i també conegut com a Sant Enric (per tal com va ser canonitzat per l'Església Catòlica), va ser el cinquè i darrer emperador del Sacre Imperi Romà de la dinastia saxona (o otoniana) des de la seva coronació a Roma el 1014 fins a la seva mort una dècada més tard.
Veure Hohenstaufen і Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric IV (alemany: Heinrich IV; 11 de novembre del 1050 - 7 d'agost del 1106) fou sacre emperador romanogermànic entre el 1084 i el 1105, rei d'Alemanya entre el 1054 i el 1105, rei d'Itàlia i de Borgonya entre el 1056 i el 1105 i duc de Bavària entre el 1052 i el 1054.
Veure Hohenstaufen і Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric VII d'Alemanya
Enric VII d'Alemanya (Sicília, 1211-Martirano, Calàbria), 10 de febrer de 1242) va ser el primer fill de l'emperador Frederic II del Sacre Imperi i la seva primera esposa, Constança d'Aragó. Va ostentar els títols de Rei d'Alemanya, Rei dels Romans, rei de Sicília, duc de Suàbia i rector de Borgonya, a part de postular-se com a candidat a emperador contra el seu pare.
Veure Hohenstaufen і Enric VII d'Alemanya
Enric X de Baviera
Parentius d'Enric Enric X de Baviera dit l'Orgullós o el Superb (vers 1108-20 d'octubre de 1139) va ser duc de Baviera (1126-1139), duc de Saxònia (com Enric II de Saxònia, 1137-1139), i marcgravi de Toscana (1137-1139).
Veure Hohenstaufen і Enric X de Baviera
Enzo rei de Sardenya
Enzo rei de Sardenya (Palerm, 1224 - Bolonya, 14 de març de 1272).
Veure Hohenstaufen і Enzo rei de Sardenya
Escola Mèdica Salernitana
L'Escola Mèdica Salernitana (en italià: Scuola Medica Salernitana) va ser la primera escola mèdica medieval i estava situada a la ciutat de Salern, regió de Campània, Itàlia, essent la major font de coneixement mèdic d'Europa en el seu temps.
Veure Hohenstaufen і Escola Mèdica Salernitana
Expansió de l'Antiga Confederació Suïssa
L'expansió de l'Antiga Confederació Suïssa és el període de la història de Suïssa que abasta aproximadament des de la creació de les primeres aliances entre regions, a 1291, fins a l'entrada de la Reforma Protestant en la ja madura Antiga Confederació Suïssa, el 1516.
Veure Hohenstaufen і Expansió de l'Antiga Confederació Suïssa
Felip de Suàbia
Felip de Suàbia (1177 – 21 de juny de 1208) va ser rei d'Alemanya i duc de Suàbia, rival de l'emperador Otó IV.
Veure Hohenstaufen і Felip de Suàbia
Flossenbürg
Flossenbürg és un municipi al districte de Neustadt an der Waldnaab a Baviera a Alemanya.
Veure Hohenstaufen і Flossenbürg
França Occidental
França Occidental o amb el seu nom llatí Francia Occidentalis va ser el territori sota control de Carles II el Calb (840-877) després del Tractat de Verdun de 843, que va dividir l'Imperi Carolingi dels francs en Oriental, Occidental i Mig.
Veure Hohenstaufen і França Occidental
França Oriental
La França oriental fou la terra de Lluís el Germànic després del Tractat de Verdun de l'any 843, que dividí l'Imperi Carolingi dels francs entre l'est, l'oest i el mig.
Veure Hohenstaufen і França Oriental
Frederic I de Suàbia
Frederic I von Staufen (1050 - 21 de juliol de 1105) va ser duc de Suàbia des del 1079 fins a la seva mort.
Veure Hohenstaufen і Frederic I de Suàbia
Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic I de Hohenstaufen (1122 - 10 de juny de 1190), anomenat el Barba-roja (Barbarossa en italià, Rotbart en alemany) va ser escollit Rei d'Alemanya a Frankfurt el 4 de març de 1152 i coronat a Aquisgrà el 9 de març, coronat Rei d'Itàlia a Pavia el 1154, i finalment coronat Sacre Emperador Romà pel Papa Adrià IV el 18 de juny de 1155.
Veure Hohenstaufen і Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic II de Sicília
Frederic II de Sicília (Barcelona, Principat de Catalunya, 1272 - Paternò, Regne de Sicília, 25 de juny de 1337) fou rei de Sicília (1295-1337).
Veure Hohenstaufen і Frederic II de Sicília
Frederic II de Suàbia
Frederic II de Hohenstaufen (1090 - 6 d'abril de 1147), anomenat "el borni", va ser duc de Suàbia des de 1105 fins a la seva mort.
Veure Hohenstaufen і Frederic II de Suàbia
Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic II (Jesi, 26 de desembre del 1194 - Fiorentino di Puglia, 13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.
Veure Hohenstaufen і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic II el Bataller
Frederic es mort a la batalla del Leitha, a la genealogia dels Babenberg al monestir de Klosterneuburg, 1489-92 Frederic II, conegut com el Bataller (alemany Friedrich der Streitbare, 25 d'abril de 1211 – 15 de juny de 1246) fou duc d'Àustria i duc d'Estíria de 1230 a 1246, el darrer de la casa de Babenberg.
Veure Hohenstaufen і Frederic II el Bataller
Göppingen
Centre de Göppingen XVII (''Topographia Sueviæ'' (Suàbia), 1643-56) Göppingen és una ciutat de l'estat federal d'Alemanya de Baden-Württemberg.
Veure Hohenstaufen і Göppingen
Güelfs i gibel·lins
El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles i. La lluita pel poder entre el papat i l'imperi tenia els seus orígens en la disputa de les investidures al.
Veure Hohenstaufen і Güelfs i gibel·lins
Giustizierato
Mapa amb la divisió administrativa de les Dues Sicílies Giustizierato, giustizierati en plural, eren les divisions administratives, assimilables a les províncies espanyoles, en què estava dividit el Regne de Nàpols durant el període en què va estar governat per les dinasties Hohenstaufen i Anjou.
Veure Hohenstaufen і Giustizierato
Godofreu de Rhenen
Godofreu de Rhenen (mort el 27 de maig de 1178) va ser bisbe d'Utrecht entre el 1156 i el 1178.
Veure Hohenstaufen і Godofreu de Rhenen
Gozo
Gozo, antigament Gozzo i, en català medieval, el Goi, és una illa de la mar Mediterrània entre Sicília i la costa d'Àfrica, separada per un estret de l'illa de Malta, amb la qual forma la República de Malta.
Veure Hohenstaufen і Gozo
Guerra de Sicília (1282-1294)
La Guerra de Sicília o Guerra de les Vespres Sicilianes fou un llarg conflicte pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània que tingué lloc entre els anys 1282 i 1302.
Veure Hohenstaufen і Guerra de Sicília (1282-1294)
Guerra del Regne de Polònia contra l'Orde Teutònic
La Guerra del Regne de Polònia contra l’Orde teutònic és un conflicte armat entre el Regne de Polònia i els cavallers teutònics que va durar, amb intervals significatius, des del 1308 fins al 1521, la seva culminació va ser la Gran Guerra del 1409 al 1411 a l’època del regnat de Ladislau II Jagelló.
Veure Hohenstaufen і Guerra del Regne de Polònia contra l'Orde Teutònic
Guicennas
Frederic II Hohenstaufen en el ''Còdex Manesse'' Guicennas (fl. XIII segle;... –...) va ser un cavaller alemany del Dos-cents.
Veure Hohenstaufen і Guicennas
Hartmann von Aue
Hartmann von Aue († probablement entre 1210 i 1220) és, amb Wolfram von Eschenbach i Gottfried von Straßburg, un dels autors més notables de la narrativa del que s'anomena mittelhochdeutschen Klassik (clàssics de l'alt alemany mitjà) vers 1200.
Veure Hohenstaufen і Hartmann von Aue
Hegau
L'Hegau és una regió històrica d'Alemanya, limitada al sud per Turgòvia, a l'est pel Linzgau, a l'oest per l'Alpgau i al nord pel riu Donau.
Veure Hohenstaufen і Hegau
Herford
Herford és una ciutat mitjana a l'estat federal alemany de Rin del Nord-Westfàlia, la capital del districte rural homònim.
Veure Hohenstaufen і Herford
Hippiatrica
Un Infoli de l' ''Hippiatrica'' amb instruccions escrites i il·lustrades sobre com fer una intubació nasogàstrica amb un cavall amb diarrea. La Hippiatrica, conegut també com a Hippiatrika o Corpus Hippiatricorum Graecorum (en grec: Ἱππιατρικά) és una recopilació produïda durant l'Imperi Romà d'Orient sobre textos grecs antics, principalment fragments, dedicats a la cura i curació del cavall.
Veure Hohenstaufen і Hippiatrica
Història de l'Església Catòlica a Catalunya
MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.
Veure Hohenstaufen і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Història de Nàpols
XVIII La història de Nàpols és de les més riques d'Itàlia.
Veure Hohenstaufen і Història de Nàpols
Història de Roma
Imatge del Fòrum romà La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjan.
Veure Hohenstaufen і Història de Roma
Història de Sicília
Ruïnes d'un temple a Soluntum. La història de Sicília ha vist a aquesta illa del Mediterrani, actual regió d'Itàlia, controlada normalment per grans potències (Roma, vàndals, romans d'Orient, sarraïns, els Hohenstaufen, els catalano-aragonesos, els espanyols) però també va experimentar breus períodes d'independència, com amb els grecs i més tard amb l'Emirat de Sicília després Regne de Sicília.
Veure Hohenstaufen і Història de Sicília
Història de Suïssa
Per bé que hi ha presència neandertal confirmada per restes arqueològiques, la presència humana a Suïssa es fa notar sobretot amb l'aparició de l'agricultura.
Veure Hohenstaufen і Història de Suïssa
Història del papat
Sant Pere. La història del papat, el càrrec ocupat pel papa com a cap de l'Església catòlica romana, d'acord amb la doctrina catòlica, s'estén des de l'època de Simó Pere fins a l'actualitat.
Veure Hohenstaufen і Història del papat
Illa de Malta
L'illa de Malta és la més gran de les tres illes que constitueixen l'arxipèlag i la República de Malta.
Veure Hohenstaufen і Illa de Malta
Innocenci IV
Innocenci IV (Gènova, 1195 - Nàpols, 7 de desembre de 1254) fou papa de Roma del 1243 al 1254.
Veure Hohenstaufen і Innocenci IV
Itàlia meridional
La Itàlia Meridional és la part sud de la península Itàlica i comprèn les regions d'Abruços, Molise, Campània, Pulla, Basilicata i Calàbria.
Veure Hohenstaufen і Itàlia meridional
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Veure Hohenstaufen і Jaume el Just
Joan d'Ibelin (jurista)
Joan d'Ibelin (1215 – desembre del 1266), comte de Jaffa i Ascaló, fou un destacat jurista i autor d'un tractat sobre el Regne de Jerusalem.
Veure Hohenstaufen і Joan d'Ibelin (jurista)
Klettgau
Klettgau és el nom d'una regió històrica de la que formen part tant els cantons suïssos de Schaffhausen, Argòvia i Zúric, com, a la part alemanya, terres de Baden-Württemberg.
Veure Hohenstaufen і Klettgau
Leopold IV de Babenberg
fou marcgravi d'Àustria de la casa de Babenberg, des de novembre de 1136 a 1141 com a Leopold IV, i duc de Baviera com a Leopold I des de 1139 fins a la seva mort.
Veure Hohenstaufen і Leopold IV de Babenberg
Leopold VI
Leopold de Babenberg, dit Leopold el Gloriós o Leopold VI (1176 – 26 de juliol de 1230, San Germano) fou duc d'Estíria el 1194 i duc d'Àustria de 1198 a 1230.
Veure Hohenstaufen і Leopold VI
Livònia
Livònia al segle XV Livònia (letó: Livonija; estonià: Liivimaa; alemany: Livland; suec: Livland; polonès: Inflanty; rus: Лифляндия o Lifljandija; lituà: livonija) és un territori històric que va ser l'àrea habitada pels livonians, però en l'edat mitjana designava un territori molt més extens controlat per l'orde de Livònia en les costes orientals del mar Bàltic, en les actuals Letònia i Estònia.
Veure Hohenstaufen і Livònia
Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.
Veure Hohenstaufen і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic
Llista de ducs de Baviera
Diferents ducs, electors i reis van governar a Baviera des del segle VI fins a la proclamació de la república el 8 de novembre de 1918.
Veure Hohenstaufen і Llista de ducs de Baviera
Llista de reis de Sicília i Nàpols
Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.
Veure Hohenstaufen і Llista de reis de Sicília i Nàpols
Llista de reis germànics
Els reis germànics, també coneguts com a reis d'Alemanya, governaren el Regne d'Alemanya: estat creat amb la zona oriental de l'Imperi Carolingi pel Tractat de Verdun de 843 i que continuà ininterromput fins que el 1918 fou succeït per la república de Weimar.
Veure Hohenstaufen і Llista de reis germànics
Lluís I de Wittelsbach
Lluís I de Wittelsbach o Lluís I de Baviera (en alemany: Ludwig I der Kelheimer, Herzog von Bayern, Pfalzgraf bei Rhein) (Kelheim, 23 de desembre 1173 - mort a Kelheim el 15 de setembre de 1231) va ser duc de Baviera el 1183 i comte palatí del Rin el 1214.
Veure Hohenstaufen і Lluís I de Wittelsbach
Lluís II del Palatinat
Lluís de Wittelsbach, Lluís el Sever o Lluís II de Baviera —Ludwig II der Strenge, Herzog von Bayern, Pfalzgraf bei Rhein — (Heidelberg, 13 d'abril de 1229 - Heidelberg, 2 de febrer de 1294) fou duc de Baviera i comte palatí del Rin del 1253 i fins a la seva mort (si bé Baviera es va dividir el 1255).
Veure Hohenstaufen і Lluís II del Palatinat
Lotari de Hochstaden
Lotari de Hochstaden (nascut (?) - mort el 1194 a Roma) fou príncep-bisbe del Principat de Lieja, comte de Dalhem i canceller del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Hohenstaufen і Lotari de Hochstaden
Lotari II del Sacre Imperi Romanogermànic
Lotari de Supplinburg (vers 1075 - Breitenwang, Tirol, 4 de desembre de 1137), dit "el Saxó", fou Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic com a Lotari II (o Lotari III) des de 1133 fins a la seva mort, el 1137.
Veure Hohenstaufen і Lotari II del Sacre Imperi Romanogermànic
Malta
Malta, oficialment República de Malta, és un estat insular del Mediterrani.
Veure Hohenstaufen і Malta
Manfred I de Sicília
Manfred I de Sicília (Venosa, Itàlia, 1232 - Benevento, Itàlia, 1266) fou regent de Sicília (1254-1258) i rei de Sicília (1258-1266).
Veure Hohenstaufen і Manfred I de Sicília
Marca d'Ístria
El marcgraviat, marca o marquesat d'Ístria va ser originalment una marca fronterera carolíngia que abastava la península d'Ístria i el territori circumdant conquistat pel fill de Carlemany, Pipí d'Itàlia el 789.
Veure Hohenstaufen і Marca d'Ístria
Marcgraviat de Baden
El marcgraviat de Baden (alemany: Markgrafschaft Baden) fou un estat històric del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Hohenstaufen і Marcgraviat de Baden
Martí el Jove
Martí I de Sicília o Martí d'Aragó i de Luna, conegut com a Martí el Jove (Perpinyà, Principat de Catalunya, 1376 - Càller, Regne de Sardenya 1409), fou infant d'Aragó (1374-1409) i rei de Sicília (1390-1409).
Veure Hohenstaufen і Martí el Jove
Matilde de Hackeborn
Matilde de Hackeborn (1240/1241 - 19 de novembre de 1298) va ser una santa cristiana saxona i monja benedictina.
Veure Hohenstaufen і Matilde de Hackeborn
Meinard I de Gorízia-Tirol
Meinard III (vers 1200/1205 - gener/febrer de 1258) va ser comte de Gorízia o Görz de la casa dels sigardings des de 1231 i comte de Tirol o de Gorízia-Tirol (com a Meinard I) des 1253 fins a la seva mort.
Veure Hohenstaufen і Meinard I de Gorízia-Tirol
Monarquia electiva
La monarquia electiva és una forma de govern en la qual el monarca és triat per votació a través d'algun mecanisme de naturalesa variable.
Veure Hohenstaufen і Monarquia electiva
Norbert Kamp
va ser un historiador alemany, especialista en història medieval, durant molts anys president de la Universitat de Göttingen.
Veure Hohenstaufen і Norbert Kamp
Nuremberg
Vista de l'ajuntament de Nuremberg Climograma de Nuremberg Nuremberg (en alemany: Nürnberg; en franc: Nämberch) és una ciutat al districte de la Francònia Mitjana, al land de Baviera.
Veure Hohenstaufen і Nuremberg
Ortenau
El Ortenau (històricament Mortenau) és una regió històrica d'Alemanya al modern Baden-Württemberg.
Veure Hohenstaufen і Ortenau
Otó de Hohenstaufen, I de Borgonya
Otó I de Borgonya (o Otó I de Hohenstaufen) (1170- 1200) fill de l'emperador germànic Frederic Barba-roja (casa de Hohenstaufen) i de l'emperadriu consort i comtessa suo jure Beatriu I de Borgonya.
Veure Hohenstaufen і Otó de Hohenstaufen, I de Borgonya
Otó II de Wittelsbach
Otó II de Wittelsbach, conegut també com a Otó IV de Baviera (alemany: Otto II der Erlauchte, Herzog von Bayern, Pfalzgraf bei Rhein) (Kelheim 7 d'abril de 1206 – 29 de novembre de 1253) fou duc de Baviera i comte palatí del Rin.
Veure Hohenstaufen і Otó II de Wittelsbach
Otó IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Otó IV de Brunswick (1175 o 1176 - 19 de maig, 1218) va ser un dels dos reis rivals que van lluitar pel Sacre Imperi Romà des del 1198, rei únic a partir del 1208 i coronat emperador el 1209.
Veure Hohenstaufen і Otó IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Ottokar I de Bohèmia
Ottokar I —Přemysl I. Otakar — c. 1155 - desembre del 1230) fou un membre de la dinastia Premíslida que fou duc i posteriorment rei de Bohèmia.
Veure Hohenstaufen і Ottokar I de Bohèmia
Ottokar II
Recreació artística de la fisonomia feta al segle XVIII Přemysl Otakar II (generalment escrit Ottokar II o Přemysl Ottokar II) (vers 1233 – 26 d'agost de 1278), el rei de ferro i or, fou rei de Bohèmia (1253–1278).
Veure Hohenstaufen і Ottokar II
Pacte d'Oloron
El Pacte d'Oloron o Tractat d'Oloron va ser acordat el 27 de juliol de 1287 entre Alfons el Franc i Eduard I d'Anglaterra, a la població vescomtal d'Auloron e Senta Maria al Bearn (actualment França).
Veure Hohenstaufen і Pacte d'Oloron
Palazzo Altemps
El Palazzo Altemps, anteriorment Palazzo Riario, és un edifici històric situat a la plaça sant'Apollinare del districte Ponte de Roma (Itàlia).
Veure Hohenstaufen і Palazzo Altemps
Papa Innocenci III
Innocenci III (llatí: Innocentius III; Gavignano, 22 de febrer de 1160 o 1161 - Perusa, 16 de juliol de 1216), nascut Lotario dei Conti di Segni, va ser el cap de l'Església Catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 8 de gener de 1198 fins a la seva mort.
Veure Hohenstaufen і Papa Innocenci III
Papat d'Avinyó
Avinyó. A la Història de l'Església Catòlica, el Papat d'Avinyó va ser el període entre 1309 i 1377 durant el qual set papes van residir a Avinyó (a la Provença, actual França).
Veure Hohenstaufen і Papat d'Avinyó
Papat de Viterbo
Palau Papal de Viterbo Amb una llarga història com a avantatge per a les forces dels antipapes que amenaçaven Roma, Viterbo es va convertir en una ciutat papal el 1243.
Veure Hohenstaufen і Papat de Viterbo
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285).
Veure Hohenstaufen і Pere el Gran
Philipp Mainländer
Philipp Mainländer (5 d'octubre del 1841, Offenbach, Estat Popular de Hesse, Alemanya - 1 d'abril del 1876, Offenbach) va ser un poeta i filòsof alemany.
Veure Hohenstaufen і Philipp Mainländer
Plasència d'Antioquia
Plasència de Xipre, nascuda Plasència d'Antioquia o Plasència de Poitiers (1235/1236 o prop de 1235 – 27/22 setembre de 1261) era filla de Bohemond V d'Antioquia i la seva segona esposa, la noble italiana Lúcia dei Conti di Segni, parent del Papa Innocenci III.
Veure Hohenstaufen і Plasència d'Antioquia
Príncep elector
Il·lustració del ''Codex Balduineus'', la més antiga que es coneix del col·legi electoral; d'esquerra a dreta s'hi veuen els arquebisbes de Colònia, Magúncia i Trèveris, el comte palatí del Rin, el duc de Saxònia, el marcgravi de Brandenburg i el rei de Bohèmia Un príncep elector (en alemany Kurfürst, en llatí Princeps elector) del Sacre Imperi Romà, també conegut com a elector imperial o simplement elector, era cadascun dels membres del col·legi d'electors encarregat d'escollir els emperadors.
Veure Hohenstaufen і Príncep elector
Regne d'Itàlia (edat mitjana)
El Regne d'Itàlia fou la forma en què es denominava la part nord i central de la península Itàlica entre la fi de l'Imperi Carolingi i finals de l'edat moderna.
Veure Hohenstaufen і Regne d'Itàlia (edat mitjana)
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Veure Hohenstaufen і Regne de Sicília
Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient
Les relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient foren les relacions internacionals entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Veure Hohenstaufen і Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient
Rodolf de Zähringen
Rodolf de Zähringen (1135 - Herdern (Friburg de Brisgòvia), 5 d'agost de 1191) fou arquebisbe de Magúncia (1160-1161) i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1167 fins a la seva mort el 1191.
Veure Hohenstaufen і Rodolf de Zähringen
Rodolf I d'Alemanya
Rodolf I d'Alemanya, conegut com a Rodolf d'Habsburg, (Limburg, 1 de maig de 1218 - Espira, 15 de juliol de 1291) va ser rei d'Alemanya (Rei dels Romans) de 1273 fins a la seva mort, i duc d'Àustria, Caríntia, Estíria i marcgravi de Carniola de 1276 al 1282.
Veure Hohenstaufen і Rodolf I d'Alemanya
Rodolf II d'Àustria
Rodolf II d'Àustria o Rodolf II d'Habsburg, dit el Pietós i l'Elegant (1270 – 10 de maig de 1290) fou el fill segon mascle sobrevivent de Rodolf I d'Habsburg i Gertrudis de Hohenburg i fou Arxiduc d'Àustria i Estíria de 1282 a 1283, conjuntament amb el seu germà gran Albert I d'Alemanya, que el succeí..
Veure Hohenstaufen і Rodolf II d'Àustria
Rudolf von Ems
Rudolf von Ems o Rodolf d'Ems (vers 1200 — vers 1250/54)Veronika Feller-Vest/FP "Rodolphe d'Ems" in Dictionnaire historique de la Suisse (DHS), URL: http://www.hls-dhs-dss.ch/textes/f/F12228.php, versió del 14/06/2010 va ser un poeta èpic medieval en alemany.
Veure Hohenstaufen і Rudolf von Ems
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure Hohenstaufen і Sacre Imperi Romanogermànic
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Veure Hohenstaufen і Sicília
Simó III de Saarbrücken
Simó III (c. 1180–1243) fou comte de Saarbrüken (també escrit Sarrebruk) des de l'any 1207 fins a la seva mort.
Veure Hohenstaufen і Simó III de Saarbrücken
Siracusa
Siracusa (en català medieval Saragossa o Saragossa de Sicília, en sicilià Sarausa) és una ciutat de l'illa de Sicília, a l'est de l'illa.
Veure Hohenstaufen і Siracusa
Tancred de Sicília
Escut de la Casa d'Hauteville a Sicília. Tancred de Sicília o Tancred de Lecce (c. 1138, Lecce - † 20 de febrer de 1194, Palerm) fou comte de Lecce del 1149 al 1154 i del 1169 al 1194 i després rei de Sicília des del 1189 fins al 1194.
Veure Hohenstaufen і Tancred de Sicília
Tannhäuser (Wagner)
Tannhäuser i el torneig de cant del Wartburg (en alemany: Tannhäuser und der Sängerkrieg auf Wartburg) o, més breument, Tannhäuser és una òpera romàntica en tres actes amb música i llibret en alemany de Richard Wagner, Op.
Veure Hohenstaufen і Tannhäuser (Wagner)
Teodora Comnena (filla d'Aleix I)
Teodora Comnena, en grec medieval Θεοδώρα Κομνηνὴ, nascuda el 15 de gener de l'any 1096, va ser una noble de l'Imperi Romà d'Orient, la quarta filla de l'emperador Aleix I Comnè i d'Irene Ducena.
Veure Hohenstaufen і Teodora Comnena (filla d'Aleix I)
Tomàs d'Aquino
Tomàs d'Aquino (Roccasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.
Veure Hohenstaufen і Tomàs d'Aquino
Tomàs I de Savoia
Tomàs I de Savoia (Aiguebelle, Savoia, 1178 - Moncalieri, 1233) fou el comte de Savoia entre 1189 i 1233.
Veure Hohenstaufen і Tomàs I de Savoia
Torremaggiore
Torremaggiore és una població, comune i seu episcopal, dins la província de Foggia a la regió de Puglia Itàlia.
Veure Hohenstaufen і Torremaggiore
Tractat d'Orvieto
El Tractat d'Orvieto fou un pacte signat el 1281 per Carles I de Sicília, el dux de Venècia Giovanni Dandolo i Felip de Courtenay, emperador llatí titular, per recuperar l'Imperi Llatí, sota l'impuls del papa Martí IV.
Veure Hohenstaufen і Tractat d'Orvieto
Translatio studii
La translatio studii és una locució llatina que serveix per anunciar una teoria del i segons la qual sovint es produeix una transferència de civilització i de cultura que va d'est a oest.
Veure Hohenstaufen і Translatio studii
Ulric II de Caríntia
Ulric II (vers 1176; † 10 d'agost de 1202) de la casa de Sponheim, fou duc de Caríntia de 1181 a 1202.
Veure Hohenstaufen і Ulric II de Caríntia
Valdemar II
Segell de Valdemar II Valdemar II (9 de maig de 1170 o 28 de juny de 1170 – 28 de març de 1241), dit Valdemar el Victoriós o Valdemar el Conqueridor (Valdemar Sejr), fou Rei de Dinamarca de 1202 fins a la seva mort el 1241.
Veure Hohenstaufen і Valdemar II
Vespres Sicilianes
Les Vespres Sicilianes foren un aixecament popular de l'illa de Sicília, amb l'ajut militar de Pere II el Gran de Catalunya-Aragó, contra la tutela del rei de França Carles I d'Anjou, que tenia el control de l'illa amb el suport papal des de 1266 i que va durar de 1282 a 1287.
Veure Hohenstaufen і Vespres Sicilianes
Wetterau
El Wetterau (en francès Wettéravie o Vettéravie de la que deriva el català Vetteràvia o Veteràvia) fou una regió alemanya medieval a la Francia Occidental (Francònia occidental) esmentada per primera vegada l'any 779 al Còdex de Lorsch, quan una dama de la noblesa de Meginburc Arilbach (ara Frankfurt-Nieder-Erlenbach) va llegar les seves propietats al proper monestir de Lorsch, al districte de Arilbach a Wetteraiba (Wetterau).
Veure Hohenstaufen і Wetterau
També conegut com Casa Hohenstaufen, Casa de Hohenstaufen, Dinastia Hohenstaufen, Dinastia de Hohenstaufen.