Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Historiografia catalana de l'edat mitjana

Índex Historiografia catalana de l'edat mitjana

Comtats de la Marca hispànica a principis del segle IX Si ens remuntem als inicis de la historiografia catalana (pels volts de l'any 1000), trobarem que el monestir de Ripoll, amb la figura de l'abat Oliba, esdevé el centre historiogràfic "oficial" de la dinastia barcelonina.

24 les relacions: Abat Oliba, Casal d'Aragó, Crònica de Bernat Desclot, Crònica de Pere el Cerimoniós, Crònica de Ramon Muntaner, De rebus Hispaniae, Erudició, Gesta Comitum Barchinonensium, Les quatre grans Cròniques, Llibre dels fets, Llista de comtes de Barcelona, Miquel Coll i Alentorn, Monestir de Santa Maria de Ripoll, Moral, Rodrigo Jiménez de Rada, Segle XII, Segle XIII, Segle XIV, Toledo, 1000, 1098, 1099, 1147, 1268.

Abat Oliba

Labat Oliba (Besalú o Cornellà de Conflent, 971 d.C. - Sant Miquel de Cuixà, el Conflent, 30 d'octubre del 1046) fou un abat benedictí, comte de Berga i Ripoll (998-1002), bisbe de Vic (1018-1046) i abat de Santa Maria de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà (1008-1046).

Nou!!: Historiografia catalana de l'edat mitjana і Abat Oliba · Veure més »

Casal d'Aragó

senyal reial és aquell que era del comte de Barcelona». Casal d'Aragó és la denominació històrica que adoptà el llinatge dels comtes de Barcelona quan esdevingueren reis d'Aragó.

Nou!!: Historiografia catalana de l'edat mitjana і Casal d'Aragó · Veure més »

Crònica de Bernat Desclot

El Llibre del rei En Pere d'Aragó e dels seus antecessors passats o Crònica de Bernat Desclot és la crònica històrica escrita per Bernat Desclot el 1288.

Nou!!: Historiografia catalana de l'edat mitjana і Crònica de Bernat Desclot · Veure més »

Crònica de Pere el Cerimoniós

enllaç.

Nou!!: Historiografia catalana de l'edat mitjana і Crònica de Pere el Cerimoniós · Veure més »

Crònica de Ramon Muntaner

CHRONIK DES EDLEN EN RAMON MUNTANER herausgegeben von Dr. Karl Lanz,'' 1844 La Crònica de Ramon Muntaner, escrita a Xirivella entre el 1325 i el 1328, és la més llarga de ''Les quatre grans Cròniques'' i narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328).

Nou!!: Historiografia catalana de l'edat mitjana і Crònica de Ramon Muntaner · Veure més »

De rebus Hispaniae

De rebus Hispaniae o Historia Gothica és una història d'Espanya (geografia) escrita en llatí per l'arquebisbe de Toledo, el navarrès Rodrigo Jiménez de Rada, a la primera meitat del (v 1243) per encàrrec del rei Ferran III de Castella.

Nou!!: Historiografia catalana de l'edat mitjana і De rebus Hispaniae · Veure més »

Erudició

Un investigador erudit L'erudició és el coneixement profund basat en la instrucció i la documentació, especialment en diversos àmbits de la història i la literatura.

Nou!!: Historiografia catalana de l'edat mitjana і Erudició · Veure més »

Gesta Comitum Barchinonensium

La Gesta Comitum Barchinonensium (en català Gestes dels comtes de Barcelona) és una crònica catalana escrita originàriament en llatí per monjos del monestir de Santa Maria de Ripoll a finals del, per bé que fou continuada posteriorment amb altres addicions.

Nou!!: Historiografia catalana de l'edat mitjana і Gesta Comitum Barchinonensium · Veure més »

Les quatre grans Cròniques

Les quatre grans Cròniques és el nom que rep el conjunt de textos historiogràfics escrits en català a la fi del i durant el format pel Llibre dels fets de Jaume el Conqueridor, Llibre del rei en Pere de Bernat Desclot, la Crònica de Ramon Muntaner i la Crònica de Pere el Cerimoniós.

Nou!!: Historiografia catalana de l'edat mitjana і Les quatre grans Cròniques · Veure més »

Llibre dels fets

El Llibre dels fets (en català antic Llibre dels Feyts) o Crònica de Jaume I és la primera de ''Les quatre grans Cròniques''.

Nou!!: Historiografia catalana de l'edat mitjana і Llibre dels fets · Veure més »

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Nou!!: Historiografia catalana de l'edat mitjana і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Miquel Coll i Alentorn

Miquel Coll i Alentorn (Barcelona, 12 de maig de 1904Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona,. - Barcelona, 15 de desembre de 1990) va ser un polític català d'Unió Democràtica de Catalunya i president del Parlament de Catalunya des del 1984 fins al 1988.

Nou!!: Historiografia catalana de l'edat mitjana і Miquel Coll i Alentorn · Veure més »

Monestir de Santa Maria de Ripoll

El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat catalana de Ripoll.

Nou!!: Historiografia catalana de l'edat mitjana і Monestir de Santa Maria de Ripoll · Veure més »

Moral

''Moral compass'', 2015 La moral és una disciplina que determina la rectitud del comportament humà segons unes normes que expressen l'existència d'uns deures i obligacions.

Nou!!: Historiografia catalana de l'edat mitjana і Moral · Veure més »

Rodrigo Jiménez de Rada

Fuero Viejo extendido de Alcalá de Henares. Promulgado por Rodrigo Jiménez de Rada en 1235. Rodrigo Jiménez de Rada o Ximénez de Rada o Giménez de Rada (Puente la Reina, 1170 - Lió, Regne de França), 10 de juny de 1247) va ser un eclesiàstic i historiador navarrès. Arquebisbe de Toledo i Primat d'Espanya, va destacar al cultiu de les lletres com a cronista. La seva obra més cèlebre és De rebus Hispaniae, també coneguda com Historia gótica o Crónica del toledano, on es descriu la història d'Espanya des dels seus orígens fins a 1243. Aquesta obra historiogràfica, escrita en llatí, és una de les fonts que Alfons X el Savi va consultar de manera prioritària per compondre la seva Estoria de España.

Nou!!: Historiografia catalana de l'edat mitjana і Rodrigo Jiménez de Rada · Veure més »

Segle XII

El correspon a la baixa edat mitjana i, pels canvis que va suposar a la cultura i organització social, sovint es parla del renaixement del segle XII, ja que implica abandonar el feudalisme estricte (si el veiem només com una realitat institucional) i anar cap als estats moderns en un lent període de desenvolupament continuat marcat pel redescobriment del pensament antic i els nous avenços tècnics i socials.

Nou!!: Historiografia catalana de l'edat mitjana і Segle XII · Veure més »

Segle XIII

El és un període de l'edat mitjana que va des de l'any 1201 fins al 1300.

Nou!!: Historiografia catalana de l'edat mitjana і Segle XIII · Veure més »

Segle XIV

El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.

Nou!!: Historiografia catalana de l'edat mitjana і Segle XIV · Veure més »

Toledo

Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.

Nou!!: Historiografia catalana de l'edat mitjana і Toledo · Veure més »

1000

Sense descripció.

Nou!!: Historiografia catalana de l'edat mitjana і 1000 · Veure més »

1098

Sense descripció.

Nou!!: Historiografia catalana de l'edat mitjana і 1098 · Veure més »

1099

Sense descripció.

Nou!!: Historiografia catalana de l'edat mitjana і 1099 · Veure més »

1147

El 1147 (MCXLVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Historiografia catalana de l'edat mitjana і 1147 · Veure més »

1268

;Països catalans.

Nou!!: Historiografia catalana de l'edat mitjana і 1268 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Historiografia catalana de l’edat mitjana, Historiografia catalana medieval.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »