Accés més ràpid que el navegador!
47 les relacions: Abd-ar-Rahman III, Al-Hàkam II, Califa, Califat Abbàssida, Califat de Còrdova, Còrdova, Comtat de Castella, Conversió dels khàzars al judaisme, Daguestan, De Materia Medica, Dioscòrides Pedaci, Dunaix ben Labrat, Ferran González, França, Garcia Sanxes I de Pamplona, Grec, Hebreu, Imperi Romà d'Orient, Itàlia, Jaén, Khàzars, Llatí, Lleó (Castella i Lleó), Menahem ben Saruq, Moisès ben Hanokh, Omeies, Ordoni III, Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic, Pamplona, Ramir II de Lleó, Regne de Lleó, Russa, Sanç I de Lleó, Saragossa, Toda de Pamplona, Turc, 915, 941, 945, 946, 949, 950, 953, 955, 956, 960, 975.
Abd-ar-Rahman III
Abd-ar-Rahman III o Abu-l-Mutàrraf Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah an-Nàssir li-din-Al·lah (Còrdova, 7 de gener de 891 - 15 d'octubre del 961) va ser el primer califa de Còrdova (912-961).
Nou!!: Hasday ibn Xaprut і Abd-ar-Rahman III · Veure més »
Al-Hàkam II
Al-Hàkam II al-Mustànsir bi-L·lah —— va ser califa de Còrdova del 961 al 976.
Nou!!: Hasday ibn Xaprut і Al-Hàkam II · Veure més »
Califa
Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.
Nou!!: Hasday ibn Xaprut і Califa · Veure més »
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Nou!!: Hasday ibn Xaprut і Califat Abbàssida · Veure més »
Califat de Còrdova
El Califat de Còrdova, també conegut com a Califat omeia de Còrdova o Califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929 que posà fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.
Nou!!: Hasday ibn Xaprut і Califat de Còrdova · Veure més »
Còrdova
Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.
Nou!!: Hasday ibn Xaprut і Còrdova · Veure més »
Comtat de Castella
El comtat de Castella fou una àrea geogràfica que formava part del Regne de Lleó fins que se'n va independitzar per passar a formar el Regne de Castella.
Nou!!: Hasday ibn Xaprut і Comtat de Castella · Veure més »
Conversió dels khàzars al judaisme
La conversió dels khàzars al judaisme és un esdeveniment històric que es va donar al kanat dels khàzars (avui a Rússia), entre els khàzars entre els segles i X. Es té constància que durant l'edat antiga i l'edat mitjana, hi havia jueus que feien proselitisme actiu, molt més que ara.
Nou!!: Hasday ibn Xaprut і Conversió dels khàzars al judaisme · Veure més »
Daguestan
El canó de Sulak és un dels canons més profunds del món auls abandonats al Daguestan Poble abandonat dels Lesguians de Grar Daguestan, oficialment la República del Daguestan, és una república de Rússia situada al Caucas del Nord, a l'Europa del Est, al llarg de la mar Càspia.
Nou!!: Hasday ibn Xaprut і Daguestan · Veure més »
De Materia Medica
''Codex Vindobonensis'' o Dioscòrides de Viena. XIII, on es descriu i dibuixa la vinya ''Vitis''. De materia medica o Περί ὕλης ἰατρικής en l'original en grec, «els materials de la medicina» en català, és una obra en cinc volums escrita per Dioscòrides i precursora de la farmacopea moderna, escrit al segle I. Al prefaci Dioscòrides resumeix el seu objectiu de fer un inventari: «sobre la preparació, propietats i proves de medicines».
Nou!!: Hasday ibn Xaprut і De Materia Medica · Veure més »
Dioscòrides Pedaci
Dioscòrides Pedaci o Pedani (en llatí Dioscorides Pedacius o Pedanius, en grec Διοσκορίδης Πεδάκιος o Πεδάνιος) va ser un metge, farmacòleg, botànic grec i autor de De Materia Medica (Sobre els materials de la medicina), una enciclopèdia grega de 5 volums sobre herbes medicinals i substàncies medicinals relacionades (una farmacopea), que es va llegir àmpliament durant més de 1.500 anys.
Nou!!: Hasday ibn Xaprut і Dioscòrides Pedaci · Veure més »
Dunaix ben Labrat
Dunaix ben Labrat o Dunaix ben Labrat ha-Leví (Fes, ca. 925-Còrdova, ca. 990) fou un gramàtic i poeta jueu establert a l'Àndalus.
Nou!!: Hasday ibn Xaprut і Dunaix ben Labrat · Veure més »
Ferran González
J. Villanueva, 1750-53). Ferran González (Castell de Lara, ? - Burgos, 970) fou comte de Castella (931-944 i 945-970).
Nou!!: Hasday ibn Xaprut і Ferran González · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Hasday ibn Xaprut і França · Veure més »
Garcia Sanxes I de Pamplona
Garcia Sanxes I de Pamplona, també anomenat Garcia III de Pamplona i II d'Aragó (919 - 970), fou rei de Pamplona i comte d'Aragó (925-970).
Nou!!: Hasday ibn Xaprut і Garcia Sanxes I de Pamplona · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Hasday ibn Xaprut і Grec · Veure més »
Hebreu
Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.
Nou!!: Hasday ibn Xaprut і Hebreu · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Hasday ibn Xaprut і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Hasday ibn Xaprut і Itàlia · Veure més »
Jaén
Jaén és la capital de la província de Jaén, o com també se la coneix, capital del Sant Regne.
Nou!!: Hasday ibn Xaprut і Jaén · Veure més »
Khàzars
Els khàzars (en göktürk KhAZAG, hɑ'zɑɾ) foren un poble turquès sorgit al com a confederació tribal i que al començament del es van establir al sud-est de l'estepa russa i el Daguestan.
Nou!!: Hasday ibn Xaprut і Khàzars · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Hasday ibn Xaprut і Llatí · Veure més »
Lleó (Castella i Lleó)
Catedral de Lleó Lleó (en castellà i oficialment León, en lleonès Llión) és la capital de la província de Lleó i capital històrica de l'antic Regne de Lleó.
Nou!!: Hasday ibn Xaprut і Lleó (Castella i Lleó) · Veure més »
Menahem ben Saruq
Menahem ben Saruq o Menahem ben Jacob ben Saruq (Tortosa, ca. 920-ca. 970) fou un poeta i gramàtic jueu andalusí.
Nou!!: Hasday ibn Xaprut і Menahem ben Saruq · Veure més »
Moisès ben Hanokh
Moisès ben Hanokh (en hebreu: משה בן חנוך, Moshe ben Hănōkh) (¿? - Còrdova, ca. 965), fou un important rabí de la Còrdova omeia.
Nou!!: Hasday ibn Xaprut і Moisès ben Hanokh · Veure més »
Omeies
Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.
Nou!!: Hasday ibn Xaprut і Omeies · Veure més »
Ordoni III
Ordoni III (ca. 926 - Zamora, 956) fou rei de Lleó (951-956).
Nou!!: Hasday ibn Xaprut і Ordoni III · Veure més »
Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic
Otó I el Gran (Wallhausen, estat de Saxònia-Anhalt en l'actualitat, 23 de novembre del 912 - Memleben, 7 de maig del 973) va ser el fill gran d'Enric I l'Ocellaire i Matilde de Ringelheim.
Nou!!: Hasday ibn Xaprut і Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Pamplona
Pamplona (cooficialment en basc: Iruña, segons l'Euskaltzaindia: Iruñea) és la ciutat capital de la comunitat foral de Navarra, el vell Reialme de Navarra.
Nou!!: Hasday ibn Xaprut і Pamplona · Veure més »
Ramir II de Lleó
Ramir II de Lleó (ca. 900 - 951) fou rei de Lleó (931-951).
Nou!!: Hasday ibn Xaprut і Ramir II de Lleó · Veure més »
Regne de Lleó
El Regne de Lleó va ser un dels regnes medievals de la península Ibèrica, successor de l'antic Regne d'Astúries, que va tenir un paper protagonista en la Reconquesta i formació dels successius regnes cristians de l'occident peninsular.
Nou!!: Hasday ibn Xaprut і Regne de Lleó · Veure més »
Russa
El russa (Cervus timorensis) és una espècie de cérvol que viu a les illes de Java, a l'est cap a Bali i l'illa de Timor a Indonèsia.
Nou!!: Hasday ibn Xaprut і Russa · Veure més »
Sanç I de Lleó
Sanç I de Lleó, dit el Cras (935 - 966), fou rei de Lleó (956-958 i 960-966).
Nou!!: Hasday ibn Xaprut і Sanç I de Lleó · Veure més »
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Nou!!: Hasday ibn Xaprut і Saragossa · Veure més »
Toda de Pamplona
Inscripció en la tomba de Toda de Navarra Toda Asnar de Larraun (v 885 - d 970), infanta i reina consort de Pamplona (?-925).
Nou!!: Hasday ibn Xaprut і Toda de Pamplona · Veure més »
Turc
El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.
Nou!!: Hasday ibn Xaprut і Turc · Veure més »
915
Sense descripció.
Nou!!: Hasday ibn Xaprut і 915 · Veure més »
941
El 941 (CMXLI) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Hasday ibn Xaprut і 941 · Veure més »
945
; Països Catalans.
Nou!!: Hasday ibn Xaprut і 945 · Veure més »
946
El 946 (CMXLVI) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Hasday ibn Xaprut і 946 · Veure més »
949
Sense descripció.
Nou!!: Hasday ibn Xaprut і 949 · Veure més »
950
Sense descripció.
Nou!!: Hasday ibn Xaprut і 950 · Veure més »
953
Sense descripció.
Nou!!: Hasday ibn Xaprut і 953 · Veure més »
955
El 955 (CMLV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Hasday ibn Xaprut і 955 · Veure més »
956
Sense descripció.
Nou!!: Hasday ibn Xaprut і 956 · Veure més »
960
El 960 (CMLX) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Hasday ibn Xaprut і 960 · Veure més »
975
Sense descripció.
Nou!!: Hasday ibn Xaprut і 975 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Hasday ben Šaprut, Hisday ben Shaprut, Hisday ibn Shaprut.
