Accés més ràpid que el navegador!
70 les relacions: Acrea (filla d'Asterió), Agamèmnon, Altar, Aniconisme, Antiga Atenes, Antiga Corint, Antiga Grècia, Argos, Assentament, Època arcaica, Carl William Blegen, Càrites (mitologia), Civilització micènica, Columna, Criselefantí, Descripció de Grècia, Dictus Cretenc, Estil geomètric, Estoa, Eupolem (arquitecte), Exèrcit espartà, Fliünt, Frontó (arquitectura), Gigantomàquia, Gran Bretanya, Guerra de Troia, Guerra del Peloponnès, Guerres messèniques, Harvard University Press, Hèracles, Hebe (mitologia), Heinrich Schliemann, Hel·làdic, Hera, Heraclides Pòntic, Heròdot, Història de la Guerra del Peloponnès, Històries (Heròdot), Ilíada, Mètopa, Menelau, Micenes, Museu Arqueològic Nacional d'Atenes, Ofrena, Orestes (mitologia), Palestra, Pausànias (geògraf), Pedra calcària, Peloponès, Peristil, ..., Pilar (arquitectura), Plana, Poros, Pronaos, Santuari, Segle II, Segle V aC, Segle VII aC, Tèmenos, Temple grec, Termes romanes, Teula, Tova, Troia, Tucídides, Unitat perifèrica d'Argòlida, Wikimedia Commons, Zeus, 1831, 1874. Ampliar l'índex (20 més) »
Acrea (filla d'Asterió)
Acrea (en Ἀκραία) segons la mitologia grega, era una nàiade filla del déu-riu Asterió que juntament amb les seves germanes Eubea (Εὔβοια) i Prósimna (Προσύμνα) van ser les nodrisses de la deessa Hera.
Nou!!: Herèon d'Argos і Acrea (filla d'Asterió) · Veure més »
Agamèmnon
La ''màscara d'Agamèmnon'' és una màscara funerària d'or descoberta a Micenes el 1876 per Heinrich Schliemann, que la va atribuir a aquest heroi. En realitat, és de cap al 1500 aC, uns segles abans de l'època en què se situa la guerra de Troia. Agamèmnon (Ἀγαμέμνων, Agamemnon) va ser el rei d'Argos que, d'acord amb la Ilíada, va participar en la guerra de Troia, i esdevingué un dels màxims dirigents de l'exèrcit aqueu que assetjava la gran ciutat.
Nou!!: Herèon d'Argos і Agamèmnon · Veure més »
Altar
Mare de Déu de l'Ermitana de Peníscola Un altar és una estructura damunt de la qual se celebren rituals religiosos com ara sacrificis, ofrenes, etc.
Nou!!: Herèon d'Argos і Altar · Veure més »
Aniconisme
L'aniconisme és la pràctica o creença d'evitar o defugir les imatges d'éssers divins, profetes i d'altres personatges religiosos respectats o, en altres manifestacions, d'éssers humans o éssers vius.
Nou!!: Herèon d'Argos і Aniconisme · Veure més »
Antiga Atenes
El Partenó i les restes de l'acròpolis, vestigis de l'antiga Atenes La història d'Atenes representa l'origen de la història de les ciutats europees i de l'Europa actual.
Nou!!: Herèon d'Argos і Antiga Atenes · Veure més »
Antiga Corint
Corint (en Κόρινθος, Kórinthos) va ser una ciutat estat (polis) ubicada a l'istme de Corint, l'estreta franja de terra que uneix el Peloponnès amb la Grècia continental, a mig camí entre Atenes i Esparta.
Nou!!: Herèon d'Argos і Antiga Corint · Veure més »
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Nou!!: Herèon d'Argos і Antiga Grècia · Veure més »
Argos
La ciutat moderna d'Argos, i una part de l'excavació de l'Argos antiga. Argos (Άργος) és una ciutat de Grècia, a la península del Peloponès, capital del nomós de l'Argòlida.
Nou!!: Herèon d'Argos і Argos · Veure més »
Assentament
Assentament prop de Spiti, Himachal Pradesh, Índia Un assentament és el lloc on s'estableix una persona o una comunitat.
Nou!!: Herèon d'Argos і Assentament · Veure més »
Època arcaica
Guerrers grecs en un fragment de ceràmica de figures negres atribuït al Mestre del Dípilon. Cap al 760 aC Jocs Panatenàics. Cap al 530 aC Escultures del període arcaic (entre elles el ''Moscòfor'') trobades durant les excavacions de l'Acròpolis d'Atenes (fotografia de 1886). Època arcaica és un període de la història de l'antiga Grècia amb la qual la historiografia distingeix l'etapa en la qual l'Hèl·lade (Ἕλλάδα) va sortir del període anterior l'edat fosca, caracteritzada per la distribució de l'espai hel·lènic entre tribus«Tribu» és un terme llatí, utilitzat per a l'organització sociopolítica romana; que s'aproxima a l'ús que tenia la institució i la paraula grega phylé, fylé o phulē (φυλή —'raça', 'poble'—), del verb fyeszai o phuesthai (φύεσθαι, 'descendir de', 'tenir origen en').
Nou!!: Herèon d'Argos і Època arcaica · Veure més »
Carl William Blegen
fou un arqueòleg nord-americà famós pel seu treball a Pilos i Troia.
Nou!!: Herèon d'Argos і Carl William Blegen · Veure més »
Càrites (mitologia)
s). D'acord amb la tradició mitològica grega, les Càrites (en grec antic Χάριτες) van ser unes divinitats, filles de Zeus i d'Eurínome.
Nou!!: Herèon d'Argos і Càrites (mitologia) · Veure més »
Civilització micènica
La civilització micènica (de Micenes) va ser una cultura avantpassada de la grega.
Nou!!: Herèon d'Argos і Civilització micènica · Veure més »
Columna
Tipus de columnes segons els ordres clàssics Una columna és un element arquitectònic de suport, molt més alt que ample, caracteritzat pel fet d'ésser de secció circular a diferència del pilar que és de secció quadrada o poligonal Ambdós elements acompleixen la funció de suportar les pressions verticals i obliqües de l'arquitrau i l'arc.
Nou!!: Herèon d'Argos і Columna · Veure més »
Criselefantí
Delfos. La cara, que es veu actualment ennegrida pel foc o pel temps, és d'ivori El criselefantí (del grec χρυσός, khrisós, 'or', i ελεφάντινος, elefàntinos, 'vori') és una tècnica escultòrica apareguda a Grècia a l'entorn del, que es caracteritzava per la utilització de plaques de vori (generalment, per a representar la carn del cos humà) i pa d'or (per a representar la roba, els cabells, les armes, els guarniments, etc.), muntats sobre una armadura de fusta que quedava totalment coberta.
Nou!!: Herèon d'Argos і Criselefantí · Veure més »
Descripció de Grècia
Pausànias. Karl Christoph Traugott Tauchnitz, 1829 La Descripció de Grècia o Periple de Grècia (en grec), és un llibre de viatges escrit per Pausànies o Pausànias al.
Nou!!: Herèon d'Argos і Descripció de Grècia · Veure més »
Dictus Cretenc
Dictus Cretenc o Dictus de Creta (Dictys Cretensis) també Dictus de Cnossos fou un suposat escriptor grec considerat una de les fonts d'Homer.
Nou!!: Herèon d'Argos і Dictus Cretenc · Veure més »
Estil geomètric
Pyxis geomètric amb tapa en forma de cavall, 760 -750 aC. Lestil geomètric és una fase de l'art grec desenvolupada entre el 900 aC i el 700 aC que es caracteritza, en gran manera, pels motius geomètrics de la ceràmica.
Nou!!: Herèon d'Argos і Estil geomètric · Veure més »
Estoa
L'estoa d'Àtal, reconstruïda, a Atenes Estoa (del grec antic στοά, stoá), és la denominació que rep en l'arquitectura grega un pòrtic.
Nou!!: Herèon d'Argos і Estoa · Veure més »
Eupolem (arquitecte)
Eupolem（en llatí Eupolemus, en grec antic Εὐπόλεμος "Eupólemos") fou un arquitecte grec nascut a Argos que va construir el gran Hereum (Temple d'Hera) de Micenes, després de la seva destrucció pel foc el 423 aC. L'estructura estava ornamentada amb escultures que representaven les guerres entre els deus i els gegants (Gigantomàquia) i la guerra de Troia. Pausànies fa una descripció completa de les obres d'art relacionades amb aquest temple.
Nou!!: Herèon d'Argos і Eupolem (arquitecte) · Veure més »
Exèrcit espartà
L'exèrcit espartà era la força militar de la ciutat estat d'Esparta, una de les més importants en la història de l'antiga Grècia.
Nou!!: Herèon d'Argos і Exèrcit espartà · Veure més »
Fliünt
Situació de Fliunt al sud-oest de Corint. Hebe, la deessa de la joventut, divinitat honrada a la polis de Fliunt. Fliünt o Fliunt (en llatí Phlius, en grec antic Φλιοῦς) era una ciutat de la part nord-oriental del Peloponès, amb un territori conegut com a Fliàsia (Φλιασία).
Nou!!: Herèon d'Argos і Fliünt · Veure més »
Frontó (arquitectura)
L'església dels Josepets de Gràcia, amb un '''frontó''' triangular En arquitectura, un frontó (del llatí frons, 'front'), és el coronament triangular d'una façana –aleshores s'anomena també testera–, d'un pòrtic o d'una finestra.
Nou!!: Herèon d'Argos і Frontó (arquitectura) · Veure més »
Gigantomàquia
Dionís lluitant contra el gegant Èurit. Louvre La Gigantomàquia (del grec antic γιγαντo-μαχια, literalment "guerra dels gegants") va ser, en mitologia grega, la història de la lluita entre els gegants i els déus, i la seva derrota.
Nou!!: Herèon d'Argos і Gigantomàquia · Veure més »
Gran Bretanya
Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.
Nou!!: Herèon d'Argos і Gran Bretanya · Veure més »
Guerra de Troia
La Guerra de Troia és un episodi de la mitologia grega en què una confederació de pobles i reis aqueus (és a dir, grecs) assetjaren durant deu anys, i finalment capturaren, la ciutat de Troia, a l'Àsia Menor.
Nou!!: Herèon d'Argos і Guerra de Troia · Veure més »
Guerra del Peloponnès
La Guerra del Peloponnès va ser un conflicte bèl·lic que va afectar a Grècia en els anys des del 431 aC fins al 404 aC i va enfrontar la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) i els seus aliats, de tendència democràtica, contra Esparta i els seus, de tendència oligàrquica.
Nou!!: Herèon d'Argos і Guerra del Peloponnès · Veure més »
Guerres messèniques
Guerres messèniques és el nom que porten tres conflictes armats entre Esparta i els messenis lliurats entre el i el.
Nou!!: Herèon d'Argos і Guerres messèniques · Veure més »
Harvard University Press
Kittredge Hall, seu de la Harvard University Press Harvard University Press (HUP) és una editorial que va establir el 13 de gener de 1913 com a divisió de la Universitat Harvard i es va centrar en la publicació acadèmica.
Nou!!: Herèon d'Argos і Harvard University Press · Veure més »
Hèracles
En la mitologia grega, Hèracles (del grec antic, Hēraklḗs, nom format per la juxtaposició del nom de la deessa Hēra i kleos que significa «glòria», és a dir, «glòria d'Hera», sobrenom dAlcides o Alceu), era un semidéu fill de Zeus i d'Alcmena, neta de Perseu i esposa d'Amfitrió.
Nou!!: Herèon d'Argos і Hèracles · Veure més »
Hebe (mitologia)
Hebe (en grec antic Ἥβη), també anomenada Febe, és una antiga deessa, filla de Zeus i Hera.
Nou!!: Herèon d'Argos і Hebe (mitologia) · Veure més »
Heinrich Schliemann
Johann Ludwig Heinrich Julius Schliemann (Neubukow, Mecklenburg - Schwerin, 6 gener de 1822 - Nàpols, 26 de desembre de 1890) va ser un comerciant a Sant Petersburg i un pioner de l'arqueologia.
Nou!!: Herèon d'Argos і Heinrich Schliemann · Veure més »
Hel·làdic
Hel·làdic o període hel·làdic és un terme arqueològic modern per a referir-se a la seqüència de períodes que caracteritzen la cultura dins del continent europeu a l'antiga Grècia durant l'edat del bronze.
Nou!!: Herèon d'Argos і Hel·làdic · Veure més »
Hera
En la mitologia grega, Hera (Ἥρα) va ser la més gran de les deesses de l'Olimp.
Nou!!: Herèon d'Argos і Hera · Veure més »
Heraclides Pòntic
Heraclides (Heracleides Ponticus; -), fill d'Eutífron, fou un filòsof de l'antiga Grècia nascut a Heraclea del Pont (actualment Karadeniz Ereğli, Turquia).
Nou!!: Herèon d'Argos і Heraclides Pòntic · Veure més »
Heròdot
Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.
Nou!!: Herèon d'Argos і Heròdot · Veure més »
Història de la Guerra del Peloponnès
Manuscrit de la ''Història'' de Tucídides, del segle X La Història de la Guerra del Peloponès és un relat escrit per Tucídides, un general atenenc que va combatre contra Esparta a la Guerra del Peloponès i va relatar el curs de la guerra.
Nou!!: Herèon d'Argos і Història de la Guerra del Peloponnès · Veure més »
Històries (Heròdot)
Les Històries (grec antic: Ἱστορίαι, 'historíai'; de vegades traduït en singular, Història) d'Heròdot és considerada una de les obres bàsiques d'història en la literatura occidental, escrita des del 450 fins al 420 aC en el dialecte jònic del grec clàssic.
Nou!!: Herèon d'Argos і Històries (Heròdot) · Veure més »
Ilíada
La Ilíada és un poema èpic grec atribuït a Homer compost en hexàmetres per a ser recitat oralment pels rapsodes.
Nou!!: Herèon d'Argos і Ilíada · Veure més »
Mètopa
Mètopes del Partenó Una mètopa (μετόπη) a l'arquitectura clàssica, és un plafó o peça rectangular o quadrada de pedra, marbre o terracota que ocupa part del fris d'un entaulament dòric, situada entre dos tríglifs.
Nou!!: Herèon d'Argos і Mètopa · Veure més »
Menelau
Menelau (en grec antic Μενέλαος), rei d'Esparta, era el fill menor d'Atreu i Aèrope, i germà d'Agamèmnon, rei de Micenes.
Nou!!: Herèon d'Argos і Menelau · Veure més »
Micenes
Micenes, Mycenae o Mycene (Μυκῆναι; Μυκήνη), fou una antiga ciutat de Grècia, la mítica residència del rei Agamèmnon, al centre del Peloponès, al nord-est de la plana d'Argos.
Nou!!: Herèon d'Argos і Micenes · Veure més »
Museu Arqueològic Nacional d'Atenes
El Museu Arqueològic Nacional d'Atenes (en grec, Εθνικό Αρχαιολογικό Μουσείο) és un museu d'art i arqueologia que es troba a Atenes.
Nou!!: Herèon d'Argos і Museu Arqueològic Nacional d'Atenes · Veure més »
Ofrena
Corona votiva del rei visigot Recesvint († 672), part de tresor de Guarrazar. Feta d'or i pedres precioses en la segona meitat del segle VII. Museu Arqueològic Nacional d'Espanya (Madrid) Una ofrena és un objecte deixat en un lloc sagrat per motius rituals o un do ofert a la divinitat per aplacar-la.
Nou!!: Herèon d'Argos і Ofrena · Veure més »
Orestes (mitologia)
''Orestes perseguit per les Erínies'' de William-Adolphe Bouguereau. Orestes (en grec antic Ὀρέστης), va ser, segons la mitologia grega, un heroi, fill d'Agamèmnon i de Clitemnestra.
Nou!!: Herèon d'Argos і Orestes (mitologia) · Veure més »
Palestra
La palestra (del grec παλαίστρα) era l'escola de lluita a l'antiga Grècia.
Nou!!: Herèon d'Argos і Palestra · Veure més »
Pausànias (geògraf)
Pausànias o Pausànies (en grec: Παυσανίας) fou un historiador, viatger i geògraf grec que va viure a l'època dels emperadors Adrià i Marc Aureli.
Nou!!: Herèon d'Argos і Pausànias (geògraf) · Veure més »
Pedra calcària
La piràmide de Keops està construïda amb blocs de pedra calcària Dissolució d'una roca calcària per efecte de l'aigua hidrotermal a Pamukkale, Turquia La pedra calcària és una roca sedimentària composta majoritàriament (més del 50%) per carbonat de calci (CaCO₃), generalment calcita.
Nou!!: Herèon d'Argos і Pedra calcària · Veure més »
Peloponès
El Peloponès o Peloponnès (en grec Πελοπόννησος Pelopónnisos) és una extensa península del sud de Grècia, situada més avall del golf de Corint.
Nou!!: Herèon d'Argos і Peloponès · Veure més »
Peristil
Casa dels Vetis de Pompeia, amb el ''peristylium'' o jardí central porticat El peristil (del llatí peristylum) és, en l'arquitectura clàssica, un tipus de columnata formada per una sèrie continuada de fileres de columnes a l'entorn d'un pati o edifici que marcava la separació del pòrtic, construcció en què els pilars no rodejaven l'espai sinó que estaven disposats en una o més línies paral·leles.
Nou!!: Herèon d'Argos і Peristil · Veure més »
Pilar (arquitectura)
Mode típic de fallada estructural en pilars per vinclament En enginyeria i arquitectura, un pilar és un element vertical (o lleugerament inclinat) sustentant exempt d'una estructura, destinat a rebre càrregues verticals per transmetre a la fonamentació i que, a diferència de la columna, té secció poligonal.
Nou!!: Herèon d'Argos і Pilar (arquitectura) · Veure més »
Plana
pàgina.
Nou!!: Herèon d'Argos і Plana · Veure més »
Poros
Poros (en Πόρος) és una de les Illes Saròniques, que pertany a la prefectura o nomós de l'Àtica, Grècia.
Nou!!: Herèon d'Argos і Poros · Veure més »
Pronaos
Plantes de temples grecs El pronaos (del grec antic πρόναος, literalment 'l'espai situat davant del temple') designa el vestíbul o l'entrada d'un temple grec o romà.
Nou!!: Herèon d'Argos і Pronaos · Veure més »
Santuari
En un sentit ampli, un santuari és un lloc respectat o sagrat que correspon a una determinada cultura.
Nou!!: Herèon d'Argos і Santuari · Veure més »
Segle II
El segle II, que comprèn els anys 101 - 199, pertany a l'era de l'antiguitat clàssica i està marcat per la consolidació de les tendències i pobles del segle precedent.
Nou!!: Herèon d'Argos і Segle II · Veure més »
Segle V aC
El segle V aC és un dels períodes de l'edat antiga de més desenvolupament cultural, gràcies especialment al lideratge grec i els seus avenços en filosofia, art, literatura i política.
Nou!!: Herèon d'Argos і Segle V aC · Veure més »
Segle VII aC
El segle VII aC és un període de l'edat antiga que inclou els anys compresos entre el 700 aC i el 601 aC.
Nou!!: Herèon d'Argos і Segle VII aC · Veure més »
Tèmenos
Tèmenos (en grec: τέμενος) és un tros de terra delimitat i assignat a un domini oficial, especialment un rei (basileus) i caps (anax) o un tros de terra treta dels usos comuns i dedicada a un déu, un santuari, una arbreda sagrada o un recinte sagrat: Les curses dels Jocs Pítics s'anomenen un tèmenos, la sagrada vall del Nil és la Νείλοιο πῖον τέμενος Κρονίδα, l'Acròpolis és el ἱερὸν τέμενος (de Pal·las).
Nou!!: Herèon d'Argos і Tèmenos · Veure més »
Temple grec
Visió frontal del Partenó (Atenes) Un temple grec és l'estança d'un déu a la terra; a dins, al naos, se situava la imatge divina.
Nou!!: Herèon d'Argos і Temple grec · Veure més »
Termes romanes
Les Termes de Dioclecià, a Roma Frigidari de la vil·la romana de Can Llauder, a Mataró Les termes (del llatí thermae) eren edificis públics amb prestacions que avui en diríem higienicosanitàries.
Nou!!: Herèon d'Argos і Termes romanes · Veure més »
Teula
Teules a Dubrovnik tegula et imbrex'' de l'antiga Grècia La teula és un material de construcció que serveix per cobrir edificis.
Nou!!: Herèon d'Argos і Teula · Veure més »
Tova
Palència). Mur de tova sobre una base de pedra d'una casa de la província de Burgos. La tova (també anomenada atova o atovó) és una peça per a la construcció feta amb una massa de fang (argila i sorra) barrejada de vegades amb palla, modelada en forma de maó i assecada al sol; amb les toves es construeixen parets i murs d'edificacions variades.
Nou!!: Herèon d'Argos і Tova · Veure més »
Troia
Troia (en luvi Taruisa/*Tarhuisa pel nom del déu hitita Taru/Tahui; en grec Τροία o Τροίας; també anomenada Ílion, en grec Ίλιον o Ίλιος; Ílium, en llatí Īlium, i Wilusa en hitita) és una ciutat tant històrica com llegendària, on es va desenvolupar la Guerra de Troia, descrita a la Ilíada, un poema èpic de l'antiga Grècia.
Nou!!: Herèon d'Argos і Troia · Veure més »
Tucídides
Bust de Tucídides, Museu Reial d'Ontàrio Tucídides (en Θουκυδίδης; entre 460 i 455 aC – c. 400 aC) va ser un historiador grec i l'autor de la Història de la Guerra del Peloponnès, on explica la guerra que va tenir lloc al entre Esparta i Atenes.
Nou!!: Herèon d'Argos і Tucídides · Veure més »
Unitat perifèrica d'Argòlida
Argòlida (en grec antic Ἀργολίς) o també Argeia (ἡ Ἀργεία) o simplement districte d'Argos era el territori dominat per la ciutat d'Argos a l'antiga Grècia.
Nou!!: Herèon d'Argos і Unitat perifèrica d'Argòlida · Veure més »
Wikimedia Commons
Wikimedia Commons (també anomenat Commons o Wikicommons) és un magatzem de contingut multimèdia lliure incloent imatges, àudio i vídeo.
Nou!!: Herèon d'Argos і Wikimedia Commons · Veure més »
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
Nou!!: Herèon d'Argos і Zeus · Veure més »
1831
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Herèon d'Argos і 1831 · Veure més »
1874
;Països Catalans.
Nou!!: Herèon d'Argos і 1874 · Veure més »
