Taula de continguts
19 les relacions: Alaric I, Àfrica (província romana), Cartago, Comes, Damnatio memoriae, Donatisme, Estilicó, Flavi Honori, Grec antic, Itàlia romana, Llatí, Ocriculum, Pau Orosi, Prisc Àtal, Ravenna, Zòsim, 409, 412, 413.
Alaric I
Alaric I (d'Athal-ric, «noble i poderós»; Tomis, Estíria ~370 - ?) fou rei dels visigots del 395 al 410.
Veure Heraclià (usurpador) і Alaric I
Àfrica (província romana)
Províncies romanes. Àfrica ressaltada La província d'Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'Imperi Cartaginès al final de la Tercera Guerra Púnica.
Veure Heraclià (usurpador) і Àfrica (província romana)
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Veure Heraclià (usurpador) і Cartago
Comes
Comes (en plural comites) era un rang romà que inicialment equivalia a 'company' per distingir-lo de socius ('soci').
Veure Heraclià (usurpador) і Comes
Damnatio memoriae
Tondo de la dinastia dels Severs on apareixen retrats de Septimi Sever, Júlia Domna, Caracal·la i Publi Septimi Geta. La cara de Geta ha estat esborrada a causa de la "damnatio memoriae" ordenada pel seu germà, Caracal·la Damnatio memoriae és una denominació moderna donada a la condemna oficial d'un emperador romà pel senat romà, mentre que el contrari era l'apoteosi (apotheosis).
Veure Heraclià (usurpador) і Damnatio memoriae
Donatisme
El donatisme va ser un moviment paleocristià a la regió de Cartago i Numídia al.
Veure Heraclià (usurpador) і Donatisme
Estilicó
Serena i el seu fill Euqueri Estilicó (en llatí Flavius Stilicho o Stilico, en grec) (vers 359-408) va ser un general i polític romà d'origen vàndal.
Veure Heraclià (usurpador) і Estilicó
Flavi Honori
Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.
Veure Heraclià (usurpador) і Flavi Honori
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Veure Heraclià (usurpador) і Grec antic
Itàlia romana
Itàlia és una península que ocupa aproximadament el territori de l'actual República d'Itàlia excloses les illes de Sardenya i Sicília i la zona dels Alps.
Veure Heraclià (usurpador) і Itàlia romana
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Heraclià (usurpador) і Llatí
Ocriculum
Ocriculum (Ὄκρικλοι o també Ὀκρίκολον) va ser una ciutat de l'Úmbria a la via Flamínia, prop de la riba esquerra del Tíber, al costat de l'actual Otricoli i a uns 40 km de Roma.
Veure Heraclià (usurpador) і Ocriculum
Pau Orosi
s. Biblioteca Ambrosiana de Milà. Pau Orosi (vers 385 – vers 420), fou un historiador, teòleg i apologista cristià, natural de la Hispània romana (nascut, probablement, a Tarragona (Tarraconense) o a Braga (Gal·làcia).
Veure Heraclià (usurpador) і Pau Orosi
Prisc Àtal
Flavi Prisc Àtal (Flavius Priscus Attalus) va ser senador i home d'estat romà que va ser elegit emperador dues vegades, la primera de l'any 409 al 410 i l'altra del 414 al 415.
Veure Heraclià (usurpador) і Prisc Àtal
Ravenna
Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.
Veure Heraclià (usurpador) і Ravenna
Zòsim
Zòsim (Ζώσιμος Zósimos) va ser un historiador grec que va viure en temps de Teodosi II, durant la primera meitat del.
Veure Heraclià (usurpador) і Zòsim
409
El 409 (CDIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Heraclià (usurpador) і 409
412
El 412 (CDXII) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Veure Heraclià (usurpador) і 412
413
El 413 (CDXIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.