Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Hár (cràter)

Índex Hár (cràter)

Hár, és un cràter d'impacte en un satèl·lit de Júpiter, anomenat Cal·listo, el tercer més gran del sistema solar.

13 les relacions: Cal·listo (satèl·lit), Diàmetre, Est, Grau sexagesimal, Júpiter (planeta), Latitud, Longitud, Mitologia nòrdica, Odin (déu), Quilòmetre, Satèl·lit natural, Sistema solar, Sud.

Cal·listo (satèl·lit)

Cal·listo (del grec Καλλιστώ) o Júpiter IV és un satèl·lit de Júpiter descobert el 1610 per Galileo Galilei.

Nou!!: Hár (cràter) і Cal·listo (satèl·lit) · Veure més »

Diàmetre

Diàmetre d'una circumferència. En geometria, donada una circumferència, cercle, el·lipse, esfera, el·lipsoide, etc., el diàmetre (del grec diairo.

Nou!!: Hár (cràter) і Diàmetre · Veure més »

Est

L'est, orient, naixent o llevant és un dels quatre punts cardinals.

Nou!!: Hár (cràter) і Est · Veure més »

Grau sexagesimal

Un grau sexagesimal (símbol °) és una unitat de mesura dels angles del pla definit com a la sexagèsima part de qualsevol dels angles (iguals) d'un triangle equilàter.

Nou!!: Hár (cràter) і Grau sexagesimal · Veure més »

Júpiter (planeta)

Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.

Nou!!: Hár (cràter) і Júpiter (planeta) · Veure més »

Latitud

Els paral·lels i els meridians es tallen en angle recte La latitud és la distància angular, mesurada sobre un meridià, entre una localització terrestre (o de qualsevol altre planeta) i l'Equador.

Nou!!: Hár (cràter) і Latitud · Veure més »

Longitud

Imatge de la barra de platí-iridi utilitzada com a patró del '''metre''' entre 1889 i 1960. La longitud és la dimensió que correspon a la llargària d'un objecte; la llargada d'una cosa, d'una superfície.

Nou!!: Hár (cràter) і Longitud · Veure més »

Mitologia nòrdica

Odin (representació de la saviesa transcendent) la creació del món, la seva destrucció i la composició del Cosmos intern i extern. Mentre té la visió sol preguntar-li a Odin (i al lector-oient) l'enigmàtica i desafiant frase: "Ja ho saps, o què?" El freixe Yggdrasil és al centre de la mitologia nòrdica, suportant entre les seves branques els nou mons dels déus i els homes. A la Völuspá la sibil·la diu: ''Sé d'un freixe que s'alça, Yggdrasil'' ''es diu, arbre alt, banyat de blanca humitat;'' ''d'ell baixa la rosada que cau a les valls,'' ''s'alça en la verda font d'Urd.'' Il·lustració de Wilhelm Wägner, 1882, per al llibre ''Nordisch-germanische Götter und Helde'' Pobles germànics i la seva expansió a l'antiguitat La mitologia nòrdica o escandinava és el terme general per als mites, la religió, les creences i les llegendes dels pobles escandinaus, incloent-hi aquells que es van assentar a Islàndia.

Nou!!: Hár (cràter) і Mitologia nòrdica · Veure més »

Odin (déu)

Odin, el rodamón Odin —Óðinn en nòrdic occidental antic— és considerat el déu principal de la mitologia nòrdica i un dels principals de la mitologia germànica.

Nou!!: Hár (cràter) і Odin (déu) · Veure més »

Quilòmetre

Un quilòmetre o kilòmetre (símbol km) és una unitat de longitud equivalent a 1.000 metres.

Nou!!: Hár (cràter) і Quilòmetre · Veure més »

Satèl·lit natural

Principals satèl·lits naturals del sistema solar. Cliqueu la imatge per ampliar-la Un satèl·lit natural és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un objecte més gran, generalment un planeta.

Nou!!: Hár (cràter) і Satèl·lit natural · Veure més »

Sistema solar

El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.

Nou!!: Hár (cràter) і Sistema solar · Veure més »

Sud

El sud, migdia o migjorn, és el punt cardinal que cau a la dreta mirant a llevant, diametralment oposat al nord, És la direcció al llarg d'un meridià a 90° en sentit horari de l'est.

Nou!!: Hár (cràter) і Sud · Veure més »

Redirigeix aquí:

Har (crater), Har (cràter), Hár (crater).

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »