Accés més ràpid que el navegador!
59 les relacions: Ada de Cària, Afrodita, Alexandre el Gran, Alinda, Anatòlia, Antígon Monoftalm, Apol·lo, Artemísia I de Cària, Artemísia II de Cària, Asandre de Cària, Batalla de Salamina, Bodrum, Camiros, Castell de Bodrum, Cària, Circa, Cnidos, Colònia romana, Cos (Grècia), Dinastia ptolemaica, Diodor de Sicília, Dionisi d'Halicarnàs, Encyclopædia Iranica, Flavi Arrià, Heròdot, Hexàpolis dòrica, Ialís, Idrieu, Illa de Rodes, Imperi Romà d'Orient, Imperi Selèucida, Imperi Seljúcida, Lídia, Lígdamis I, Lindos, Mar Egea, Mausol, Mausoleu, Mausoleu d'Halicarnàs, Mèmnon de Rodes, Mitridates VI Eupàtor, Museu Britànic, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Orontobates de Cària, Pèrsia, Pixòdar, Regne del Pont, Revolta Jònica, Salmacis (Cària), Sardes, ..., Set Meravelles, Set meravelles del món antic, Solimà I el Magnífic, Tractat d'Apamea, Trezè, Unitat perifèrica d'Argòlida, Xerxes I de Pèrsia, 1071, 1522. Ampliar l'índex (9 més) »
Ada de Cària
Ada de Cària (Áda) fou filla d'Hecatompos, rei de Cària, i germana de Mausol, Artemísia II, Idrieu i Pixòdar.
Nou!!: Halicarnàs і Ada de Cària · Veure més »
Afrodita
En la mitologia grega, Afrodita (Aphrodītē) era la deessa de l'amor, la bellesa, el plaer, la passió i la fecunditat.
Nou!!: Halicarnàs і Afrodita · Veure més »
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Nou!!: Halicarnàs і Alexandre el Gran · Veure més »
Alinda
Alinda (en grec antic Ἄλινδα) era una ciutat de Cària a la vora de la moderna Karpuzlu (Aydın).
Nou!!: Halicarnàs і Alinda · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Halicarnàs і Anatòlia · Veure més »
Antígon Monoftalm
Antígon Monoftalm o Antígon el Borni (en Antigonus; vers 382-301 aC) fou un general macedoni que va arribar a rei d'Àsia i rei de Macedònia.
Nou!!: Halicarnàs і Antígon Monoftalm · Veure més »
Apol·lo
Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.
Nou!!: Halicarnàs і Apol·lo · Veure més »
Artemísia I de Cària
Artemísia de Cària (Ἀρτεμισία) fou una reina d'Halicarnàs, Cos, Nísiros i Calinda, feudatària dels reis perses aquemènides i contemporània de Xerxes I de Pèrsia.
Nou!!: Halicarnàs і Artemísia I de Cària · Veure més »
Artemísia II de Cària
Artemísia o Àrtemis II de Cària (en grec antic Ἀρτεμισία Artemisia) va ser una reina de Cària, germana, esposa i successora de Mausol.
Nou!!: Halicarnàs і Artemísia II de Cària · Veure més »
Asandre de Cària
Asandre (Asander) fou un general macedoni, fill de Filotes i germà de Parmenió.
Nou!!: Halicarnàs і Asandre de Cària · Veure més »
Batalla de Salamina
La Batalla de Salamina Ναυμαχία τῆς Σαλαμῖνος, Naumakhia tes Salaminos) va ser una batalla naval entre les polis gregues i l'Imperi Persa que va tenir lloc el 480 aC als estrets entre el Pireu i l'Illa de Salamina, a prop d'Atenes. La victòria grega va suposar un punt d'inflexió a la Segona Guerra Mèdica que acabaria amb l'eventual derrota persa. El rei Xerxes va contemplar des de la costa com tota la seva flota era destruïda.
Nou!!: Halicarnàs і Batalla de Salamina · Veure més »
Bodrum
Bodrum Bodrum és una ciutat de Turquia a la província de Muğla a la regió de la Mar Egea.
Nou!!: Halicarnàs і Bodrum · Veure més »
Camiros
Camiros (en grec antic Κάμειρος) era una ciutat de l'illa de Rodes, a la costa nord-oest.
Nou!!: Halicarnàs і Camiros · Veure més »
Castell de Bodrum
El castell de Bodrum o castell de Sant Pere (Petreum en llatí, que era l'arrel del nom de Bodrum - Petronium o Petreum - durant l'època medieval), és un monument de Bodrum (Turquia), l'antiga Halicarnàs), és un exemple de l'arquitectura de les croada a l'Orient Pròxim.
Nou!!: Halicarnàs і Castell de Bodrum · Veure més »
Cària
Cària (en Καρία) era una regió de l'antiguitat situada al sud-oest de l'Àsia Menor.
Nou!!: Halicarnàs і Cària · Veure més »
Circa
Circa (en llatí ‘al voltant de’; normalment abreviat «ca.» o «c.», sense cursiva) és un mot llatí que significa 'aproximadament', normalment en referència a una data.
Nou!!: Halicarnàs і Circa · Veure més »
Cnidos
Cnidos (en Cnidus) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada a la costa de Cària i que formava part de l'Hexàpolis dòrica.
Nou!!: Halicarnàs і Cnidos · Veure més »
Colònia romana
Colònia romana era una ciutat romana fundada per ciutadans romans en territori de ciutats conquerides.
Nou!!: Halicarnàs і Colònia romana · Veure més »
Cos (Grècia)
Cos (sovint escrit Kos, transcripció del grec Κως) és una illa grega que pertany al grup del Dodecanès.
Nou!!: Halicarnàs і Cos (Grècia) · Veure més »
Dinastia ptolemaica
Els ptolemeus, ptolomeus, dinastia làgida o dels làgides (/ˌtɒlɪˈmeɪ.ɪk/; grec antic: Πτολεμαῖοι, Ptolemaioi),governà Egipte entre el 323 aC i el 30 aC.
Nou!!: Halicarnàs і Dinastia ptolemaica · Veure més »
Diodor de Sicília
Diodor de Sicília o Diodor Sícul (en llatí Diodorus Siculus, en grec antic Διόδωρος) va ser un historiador grec nascut a Sicília que va viure al contemporani de Juli Cèsar i d'August.
Nou!!: Halicarnàs і Diodor de Sicília · Veure més »
Dionisi d'Halicarnàs
Dionisi d'Halicarnàs (en Dionysius) va ser un historiador de l'antiga Grècia natural d'Halicarnàs, a l'Àsia Menor, grec, fill d'Alexandre d'Halicarnàs, que va néixer entre el 78 aC i el 54 aC i va morir poc després del 7 aC, any en què va completar i publicar el seu gran llibre sobre la història de Roma, que ha arribat fins als nostres dies.
Nou!!: Halicarnàs і Dionisi d'Halicarnàs · Veure més »
Encyclopædia Iranica
LEncyclopædia Iranica és un projecte de la Universitat de Colúmbia començat el 1973 amb la intenció de crear una enciclopèdia en llengua anglesa sobre la història, cultura i civilització dels pobles irànics des de la Prehistòria a l'actualitat.
Nou!!: Halicarnàs і Encyclopædia Iranica · Veure més »
Flavi Arrià
Flavi Arrià o Arrià de Nicomèdia (en llatí Lucius Flavius Arrianus) (Nicomèdia a Bitínia vers el 95 – 180) va ser un historiador i filòsof grecollatí deixeble d'Epictet de Hieràpolis que el va introduir en la filosofia estoica.
Nou!!: Halicarnàs і Flavi Arrià · Veure més »
Heròdot
Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.
Nou!!: Halicarnàs і Heròdot · Veure més »
Hexàpolis dòrica
L'Hexàpolis Dòrica va ser una lliga (Lliga Amficciònica) de ciutats de la costa de Cària i algunes illes properes formada per sis ciutats: Cnidos i Halicarnàs a Cària, l'illa de Cos (Cos) i les tres ciutats de Rodes (Lindos, Ialisos, i Camir o Camiros) Tenia una constitució aristocràtica que va passar per alternatives de períodes democràtics i oligàrquics segons les hegemonies d'Atenes o d'Esparta, i va prosperar gràcies al comerç amb Creta, Síria i Egipte.
Nou!!: Halicarnàs і Hexàpolis dòrica · Veure més »
Ialís
Ialís (en Ialȳsus) és l'heroi epònim de la ciutat de Ialisos, a l'illa de Rodes.
Nou!!: Halicarnàs і Ialís · Veure més »
Idrieu
Idrieu o Hidrieu (Hidrieus, Idrieus) fou sàtrapa o dinasta de Cària al.
Nou!!: Halicarnàs і Idrieu · Veure més »
Illa de Rodes
Topografia de Rodes. Rodes (en grec Ρόδος, Rodos) és l'illa més gran del Dodecanès i la més oriental de les illes principals de Grècia, a la mar Egea.
Nou!!: Halicarnàs і Illa de Rodes · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Halicarnàs і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Halicarnàs і Imperi Selèucida · Veure més »
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Nou!!: Halicarnàs і Imperi Seljúcida · Veure més »
Lídia
Lídia (en lidi 𐤮𐤱𐤠𐤭𐤣𐤠 Śfarda; en Λυδία Lȳdíā) va ser una regió històrica i un regne situat a l'oest de la península d'Anatòlia, corresponent a les actuals províncies turques d'Esmirna i Manisa.
Nou!!: Halicarnàs і Lídia · Veure més »
Lígdamis I
Lígdamis I (Lygdamis) fou sàtrapa de Cària circa l'any, després de la Revolta Jònica.
Nou!!: Halicarnàs і Lígdamis I · Veure més »
Lindos
Lindos, a Rodes, amb l'acròpoli, la ciutat i una cala Inscripció en grec Lindos (en Λίνδος) és una població de l'illa de Rodes que antigament havia estat una de les principals ciutats de l'illa.
Nou!!: Halicarnàs і Lindos · Veure més »
Mar Egea
La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).
Nou!!: Halicarnàs і Mar Egea · Veure més »
Mausol
Mausol (en llatí Mausolus o Maussolus, en grec antic Μαύσωλος o Μαύσσωλος "Maúsolos" o "Maússolos") fou rei o dinasta de Cària.
Nou!!: Halicarnàs і Mausol · Veure més »
Mausoleu
Mausoleu. Cementiri de la Recoleta Un mausoleu és un edifici sepulcral de gran magnificència.
Nou!!: Halicarnàs і Mausoleu · Veure més »
Mausoleu d'Halicarnàs
La tomba de Mausol o Mausoleu d'Halicarnàs fou un edifici sepulcral considerat una de les set meravelles de l'antiguitat, construït entre els anys 353 i el 350 aC a Halicarnàs (al present Bodrum, Turquia) per a Mausol, un sàtrapa de Cària a l'Imperi Persa. Fou construït per a Artemísia II de Cària pel seu marit i germanastre Mausol, mort el 353 aC. La construcció es va encarregar a grans artistes en arquitectura i escultura de les escoles jònica i àtica. La reina va voler que el monument superés qualsevol altre que s'havia vist mai. Els arquitectes foren Fileu (o Fiteu) i Sàtir; aquest darrer va escriure una descripció de l'obra i de les decoracions escultòriques, fetes pels artistes de l'escola àtica Escopes de Paros, Briaxis, Leòcares, i potser Timoteu i Praxíteles segons Vitruvi. Els artistes van competir entre ells i cadascun va fer una façana; a la mort d'Artemísia, que va sobreviure al seu marit dos anys, l'obra va continuar fins que es va acabar. Plini el Vell esmenta també un artista de nom Pitis que va fer una quadriga a la cimera del monument amb les estàtues dels dos monarques. Reconstrucció moderna a Miniatürk, a Istanbul. Els autors que parlen del Mausoleu donen pocs detalls de la construcció; encara que algunes monedes en donen una representació són creacions tardanes i la realitat no es pot determinar; no se sap si alguna de les escultures que tenia s'ha conservat realment. L'únic que en fa una descripció completa es Plini el Vell, però la seva descripció és complexa. Diu que mesurava 19 metres de nord a sud, i era més curt als frontals; el seu perímetre era d'uns 125 metres i l'altura d'11 metres; estava rodejat per 36 columnes, una zona anomenada Ptèron, adornada amb escultures en relleu fetes per Escopes a la part oriental, Briaxis a la part nord, Timoteu a la part sud i Leocares a l'oest; sobre aquest Ptèron hi havia una piràmide d'igual altura disminuint en 24 passos a la cimera on era la quadriga de Pitis. L'altura total incloent l'ornament era de 46 metres. L'edifici estava format per una cel·la quadrangular (ptèron) rodejada d'un peristil de columnes (segurament jòniques) i elevat per una base (cosa necessària per compensar l'altura parcial i la total). Les ruïnes del Mausoleu a Bodrum. L'edifici encara existia al i probablement va sobreviure almenys fins vers el. Alguns marbres trobats a les muralles de Bodrum van ser portats a Anglaterra per l'ambaixador britànic Sir Strafford Canning el febrer del 1846 i són ara al Museu Britànic, sent coneguts com a "Marbres de Budrum"; representen batalles dels grecs amb les amazones (que era el mite principal dels jònics i a Cària). El mot mausoleu ha estat usat des d'aquell temps per designar qualsevol tomba gran, car "Mausolm—eion" originalment significava "dedicat a Mausol".
Nou!!: Halicarnàs і Mausoleu d'Halicarnàs · Veure més »
Mèmnon de Rodes
Mèmnon (Μέμνων; vers 375 aC-333 aC) fou un general rodi al servei de Pèrsia.
Nou!!: Halicarnàs і Mèmnon de Rodes · Veure més »
Mitridates VI Eupàtor
Mitridates VI Eupàtor (Μιθραδάτης Εὐπάτωρ), també anomenat Mitridates VI Dionisi i modernament com Mitridates el Gran, fou rei del Pont del 121 aC al 63 aC, fill i successor de Mitridates V Evèrgetes.
Nou!!: Halicarnàs і Mitridates VI Eupàtor · Veure més »
Museu Britànic
El Museu Britànic de Londres (en anglès British Museum) és el museu més important del Regne Unit i un dels més importants del món sobre història i cultura.
Nou!!: Halicarnàs і Museu Britànic · Veure més »
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Nou!!: Halicarnàs і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Veure més »
Orontobates de Cària
Orontòbates (Orontobátēs) fou un persa que es va casar amb la filla del sàtrapa usurpador Pixòdar de Cària.
Nou!!: Halicarnàs і Orontobates de Cària · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Halicarnàs і Pèrsia · Veure més »
Pixòdar
Pixòdar (Pixodarus), anomenat també Pixòdor (Pixodorus), fou sàtrapa-rei (dinasta) de Cària.
Nou!!: Halicarnàs і Pixòdar · Veure més »
Regne del Pont
El Regne del Pont (en llatí Regnum Pontii) va ser un regne situat a la part nord de l'Àsia Menor.
Nou!!: Halicarnàs і Regne del Pont · Veure més »
Revolta Jònica
La Revolta Jònica fou un conflicte armat entre els països de l'Àsia Menor i Xipre contra l'Imperi Persa, que va representar un episodi decisiu de la confrontació entre grecs i perses.
Nou!!: Halicarnàs і Revolta Jònica · Veure més »
Salmacis (Cària)
Salmacis va ser una antiga ciutat grega de Cària que, almenys en un període de l'època clàssica, va tenir una certa autonomia política; després, però, esdevingué un districte d'Halicarnàs.
Nou!!: Halicarnàs і Salmacis (Cària) · Veure més »
Sardes
Sardes o Sardis (Sárdeis, Sárdis) fou una ciutat de l'Àsia Menor, capital del Regne de Lídia, dels sàtrapes perses, d'Antígon, dels sàtrapes selèucides i capital regional amb els romans.
Nou!!: Halicarnàs і Sardes · Veure més »
Set Meravelles
* Set meravelles del món antic.
Nou!!: Halicarnàs і Set Meravelles · Veure més »
Set meravelles del món antic
s. Les set meravelles del món o les set meravelles del món antic és una coneguda llista de construccions considerades com a monuments a la creació i l'enginy humà durant l'antiguitat clàssica.
Nou!!: Halicarnàs і Set meravelles del món antic · Veure més »
Solimà I el Magnífic
Solimà I (Trebisonda, 6 de novembre de 1494 - Szigetvár, Hongria, 7 de setembre de 1566) fou el desè soldà de l'Imperi Otomà (1520-1566).
Nou!!: Halicarnàs і Solimà I el Magnífic · Veure més »
Tractat d'Apamea
El Tractat d'Apamea del 188 aC, va ser un tractat de pau entre la República Romana i Antíoc III (el Gran), governant de l'Imperi Selèucida que va servir per tancar la Guerra Romano-Síria.
Nou!!: Halicarnàs і Tractat d'Apamea · Veure més »
Trezè
Trezè (Troizên) fou una ciutat del Peloponnès que formava el cantó sud-est de la regió de l'Argòlida.
Nou!!: Halicarnàs і Trezè · Veure més »
Unitat perifèrica d'Argòlida
Argòlida (en grec antic Ἀργολίς) o també Argeia (ἡ Ἀργεία) o simplement districte d'Argos era el territori dominat per la ciutat d'Argos a l'antiga Grècia.
Nou!!: Halicarnàs і Unitat perifèrica d'Argòlida · Veure més »
Xerxes I de Pèrsia
cuneïforme, atribuïdes a Xerxes I Xerxes I (persa: خشایارشاه, 'Khashayar Shah') (519 aC - 465 aC) fou rei dels reis de l'Imperi persa (xahanxà) del 485 aC al 465 aC.
Nou!!: Halicarnàs і Xerxes I de Pèrsia · Veure més »
1071
Sense descripció.
Nou!!: Halicarnàs і 1071 · Veure més »
1522
;Països Catalans.
Nou!!: Halicarnàs і 1522 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Halicarnas, Halicarnassus, Halikarnassos.
