Taula de continguts
31 les relacions: Assíria, Cap Verd, Ceto, Ctònic, Dànae, Diodor de Sicília, Egipte, Elm d'Hades, Fenícia, Forcis, Grec antic, Grees, Hades, Heroi grec, Hesíode, Hespèrides (nimfes), Homer, Mar, Mar d'Etiòpia, Medusa (mitologia), Mitologia grega, Monstre, Occident, Or, Ovidi, Palèfat, Pegàs (mitologia), Perseu (heroi grec), Poema èpic, Serps, Zeus.
Assíria
Escultura assíria. Assíria (siríac) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.
Veure Gòrgones (mitologia) і Assíria
Cap Verd
Vista de São Vicente. Cap Verd (Cabo Verde en portuguès) és una república insular situada en un arxipèlag de l'Atlàntic nord, enllà de la costa occidental de l'Àfrica.
Veure Gòrgones (mitologia) і Cap Verd
Ceto
Vas Corinti que representa Perseu, Andròmeda i Ceto Segons la mitologia grega, Ceto (en grec antic Κητώ) era una deessa marina, filla de Pontos, el Mar, concebut com a ésser masculí, i de Gea, la Terra.
Veure Gòrgones (mitologia) і Ceto
Ctònic
En mitologia i religió, i en particular en l'antiga Grècia, el terme ctònic (del grec antic χθόνιος, khthónios, ‘pertanyent a la terra’, ‘de terra’) designa o fa referència als déus o esperits de l'inframón, per oposició a les deïtats celestes.
Veure Gòrgones (mitologia) і Ctònic
Dànae
'''''Dànae''''' (obra de Ticià inspirada en ''Les Metamorfosis'' d'Ovidi, on es representa el moment en què Zeus, sota la forma d'una pluja d'or, entra a la seua cambra). Segons la mitologia grega, Dànae (en grec Δανάη, en llatí Dănăē) era una princesa argòlida, filla del rei Acrisi i d'Eurídice, filla de Lacedèmon, rei d'Esparta.
Veure Gòrgones (mitologia) і Dànae
Diodor de Sicília
Diodor de Sicília o Diodor Sícul (en llatí Diodorus Siculus, en grec antic Διόδωρος) va ser un historiador grec nascut a Sicília que va viure al contemporani de Juli Cèsar i d'August.
Veure Gòrgones (mitologia) і Diodor de Sicília
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Veure Gòrgones (mitologia) і Egipte
Elm d'Hades
''The Arming of Perseus'' 1885 Edward Burne-Jones. Una nimfa dona un casc a Perseu L'elm d'Hades o casc d'Hades (grec antic: ἡ Ἄϊδος κυνέη o κυνῆ) és una arma pertanyent a la mitologia grega.
Veure Gòrgones (mitologia) і Elm d'Hades
Fenícia
Territori de Fenícia durant la seva expansió colonial. Fenícia fou una civilització mediterrània talassocràtica, de parla semita que es va originar al Llevant, concretament al Líban, incloent també regions de l'actual República de Síria i el nord de Palestina,Paolo Xella, 2017, Phoenician Inscriptions in Palestine, in U.
Veure Gòrgones (mitologia) і Fenícia
Forcis
Forcis (en grec antic Φόρκυς), és una divinitat marina que pertany a la primera generació de déus.
Veure Gòrgones (mitologia) і Forcis
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Veure Gòrgones (mitologia) і Grec antic
Grees
''Perseu retorna l'ull a les Grees'', per Johann Heinrich Füssli. Les Grees (en grec antic Γραῖαι Graĩai, «dones velles») eren divinitats preolímpiques, tres germanes (algunes versions en compten dues) filles de Forcis, un dels aspectes de l'ancià home del mar (halios geron) i Ceto, essent de vegades considerades divinitats marines, personificacions de l'escuma del mar.
Veure Gòrgones (mitologia) і Grees
Hades
En la mitologia grega, Hades (grec Αδης o Αἵδης) (invisible) era el nom del món dels morts i alhora el del déu d'aquest món subterrani (corresponent al déu romà Dis Pater o Orc, i al déu etrusc Aita).
Veure Gòrgones (mitologia) і Hades
Heroi grec
L'abundant presència d'herois grecs suposa un dels trets que individualitza la mitologia grega i li dona un toc de singularitat respecte de la romana.
Veure Gòrgones (mitologia) і Heroi grec
Hesíode
Hesíode (Hesiodus en llatí, en grec clàssic) (Ascra a Beòcia, s. VIII-VII aC) fou un dels escriptors més notables de la primera literatura grega, famós per haver transcrit alguns dels mites més coneguts de la seva època.
Veure Gòrgones (mitologia) і Hesíode
Hespèrides (nimfes)
''El jardí de les hespèrides'' de Frederic Leighton (1892) Les Hespèrides (Hesperides), en la mitologia grega, eren les "nimfes del crepuscle" i eren filles d'Atles i d'Hèsperis (però també han estat considerades filles de Nix, o de Forcis i de Ceto, o de Zeus i de Temis).
Veure Gòrgones (mitologia) і Hespèrides (nimfes)
Homer
Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.
Veure Gòrgones (mitologia) і Homer
Mar
La mar Tirrena a Vulcano, una de les illes Eòlies La mar o el mar és una massa d'aigua salada (coneguda com a aigua de mar) que cobreix una gran part de la superfície de la Terra.
Veure Gòrgones (mitologia) і Mar
Mar d'Etiòpia
s L'Atlàntic a la zona del golf de Guinea apareix com a ''Aethiopian Sea'' Mar d'Etiòpia (Æthiopicum Mare en llatí) fou el nom clàssic donat a la part sud de l'oceà Atlàntic.
Veure Gòrgones (mitologia) і Mar d'Etiòpia
Medusa (mitologia)
''Medusa'', per Arnold Böcklin Medusa (Μέδουσα, Médousa, de μέδω 'manar', 'regnar') era, segons la mitologia grega, un monstre ctònic femení que convertia la gent en pedra mirant-los fixament.
Veure Gòrgones (mitologia) і Medusa (mitologia)
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Veure Gòrgones (mitologia) і Mitologia grega
Monstre
miniatura Un monstre (del llatí monstrum) és una criatura més o menys llegendària, que usualment fa por i és vista com a maligna pels éssers humans.
Veure Gòrgones (mitologia) і Monstre
Occident
Occident, o món occidental, és des del punt de vista sociològic i històric un terme ambigu que s'utilitza per significar el conjunt de cultures en un principi ubicades a Europa (cultura occidental) i expandides a partir de l'edat moderna cap a Austràlia, Nova Zelanda, Estats Units i el Canadà, contraposades a les cultures d'Orient.
Veure Gòrgones (mitologia) і Occident
Or
Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.
Veure Gòrgones (mitologia) і Or
Ovidi
Publi Ovidi Nasó (Publius Ovidius Naso; Sulmona, al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanța, l'any 17 o 18), conegut simplement com a Ovidi, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.
Veure Gòrgones (mitologia) і Ovidi
Palèfat
Palèfat és un mitògraf de l'antiga Grècia que va ser autor d'una obra anomenada Històries increïbles (Περὶ ἀπίστων) les dades biogràfiques del qual són poc segures.
Veure Gòrgones (mitologia) і Palèfat
Pegàs (mitologia)
En la mitologia grega, Pegàs, Pegas o Pègasos (en Πήγασος, Pégasos) era el cavall alat nascut del coll tallat de la Medusa, i aquí es relaciona amb el mite de Perseu.
Veure Gòrgones (mitologia) і Pegàs (mitologia)
Perseu (heroi grec)
Cellini. Loggia dei Lanzi En la mitologia grega, Perseu (Περσεύς) era un heroi, fill de Zeus i de Dànae, fundador de Micenes i avantpassat d'Hèracles.
Veure Gòrgones (mitologia) і Perseu (heroi grec)
Poema èpic
Poema èpic o epopeia són termes que defineixen en literatura el gènere poètic que narra les gestes dels herois amb una barreja tant d'elements reals com fabulosos i llegendaris.
Veure Gòrgones (mitologia) і Poema èpic
Serps
Les serps, serpents (Serpentes) o ofidis (Ophidia) són un subordre de sauròpsids (rèptils) amb el cos molt allargat i mancats de potes.
Veure Gòrgones (mitologia) і Serps
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
Veure Gòrgones (mitologia) і Zeus
També conegut com Esteno, Euríale, Gòrgones, Gòrgona.