Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Grave

Índex Grave

Indicació de 'grave' al començament de la sonata ''patètica'', de L. v. Beethoven Grave és, en música, una indicació de tempo que es troba entre les que corresponen a una velocitat més lenta, d'aproximadament 40 pulsacions per minut (ppm) o poc més.

20 les relacions: Adagio, Andante, Arcangelo Corelli, Biagio Marini, El Messies, François Couperin, Georg Friedrich Händel, Henry Purcell, Johann Sebastian Bach, Largo, Ludwig van Beethoven, Música, Moviment (música), Obertura (música), Quintet de vent, Sonata, Tempo, 1617, 1683, 1802.

Adagio

Un adagio (mot d'origen italià) indica un temps musical lent (velocitat a què s'ha d'executar la partitura) arribant a donar nom a tota una secció o part d'una peça musical.

Nou!!: Grave і Adagio · Veure més »

Andante

Andante és un terme músical que indica un tempo d'entre 76 i 108 ppm (pulsacions per minut), entre adagio i moderat.

Nou!!: Grave і Andante · Veure més »

Arcangelo Corelli

Arcangelo Corelli (Fusignano, Emilia-Romagna, 17 de febrer de 1653 – Roma, 8 de gener de 1713) va ser un violinista i compositor italià del Barroc.

Nou!!: Grave і Arcangelo Corelli · Veure més »

Biagio Marini

Biagio Marini (Brèscia, 5 de febrer de 1594 - Venècia, 20 de març de 1663) fou un compositor italià del Barroc primerenc.

Nou!!: Grave і Biagio Marini · Veure més »

El Messies

Retrat de Händel El Messies (en anglès Messiah) és un oratori de Georg Friedrich Händel (HWV 56) i una de les seves obres més conegudes i populars, especialment el seu cor «Al·leluia» (Hallelujah).

Nou!!: Grave і El Messies · Veure més »

François Couperin

François Couperin, anomenat el Gran (París, 10 de novembre de 1668 - 11 de setembre de 1733), fou un compositor, organista i clavecinista francès.

Nou!!: Grave і François Couperin · Veure més »

Georg Friedrich Händel

.Georg Friedrich Händel o en grafia anglesa George Frideric Handel (o Haendel) (Halle, 23 de febrer de 1684 – Londres, 14 d'abril de 1759), fou un compositor del barroc britànic nascut a Alemanya, considerat una de les figures cimera de la música del Barroc i un dels compositors més influents de la música occidental i universal.

Nou!!: Grave і Georg Friedrich Händel · Veure més »

Henry Purcell

Henry Purcell (10 de setembre de 1659 – 21 de novembre de 1695) va ser un compositor anglès del Barroc, generalment considerat com un dels més grans compositors britànics, i fins i tot el més gran dels compositors anglesos nadius; tenint en compte que Händel tot i haver-se naturalitzat anglès, era d'origen alemany.

Nou!!: Grave і Henry Purcell · Veure més »

Johann Sebastian Bach

fou un organista i compositor de música barroca, membre de la família de músics més extraordinària de la història, amb uns 120 músics.

Nou!!: Grave і Johann Sebastian Bach · Veure més »

Largo

* Largo (música), indicació de tempo que fa referència a una velocitat molt lenta en la interpretació musical d'una peça.

Nou!!: Grave і Largo · Veure més »

Ludwig van Beethoven

Ludwig van Beethoven (pronunciació d'alemanya en transcripció AFI:, pronunciació catalana habitual) (Bonn, Alemanya, 16 de desembre de 1770 - Viena, Àustria, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme. Considerat l'últim gran representant del classicisme vienès o escola de Viena (després de Christoph Willibald Gluck, Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart), Beethoven va aconseguir fer transcendir la música del romanticisme, motivant-ne la influència en una diversitat d'obres musicals al llarg del. El seu art es va expressar en nombrosos gèneres i, tot i que les simfonies van ser la font principal de la seva popularitat internacional, el seu impacte va resultar ser sobretot significatiu en les obres per a piano i música de cambra. La seva producció inclou els gèneres pianístics (32 sonates per a piano), de cambra (16 quartets de corda, 7 trios per a piano, 5 trios de corda, 10 sonates per a violí i piano, 5 sonates per a violoncel i piano), sacra (dues misses, un oratori: Crist en el Mont de les Oliveres), vocal (una òpera: Fidelio, música incidental i lieder), concertant (5 concerts per a piano i orquestra, un concert per a violí i orquestra, un triple per a violí, violoncel, piano i orquestra) i orquestral (9 simfonies, obertures, un ballet: Les criatures de Prometeu, etc.). La música del quart moviment de la novena simfonia està basada en el Cant de joia de Friedrich von Schiller i va ser escollit com a himne de la Unió Europea.

Nou!!: Grave і Ludwig van Beethoven · Veure més »

Música

La música és l'art que mitjançant l'ordenació dels sons en el temps, produeix un efecte estètic i/o emotiu en l'oient.

Nou!!: Grave і Música · Veure més »

Moviment (música)

Un moviment (o tempo) és cadascuna de les parts en què es divideixen un bon nombre de formes i gèneres de la música instrumental des del.

Nou!!: Grave і Moviment (música) · Veure més »

Obertura (música)

Esborrany de l'obertura de les Hèbrides de Felix Mendelssohn Esborrany de l'escenografia per a la posada en escena de la mateixa obertura, any 1829Una obertura en la música és una peça per a orquestra que precedeix o prepara una òpera, oratori, ballet, o alguna altra obra de caràcter teatral.

Nou!!: Grave і Obertura (música) · Veure més »

Quintet de vent

Interpretació del Quintet n. 3 op. 68 de Franz Danzi, ESMUC. Un quintet de vent, de vegades també conegut com a quintet de vent fusta és un grup de cinc instrumentistes d'instruments de vent fusta, normalment flauta travessera, oboè, clarinet, trompa i fagot.

Nou!!: Grave і Quintet de vent · Veure més »

Sonata

Mozart. Sonata núm. 16 en do major, K. 545 (''sonata facile''). Una sonata (del llatí i de l'italià sonare, "sonar") és una composició musical per a un instrument solista o conjunt instrumental de cambra, normalment en diversos moviments.

Nou!!: Grave і Sonata · Veure més »

Tempo

Compassos inicials del tema amb variacions de la Sonata Kv 331 de Mozart, amb dos tipus d'indicació de tempo. D'una banda ens indica que és un Andante, al qual afegeix, més per concretar el caràcter que no pas el tempo l'adjectiu 'grazioso'. De l'altra, precisa que cal interpretar 120 corxeres cada minut; o, cosa que és el mateix, dues cada segon El tempo, en música, és la velocitat a la qual cal interpretar o a la que veritablement s'interpreta una composició musical.

Nou!!: Grave і Tempo · Veure més »

1617

Rosa de Santa Maria a Metz.

Nou!!: Grave і 1617 · Veure més »

1683

Sense descripció.

Nou!!: Grave і 1683 · Veure més »

1802

;Països Catalans.

Nou!!: Grave і 1802 · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »