Taula de continguts
32 les relacions: Acreció, Apollo 15, Apollo 16, Apollo 17, Asteroide, Carboni, Cinturó d'asteroides, Cràter d'impacte, Datació radiomètrica, Ejecció, Feldespat, Isòtop, Júpiter (planeta), Lluna, Mare Imbrium, Mare Nectaris, Mare Serenitatis, Mercuri (planeta), Meteorit lunar, Neptú (planeta), Planeta, Planeta tel·lúric, Planeta V, Programa Apollo, Saturn (planeta), Science, Sistema solar, Terra, Urani 235, Urani 238, Urà (planeta), Via Làctia.
- Hadeà
Acreció
En astrofísica, el terme acreció és usat com a mínim per a dos processos diferents.
Veure Gran bombardeig tardà і Acreció
Apollo 15
L'Apollo 15 va ser el quinzè vol del programa Apollo (denominat oficialment AS-510), va ser llançat el 26 de juliol de 1971 mitjançant un coet del tipus Saturn 5, en direcció a la Lluna.
Veure Gran bombardeig tardà і Apollo 15
Apollo 16
L'Apollo 16 (16-27 d'abril del 1972) fou la desena missió tripulada del programa Apollo de la NASA, així com el cinquè i penúltim vol a aterrar a la Lluna.
Veure Gran bombardeig tardà і Apollo 16
Apollo 17
L'Apollo 17 va ser el dissetè vol del programa Apollo.
Veure Gran bombardeig tardà і Apollo 17
Asteroide
Dàctil. Un asteroide és un objecte sòlid, compost majoritàriament per roca i metalls, més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol.
Veure Gran bombardeig tardà і Asteroide
Carboni
El carboni és l'element químic de símbol C i nombre atòmic 6.
Veure Gran bombardeig tardà і Carboni
Cinturó d'asteroides
Masses relatives dels dotze asteroides més grossos que es coneixen en comparació amb la massa total dels altres asteroides que formen el cinturó d'asteroides. El cinturó d'asteroides és la regió del sistema solar que es troba aproximadament entre les òrbites dels planetes Mart i Júpiter.
Veure Gran bombardeig tardà і Cinturó d'asteroides
Cràter d'impacte
Segell soviètic de 1957 dedicat al desè aniversari de la caiguda del meteorit de Sikhote-Alin, que va crear diversos cràters d'impacte (el més gran tenia 26 m de diàmetre i 6 m de profunditat) Un cràter d'impacte és una depressió aproximadament circular a la superfície d'un planeta, satèl·lit o un altre cos sòlid del sistema solar (planeta nan, asteroide…), format per l'impacte hiperveloç d'un cos més petit (un meteorit, asteroide o cometa).
Veure Gran bombardeig tardà і Cràter d'impacte
Datació radiomètrica
La datació radiomètrica és un procediment tècnic emprat per a determinar l'edat absoluta de roques, minerals i restes orgàniques.
Veure Gran bombardeig tardà і Datació radiomètrica
Ejecció
Faial, Açores. Les ejeccions, tefres o piroclasts (del grec πυρóκλαστος format de pyro — foc i klastos — fragment) són els fragments de roca sòlida expulsats a l'aire durant l'erupció d'un volcà.
Veure Gran bombardeig tardà і Ejecció
Feldespat
Els feldespats són un grup de minerals molt abundants a l'escorça terrestre, ja que conforma aproximadament el 60% de les roques terrestres.
Veure Gran bombardeig tardà і Feldespat
Isòtop
Els tres isòtops de l'hidrogen (tots amb 1 protó, Z.
Veure Gran bombardeig tardà і Isòtop
Júpiter (planeta)
Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.
Veure Gran bombardeig tardà і Júpiter (planeta)
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Veure Gran bombardeig tardà і Lluna
Mare Imbrium
Imatge d'Imbrium Mapa detallat de les característiques de la Mare Imbrium Mare Imbrium («Mar dels Ruixats» o «Mar de les Pluges» en llatí), és un vast mar lunar que omple una conca damunt la Lluna de la Terra.
Veure Gran bombardeig tardà і Mare Imbrium
Mare Nectaris
El Mare Nectaris (en llatí nectaris «Mar del Nèctar») és un petit mar lunar (una plana de lava volcànica lunar) situat entre el Mare Tranquillitatis i el Mare Fecunditatis.
Veure Gran bombardeig tardà і Mare Nectaris
Mare Serenitatis
Mare Serenitatis ("Mar de la Serenitat") és un mar lunar localitzat a l'est del Mare Imbrium a la Lluna.
Veure Gran bombardeig tardà і Mare Serenitatis
Mercuri (planeta)
Mercuri és el primer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més petit de tots.
Veure Gran bombardeig tardà і Mercuri (planeta)
Meteorit lunar
Un meteorit lunar és una classe de meteorit del tipus acondrita que s'ha originat a la Lluna.
Veure Gran bombardeig tardà і Meteorit lunar
Neptú (planeta)
Neptú és el vuitè i últim planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Veure Gran bombardeig tardà і Neptú (planeta)
Planeta
Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.
Veure Gran bombardeig tardà і Planeta
Planeta tel·lúric
Un planeta tel·lúric és un planeta compost majoritàriament de silicats.
Veure Gran bombardeig tardà і Planeta tel·lúric
Planeta V
El Planeta V és un hipotètic cinquè planeta ja desaparegut l'existència del qual fou proposada pels científics John Chambers i Jack Lissauer de la NASA.
Veure Gran bombardeig tardà і Planeta V
Programa Apollo
El programa Apollo fou un projecte espacial dels EUA desenvolupat durant els anys 1960 i 70.
Veure Gran bombardeig tardà і Programa Apollo
Saturn (planeta)
Saturn és el sisè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més gros, després de Júpiter.
Veure Gran bombardeig tardà і Saturn (planeta)
Science
Science ('Ciència') és la revista de l'Associació Americana per a l'Avenç de la Ciència (American Association for the Advancement of Science, AAAS), la major societat científica del món.
Veure Gran bombardeig tardà і Science
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Veure Gran bombardeig tardà і Sistema solar
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Veure Gran bombardeig tardà і Terra
Urani 235
Lurani 235 (235U o U-235) és un isòtop de l'urani que conforma aproximadament el 0,72% de l'urani natural.
Veure Gran bombardeig tardà і Urani 235
Urani 238
L'’urani 238 (238U o U-238) és l'isòtop més comú de l'urani que es troba a la naturalesa.
Veure Gran bombardeig tardà і Urani 238
Urà (planeta)
Urà és el setè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Veure Gran bombardeig tardà і Urà (planeta)
Via Làctia
La Via Làctia és la galàxia que conté el sistema solar.
Veure Gran bombardeig tardà і Via Làctia
Vegeu també
Hadeà
- Críptic
- Gneis Acasta
- Gran bombardeig tardà
- Grups de conques
- Hadeà
- Nectarià
- Prenectarià
També conegut com Bombardeig intens tardà, Cataclisme Lunar, Darrer bombardeig intens, LHB.