Taula de continguts
47 les relacions: Aixecament de gener, Antanas Smetona, Aukštaitija, Catolicisme, Confederació de Polònia i Lituània, Conferència de Vílnius, Consell de Lituània, Declaració d'Independència de Lituània, Diumenge Sagnant (1905), Duma, Encyclopedia Lituanica, Estònia, Gran Ducat de Finlàndia, Gran Ducat de Lituània, Gubèrnia, Història de Lituània, Hrodna, Imperi Alemany, Imperi Rus, Jonas Basanavičius, Kaunas, Letònia, Lituà, Lituània, Nicolau II de Rússia, Palau del Seimas, Partit Democràtic de Lituània, Partit Socialdemòcrata de Lituània, Petras Vileišis, Polònia, Renaixement nacional lituà, Repartiment de Polònia, Resistència no-violenta, Revolució russa de 1905, Rus, Russificació, Samogítia, Seimas, Sibèria, Steponas Kairys, Suvalkija, Tsar, Tsarat de Polònia, Vílnius, 1863, 1905, 30 d'octubre.
Aixecament de gener
LAixecament de gener va començar el 22 de gener de 1863 com una protesta espontània dels joves polonesos contra el reclutament en l'Exèrcit de l'Imperi Rus, i aviat s'hi van sumar els oficials d'alt rang de Polònia-Lituània i polítics diversos.
Veure Gran Seimas de Vílnius і Aixecament de gener
Antanas Smetona
Antanas Smetona (10 d'agost de 1874 - 9 de gener de 1944) va ser una de les figures polítiques més importants de Lituània entre la Primera Guerra Mundial i Segona Guerra Mundial.
Veure Gran Seimas de Vílnius і Antanas Smetona
Aukštaitija
Aukštaitija en vermell clar Aukštaitija (AFI ɐukʃˈtɐǐːtʲɪjɐ, Terres altes) és el nom d'una les cinc regions etnogràfiques de Lituània.
Veure Gran Seimas de Vílnius і Aukštaitija
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure Gran Seimas de Vílnius і Catolicisme
Confederació de Polònia i Lituània
La Confederació de Polònia i Lituània o República de les Dues Nacions, o també Corona de Polònia i Gran Ducat de Lituània, fou una república aristocràtica federal formada per la Corona del Regne de Polònia i el Gran Ducat de Lituània establerta el 1569 en virtut de la unió de Lublin.
Veure Gran Seimas de Vílnius і Confederació de Polònia i Lituània
Conferència de Vílnius
pàgines.
Veure Gran Seimas de Vílnius і Conferència de Vílnius
Consell de Lituània
Els vint membres originals del Consell. Jonas Basanavičius es troba assegut a la meitat de la primera fila, mentre que Antanas Smetona apareix a la seva esquerra. El Consell de Lituània (en lituà,Lietuvos Taryba; Litauischer Staatsrat; polonès Rada Litewska) o, després de l'11 de juliol de 1918, el Consell d'Estat de Lituània (en lituà:Lietuvos Valstybės Taryba), va ser convocat a la Conferència de Vílnius que va tenir lloc entre el 18 i el 23 de setembre de 1917.
Veure Gran Seimas de Vílnius і Consell de Lituània
Declaració d'Independència de Lituània
La Declaració d'Independència de Lituània (lituà: Lietuvos Nepriklausomybės Aktas), també anomenada Declaració del 16 de febrer, fou signada pel Consell de Lituània el 16 de febrer de 1918.
Veure Gran Seimas de Vílnius і Declaració d'Independència de Lituània
Diumenge Sagnant (1905)
Es coneix com a Diumenge Sagnant el conjunt de fets succeïts el 22 de gener de 1905 (9 de gener segons el calendari julià), quan hi va haver una marxa pacífica de protesta a Sant Petersburg.
Veure Gran Seimas de Vílnius і Diumenge Sagnant (1905)
Duma
El Tsar Mikhaïl Fiódorovitx en una sessió de la ''Duma Boiara'' (Andrei Riàbuixkin, 1893). La Duma (en rus: Ду́ма) és qualsevol de les diferents assemblees representatives de la Rússia moderna i al llarg de la història russa.
Veure Gran Seimas de Vílnius і Duma
Encyclopedia Lituanica
Sis volums de l'''Encyclopedia Lituanica''. Un volum obert de l'''Encyclopèdia Lituanica'', mostrant una imatge de l'editor Juozas Kapočius a la pàgina de l'esquerra. Encyclopèdia Lituanica (nom que deriva probablement de l'Encyclopædia Britannica o l'Encyclopedia Americana), és una enciclopèdia en anglès de sis volums (unes 3600 pàgines en total) sobre Lituània i temes relacionats amb aquest país.
Veure Gran Seimas de Vílnius і Encyclopedia Lituanica
Estònia
La República d'Estònia (en estonià, Eesti Vabariik o Eesti) és un estat de l'Europa del Nord, constituït per una porció continental i un gran arxipèlag al mar Bàltic.
Veure Gran Seimas de Vílnius і Estònia
Gran Ducat de Finlàndia
Gran Ducat de Finlàndia, o Magnus Ducatus Finlandiae, és el nom amb què, en sentit ampli, es designa Finlàndia des de l'any 1581, quan el rei Joan III de Suècia va adoptar el títol de Gran Duc de Finlàndia, fins a l'any 1917, en què es proclamà la independència de Finlàndia.
Veure Gran Seimas de Vílnius і Gran Ducat de Finlàndia
Gran Ducat de Lituània
El Gran Ducat de Lituània va ser un estat de l'Europa central i oriental del i fins al 1795.
Veure Gran Seimas de Vílnius і Gran Ducat de Lituània
Gubèrnia
Divisió de Rússia en vuit gubèrnies el 1708 Subdivions de l'Imperi Rus el 1914 Una gubèrnia (губе́рния, AFI /ɡʊˈbʲɛrnʲɪjə/ del rus губерна́тор gubernàtor, del llatí gubernatore i aquest al seu torn del κυβερνήτης timoner), era una subdivisió administrativa essencial de l'Imperi Rus, que normalment ha estat traduïda com a govern, governació, o província.
Veure Gran Seimas de Vílnius і Gubèrnia
Història de Lituània
Fronteres històriques de Lituània. La història de Lituània comença com a mínim en 1009, quan es coneix el primer ús escrit registrat del terme.
Veure Gran Seimas de Vílnius і Història de Lituània
Hrodna
La plaça Batori Hrodna (també Hóradnia o Haródnia) (en belarús Гродна, Горадня o Гародня; en rus Гродно, Grodno; en polonès Grodno; en lituà Gardinas; en alemany Garten) és una ciutat de Belarús.
Veure Gran Seimas de Vílnius і Hrodna
Imperi Alemany
LImperi Alemany, Deutsches Kaiserreich, es va construir al i va ser la culminació d'un procés d'unificació en un sol estat dels diversos estats alemanys, tret d'Àustria.
Veure Gran Seimas de Vílnius і Imperi Alemany
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Veure Gran Seimas de Vílnius і Imperi Rus
Jonas Basanavičius
Jonas Basanavičius (23 de novembre de 1851 en Ožkabaliai - 16 febrer de 1927 a Vílnius) fou un activista i defensor del Renaixement nacional lituà i fundador del primer diari en llengua lituana Aušra.
Veure Gran Seimas de Vílnius і Jonas Basanavičius
Kaunas
Kaunas (en polonès: Kowno, en alemany: Kauen, en rus: Каунас, antigament Ковно), és una ciutat de Lituània, la segona en nombre d'habitants, amb 355.550 (dades de 2008) per darrere la capital Vílnius.
Veure Gran Seimas de Vílnius і Kaunas
Letònia
La República de Letònia (Latvijas Republika) és una república del nord-est d'Europa amb costa a la mar Bàltica.
Veure Gran Seimas de Vílnius і Letònia
Lituà
El lituà (lietuvių kalba) és una llengua bàltica (amb el letó, són els dos darrers membres d'aquesta família) parlada per uns tres milions de persones, 2,8 milions dels quals a Lituània.
Veure Gran Seimas de Vílnius і Lituà
Lituània
Lituània és un estat d'Europa, i el més al sud dels estats bàltics.
Veure Gran Seimas de Vílnius і Lituània
Nicolau II de Rússia
El tsar Nicolau II al 1898., nom amb patronímic Nikolai II Aleksàndrovitx, fou l'últim tsar de Rússia.
Veure Gran Seimas de Vílnius і Nicolau II de Rússia
Palau del Seimas
El Palau del Seimas (en lituà:Seimo rūmai) és la seu del Parlament lituà nomenat Seimas que es localitza a Vílnius la capital de Lituània.1 Les obres a la construcció de la primera ala del palau es van portar a terme el 1976.
Veure Gran Seimas de Vílnius і Palau del Seimas
Partit Democràtic de Lituània
El Partit Democràtic de Lituània (PDL, en lituà Lietuvių demokratų Partija), establert el 17 d'octubre de 1902, fou el segon partit polític més antic de Lituània, llavors part de l'Imperi Rus.
Veure Gran Seimas de Vílnius і Partit Democràtic de Lituània
Partit Socialdemòcrata de Lituània
El Partit Socialdemòcrata Lituà (lituà:Lietuvos Socialdemokratų Partija, LSDP) és un partit polític de Lituània.
Veure Gran Seimas de Vílnius і Partit Socialdemòcrata de Lituània
Petras Vileišis
Petras Vileišis (Mediniai, 25 de gener de 1851 - Palanga, 12 d'agost de 1926) va ser un destacat enginyer, activista polític i filantrop lituà.
Veure Gran Seimas de Vílnius і Petras Vileišis
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Veure Gran Seimas de Vílnius і Polònia
Renaixement nacional lituà
El Ressorgiment nacional lituà, alternativament Despertar nacional lituà o Renaixement nacional lituà (en lituà Lietuvių tautinis atgimimas), fou un període de la història de Lituània al en l'època en què una part essencial de les àrees habitades lituanes pertanyien a l'Imperi Rus (la Partició russa de la Confederació de Polònia i Lituània).
Veure Gran Seimas de Vílnius і Renaixement nacional lituà
Repartiment de Polònia
Abans del repartiment, la confederació lituano-polonesa en el seu moment de major expansió (en rosa pàl·lid, els territoris perduts ja el segle XVII). El terme repartiment de Polònia designa el seguit de tres annexions successives del territori de la República de les Dues Nacions (Polònia i Lituània) cap al final del (1772, 1793 i 1795) en benefici de l'Imperi Rus, el regne de Prússia i l'Arxiducat d'Àustria.
Veure Gran Seimas de Vílnius і Repartiment de Polònia
Resistència no-violenta
Mohandas Gandhi practicant la resistència no-violenta davant d'un policia (1913). La Marxa de la sal liderada per Mohandas Gandhi La resistència no-violenta és la pràctica sociopolítica d'aconseguir els objectius a través de protestes simbòliques, la desobediència civil, la no cooperació econòmica i política i altres mètodes sense fer ús de la violència, habitualment sota l'esperit de la no-violència.
Veure Gran Seimas de Vílnius і Resistència no-violenta
Revolució russa de 1905
La Revolució russa del 1905 va ser una revolta, antigovernamental i espontània, generalitzada arreu de l'Imperi Rus.
Veure Gran Seimas de Vílnius і Revolució russa de 1905
Rus
El rus és la llengua eslava més parlada.
Veure Gran Seimas de Vílnius і Rus
Russificació
Països del món on es parla rus La russificació és l'adopció de l'idioma rus o aspectes de la cultura russa, voluntàriament o no, per comunitats no russes.
Veure Gran Seimas de Vílnius і Russificació
Samogítia
Regions ètniques de Lituània. La '''Samogítia''' en verd Samogítia o Samogícia (en samogitià: Žemaitėjė, en lituà: Žemaitija, en llatí: Capitanatus Samogítiae) és el nom d'una regió etnohistòrica corresponent a la major part de l'occident de l'actual Lituània, a la vora del mar Bàltic; té com a límits, al sud el riu Neman, que la separa de la Borússia (actualment óblast de Kaliningrad), al nord el riu Venta, que la separa de la Curlàndia, mentre que els límits orientals amb la resta de Lituània mai no han estat totalment definits.
Veure Gran Seimas de Vílnius і Samogítia
Seimas
El Seimas, (nom oficial en lituà Lietuvos Respublikos Seimas) és el parlament de Lituània.
Veure Gran Seimas de Vílnius і Seimas
Sibèria
Sibèria és una regió septentrional d'Euràsia, els límits de la qual són, aproximadament, els Urals a l'oest, l'oceà Àrtic al nord, l'oceà Pacífic a l'est i les terres temperades de clima continental de Gobi i de l'Altai (Àsia Central) al sud.
Veure Gran Seimas de Vílnius і Sibèria
Steponas Kairys
Steponas Kairys (20 desembre de 1878 / 3 gener del 1879 a Užnevėžiai, prop d'Ukmergė - 16 de desembre de 1964 a Brooklyn) va ser un enginyer lituà, nacionalista, i socialdemòcrata. Va ser un dels 20 signants de la Declaració d'Independència de Lituània el 16 de febrer de 1918.
Veure Gran Seimas de Vílnius і Steponas Kairys
Suvalkija
Suvalkija en color rosa suau Antic bressol tradicional al museu de Rumšiškės Suvalkija o Sudòvia (en lituà: Sūduva o Suvalkija o Užnemunė, en polonès: Suwalszczyzna) és la més petita de les cinc regions culturals de Lituània.
Veure Gran Seimas de Vílnius і Suvalkija
Tsar
Per la regió armènia i melikat del Karabakh (Artsakh) vegeu Tsar (Vaikunik) La paraula tsar és un mot rus que deriva de la paraula llatina Caesar (cèsar) i prové de l'Antic eslau "ц︢рь" (normalment escrita amb circumflex, o "цар", "царь"), i que també es translitera com a Czar o Tzar en altres llengües d'alfabet llatí.
Veure Gran Seimas de Vílnius і Tsar
Tsarat de Polònia
El Tsarat de Polònia (en polonès: Kongresówka, Polònia del Congrés) o Regne de Polònia (en polonès: Królestwo Polskie. i en rus: Царство Польское, Tsárstva Pólskaye), també coneguda com la Polònia russa, va ser un estat, successor en gran part del Gran Ducat de Varsòvia després de la caiguda de Napoleó Bonaparte.
Veure Gran Seimas de Vílnius і Tsarat de Polònia
Vílnius
Vílnius (en lituà Vilnius, en belarús Вільня, en polonès Wilno, en rus Вильнюс i, abans, Вильно, en alemany Wilna) és la capital i la ciutat més gran de Lituània, amb una població de més de 588.412 habitants el 2021.
Veure Gran Seimas de Vílnius і Vílnius
1863
;Països Catalans.
Veure Gran Seimas de Vílnius і 1863
1905
Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.
Veure Gran Seimas de Vílnius і 1905
30 d'octubre
El 30 d'octubre és el tres-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quatrè en els anys de traspàs.
Veure Gran Seimas de Vílnius і 30 d'octubre