42 les relacions: Anàlisi de xarxes, Arbre (teoria de grafs), Aresta (teoria de grafs), Arestes múltiples, Autòmat finit, Automorfisme, Base de dades orientada a grafs, Biologia computacional, Bucle (teoria de grafs), Camí (teoria de grafs), Cambridge University Press, Categoria (matemàtiques), Conjunt, Conjunt connex, Conjunt finit, Dover Publications, Glossari de teoria de grafs, Graf (matemàtiques), Graf bipartit, Graf bipartit complet, Graf cicle, Graf complet, Graf de Petersen, Graf dual, Graf pla, Graf regular, Grau (teoria de grafs), Hipergraf, Informàtica, Matemàtica discreta, Matroide, Multiconjunt, Multigraf, Nombre cardinal, Parell ordenat, Problema del viatjant de comerç, Relació, Teoria de categories, Teoria de grafs, Teoria de models, Vèrtex (teoria de grafs), Xarxa bayesiana.
Anàlisi de xarxes
L'estudi de les propietats estructurals i la seva optimització així com la seva dinàmica són objecte de l'anàlisi de xarxes. Lanàlisi de xarxes és l'àrea encarregada d'analitzar les xarxes mitjançant la teoria de xarxes (coneguda més genèricament com a teoria de grafs).
Nou!!: Graf (matemàtiques) і Anàlisi de xarxes · Veure més »
Arbre (teoria de grafs)
En teoria de grafs, un arbre és un graf en el qual dos vèrtexs estan connectats per exactament un camí.
Nou!!: Graf (matemàtiques) і Arbre (teoria de grafs) · Veure més »
Aresta (teoria de grafs)
Alguns exemples d'arestes, orientades i no orientades: a) Aresta no orientada; b) Aresta orientada; c) Cicle orientat; d) Multiarestes, una d'orientada i l'altra no; e) Multiarestes no orientades; f) Multiarestes orientades; g) Bucle orientat; h) Bucle no orientat; i) Multibucle orientat; j) Multibucle no orientat En teoria de grafs, una aresta correspon a una relació entre dos vèrtexs d'un graf.
Nou!!: Graf (matemàtiques) і Aresta (teoria de grafs) · Veure més »
Arestes múltiples
graf admet arestes múltiples, es diu multigraf En matemàtiques, i més concretament en teoria de grafs, les arestes múltiples (també anomenades arestes paral·leles o una multiaresta) són dues o més arestes que són incidents (és a dir, que connecten) a almenys dos vèrtexs.
Nou!!: Graf (matemàtiques) і Arestes múltiples · Veure més »
Autòmat finit
Esquema lògic d'un autòmat finit Un autòmat finit (AF) o màquina d'estats finits (FSM de l'anglès Finite State Machine) és un model matemàtic d'un sistema compost per estats, transicions i accions.
Nou!!: Graf (matemàtiques) і Autòmat finit · Veure més »
Automorfisme
En matemàtiques, un automorfisme és un isomorfisme d'un conjunt matemàtic en si mateix.
Nou!!: Graf (matemàtiques) і Automorfisme · Veure més »
Base de dades orientada a grafs
Una base de dades orientada a grafs (BDOG) representa la informació com a nodes d'un graf i les seves relacions com a arestes d'aquest graf, de manera que es pugui fer ús de la teoria de grafs per tal de recórrer la base de dades.
Nou!!: Graf (matemàtiques) і Base de dades orientada a grafs · Veure més »
Biologia computacional
La biologia computacional és una disciplina que es basa en l'ús d'eines informàtiques aplicades al camp de la biologia.
Nou!!: Graf (matemàtiques) і Biologia computacional · Veure més »
Bucle (teoria de grafs)
Un graf amb un bucle en el vèrtex 1. En teoria de grafs, un bucle o loop és una aresta que connecta un vèrtex amb si mateix.
Nou!!: Graf (matemàtiques) і Bucle (teoria de grafs) · Veure més »
Camí (teoria de grafs)
negre gruixut) En teoria de grafs, un camí o ruta és una seqüència de vèrtexs dins d'un graf tal que hi ha una aresta entre cada vèrtex i el següent.
Nou!!: Graf (matemàtiques) і Camí (teoria de grafs) · Veure més »
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Nou!!: Graf (matemàtiques) і Cambridge University Press · Veure més »
Categoria (matemàtiques)
''g'' ∘ ''f'', i els bucles són les fletxes de les respectives aplicacions identitat. Aquesta categoria s'acostuma a denotar per un '''3''' en negreta. En matemàtiques, una categoria (de vegades anomenada categoria abstracta per distingir-la d'una categoria concreta) és una col·lecció d'"objectes" que s'enllacen mitjançant "fletxes".
Nou!!: Graf (matemàtiques) і Categoria (matemàtiques) · Veure més »
Conjunt
Exemple de conjunt el conjunt '''A''' conté els elements ''a'',''i'',''l'',''o'',''r'' i ''t'', o expressat matemàticament; A.
Nou!!: Graf (matemàtiques) і Conjunt · Veure més »
Conjunt connex
Un conjunt connex (connexió) per a un espai topològic és molt natural.
Nou!!: Graf (matemàtiques) і Conjunt connex · Veure més »
Conjunt finit
En matemàtiques, un conjunt finit és un conjunt el nombre d'elements del qual és un nombre natural (és finit).
Nou!!: Graf (matemàtiques) і Conjunt finit · Veure més »
Dover Publications
Dover Publications és una editorial estatunidenca fundada el 1941, amb seu a Mineola (Nova York).
Nou!!: Graf (matemàtiques) і Dover Publications · Veure més »
Glossari de teoria de grafs
Graf simple no dirigit, amb 6 vèrtexs i 7 arestes. A continuació es detallen els principals conceptes de la teoria de grafs.
Nou!!: Graf (matemàtiques) і Glossari de teoria de grafs · Veure més »
Graf (matemàtiques)
Representació d'un graf etiquetat, amb 6 vèrtexs i set arestes En teoria de grafs, un graf és una representació abstracta d'un conjunt d'objectes on alguns parells dels objectes estan connectats per enllaços.
Nou!!: Graf (matemàtiques) і Graf (matemàtiques) · Veure més »
Graf bipartit
Exemple de graf bipartit. Un graf bipartit és en teoria de grafs un graf no dirigit els vèrtexs del qual es poden separar en dos conjunts disjunts V_1 i V_2 i les arestes sempre uneixen vèrtexs d'un conjunt amb vèrtexs d'un altre: Sent V el conjunt que conté tots els vèrtexs del graf.
Nou!!: Graf (matemàtiques) і Graf bipartit · Veure més »
Graf bipartit complet
En teoria de grafs un graf bipartit complet és aquell graf bipartit en el qual tots els vèrtexs de la partició V_1 estan connectats a tots els vèrtexs de la partició V_2 i viceversa.
Nou!!: Graf (matemàtiques) і Graf bipartit complet · Veure més »
Graf cicle
Un graf cicle de longitud 6 En teoria de grafs, un graf cicle o graf cíclic és un graf que consisteix d'un conjunt de vèrtexs connectats mitjançant una cadena tancada.
Nou!!: Graf (matemàtiques) і Graf cicle · Veure més »
Graf complet
En el camp matemàtic de la teoria de grafs, un graf complet és un graf simple on una aresta connecta tots els parells de vèrtexs.
Nou!!: Graf (matemàtiques) і Graf complet · Veure més »
Graf de Petersen
pentàgon amb un pentacle a l'interior. En l'àmbit matemàtic de la teoria de grafs, el graf de Petersen és un graf no dirigit amb 10 vèrtexs i 15 arestes.
Nou!!: Graf (matemàtiques) і Graf de Petersen · Veure més »
Graf dual
El graf G és dual del G ', i viceversa A teoria de grafs, un graf dual (G) d'un graf planar G és un graf que té un vèrtex per a cada regió de G, i una aresta per cada aresta en G unint a dues regions veïnes.
Nou!!: Graf (matemàtiques) і Graf dual · Veure més »
Graf pla
En teoria de grafs, un graf pla o planar és un graf que pot ser dibuixat en un pla sense que les arestes s'intersequin (o utilitzant una definició més formal, que aquest graf pugui ser "embegut" en un pla).
Nou!!: Graf (matemàtiques) і Graf pla · Veure més »
Graf regular
El graf de Petersen és un graf regular de grau 3 En teoria de grafs, un graf regular és un graf on cada vèrtex té el mateix nombre de veïns; és a dir, tots els vèrtexs tenen el mateix grau o valència.
Nou!!: Graf (matemàtiques) і Graf regular · Veure més »
Grau (teoria de grafs)
Un graf amb vèrtexs etiquetats segons el seu grau. El ''vèrtex aïllat'' s'etiqueta amb 0, ja que no és adjacent a cap altre vèrtex. En teoria de grafs, el grau o valència d'un vèrtex és el nombre d'arestes que hi incideixen, amb els bucles comptats dues vegades.
Nou!!: Graf (matemàtiques) і Grau (teoria de grafs) · Veure més »
Hipergraf
Exemple d'un hipergraf, en el qual V.
Nou!!: Graf (matemàtiques) і Hipergraf · Veure més »
Informàtica
Ordinador executant la distribució Debian del sistema operatiu GNU/Linux. (any 2002) La Informàtica és la ciència o tècnica relativa a la tecnologia que estudia el tractament automàtic de la informació utilitzant dispositius electrònics i sistemes computacionals.
Nou!!: Graf (matemàtiques) і Informàtica · Veure més »
Matemàtica discreta
Grafs com aquest són estudiats per la matemàtica discreta. Matemàtica discreta és la part de la matemàtica encarregada de l'estudi d'estructures fonamentalment discretes en lloc de contínues, s'entén que allò que no és continu (conjunts finits o numerables) és discret.
Nou!!: Graf (matemàtiques) і Matemàtica discreta · Veure més »
Matroide
En les matemàtiques, i en particular en combinatòria, un matroide és una estructura, generalment finita, que intenta reflectir la noció d'"independència" com a generalització de la independència lineal dels espais vectorials.
Nou!!: Graf (matemàtiques) і Matroide · Veure més »
Multiconjunt
En matemàtiques, un multiconjunt (també anomenat bossa o bag) es diferencia d'un conjunt en el fet que cada membre del mateix té associada una multiplicitat (un nombre natural), indicant quantes vegades l'element és membre del conjunt, Per exemple, en el multiconjunt, les multiplicitats dels membres a, b i c són 2, 3 i 1, respectivament.
Nou!!: Graf (matemàtiques) і Multiconjunt · Veure més »
Multigraf
Un multigraf amb arestes múltiples (en vermell) i diversos bucles (en blau). En matemàtiques, i més concretament en teoria de grafs, un multigraf és un graf que pot tenir arestes múltiples (de vegades anomenades també arestes paral·leles); és a dir, arestes que tenen els mateixos vèrtexs incidents.
Nou!!: Graf (matemàtiques) і Multigraf · Veure més »
Nombre cardinal
En matemàtiques, els nombres cardinals, o senzillament cardinals, són els nombres usats per a expressar la quantitat d'elements d'un conjunt.
Nou!!: Graf (matemàtiques) і Nombre cardinal · Veure més »
Parell ordenat
Exemples de vuit punts localitzats en el pla cartesià mitjançant parells ordenats Un parell ordenat és un conjunt de dos elements amb un ordre fixat.
Nou!!: Graf (matemàtiques) і Parell ordenat · Veure més »
Problema del viatjant de comerç
Ruta òptima d'un viatjant de comerç passant per les quinze ciutats més grans d'Alemanya. En aquest cas s'ha considerat que el que es vol optimitzat és la distància en quilòmetres, altres opcions haurien pogut ser-lo la distància en temps, el cost econòmic dels viatges, etc. Els casos reals tenen diferents paràmetres que es volen optimitzar, no sempre compatibles entre ells, per la qual cosa cal arribar a un compromís segons el criteri de l'enginyer. El problema del viatjant de comerç és el problema d'optimització de trajectòries donat per l'enunciat següent: donat un conjunt de nodes, es tracta de trobar l'ordre de visites a seguir per tal de definir una trajectòria que passi un sol cop per a cada node i de manera que la distància total recorreguda sigui la més curta possible.
Nou!!: Graf (matemàtiques) і Problema del viatjant de comerç · Veure més »
Relació
Diagrama que il·lustra una relació entre dos conjunts Relació és l'associació entre els elements d'un o diversos conjunts.
Nou!!: Graf (matemàtiques) і Relació · Veure més »
Teoria de categories
La teoria de categories és una branca de la matemàtica que estudia de manera abstracta les estructures matemàtiques i llurs relacions.
Nou!!: Graf (matemàtiques) і Teoria de categories · Veure més »
Teoria de grafs
La teoria de grafs és una branca de les matemàtiques i la informàtica que es dedica a l'estudi dels grafs, estructures matemàtiques utilitzades per a modelitzar relacions entre parelles d'objectes.
Nou!!: Graf (matemàtiques) і Teoria de grafs · Veure més »
Teoria de models
La teoria de models és la branca de la matemàtica que estudia les estructures matemàtiques, com ara els grups, els cossos, els grafs o àdhuc els models de la teoria de conjunts, amb les eines de la lògica matemàtica.
Nou!!: Graf (matemàtiques) і Teoria de models · Veure més »
Vèrtex (teoria de grafs)
Un graf amb sis vèrtexs i set arestes on el vèrtex número 6 a l'extrem esquerre és un vèrtex fulla En matemàtiques, i més especialment en teoria de grafs, un vèrtex (plural vèrtexs) o node és la unitat fonamental de la qual es formen els grafs: un graf no dirigit consisteix en un conjunt de vèrtexs i un conjunt d'arestes (parells no ordenats de vèrtexs), mentre que un graf dirigit consisteix en un conjunt de vèrtexs i un conjunt d'arcs (parells ordenats de vèrtexs).
Nou!!: Graf (matemàtiques) і Vèrtex (teoria de grafs) · Veure més »
Xarxa bayesiana
Una xarxa bayesiana, xarxa de Bayes, xarxa de creença, model de Bayes és un model en forma de graf probabilístic.
Nou!!: Graf (matemàtiques) і Xarxa bayesiana · Veure més »
Redirigeix aquí:
Graf dirigit, Graf no dirigit.