Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Gleichschaltung

Índex Gleichschaltung

Gleichschaltung (pronunciat en alemany com ˈɡlaɪçʃaltʊŋ, amb el significat de "coordinació", "sincronització", "engegada simultània") és un terme del nazisme que descriu un procés històric mitjançant el qual el règim nazi o Tercer Reich va consolidar un sistema totalitari a Alemanya a partir de 1933 i l'Incendi del Reichstag.

Taula de continguts

  1. 21 les relacions: Adolf Hitler, Alemany, Alemanya, Alfabet fonètic internacional, Anglès, Català, Constitució de Weimar, Educació formal, Gestapo, Incendi del Reichstag, Individualisme, Joventuts Hitlerianes, Kraft durch Freude, Lliga de Noies Alemanyes, Martin Niemöller, Nazisme, Sindicat, Tercer Reich, Totalitarisme, Wehrmacht, 1933.

Adolf Hitler

Adolf Hitler (Braunau am Inn, 20 d'abril de 1889 - Berlín, 30 d'abril de 1945) fou un polític austríac, principal ideòleg i cap del nazisme.

Veure Gleichschaltung і Adolf Hitler

Alemany

L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.

Veure Gleichschaltung і Alemany

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.

Veure Gleichschaltung і Alemanya

Alfabet fonètic internacional

L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per a representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir.

Veure Gleichschaltung і Alfabet fonètic internacional

Anglès

L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.

Veure Gleichschaltung і Anglès

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Veure Gleichschaltung і Català

Constitució de Weimar

La Constitució de Weimar (en alemany: Weimarer Verfassung, i oficialment: Verfassung des Deutschen Reichs) fou una constitució d'Alemanya sancionada el 14 d'agost de 1919, que va establir una república federal amb nou estats i l'elecció d'un president per votació popular, qui tenia la facultat d'escollir el canceller perquè formés un govern.

Veure Gleichschaltung і Constitució de Weimar

Educació formal

L'educació formal (de vegades també coneguda amb el nom educació reglada) és l'ensenyament oficialment reconegut, normalment pel Govern d'un país, que s'imparteix a escoles o centres similars.

Veure Gleichschaltung і Educació formal

Gestapo

La Geheime Staatspolizei (Policia Secreta de l'Estat), coneguda amb l'acrònim Gestapo, va ser la policia secreta oficial de l'estat a l'Alemanya nazi.

Veure Gleichschaltung і Gestapo

Incendi del Reichstag

Lincendi del Reichstag, un moment crucial en la història de l'Alemanya nazi, va començar a les 9:14 del vespre del 27 de febrer de 1933, quan els bombers de Berlín van rebre l'alarma informant que el Reichstag estava en flames.

Veure Gleichschaltung і Incendi del Reichstag

Individualisme

L'individualisme és una teoria o doctrina que determina que l'única realitat és la pròpia de l'individu i en aquesta realitat regeixen les normes que li són pròpies.

Veure Gleichschaltung і Individualisme

Joventuts Hitlerianes

Bandera de les Joventuts Hitlerianes Joventuts Hitlerianes (en alemany: Hitlerjugend) van ser creades pel Partit Nacional Socialista Alemany dels Treballadors (NSDAP) el 1926 per a crear un nou sistema d'ensinistrament per als joves alemanys amb la finalitat de proporcionar-los un entrenament militar i desenvolupar el seu enteniment i obediència a la ideologia nazi.

Veure Gleichschaltung і Joventuts Hitlerianes

Kraft durch Freude

Ruïna del balneari de Prora a Binz Full de propaganda de la societat ''Kraft durch Freude'' al gau de Kurhessen Kraft durch Freude o Força per l'alegria era una organització nacional-socialista del partit polític NSDAP i filial del Front Alemany del Treball (Deutsche Arbeitsfront-DAF) amb l'objectiu d'organitzar, de vetllar i d'igualar el lleure de la població alemanya.

Veure Gleichschaltung і Kraft durch Freude

Lliga de Noies Alemanyes

En un acte conjunt amb les Joventuts Hitlerianes. La Lliga de Noies Alemanyes (en alemany: Bund Deutscher Mädel, abreviat com BDM) era la branca femenina del moviment juvenil del Partit Nazi, les Joventuts Hitlerianes.

Veure Gleichschaltung і Lliga de Noies Alemanyes

Martin Niemöller

Friedrich Gustav Emil Martin Niemöller (Lippstadt, 14 de gener de 1892 - Wiesbaden, 6 de març de 1984) va ser un pastor luterà alemany.

Veure Gleichschaltung і Martin Niemöller

Nazisme

L'esvàstica, símbol indoeuropeu adoptat pel nazisme. salutació feixista. El nazisme o nacionalsocialisme (de l'alemany Nationalsozialismus; AFI) és la ideologia i pràctiques del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) d'Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi a partir del 1933 fins al 1945, un període també conegut com a Tercer Reich.

Veure Gleichschaltung і Nazisme

Sindicat

AIT a Barcelona. Un sindicat és una associació formada per a la defensa dels interessos econòmics i socials dels seus membres.

Veure Gleichschaltung і Sindicat

Tercer Reich

El Tercer Reich, conegut oficialment com el Reich Alemany (Deutsches Reich) entre el 1933 i el 1943 i com el Gran Reich Alemany (Großdeutsches Reich) entre el 1943 i el 1945, fou la forma que prengué l'Estat alemany entre el 1933 i el 1945, sota la dictadura d'Adolf Hitler i el Partit Nazi.

Veure Gleichschaltung і Tercer Reich

Totalitarisme

Etiqueta antitotalitària a un mur de Bucarest el 2013. El totalitarisme és un règim polític en què el govern intervé en tots els ordres de la vida d'un estat i que concentra tots els poders en mans d'un grup de persones o un partit, abolint o ignorant els drets polítics i les llibertats públiques.

Veure Gleichschaltung і Totalitarisme

Wehrmacht

Wehrmacht (en alemany, 'Força de Defensa") és el nom que es va donar a les forces armades alemanyes entre els anys 1935 i 1945.

Veure Gleichschaltung і Wehrmacht

1933

El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.

Veure Gleichschaltung і 1933