Taula de continguts
51 les relacions: Afrodita, Alcioneu, Arcàdia, Ares, Atena, Èurit (fill d'Urà), Claudi Claudià, Clici (fill d'Urà), Cos (Grècia), Cronos, Destí, Dionís, Efialtes (mitologia), Encèlad, Eos, Eros (fill d'Ares), Etna, Frontó (arquitectura), Gai Juli Higí, Gea, Gegant (mitologia), Giulio Romano, Grec antic, Hècate, Hèlios, Hèracles, Hefest, Hexàmetre, Màntua, Mimas (mitologia), Mitologia grega, Moires, Olímpics, Olimp, Pal·lant (fill de Crios), Pal·lene, Polibotes, Porfirió, Posidó, Rea (mitologia), Riu Alfeu, Sàtir, Selene, Sicília, Tàrtar (mitologia), Tirs (símbol), Titanomàquia, Tità, Toó, Tràcia, ... Ampliar l'índex (1 més) »
Afrodita
En la mitologia grega, Afrodita (Aphrodītē) era la deessa de l'amor, la bellesa, el plaer, la passió i la fecunditat.
Veure Gigantomàquia і Afrodita
Alcioneu
s). Alcioneu (en grec antic Άλκυονεύς) va ser, segons la mitologia grega, un gegant, fill de Gea (la Terra) i d'Urà (el Cel).
Veure Gigantomàquia і Alcioneu
Arcàdia
Arcàdia (Ἀρκαδία) era una de les principals regions del Peloponnès a l'antiguitat, que es correspon, a grans trets, amb l'actual unitat perifèrica d'Arcàdia.
Veure Gigantomàquia і Arcàdia
Ares
En la mitologia grega, Ares (Ἄρης) és el déu de la guerra.
Veure Gigantomàquia і Ares
Atena
Atena o Atenea (grec antic: Ἀθηνᾶ, Athenà; Ἀθήνη, Athene; o Ἀθάνα, Athana), en algunes circumstàncies també anomenada amb epítets tals com Pal·les/Pal·las, és una deessa de l'antiga Grècia associada amb la saviesa, l'artesania (com ara el teixit i la ceràmica) i alhora també de la guerra.
Veure Gigantomàquia і Atena
Èurit (fill d'Urà)
Segons la mitologia grega, Èurit (en grec antic Εὔρυτος) va ser un dels gegants, fill d'Urà i de Gea.
Veure Gigantomàquia і Èurit (fill d'Urà)
Claudi Claudià
Obres de Claudi Claudià. Claudi Claudià - Claudius Claudianus - (Alexandria, 370 — Roma, 405) va ser un poeta romà de la cort de l'emperador romà Honori.
Veure Gigantomàquia і Claudi Claudià
Clici (fill d'Urà)
Segons la mitologia grega, Clici (en grec antic Κλυτίος) va ser un gegant, fill d'Urà i de Gea.
Veure Gigantomàquia і Clici (fill d'Urà)
Cos (Grècia)
Cos (sovint escrit Kos, transcripció del grec Κως) és una illa grega que pertany al grup del Dodecanès.
Veure Gigantomàquia і Cos (Grècia)
Cronos
En la mitologia grega, Cronos (en grec antic, Κρόνος) era fill d'Urà (el cel) i Gea (o Gaia, la Terra), i era un dels membres de la primera generació divina.
Veure Gigantomàquia і Cronos
Destí
El destí és un concepte filosòfic, segons el qual el seguit d'esdeveniments futurs no es pot alterar, ja que està fixat per endavant per poders sobrenaturals.
Veure Gigantomàquia і Destí
Dionís
Dionís és el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.
Veure Gigantomàquia і Dionís
Efialtes (mitologia)
Efialtes (en llatí Ephialtes, en grec antic Ἐφιάλτης), segons la mitologia grega, és el nom de dos gegants: 1.
Veure Gigantomàquia і Efialtes (mitologia)
Encèlad
Encèlad (en grec clàssic Ἐγκέλαδος, Enkelados; en llatí Enceladus) va ser un gegant, fill de Gea nascut de la sang d'Urà vessada per la castració d'aquest a mans de Cronos.
Veure Gigantomàquia і Encèlad
Eos
En la mitologia grega, Eos (en grec, ἡ Ἠώς -Ēṓs-, gen. Ἠοῦς ‘aurora') era la deessa titànica de l'aurora, que sortia de la seva llar a la vora de l'oceà que envoltava el món, per anunciar el seu germà Hèlios, el Sol.
Veure Gigantomàquia і Eos
Eros (fill d'Ares)
Eros (en grec Ἔρως, ‘amor') és el déu de l'amor en la mitologia grega.
Veure Gigantomàquia і Eros (fill d'Ares)
Etna
LEtna, també conegut localment com a Mungibeddu (el Montgibell en català medieval), és un volcà de la costa est de Sicília, entre les províncies de Messina i Catània.
Veure Gigantomàquia і Etna
Frontó (arquitectura)
L'església dels Josepets de Gràcia, amb un '''frontó''' triangular En arquitectura, un frontó (del llatí frons, 'front'), és el coronament triangular d'una façana –aleshores s'anomena també testera–, d'un pòrtic o d'una finestra.
Veure Gigantomàquia і Frontó (arquitectura)
Gai Juli Higí
Gai Juli Higí (Caius Julius Higinus o Hyginus) va ser un escriptor i gramàtic romà esmentat per Suetoni, que diu que va néixer a Hispània i que va ser deixeble de Corneli Alexandre Polihistor.
Veure Gigantomàquia і Gai Juli Higí
Gea
Gea i/o Gaia, (en grec antic Γαῖα) en la mitologia grega, personifica la fertilitat de la terra.
Veure Gigantomàquia і Gea
Gegant (mitologia)
Representació moderna d'un gegant mitológic El gegant és un monstre mitològic que apareix a gairebé totes les cultures.
Veure Gigantomàquia і Gegant (mitologia)
Giulio Romano
Retrat de Giulio Romano a ''Le Vite de' più eccellenti pittori, scultori, e architettori'', de Giorgio Vasari. Giulio Pippi, més conegut com a Giulio Romano, (Roma c. 1499? - Màntua, 1 de novembre de 1546) fou un pintor, arquitecte i decorador italià del, prominent alumne de Rafael, les innovacions del qual amb relació al classicisme de l'alt renaixement van ajudar a definir l'estil definit com a manierisme.
Veure Gigantomàquia і Giulio Romano
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Veure Gigantomàquia і Grec antic
Hècate
Segons la mitologia grega, Hècate (en grec antic Ἑκάτη; en llatí, Hĕcătē) va ser una deessa lunar, filla de Perseis i d'Astèria, segons ho explica Hesíode.
Veure Gigantomàquia і Hècate
Hèlios
Hèlios (en grec antic: Ἥλιος) és la personificació del Sol en la mitologia grega.
Veure Gigantomàquia і Hèlios
Hèracles
En la mitologia grega, Hèracles (del grec antic, Hēraklḗs, nom format per la juxtaposició del nom de la deessa Hēra i kleos que significa «glòria», és a dir, «glòria d'Hera», sobrenom dAlcides o Alceu), era un semidéu fill de Zeus i d'Alcmena, neta de Perseu i esposa d'Amfitrió.
Veure Gigantomàquia і Hèracles
Hefest
En la mitologia grega, Hefest (en grec antic Ἥφαιστος Hêfaistos) és fill de Zeus i d'Hera.
Veure Gigantomàquia і Hefest
Hexàmetre
Un hexàmetre (del llatí hexamětrus, que ve del grec έξάμετρος) és un vers format per sis peus dàctils, cada peu dàctil està format per una síl·laba llarga i dues de breus.
Veure Gigantomàquia і Hexàmetre
Màntua
Màntua (en italià Mantova; en llombard Màntoa ˈmantua o ˈmantoa) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província de Màntua a la regió de Llombardia.
Veure Gigantomàquia і Màntua
Mimas (mitologia)
Mimes, Mimas o Mimant (en grec antic Μίμας) va ser, segons la mitologia grega, un dels gegants que es va rebel·lar contra els déus.
Veure Gigantomàquia і Mimas (mitologia)
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Veure Gigantomàquia і Mitologia grega
Moires
Representació d'una '''Moira''' al Palau de la Moncloa. Les moires (en grec antic Μοῖραι), van ser, en mitologia grega, divinitats, filles de Nix, la Nit, segons Hesíode, i per tant pertanyien a la primera generació divina.
Veure Gigantomàquia і Moires
Olímpics
Els Olímpics fou el grup de dotze grans déus que formaven el consell suprem de l'Olimp.
Veure Gigantomàquia і Olímpics
Olimp
El mont Olimp (en Όλυμπος, Ólympos, pronunciat Ólimbos en grec modern) és la muntanya més alta de Grècia, amb una alçada de 2.917,727 m al pic anomenat Mítikas (Μύτικας) que significa nas És un dels cims més alts d’Europa pel que fa al protagonisme topogràfic.
Veure Gigantomàquia і Olimp
Pal·lant (fill de Crios)
Segons la mitologia grega, Pal·lant (en grec antic Παλλάς), va ser un tità, fill de Crios i d'Euríbia.
Veure Gigantomàquia і Pal·lant (fill de Crios)
Pal·lene
Palene o Pal·lene (llatí i grec Pallene) fou una península de la Calcídica, la més occidental de les tres penínsules.
Veure Gigantomàquia і Pal·lene
Polibotes
475-470 aC., descoberta a Vulci, Etrúria). Polibotes (en grec antic Πολυβώτης), va ser, segons la mitologia grega, un gegant, fill d'Urà i de Gea.
Veure Gigantomàquia і Polibotes
Porfirió
s). Porfirió (en grec antic Πορφυρίων), va ser un gegant, fill d'Urà i de Gea.
Veure Gigantomàquia і Porfirió
Posidó
En la mitologia grega, Posidó (Ποσειδῶν), fill de Cronos i de Rea, és un dels Olímpics i déu dels oceans.
Veure Gigantomàquia і Posidó
Rea (mitologia)
En la mitologia grega, Rea (en grec antic Ῥέα), és una de les titànides, filla d'Urà i Gea.
Veure Gigantomàquia і Rea (mitologia)
Riu Alfeu
L'Alfeu (en Aλφειός, Alfiós; anteriorment conegut també com a Ρουφιάς, Rufiàs) és el riu més important del Peloponès.
Veure Gigantomàquia і Riu Alfeu
Sàtir
''Pan i Siringa'' En la mitologia grega, els sàtirs (en grec antic Σάτυροι) eren divinitats dels boscos i de les muntanyes.
Veure Gigantomàquia і Sàtir
Selene
Selene (Museu de Pèrgam) En la mitologia grega, Selene (en grec antic: Σελήνη) era una antiga deessa lunar, filla dels titans Hiperió i Teia.
Veure Gigantomàquia і Selene
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Veure Gigantomàquia і Sicília
Tàrtar (mitologia)
Sísif al Tàrtar observat per Persèfone En la mitologia grega, el Tàrtar p. 22 (en grec antic Τάρταρος, Tàrtaros) apareix als poemes homèrics i a la Teogonia d'Hesíode com la regió més profunda del món situada per sota dels mateixos Inferns.
Veure Gigantomàquia і Tàrtar (mitologia)
Tirs (símbol)
Mènade sostenint un tirs. Vara de tirs Un tirs és un bastó que està tot ell folrat de vinya o d'heura i de vegades amb alguns llaços.
Veure Gigantomàquia і Tirs (símbol)
Titanomàquia
''La caiguda dels Titans'', per Cornelis van Haarlem. En la mitologia grega s'anomena titanomàquia o guerra dels titans a la batalla que s'esdevingué entre dues races de déus, els Titans (déus de segona generació) i els Olímpics (fills dels titans i déus de tercera generació).
Veure Gigantomàquia і Titanomàquia
Tità
Febe En la mitologia grega, un tità (en Τιτάν) o una titànide és una divinitat primordial gegantina que va precedir els déus de l'Olimp.
Veure Gigantomàquia і Tità
Toó
Toó (Θόων en grec antic) és un gegant de la mitologia grega.
Veure Gigantomàquia і Toó
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Veure Gigantomàquia і Tràcia
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
Veure Gigantomàquia і Zeus
També conegut com Gegantomàquia.