Taula de continguts
51 les relacions: Anglaterra, Antiga Roma, Anton Raphael Mengs, Antonio da Correggio, Anunciació, Apel·les de Colofó, Apol·lo del Belvedere, Aranjuez, Arcangelo Corelli, Arcàngel Gabriel, Arquitectura gòtica, Azara, Capella Sixtina, Correggio, Déu, Diego Velázquez, Ditirambe, Edat mitjana, Estètica, Eva, Felip II de Castella, Felip IV de Castella, Filippo Brunelleschi, Florència, Giotto di Bondone, Gottfried Wilhelm Leibniz, Grècia hel·lenística, Imperi Romà, Itàlia, Johann Joachim Winckelmann, Laocoont, Laocoont i els seus fills, Leonardo da Vinci, Marc Aureli, Mare de Déu, Maria Magdalena, Maria, mare de Jesús, Michelangelo Buonarroti, Mode dòric, Monestir d'El Escorial, Nació espanyola, Neoclassicisme, Palau Reial de Madrid, Plató, Plini el Vell, Praxíteles, Raffaello Sanzio, Renaixement, Teoria de l'art, Ticià, ... Ampliar l'índex (1 més) »
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Veure Gedanken über die Schönheit und über den Geschmack in der Malerei і Anglaterra
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Veure Gedanken über die Schönheit und über den Geschmack in der Malerei і Antiga Roma
Anton Raphael Mengs
Anton Raphael Mengs, ''Autoretrat'' (1773) Anton Raphael Mengs (Aussig, Bohèmia, 1728 - Roma, 1779), conegut també com a Antonio Rafael Mengs, pintor neoclàssic i teòric bohemi, que desenvolupà bona part de la seva obra a Espanya.
Veure Gedanken über die Schönheit und über den Geschmack in der Malerei і Anton Raphael Mengs
Antonio da Correggio
Antonio Allegri da Correggio (Correggio, agost del 1489 – 5 de març del 1534) va ser el pintor més destacat de l'escola de Parma, en el Renaixement italià, i fou responsable d'algunes de les obres més vigoroses i sensuals del segle XVI.
Veure Gedanken über die Schönheit und über den Geschmack in der Malerei і Antonio da Correggio
Anunciació
L'''Anunciació'' de Melozzo da Forlì, Panteó de Roma. L'Anunciació de Fra Angelico (Museu del Prado) L'Anunciació de Simone Martini (Galeria dels Uffizi) l'Anunciació del Retaule de Vallmoll (MNAC) L'Anunciació de Pedro Berruguete (Cartoixa de Miraflores) LAnunciació és, per al cristianisme, l'aparició de l'Arcàngel Gabriel per anunciar a la Verge Maria que seria mare de Jesús, per obra de l'Esperit Sant.
Veure Gedanken über die Schönheit und über den Geschmack in der Malerei і Anunciació
Apel·les de Colofó
Pintura mural de Pompeia, en què es creu que es representa la ''Venus Anadiòmena,'' d'Apel·les Apel·les (Apelles) (356 aC-308 aC) fou el més important dels pintors grecs clàssics.
Veure Gedanken über die Schönheit und über den Geschmack in der Malerei і Apel·les de Colofó
Apol·lo del Belvedere
LApol·lo de Belvedere és una famosa escultura de marbre de l'antiguitat clàssica.
Veure Gedanken über die Schönheit und über den Geschmack in der Malerei і Apol·lo del Belvedere
Aranjuez
Aranjuez és un municipi de la Comunitat Autònoma de Madrid, al seu extrem meridional.
Veure Gedanken über die Schönheit und über den Geschmack in der Malerei і Aranjuez
Arcangelo Corelli
Arcangelo Corelli (Fusignano, Emilia-Romagna, 17 de febrer de 1653 – Roma, 8 de gener de 1713) va ser un violinista i compositor italià del Barroc.
Veure Gedanken über die Schönheit und über den Geschmack in der Malerei і Arcangelo Corelli
Arcàngel Gabriel
Larcàngel Gabriel és un dels set arcàngels, el rang superior en l'escala dels àngels, que apareix esmentat al Llibre de Daniel (capítols 8 i 9), a l'Evangeli segons Lluc (capítol 1, versets 9 i 26) i a l'Alcorà, on se l'anomena Jibril.
Veure Gedanken über die Schönheit und über den Geschmack in der Malerei і Arcàngel Gabriel
Arquitectura gòtica
La catedral de Palma, edifici gòtic, vist pel darrere L'arquitectura gòtica és la forma artística sobre la qual es va formar el moviment cultural de l'art gòtic, l'estil artístic comprès entre el romànic i el renaixement, que es va desenvolupar a Europa Occidental —cristiandat llatina— a la baixa edat mitjana, des de finals del fins al, encara que més enllà d'Itàlia les pervivències gòtiques van continuar fins a començaments del.
Veure Gedanken über die Schönheit und über den Geschmack in der Malerei і Arquitectura gòtica
Azara
Azara és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Somontano de Barbastre.
Veure Gedanken über die Schönheit und über den Geschmack in der Malerei і Azara
Capella Sixtina
Volta de la Capella Sixtina La Capella Sixtina és un dels més famosos tresors artístics de la Ciutat del Vaticà, construïda entre el 1471 i el 1484, en l'època del papa Sixt IV, d'on procedeix el nom pel qual és coneguda, encara que inicialment es va anomenar Capella Palatina.
Veure Gedanken über die Schönheit und über den Geschmack in der Malerei і Capella Sixtina
Correggio
Els Correggio foren una família feudal italiana que va exercir sobirania sobre la senyoria de Parma i sobre la de Correggio, així com altres senyories menors i va exercir el govern a molts altres llocs com "podestà" o capitans.
Veure Gedanken über die Schönheit und über den Geschmack in der Malerei і Correggio
Déu
200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.
Veure Gedanken über die Schönheit und über den Geschmack in der Malerei і Déu
Diego Velázquez
Diego Rodríguez de Silva Velázquez (Sevilla, juny de 1599 – Madrid, 6 d'agost de 1660), o simplement Velázquez, és històricament un dels pintors espanyols més importants i un dels artistes més valorats i influents del món.
Veure Gedanken über die Schönheit und über den Geschmack in der Malerei і Diego Velázquez
Ditirambe
El ditirambe (en διθύραμβος, dithírambos) en el seu origen era una forma de la lírica coral dedicada al déu Dionís.
Veure Gedanken über die Schönheit und über den Geschmack in der Malerei і Ditirambe
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Gedanken über die Schönheit und über den Geschmack in der Malerei і Edat mitjana
Estètica
L'estètica (del grec: aisthèsis: sensació) és la branca de la filosofia que s'ocupa d'analitzar els conceptes i resoldre els problemes que es plantejen quan observem objectes bells i/o estètics, o per altra banda, pot ésser una doctrina filosòfica sobre la bellesa, l'art i, més en general, les sensacions.
Veure Gedanken über die Schönheit und über den Geschmack in der Malerei і Estètica
Eva
Segons el Gènesi, Eva fou la primera dona i com a tal és acceptada pel judaisme, pel cristianisme, per l'islam i per altres religions menors, però algun debat dins del judaisme també ha donat aquesta posició a Lilit.
Veure Gedanken über die Schönheit und über den Geschmack in der Malerei і Eva
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Veure Gedanken über die Schönheit und über den Geschmack in der Malerei і Felip II de Castella
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Veure Gedanken über die Schönheit und über den Geschmack in der Malerei і Felip IV de Castella
Filippo Brunelleschi
Filippo di Ser Brunellesco Lapi, conegut com a Filippo Brunelleschi (Florència, 1377 - 15 d'abril de 1446), va ser el gran arquitecte florentí del Renaixement italià.
Veure Gedanken über die Schönheit und über den Geschmack in der Malerei і Filippo Brunelleschi
Florència
Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.
Veure Gedanken über die Schönheit und über den Geschmack in der Malerei і Florència
Giotto di Bondone
Giotto di Bondone (més conegut simplement com a Giotto, ca. 1267, Vicchio - 8 de gener de 1337, Florència) va ser un pintor i arquitecte italià.
Veure Gedanken über die Schönheit und über den Geschmack in der Malerei і Giotto di Bondone
Gottfried Wilhelm Leibniz
Gottfried Wilhelm Leibniz o Leibnitz (Leipzig, Ducat de Saxònia, Sacre Imperi, 1 de juliol de 1646 - Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi, 14 de novembre de 1716) fou un filòsof, científic, matemàtic, lògic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg, alemany de llinatge sòrab, que va escriure en llatí, francès i alemany.
Veure Gedanken über die Schönheit und über den Geschmack in der Malerei і Gottfried Wilhelm Leibniz
Grècia hel·lenística
La Grècia hel·lenística és el període hel·lenístic de la història de la Grècia peninsular, i que comença amb la mort d'Alexandre Magne el 323 aC i acaba amb l'annexió de la península i les illes gregues a Roma el 146 aC.
Veure Gedanken über die Schönheit und über den Geschmack in der Malerei і Grècia hel·lenística
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Gedanken über die Schönheit und über den Geschmack in der Malerei і Imperi Romà
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Gedanken über die Schönheit und über den Geschmack in der Malerei і Itàlia
Johann Joachim Winckelmann
Johann Joachim Winckelmann (Stendal, Brandenburg, 1717 – Trieste, 1768) ha estat considerat el fundador de la història de l'art i de l'arqueologia com a disciplines modernes.
Veure Gedanken über die Schönheit und über den Geschmack in der Malerei і Johann Joachim Winckelmann
Laocoont
Laocoont, (en grec antic Λᾱοκόων), segons la mitologia grega, fou un sacerdot d'Apol·lo Timbri troià, fill d'Antènor.
Veure Gedanken über die Schönheit und über den Geschmack in der Malerei і Laocoont
Laocoont i els seus fills
Laocoont i els seus fills (o Laocont) és un grup escultòric del període hel·lenístic grec.
Veure Gedanken über die Schönheit und über den Geschmack in der Malerei і Laocoont i els seus fills
Leonardo da Vinci
fou un artista toscà i un home d'un esperit universal, alhora científic, enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, naturalista, músic, poeta, filòsof i escriptor.
Veure Gedanken über die Schönheit und über den Geschmack in der Malerei і Leonardo da Vinci
Marc Aureli
Marc Aureli, per casament Marcus Annius Verus (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver.
Veure Gedanken über die Schönheit und über den Geschmack in der Malerei і Marc Aureli
Mare de Déu
romànic de l'absis de Santa Maria de Taüll (ca. 1123) Mare de Déu, Theotokos (del grec Θεός Theós, 'Déu' i τόκος tokos, 'part', 'infantament') o Deípara (del llatí deus 'déu' i -parus, de parīre 'parir') és un títol donat a Maria, mare de Jesús per part de l'Església Ortodoxa, les esglésies ortodoxes orientals, les esglésies catòliques orientals i l'església catòlica romana.
Veure Gedanken über die Schönheit und über den Geschmack in der Malerei і Mare de Déu
Maria Magdalena
Maria Magdalena o Maria de Magdala (i) és esmentada, tant en el Nou Testament canònic com en diversos evangelis apòcrifs, com una distingida deixeble de Jesús de Natzaret.
Veure Gedanken über die Schönheit und über den Geschmack in der Malerei і Maria Magdalena
Maria, mare de Jesús
va ser una jueva galilea del segle I de Natzaret, l'esposa de Josep i la mare verge de Jesús, segons els evangelis canònics i l'Alcorà.
Veure Gedanken über die Schönheit und über den Geschmack in der Malerei і Maria, mare de Jesús
Michelangelo Buonarroti
Michelangelo di Lodovico Buonarroti Simoni (Caprese, 6 de març del 1475 - Roma, 18 de febrer del 1564), també conegut simplement com a Michelangelo o Miquel Àngel, va ser un escultor, pintor, poeta, escriptor i arquitecte del Renaixement.
Veure Gedanken über die Schönheit und über den Geschmack in der Malerei і Michelangelo Buonarroti
Mode dòric
El mode dòric o mode dori és una escala tonal que rep el seu nom dels doris hel·lènics.
Veure Gedanken über die Schönheit und über den Geschmack in der Malerei і Mode dòric
Monestir d'El Escorial
El monestir d'El Escorial o monestir de San Lorenzo de El Escorial (en castellà Real Monasterio de San Lorenzo de El Escorial) és una residència històrica de la Família Reial Espanyola.
Veure Gedanken über die Schönheit und über den Geschmack in der Malerei і Monestir d'El Escorial
Nació espanyola
Banderes a l'entrada del Senat. Reial Decret de Nova Planta de Catalunya Manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" (10 de juliol del 2010) Nació espanyola, també referida com a Poble espanyol, és un concepte jurídic definit per la vigent Constitució Espanyola de 1978 que fixa quin és el subjecte polític que legalment és titular i del que emana tota font de sobirania, i que fou legitimat pel Referèndum per a la ratificació de la Constitució Espanyola de 1978.
Veure Gedanken über die Schönheit und über den Geschmack in der Malerei і Nació espanyola
Neoclassicisme
Antonio Canova, ''Les Tres Gràcies'', castell de Belvoir, Leicestershire El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el i principis del, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó.
Veure Gedanken über die Schönheit und über den Geschmack in der Malerei і Neoclassicisme
Palau Reial de Madrid
El Palau Reial de Madrid és, amb 135 000 m² de superfície i més de 3418 habitacions, el palau més gran d'Europa.
Veure Gedanken über die Schönheit und über den Geschmack in der Malerei і Palau Reial de Madrid
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Veure Gedanken über die Schönheit und über den Geschmack in der Malerei і Plató
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Veure Gedanken über die Schönheit und über den Geschmack in der Malerei і Plini el Vell
Praxíteles
Morira dema Reconegut en la seva època i també posteriorment, els romans eren coneixedors i admiradors de la seva obra.
Veure Gedanken über die Schönheit und über den Geschmack in der Malerei і Praxíteles
Raffaello Sanzio
Raffaello Sanzio, Rafael d'Urbino, o simplement Rafael,Entre les variants del seu nom, hi ha, a més «Raffaello Santi», «Raffaello da Urbino» o «Rafael Sanzio da Urbino».
Veure Gedanken über die Schönheit und über den Geschmack in der Malerei і Raffaello Sanzio
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Veure Gedanken über die Schönheit und über den Geschmack in der Malerei і Renaixement
Teoria de l'art
Una teoria de l'art és un mètode a seguir per a desvetllar el significat de les obres d'art.
Veure Gedanken über die Schönheit und über den Geschmack in der Malerei і Teoria de l'art
Ticià
Tiziano Vecellio o Tiziano Vecelli, conegut com a Ticià o Tiziano (Pieve di Cadore, Belluno, cap al 1490 - Venècia, 27 d'agost de 1576), fou un pintor del Renaixement italià, autor d'una obra pictòrica excepcional, de molt caràcter.
Veure Gedanken über die Schönheit und über den Geschmack in der Malerei і Ticià
Vitruvi
Marc Vitruvi Pol·lió (en llatí, Marcus Vitruvius Pollio) va ser un arquitecte, enginyer i tractadista del segle I aC.
Veure Gedanken über die Schönheit und über den Geschmack in der Malerei і Vitruvi