Taula de continguts
32 les relacions: Agència Espacial Europea, Any llum, Binocle, Catàleg Messier, Cefeida, Charles Messier, Constel·lació, Constel·lació de l'Ossa Major, Estel, Formació estel·lar, Galàxia espiral, Grup de galàxies, Grup M101, Massa solar, Max Wolf, Medi interestel·lar, NASA, NGC 5474, Pierre François André Méchain, Regió H II, Supernova, Telescopi, Telescopi espacial Hubble, Terra, Via Làctia, 1909, 1951, 1970, 1994, 1995, 2006, 27 de març.
- Objectes Arp
Agència Espacial Europea
L'Agència Espacial Europea (European Space Agency, ESA, Agence spatiale européenne, ASE; Europäische Weltraumorganisation) és una organització intergovernamental de 22 estats participants dedicada a l'exploració de l'espai.
Veure Galàxia del Molinet і Agència Espacial Europea
Any llum
La capa externa és a un any llum del Sol i la línia groga de l'esquerra és l'òrbita del cometa 1910 A1. La capa interna és d'un mes llum. Un any llum o any de llum és una unitat de longitud que es fa servir en la divulgació per indicar distàncies astronòmiques, com la distància entre estels i galàxies.
Veure Galàxia del Molinet і Any llum
Binocle
Uns enormes '''binocles''' usats a l'Armada El binocle (mot usat generalment en plural, binocles) és un instrument òptic usat per a ampliar la imatge dels objectes distants que hom observa, igual que el monocle i el telescopi, però, a diferència d'aquests, provoca l'efecte d'estereoscòpia en la imatge, i per això és més còmode com a mitjà d'apreciar la distància entre objectes distants, així com per a jutjar i seguir objectes en moviment.
Veure Galàxia del Molinet і Binocle
Catàleg Messier
Charles Messier El Catàleg Messier és una llista de 110 objectes astronòmics realitzada per l'astrònom francès Charles Messier i publicada el 1774 sota el títol Catàleg de nebuloses i cúmuls d'estrelles, que es troben entre les estrelles fixes sobre l'horitzó de París (en francès, Catalogue des Nébuleuses & des amas d'Étoiles, que l'on découvre parmi les Étoiles fixes sur l'horizon de Paris).
Veure Galàxia del Molinet і Catàleg Messier
Cefeida
Una cefeida o variable cefeida és una classe particular d'estrella variable, la lluminositat de les quals varia de forma periòdica.
Veure Galàxia del Molinet і Cefeida
Charles Messier
Charles Messier (26 de juny de 1730 - 12 d'abril de 1817) va ser un astrònom francès conegut per compilar un catàleg de 110 objectes de l'espai profund (nebuloses i cúmuls d'estels) (els objectes Messier) que porta el seu nom.
Veure Galàxia del Molinet і Charles Messier
Constel·lació
Orió en el llibre ''Uranometria'' de Johann Bayer. Una constel·lació és un conjunt d'estels fixos o estrelles sense relació entre ells i que formen un dibuix imaginari i arbitrari al cel.
Veure Galàxia del Molinet і Constel·lació
Constel·lació de l'Ossa Major
L'Ossa Major (Ursa Major) és una constel·lació boreal.
Veure Galàxia del Molinet і Constel·lació de l'Ossa Major
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Veure Galàxia del Molinet і Estel
Formació estel·lar
Pilars de gas molecular en la nebulosa de l'àguila. Algunes estrelles estan encara formant-se en el seu interior. La formació d'estrelles és el procés pel qual les parts denses del núvols moleculars col·lapsen en una bola de plasma per a formar una estrella.
Veure Galàxia del Molinet і Formació estel·lar
Galàxia espiral
285x285px Una galàxia espiral és un cert tipus de galàxia originàriament descrit per Edwin Hubble el 1936 en la seva obra The Realm of the Nebulae ('El regne de les nebuloses') i, com a tal, forma part de la seqüència d'Hubble.
Veure Galàxia del Molinet і Galàxia espiral
Grup de galàxies
consulta.
Veure Galàxia del Molinet і Grup de galàxies
Grup M101
El Grup M101 és un grup de galàxies localitzat a la constel·lació de l'Ossa Major.
Veure Galàxia del Molinet і Grup M101
Massa solar
La massa solar és una unitat de mesura de massa que equival a la massa del Sol, i que val 1,9885·10³⁰ kg.
Veure Galàxia del Molinet і Massa solar
Max Wolf
Maximilian Franz Joseph Cornelius Wolf (Heidelberg, 21 de juny de 1863 - 3 d'octubre de 1932) va ser un astrònom alemany.
Veure Galàxia del Molinet і Max Wolf
Medi interestel·lar
El medi interestel·lar (MIE) és el gas i la pols còsmica que omplen l'espai interestel·lar.
Veure Galàxia del Molinet і Medi interestel·lar
NASA
La National Aeronautics and Space Administration (NASA; en català: 'Administració Nacional d'Aeronàutica i l'Espai') és l'agència governamental dels Estats Units fundada el 1958 responsable del programa espacial, investigació i exploració espacial.
Veure Galàxia del Molinet і NASA
NGC 5474
NGC 5474 és una galàxia nana peculiar en la constel·lació de l'Ossa Major.
Veure Galàxia del Molinet і NGC 5474
Pierre François André Méchain
Pierre François André Méchain, nascut a Laon el 16 d'agost de 1744 i mort a Castelló de la Plana (comarca de la Plana Alta) el 20 de setembre de 1804, va ser un astrònom i geògraf francès.
Veure Galàxia del Molinet і Pierre François André Méchain
Regió H II
NGC 604, una regió II gegant a la galàxia del Triangle Una regió H II és un núvol de gas ionitzat, fonamentalment hidrogen i heli, amb traces de nitrogen, oxigen, neó, i sofre, localitzat a prop d'estels massius de classe espectral O. En aquests núvols brillants de gas i plasma, que poden mesurar centenars d'anys llum de diàmetre, existeix un procés de formació estel·lar.
Veure Galàxia del Molinet і Regió H II
Supernova
Una supernova és una explosió estel·lar tremendament energètica i lluminosa.
Veure Galàxia del Molinet і Supernova
Telescopi
Telescopi refractor de 68 cm en l'observatori de la universitat de Viena. Telescopi refractor. Un telescopi és un sistema òptic que permet veure objectes llunyans, tot ampliant-ne la seva mida angular i la seva lluminositat aparents.
Veure Galàxia del Molinet і Telescopi
Telescopi espacial Hubble
El telescopi espacial Hubble (HST, per les seues sigles angleses de Hubble Space Telescope) és un telescopi robòtic localitzat a les vores exteriors de l'atmosfera, en òrbita circular al voltant de la Terra a 593 quilòmetres sobre el nivell del mar, amb un període orbital d'entre 96 i 97 minuts.
Veure Galàxia del Molinet і Telescopi espacial Hubble
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Veure Galàxia del Molinet і Terra
Via Làctia
La Via Làctia és la galàxia que conté el sistema solar.
Veure Galàxia del Molinet і Via Làctia
1909
;Països Catalans.
Veure Galàxia del Molinet і 1909
1951
1951 (MCMLI) fon un any començat en dilluns, corresponent a l'any 1400 del calendari armeni.
Veure Galàxia del Molinet і 1951
1970
1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.
Veure Galàxia del Molinet і 1970
1994
1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.
Veure Galàxia del Molinet і 1994
1995
1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.
Veure Galàxia del Molinet і 1995
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Veure Galàxia del Molinet і 2006
27 de març
El 27 de març és el vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Galàxia del Molinet і 27 de març
Vegeu també
Objectes Arp
- Arp 107
- Arp 220
- Arp 272
- Atlas of Peculiar Galaxies
- Centaure A
- Galàxia del Capgròs
- Galàxia del Cigar
- Galàxia del Molinet
- Galàxia del Remolí
- Galàxies Antennae
- Galàxies dels Ratolins
- Galàxies dels Ulls
- Messier 32
- Messier 49
- Messier 60
- Messier 66
- Messier 77
- Messier 90
- NGC 14
- NGC 1569
- NGC 2537
- NGC 2857
- NGC 4027
- NGC 4631
- NGC 5195
- NGC 6040
- NGC 6946
- NGC 70
- NGC 7314
- NGC 7318
- NGC 7320
- Triplet del Lleó
- Verge A
També conegut com Arp 26, Messier 101.