Taula de continguts
18 les relacions: Any llum, Cúmul de galàxies, Cúmul de la Verge, Charles Messier, Constel·lació, Constel·lació de la Verge, Desplaçament cap al blau, Desplaçament cap al roig, Espectroscòpia astronòmica, Formació estel·lar, Galàxia anèmica, Galàxia de l'Ull Negre, Galàxia espiral, Galàxia irregular, Galàxia satèl·lit, Messier 86, Supernova, Terra.
- Cúmul de la Verge
- Objectes Arp
Any llum
La capa externa és a un any llum del Sol i la línia groga de l'esquerra és l'òrbita del cometa 1910 A1. La capa interna és d'un mes llum. Un any llum o any de llum és una unitat de longitud que es fa servir en la divulgació per indicar distàncies astronòmiques, com la distància entre estels i galàxies.
Veure Messier 90 і Any llum
Cúmul de galàxies
Grup de galàxies '''HCG''' ('''Hickson Compact Group''') 87, vist des de l'observatori Gemini a Cerro Pachón, Xile Un cúmul de galàxies o amàs de galàxies és un conjunt d'estels units per la gravetat que conté des d'algunes galàxies (llavors, es parla de ''grup'') fins a alguns milers.
Veure Messier 90 і Cúmul de galàxies
Cúmul de la Verge
El cúmul de la Verge o de Virgo és un cúmul de galàxies situat a uns 20 milions de pàrsecs de la Terra i gairebé al centre del supercúmul local o supercúmul de Virgo.
Veure Messier 90 і Cúmul de la Verge
Charles Messier
Charles Messier (26 de juny de 1730 - 12 d'abril de 1817) va ser un astrònom francès conegut per compilar un catàleg de 110 objectes de l'espai profund (nebuloses i cúmuls d'estels) (els objectes Messier) que porta el seu nom.
Veure Messier 90 і Charles Messier
Constel·lació
Orió en el llibre ''Uranometria'' de Johann Bayer. Una constel·lació és un conjunt d'estels fixos o estrelles sense relació entre ells i que formen un dibuix imaginari i arbitrari al cel.
Veure Messier 90 і Constel·lació
Constel·lació de la Verge
La Verge (en llatí: Virgo; «verge»), de símbol Verge, és una constel·lació del Zodíac que es troba a l'hemisferi nord celeste.
Veure Messier 90 і Constel·lació de la Verge
Desplaçament cap al blau
En astronomia es denomina desplaçament cap al blau o decalatge cap al blau (blueshift en anglès) el fenomen invers del desplaçament cap al roig.
Veure Messier 90 і Desplaçament cap al blau
Desplaçament cap al roig
línies espectrals en l'espectre visible d'un supercúmul de galàxies distants (dreta), comparat amb el del Sol (esquerra). La longitud d'ona s'incrementa cap al vermell i més enllà. Desplaçament cap al roig o al blau en funció del moviment relatiu entre l'objecte emissor i l'observador.
Veure Messier 90 і Desplaçament cap al roig
Espectroscòpia astronòmica
L'espectroscòpia astronòmica és la tècnica d'espectroscòpia emprada en astronomia.
Veure Messier 90 і Espectroscòpia astronòmica
Formació estel·lar
Pilars de gas molecular en la nebulosa de l'àguila. Algunes estrelles estan encara formant-se en el seu interior. La formació d'estrelles és el procés pel qual les parts denses del núvols moleculars col·lapsen en una bola de plasma per a formar una estrella.
Veure Messier 90 і Formació estel·lar
Galàxia anèmica
M58 vista amb infraroig pel Telescopi espacial Spitzer Una galàxia espiral anèmica és una galàxia espiral amb un contingut en hidrogen neutre inusualment baix comparat amb altres galàxies de classificació similar en la seqüència de Hubble.
Veure Messier 90 і Galàxia anèmica
Galàxia de l'Ull Negre
La galàxia de l'Ull Negre (també coneguda com la galàxia del Diable, galàxia de la Bella Dorment, Messier 64, M64 o NGC4826) és una galàxia espiral situada a la constel·lació de la Cabellera de Berenice.
Veure Messier 90 і Galàxia de l'Ull Negre
Galàxia espiral
285x285px Una galàxia espiral és un cert tipus de galàxia originàriament descrit per Edwin Hubble el 1936 en la seva obra The Realm of the Nebulae ('El regne de les nebuloses') i, com a tal, forma part de la seqüència d'Hubble.
Veure Messier 90 і Galàxia espiral
Galàxia irregular
NGC 1427A, exemple de galàxia irregular a una distància d'uns 52 milions d'anys llum Les galàxies irregulars estan constituïdes principalment per estels joves i no tenen una estructura fàcilment identificable.
Veure Messier 90 і Galàxia irregular
Galàxia satèl·lit
El gran Núvol de Magalhães, la galàxia satèl·lit més gran de la Via Làctia. Una galàxia satèl·lit orbita al voltant d'una galàxia més gran gràcies a l'atracció gravitacional.
Veure Messier 90 і Galàxia satèl·lit
Messier 86
Messier 86 (M86 o NGC 4406) és una galàxia lenticular, de tipus S0, situada a la constel·lació de la Verge.
Veure Messier 90 і Messier 86
Supernova
Una supernova és una explosió estel·lar tremendament energètica i lluminosa.
Veure Messier 90 і Supernova
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Veure Messier 90 і Terra
Vegeu també
Cúmul de la Verge
- Cúmul de la Verge
- Cadena Markarian
- Galàxies dels Ulls
- Messier 100
- Messier 49
- Messier 58
- Messier 59
- Messier 60
- Messier 61
- Messier 84
- Messier 85
- Messier 86
- Messier 88
- Messier 89
- Messier 90
- Messier 91
- Messier 98
- Messier 99
- NGC 4458
- NGC 4461
- NGC 4473
- NGC 4477
- NGC 4526
- VIRGOHI21
- Verge A
Objectes Arp
- Arp 107
- Arp 220
- Arp 272
- Atlas of Peculiar Galaxies
- Centaure A
- Galàxia del Capgròs
- Galàxia del Cigar
- Galàxia del Molinet
- Galàxia del Remolí
- Galàxies Antennae
- Galàxies dels Ratolins
- Galàxies dels Ulls
- Messier 32
- Messier 49
- Messier 60
- Messier 66
- Messier 77
- Messier 90
- NGC 14
- NGC 1569
- NGC 2537
- NGC 2857
- NGC 4027
- NGC 4631
- NGC 5195
- NGC 6040
- NGC 6946
- NGC 70
- NGC 7314
- NGC 7318
- NGC 7320
- Triplet del Lleó
- Verge A
També conegut com Arp 76.