Taula de continguts
24 les relacions: Apià, Batalla de Farsàlia, Ciceró, Cilícia, Dictador romà, Edil romà, Gneu Pompeu Magne, Juli Cèsar, Legat (antiga Roma), Llamprees, Marc Celi Rufus, Marc Terenci Varró, Optimat, Orodes II de Pàrtia, Plini el Vell, Pretor, Proscripció, Província romana de Sicília, Pupínia, Segon Triumvirat, Segona Guerra Civil romana, Sext Pompeu Pius, Tribú de la plebs, Triomf.
Apià
Apià, en grec antic Αππιανός Αλεξανδρεύς, en llatí Appianus Alexandrinus (vers 95- vers 165) fou un historiador grecoromà, nascut a Alexandria que va viure a Roma al temps de Trajà, Adrià, i Antoní Pius.
Veure Gai Lucceu Hirrus і Apià
Batalla de Farsàlia
La Batalla de Farsàlia fou una de les més decisives dins del marc de la Segona guerra civil romana.
Veure Gai Lucceu Hirrus і Batalla de Farsàlia
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Veure Gai Lucceu Hirrus і Ciceró
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Veure Gai Lucceu Hirrus і Cilícia
Dictador romà
El dictador és un magistrat extraordinari de la República Romana.
Veure Gai Lucceu Hirrus і Dictador romà
Edil romà
Ledil (en llatí, aedilis) era una magistratura romana.
Veure Gai Lucceu Hirrus і Edil romà
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Veure Gai Lucceu Hirrus і Gneu Pompeu Magne
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Veure Gai Lucceu Hirrus і Juli Cèsar
Legat (antiga Roma)
El legat (en llatí legatus) va ser una magistratura de l'antiga Roma.
Veure Gai Lucceu Hirrus і Legat (antiga Roma)
Llamprees
La llamprea com a motiu heràldic, escut de Nakkila, Finlàndia. Els petromizòntids (Petromyzontidae), coneguts popularment com a llamprees o llampreses, són una família de peixos molt primitius que pertanyen a la superclasse dels àgnats, és a dir, sense mandíbules i a la classe dels Cephalaspidomorphi.
Veure Gai Lucceu Hirrus і Llamprees
Marc Celi Rufus
Marc Celi Rufus (Marcus Caelius Rufus) va ser un magistrat romà i també un escriptor elegant i un eloqüent orador del.
Veure Gai Lucceu Hirrus і Marc Celi Rufus
Marc Terenci Varró
Marc Terenci Varró (Marcus Terentius Varro; Reate, -) va ser un polígraf, escriptor, militar i magistrat romà, i es considera un dels erudits més grans de la història de Roma segons Quintilià.
Veure Gai Lucceu Hirrus і Marc Terenci Varró
Optimat
Els optimats (en llatí optimates) eren la facció aristocràtica de la societat romana final de la República.
Veure Gai Lucceu Hirrus і Optimat
Orodes II de Pàrtia
Orodes II fou rei de Pàrtia proclamat vers el 54 aC i reconegut vers el 52 aC, i fins al 37 aC.
Veure Gai Lucceu Hirrus і Orodes II de Pàrtia
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Veure Gai Lucceu Hirrus і Plini el Vell
Pretor
El pretor (en llatí praetor) era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.
Veure Gai Lucceu Hirrus і Pretor
Proscripció
John Everett Millais, ''The Proscribed Royalist, 1651'' La proscripció (del llatí: proscriptio) és una identificació pública i oficial de persones o organitzacions catalogades com a enemic públic, enemic del poble o enemic de l'Estat.
Veure Gai Lucceu Hirrus і Proscripció
Província romana de Sicília
Sicília va ser una província romana que coincideix en territori amb l'illa de Sicília actual.
Veure Gai Lucceu Hirrus і Província romana de Sicília
Pupínia
Pupínia va ser una ciutat d'Itàlia esmentada per Horaci, Titus Livi i Marc Terenci Varró.
Veure Gai Lucceu Hirrus і Pupínia
Segon Triumvirat
El Segon Triumvirat consistí en una magistratura extraordinària de la República Romana, formada per Octavi, Marc Antoni i Marc Emili Lèpid l'any 40 aC.
Veure Gai Lucceu Hirrus і Segon Triumvirat
Segona Guerra Civil romana
La Segona Guerra Civil romana va ser un conflicte militar lliurat entre el 49 aC i el 45 aC, protagonitzat per l'enfrontament de Juli Cèsar amb la facció tradicionalista i conservadora del senat liderada militarment per Gneu Pompeu Magne.
Veure Gai Lucceu Hirrus і Segona Guerra Civil romana
Sext Pompeu Pius
Sext Pompeu Magne o Sext Pompeu Pius (en llatí Sextus Pompeius Magnus Pius, 67 - 35 aC) va ser un general i polític romà, fill petit de Pompeu Magne i de la seva tercera esposa, Múcia Tèrcia.
Veure Gai Lucceu Hirrus і Sext Pompeu Pius
Tribú de la plebs
El tribú de la plebs (en llatí Tribunus plebis) de vegades traduït com a tribú del poble era un càrrec públic de la República Romana sorgit cap al.
Veure Gai Lucceu Hirrus і Tribú de la plebs
Triomf
Alma Tadema, 1885). Moneda encunyada per celebrar el triomf de Trajà sobre els dacis Triomf (Triumphus) era el màxim honor que es podia donar a una persona en l'antiga Roma, gairebé sempre era dedicat a un general després d'una victòria i s'acompanyava amb una celebració desfilant pels carrers principals de la ciutat.
Veure Gai Lucceu Hirrus і Triomf
També conegut com Gai Lucceu Hirre.