Taula de continguts
29 les relacions: Cèsar, Cònsol romà, Ciceró, Cursus honorum, De l'orador, Edil romà, Gai Mari, Gens Júlia, Gneu Pompeu Estrabó, Juli Cèsar, Llatí, Luci Acci, Luci Corneli Sul·la, Mitridates VI Eupàtor, Optimat, Partit popular (antiga Roma), Pontífex romà, Pretor, Primera Guerra Civil Romana, Publi Antisti, Publi Sulpici Ruf (tribú), Qüestor, Quint Asconi Pedià, Repetundae, Sicília, Tit Albuci, Tribú de la plebs, Valeri Màxim, Villia Annalis.
Cèsar
Cèsar (en llatí Caesar) va ser el nom de família de la gens Júlia, una de les més antigues gens patrícies de l'antiga Roma, que remuntava els seus orígens a Iulus, el fill d'Eneas.
Veure Gai Juli Cèsar Estrabó Vopisc і Cèsar
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Veure Gai Juli Cèsar Estrabó Vopisc і Cònsol romà
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Veure Gai Juli Cèsar Estrabó Vopisc і Ciceró
Cursus honorum
Cursus honorum en llatí, que significa la 'carrara política de magistrat', era la successió de càrrecs públics que podia assolir una persona a l'antiga Roma, tant en l'època republicana com durant l'Imperi.
Veure Gai Juli Cèsar Estrabó Vopisc і Cursus honorum
De l'orador
De l'orador (en llatí: De oratore) és un llibre publicat per l'escriptor i polític romà Ciceró el 55 aC.
Veure Gai Juli Cèsar Estrabó Vopisc і De l'orador
Edil romà
Ledil (en llatí, aedilis) era una magistratura romana.
Veure Gai Juli Cèsar Estrabó Vopisc і Edil romà
Gai Mari
Gai Mari (llatí: Gaius Marius) o simplement Mari o Màrius (Marius) (157 aC, Cereatae, prop d'Arpinium - 86 aC, Roma) fou el cap del partit popular a Roma al final del i començament del.
Veure Gai Juli Cèsar Estrabó Vopisc і Gai Mari
Gens Júlia
La gens Júlia (Julia gens) va ser una gens romana d'origen patrici més antigues de Roma, els membres de la qual van arribar a les més altes dignitats de l'estat durant la república.
Veure Gai Juli Cèsar Estrabó Vopisc і Gens Júlia
Gneu Pompeu Estrabó
Gneu Pompeu Estrabó (en llatí Cnaeus Pompeius o Pompaeus Sex. F. Cn. N. Strabo) era segon fill de Sext Pompeu i de Lucília, germana del poeta Gai Lucili.
Veure Gai Juli Cèsar Estrabó Vopisc і Gneu Pompeu Estrabó
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Veure Gai Juli Cèsar Estrabó Vopisc і Juli Cèsar
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Gai Juli Cèsar Estrabó Vopisc і Llatí
Luci Acci
Luci Acci (Pisaure, actualment Pesaro, Itàlia, 170 aC — ?, aprox. 85 aC) va ser un poeta tràgic llatí, a qui Horaci va qualificar amb l'adjectiu altus (elevat, il·lustre).
Veure Gai Juli Cèsar Estrabó Vopisc і Luci Acci
Luci Corneli Sul·la
Luci Corneli Sul·la Fèlix (en Lucius Cornelius Sulla, 138 aC - 78 aC) va ser un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.
Veure Gai Juli Cèsar Estrabó Vopisc і Luci Corneli Sul·la
Mitridates VI Eupàtor
Mitridates VI Eupàtor (Μιθραδάτης Εὐπάτωρ), també anomenat Mitridates VI Dionisi i modernament com Mitridates el Gran, fou rei del Pont del 121 aC al 63 aC, fill i successor de Mitridates V Evèrgetes.
Veure Gai Juli Cèsar Estrabó Vopisc і Mitridates VI Eupàtor
Optimat
Els optimats (en llatí optimates) eren la facció aristocràtica de la societat romana final de la República.
Veure Gai Juli Cèsar Estrabó Vopisc і Optimat
Partit popular (antiga Roma)
El partit popular o populars (en llatí populares, en singular popularis, literalment els de la facció del poble) eren un grup constituït pels caps aristocràtics romans que durant la República Romana tardana buscaven utilitzar les assemblees romanes per acabar amb el domini que exercien els Nobiles i els optimates a través del senat en la vida política.
Veure Gai Juli Cèsar Estrabó Vopisc і Partit popular (antiga Roma)
Pontífex romà
El pontífex, etimològicament «constructor de ponts» segons Varró, era una autoritat religiosa a l'antiga Roma.
Veure Gai Juli Cèsar Estrabó Vopisc і Pontífex romà
Pretor
El pretor (en llatí praetor) era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.
Veure Gai Juli Cèsar Estrabó Vopisc і Pretor
Primera Guerra Civil Romana
La Primera Guerra Civil Romana va ser el primer dels grans conflictes militars polítics de la República Romana esdevinguts durant el segle I aC que comportarien la desestabilització, propiciant el seu final i la instauració de l'Imperi Romà, amb August com a primer emperador.
Veure Gai Juli Cèsar Estrabó Vopisc і Primera Guerra Civil Romana
Publi Antisti
Publi Antisti (Publius Antistius) va ser tribú de la plebs el, i en el seu període es va oposar a Gai Cèsar Estrabó que era candidat al consolat sense haver estat abans pretor.
Veure Gai Juli Cèsar Estrabó Vopisc і Publi Antisti
Publi Sulpici Ruf (tribú)
Publi Sulpici Ruf (o Rufus; Publius Sulpicius Rufus) va ser un magistrat romà.
Veure Gai Juli Cèsar Estrabó Vopisc і Publi Sulpici Ruf (tribú)
Qüestor
El qüestor (en llatí quaestor) era un oficial a l'antiga Roma que formava part d'una magistratura electa de la República.
Veure Gai Juli Cèsar Estrabó Vopisc і Qüestor
Quint Asconi Pedià
Quint Asconi Pedià (en Quintus Asconius Pedianus) va ser un escriptor romà comentarista de Ciceró que va viure al.
Veure Gai Juli Cèsar Estrabó Vopisc і Quint Asconi Pedià
Repetundae
Repetundae (restitució, o res repetundae, restitució de la propietat) va ser en sentit estricte una pena imposada als culpables d'extorsió.
Veure Gai Juli Cèsar Estrabó Vopisc і Repetundae
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Veure Gai Juli Cèsar Estrabó Vopisc і Sicília
Tit Albuci
Tit Albuci (Titus Albucius) va ser un magistrat romà que va estudiar i va viure a Atenes al final del.
Veure Gai Juli Cèsar Estrabó Vopisc і Tit Albuci
Tribú de la plebs
El tribú de la plebs (en llatí Tribunus plebis) de vegades traduït com a tribú del poble era un càrrec públic de la República Romana sorgit cap al.
Veure Gai Juli Cèsar Estrabó Vopisc і Tribú de la plebs
Valeri Màxim
Valeri Màxim (alguns manuscrits l'anomenen Marc Valeri Màxim i altres Publi Valeri Màxim) en llatí Valerius Maximus, va ser un compilador romà d'un llibre d'anècdotes històriques que tenia per finalitat posar en relleu les virtuts morals dels romans, titulat De Factis Dictisque Memorabilibus Libri IX (Fets i dites memorables), llibre dedicat a l'emperador Tiberi.
Veure Gai Juli Cèsar Estrabó Vopisc і Valeri Màxim
Villia Annalis
La lex Villia Annalis va ser una antiga llei romana que establia l'edat mínima en la qual determinades magistratures es podrien exercir; això ja havia estat regulat per diverses lleis o reglaments interns que no s'observaven o eren incomplets; no solament es limitava l'edat, sinó que en alguns casos per exercir alguna magistratura calia haver-ne exercit prèviament una altra; regulava també les reeleccions o més concretament els terminis entre cada elecció (dos anys o més).
Veure Gai Juli Cèsar Estrabó Vopisc і Villia Annalis