Accés més ràpid que el navegador!
67 les relacions: Absolutisme, Agricultura, Angoumois, Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, Cambra de Castella, Cardenal, Carles Maria Isidre de Borbó, Cent Mil Fills de Sant Lluís, Corts de Cadis, Economia, Espanya, Ferran VII d'Espanya, Francisco Cea Bermúdez, Il·lustració a Espanya, Isabel II d'Espanya, José Cafranga Costilla, Legió d'Honor, Liberalisme, Llei Sàlica, Luis López Ballesteros, Madrid, Manuel Godoy, Ministeri d'Afers Exteriors de Cooperació d'Espanya, Ministeri de Justícia d'Espanya, Motí d'Aranjuez, Narciso Heredia y Begines de los Ríos, Noblesa, Olba, Orde d'Isabel la Catòlica, Orde del Toisó d'Or, Pamplona, Polític, Privat, Província de Terol, Ramón Mesonero Romanos, Regne de les Dues Sicílies, Reial Acadèmia de Nobles i Belles Arts de Sant Lluís, Reial i Distingit Orde Espanyol de Carles III, Restauració absolutista a Espanya, Roma, Saragossa, Tauromàquia, Tolosa de Llenguadoc, Trienni Liberal, Universitat de Saragossa, Villel, 1 d'octubre, 10 de febrer, 14 d'octubre, 1773, ..., 18 de gener, 1813, 1814, 1823, 1824, 1825, 1828, 1830, 1832, 1842, 19 de juny, 19 de març, 2 de setembre, 20 de gener, 23 de maig, 26 d'abril, 8 de gener. Ampliar l'índex (17 més) »
Absolutisme
Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.
Nou!!: Francisco Tadeo Calomarde і Absolutisme · Veure més »
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Nou!!: Francisco Tadeo Calomarde і Agricultura · Veure més »
Angoumois
L'Angoumois o Angolemès (en francès Angoumois, en peitaví-saintongès Engoumaes, en occità Engolmés) és una regió històrica del centre-oest de França que correspon bàsicament amb l'actual departament de Charanta i amb les antigues entitats polítiques del comtat d'Angulema i del ducat d'Angulema.
Nou!!: Francisco Tadeo Calomarde і Angoumois · Veure més »
Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
La Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes és una biblioteca espanyola que reuneix obres hispàniques en internet.
Nou!!: Francisco Tadeo Calomarde і Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes · Veure més »
Cambra de Castella
La Cambra de Castella fou un consell privat de la Monarquia espanyola, encarregat d'aconsellar al rei en els nomenaments, l'administració de la gràcia i mercès reals, concepte jurídic propi del poder que exerceixen els reis per la seva mera voluntat.
Nou!!: Francisco Tadeo Calomarde і Cambra de Castella · Veure més »
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Nou!!: Francisco Tadeo Calomarde і Cardenal · Veure més »
Carles Maria Isidre de Borbó
Carles Maria Isidre de Borbó, comte de Molina (Aranjuez, 1788 - Trieste, 1855).
Nou!!: Francisco Tadeo Calomarde і Carles Maria Isidre de Borbó · Veure més »
Cent Mil Fills de Sant Lluís
Els Cent Mil Fills de Sant Lluís fou un exèrcit enviat per França l'any 1823 en representació de la Santa Aliança (Àustria, Prússia, Rússia i França), com a resposta a la petició d'ajuda que feu Ferran VII al Congrés de Verona perquè fos restaurat com a monarca absolut.
Nou!!: Francisco Tadeo Calomarde і Cent Mil Fills de Sant Lluís · Veure més »
Corts de Cadis
Jurament de les Corts de Cadis a l'Església Major parroquial de San Fernando. Exposat al Congrés dels Diputats de Madrid. 1.
Nou!!: Francisco Tadeo Calomarde і Corts de Cadis · Veure més »
Economia
L'economia és l'activitat humana que consisteix en la producció, distribució, intercanvi i consum de béns i serveis.
Nou!!: Francisco Tadeo Calomarde і Economia · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: Francisco Tadeo Calomarde і Espanya · Veure més »
Ferran VII d'Espanya
Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).
Nou!!: Francisco Tadeo Calomarde і Ferran VII d'Espanya · Veure més »
Francisco Cea Bermúdez
Francisco de Paula de Cea Bermúdez i Buzo (Màlaga, 28 d'octubre de 1779 - París, 6 de juliol de 1850) fou un polític i diplomàtic espanyol, comte de Colombi.
Nou!!: Francisco Tadeo Calomarde і Francisco Cea Bermúdez · Veure més »
Il·lustració a Espanya
Les idees de la Il·lustració van arribar a Espanya al amb la nova dinastia dels Borbó, arran de la mort del darrer monarca Habsburg, Carles II, el 1700.
Nou!!: Francisco Tadeo Calomarde і Il·lustració a Espanya · Veure més »
Isabel II d'Espanya
Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Madrid, 10 d'octubre de 1830 – París, 9 d'abril de 1904) va regnar Espanya com Isabel II entre 1833 i 1868.
Nou!!: Francisco Tadeo Calomarde і Isabel II d'Espanya · Veure més »
José Cafranga Costilla
José Cafranga Costella (Salamanca, 15 d'agost de 1780-Madrid, 31 de maig de 1854) va ser un jurista i polític espanyol, ministre de justícia al final del regnat de Ferran VII d'Espanya.
Nou!!: Francisco Tadeo Calomarde і José Cafranga Costilla · Veure més »
Legió d'Honor
La Legió d'Honor (francès: Légion d'honneur) és la distinció francesa més elevada.
Nou!!: Francisco Tadeo Calomarde і Legió d'Honor · Veure més »
Liberalisme
El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.
Nou!!: Francisco Tadeo Calomarde і Liberalisme · Veure més »
Llei Sàlica
El rei Clodoveu dicta la ''Llei Sàlica'' (Codi per les lleis bàrbares) envoltat pels caps militars de la seva cort. La Llei Sàlica (del Llatí Lex Salica) va ser un conjunt de lleis tradicionals, entre les quals es trobava la regulació de la successió monàstiques a favor dels successors homes, creades per a governar els francs salis a principis de l'edat mitjana durant el regnat de Clodoveu I durant el.
Nou!!: Francisco Tadeo Calomarde і Llei Sàlica · Veure més »
Luis López Ballesteros
Luis López Ballesteros Varela Senyor de la Golpilleira.
Nou!!: Francisco Tadeo Calomarde і Luis López Ballesteros · Veure més »
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: Francisco Tadeo Calomarde і Madrid · Veure més »
Manuel Godoy
Manuel de Godoy y Álvarez de Faria Ríos Zarosa (Badajoz, 12 de maig de 1767 - París, 4 d'octubre de 1851) fou un gentilhome, polític espanyol ennoblit i favorit reial.
Nou!!: Francisco Tadeo Calomarde і Manuel Godoy · Veure més »
Ministeri d'Afers Exteriors de Cooperació d'Espanya
El Ministeri d'Afers Exteriors i de Cooperació d'Espanya era un dels departaments ministerials en els quals s'organitzava l'Administració General de l'Estat entre els anys 2004 i 2018.
Nou!!: Francisco Tadeo Calomarde і Ministeri d'Afers Exteriors de Cooperació d'Espanya · Veure més »
Ministeri de Justícia d'Espanya
El Ministeri de Justícia d'Espanya és un dels departaments ministerials en els quals s'organitza l'Administració General de l'Estat, el titular del qual és el ministre o la ministra de Justícia.
Nou!!: Francisco Tadeo Calomarde і Ministeri de Justícia d'Espanya · Veure més »
Motí d'Aranjuez
El motí d'Aranjuez va ser una revolta popular produïda entre el 17 i el 19 de març de 1808, durant el regnat de Carles IV, que va comptar amb el suport de Ferran, el príncep d'Astúries, posteriorment nomenat Ferran VII.
Nou!!: Francisco Tadeo Calomarde і Motí d'Aranjuez · Veure més »
Narciso Heredia y Begines de los Ríos
Narciso Heredia y Begines de los Ríos (Gines, 11 de setembre de 1775 – Madrid, 8 de setembre de 1847) va ser un polític i diplomàtic espanyol, comte consort d'Ofalia i marquès d'Heredia, comte d'Heredia-Spínola des del 25 d'agost de 1829, Gran d'Espanya, Senador per la província de Lugo de 1837 a 1840.
Nou!!: Francisco Tadeo Calomarde і Narciso Heredia y Begines de los Ríos · Veure més »
Noblesa
La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).
Nou!!: Francisco Tadeo Calomarde і Noblesa · Veure més »
Olba
Olba és una petita localitat de la comarca Gúdar-Javalambre en la província de Terol.
Nou!!: Francisco Tadeo Calomarde і Olba · Veure més »
Orde d'Isabel la Catòlica
La Insígnia, Gran Creu i Estrella de l'Orde LOrde d'Isabel la Catòlica és un orde civil espanyol atorgat en reconeixement als serveis en benefici del país.
Nou!!: Francisco Tadeo Calomarde і Orde d'Isabel la Catòlica · Veure més »
Orde del Toisó d'Or
'''Felip III de Borgonya''' fundador de l'orde, pintat per Rogier van der Weyden L'Orde del Toisó d'Or és un orde civil i de cavalleria fundat l'any 1429 pel duc de Borgonya i comte de Flandes, Felip III de Borgonya.
Nou!!: Francisco Tadeo Calomarde і Orde del Toisó d'Or · Veure més »
Pamplona
Pamplona (cooficialment en basc: Iruña, segons l'Euskaltzaindia: Iruñea) és la ciutat capital de la comunitat foral de Navarra, el vell Reialme de Navarra.
Nou!!: Francisco Tadeo Calomarde і Pamplona · Veure més »
Polític
El G20, reunió periòdica d'alts càrrecs polítics per tractar sobre temes econòmics d'abast mundial. Un polític és una persona que es dedica a activitats polítiques, és a dir, tot el que representa l'adquisició, el manteniment i la gestió del poder en institucions o àmbits públics.
Nou!!: Francisco Tadeo Calomarde і Polític · Veure més »
Privat
Gabrielle de Polastron, duquesa de Polignac El privat o favorit és un càrrec històric representat per una persona en qui el rei tenia confiança, i que dirigia bona part dels afers de l'Estat.
Nou!!: Francisco Tadeo Calomarde і Privat · Veure més »
Província de Terol
Terol (Teruel en castellà, Tergüel en aragonès) és una província espanyola, la més meridional de les tres províncies aragoneses.
Nou!!: Francisco Tadeo Calomarde і Província de Terol · Veure més »
Ramón Mesonero Romanos
Casado del Alisal (Ateneo de Madrid). Ramón Mesonero Romanos (Madrid, 19 de juliol de 1803 - Madrid, 30 d'abril de 1882) va ser un escriptor espanyol.
Nou!!: Francisco Tadeo Calomarde і Ramón Mesonero Romanos · Veure més »
Regne de les Dues Sicílies
El Regne de les Dues Sicílies -Regno delle Due Sicilie - fou un regne situat als territoris de la Itàlia meridional ocupats pel Regne de Nàpols i el Regne de Sicília, així com diverses illes menors.
Nou!!: Francisco Tadeo Calomarde і Regne de les Dues Sicílies · Veure més »
Reial Acadèmia de Nobles i Belles Arts de Sant Lluís
La Reial Acadèmia de Nobles i Belles Arts de Sant Lluís és una institució aragonesa, creada el 1792 i amb seu a Saragossa, dedicada al foment de l'estudi de les Belles Arts i la conservació del patrimoni històric, cultural i artístic de l'Aragó.
Nou!!: Francisco Tadeo Calomarde і Reial Acadèmia de Nobles i Belles Arts de Sant Lluís · Veure més »
Reial i Distingit Orde Espanyol de Carles III
Carles III, creador de l'Orde, amb l'hàbit de gran mestre del mateix. El Reial i Distingit Orde Espanyol de Carles III és la més alta distinció honorífica entre els ordes civils espanyols.
Nou!!: Francisco Tadeo Calomarde і Reial i Distingit Orde Espanyol de Carles III · Veure més »
Restauració absolutista a Espanya
84-96209-39-3 es La Restauració absolutista a Espanya és el període de la història d'Espanya que s'estén entre els anys 1814 i 1833, en el curs del qual es restableix a Espanya la Monarquia Absoluta Borbònica.
Nou!!: Francisco Tadeo Calomarde і Restauració absolutista a Espanya · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Francisco Tadeo Calomarde і Roma · Veure més »
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Nou!!: Francisco Tadeo Calomarde і Saragossa · Veure més »
Tauromàquia
Cartell d'inauguració de la Plaça de toros de les Arenes l'any 1900. La tauromàquia (del grec, bou, i, lluitar), coneguda també com a corrida, cursa de braus o correguda de bous, fa referència en el seu significat més ampli a la pràctica de lluitar amb bous.
Nou!!: Francisco Tadeo Calomarde і Tauromàquia · Veure més »
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Nou!!: Francisco Tadeo Calomarde і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »
Trienni Liberal
Document en què consta el jurament a la Constitució espanyola de 1812 per part de Ferran VII d'Espanya El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.
Nou!!: Francisco Tadeo Calomarde і Trienni Liberal · Veure més »
Universitat de Saragossa
La Universitat de Saragossa (oficialment Universidad de Zaragoza) és un centre d'educació superior públic aragonès, repartit geogràficament entre els campus de Saragossa, Osca, Jaca, Terol i La Almunia de Doña Godina, tots ells a Aragó.
Nou!!: Francisco Tadeo Calomarde і Universitat de Saragossa · Veure més »
Villel
Villel és un municipi de la província de Terol, situat a la comarca de la Comunitat de Terol i que des de l'edat mitjana fou seu d'una comanda de l'orde de Sant Joan de Jerusalem enquadrada a la Castellania d'Amposta.
Nou!!: Francisco Tadeo Calomarde і Villel · Veure més »
1 d'octubre
L'1 d'octubre o 1r d'octubre és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Francisco Tadeo Calomarde і 1 d'octubre · Veure més »
10 de febrer
El 10 de febrer és el quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Francisco Tadeo Calomarde і 10 de febrer · Veure més »
14 d'octubre
El 14 d'octubre és el dos-cents vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Francisco Tadeo Calomarde і 14 d'octubre · Veure més »
1773
Sense descripció.
Nou!!: Francisco Tadeo Calomarde і 1773 · Veure més »
18 de gener
El 18 de gener és el divuité dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Francisco Tadeo Calomarde і 18 de gener · Veure més »
1813
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Francisco Tadeo Calomarde і 1813 · Veure més »
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Nou!!: Francisco Tadeo Calomarde і 1814 · Veure més »
1823
Sense descripció.
Nou!!: Francisco Tadeo Calomarde і 1823 · Veure més »
1824
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Francisco Tadeo Calomarde і 1824 · Veure més »
1825
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Francisco Tadeo Calomarde і 1825 · Veure més »
1828
Sense descripció.
Nou!!: Francisco Tadeo Calomarde і 1828 · Veure més »
1830
;Països Catalans.
Nou!!: Francisco Tadeo Calomarde і 1830 · Veure més »
1832
;Països Catalans.
Nou!!: Francisco Tadeo Calomarde і 1832 · Veure més »
1842
;Països Catalans: Espartero a Barcelona.
Nou!!: Francisco Tadeo Calomarde і 1842 · Veure més »
19 de juny
El 19 de juny és el cent setantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Francisco Tadeo Calomarde і 19 de juny · Veure més »
19 de març
El 19 de març és el setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Francisco Tadeo Calomarde і 19 de març · Veure més »
2 de setembre
El 2 de setembre és el dos-cents quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Francisco Tadeo Calomarde і 2 de setembre · Veure més »
20 de gener
El 20 de gener és el vintè dia de l'any.
Nou!!: Francisco Tadeo Calomarde і 20 de gener · Veure més »
23 de maig
El 23 de maig és el cent quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Francisco Tadeo Calomarde і 23 de maig · Veure més »
26 d'abril
El 26 d'abril és el cent setzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dissetè en els anys de traspàs.
Nou!!: Francisco Tadeo Calomarde і 26 d'abril · Veure més »
8 de gener
El 8 de gener és el vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Francisco Tadeo Calomarde і 8 de gener · Veure més »
