Francesc IV de Mòdena

Francesc IV de Mòdena (Milà, Ducat de Milà 1779 - Mòdena, Ducat de Mòdena 1846) fou un arxiduc d'Àustria i membre de la Dinastia Àustria-Este que va esdevenir duc de Mòdena entre 1814 i 1846.

Taula de continguts

48 les relacions: Arxiduc d'Àustria, Carles II Teodor de Baviera, Càller, Congrés de Viena, Ducat de Mòdena, Ducat de Milà, Elisabet d'Àustria (arxiduquessa d'Àustria), Enric de Borbó, Ferran Carles d'Àustria-Este, Ferran d'Àustria-Este, Francesc I d'Àustria, Francesc V de Mòdena, Hèrcules III d'Este, Joan Carles de Borbó i de Bragança, Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic, Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Maria Beatriu d'Àustria-Este, Maria Beatriu d'Este, Maria Beatriu de Savoia, Maria Lluïsa d'Àustria-Este, Maria Teresa Cybo-Malaspina, Maria Teresa d'Àustria-Este (comtessa de Chambord), Maria Teresa d'Àustria-Este (reina de Sardenya), Maria Teresa I d'Àustria, Mòdena, Milà, Orde de l'Àliga Blanca, Orde del Toisó d'Or, Orde Suprem de la Santíssima Anunciació, Regne napoleònic d'Itàlia, Víctor Manuel I de Sardenya, Viena, 1779, 1812, 1814, 1819, 1821, 1824, 1829, 1846, 1847, 1849, 1875, 1886, 1906, 20 de juny, 21 de gener, 6 d'octubre.
Ducs de Mòdena
Morts el 1846
Prínceps de Mòdena

Arxiduc d'Àustria

El títol d'arxiduc d'Àustria (femení: Arxiduquessa; alemany: Erzherzog, forma femenina: Erzherzogin) va ser el títol que van rebre des de 1358 els governants dels Habsburg de l'Arxiducat d'Àustria, i més tard per tots els membres alts d'aquesta dinastia.

Veure Francesc IV de Mòdena і Arxiduc d'Àustria

Carles II Teodor de Baviera

Carles II Teodor de Baviera (Drogenbos, Brussel·les, 1724 - Múnic, 1799) fou un cap de la branca palatina de la família dels Wittelsbach, elector des de desembre de 1742 com a Carles IV, i heretà l'electorat de Baviera el 1777, el que representà unificar els territoris familiars per primer cop d'ençà el.

Veure Francesc IV de Mòdena і Carles II Teodor de Baviera

Càller

Càller (en sard Casteddu de Càlaris o simplement Casteddu, en italià Cagliari) és una ciutat de Sardenya, capital de la regió autònoma de Sardenya i de la ciutat metropolitana de Càller.

Veure Francesc IV de Mòdena і Càller

Congrés de Viena

El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.

Veure Francesc IV de Mòdena і Congrés de Viena

Ducat de Mòdena

El Ducat de Mòdena, o més concretament Ducat de Mòdena i Reggio, (en llatí: Ducatus Mutinae et Regii; en italià: Ducato di Modena e Reggio) fou un estat creat l'any 1452 com un domini personal de la Casa d'Este que governava el Ducat de Ferrara.

Veure Francesc IV de Mòdena і Ducat de Mòdena

Ducat de Milà

El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.

Veure Francesc IV de Mòdena і Ducat de Milà

Elisabet d'Àustria (arxiduquessa d'Àustria)

Elisabet d'Àustria (Budapest, 17 de gener de 1831 - Viena, 1903) fou Arxiduquessa d'Àustria, princesa d'Hongria i de Bohèmia amb el doble tractament d'altesa reial i imperial.

Veure Francesc IV de Mòdena і Elisabet d'Àustria (arxiduquessa d'Àustria)

Enric de Borbó

Enric de Borbó, també conegut com a Enric d'Artois i comte de Chambord (Palau de les Teuleries, París, 29 de setembre de 1820 – Frohsdorf, Imperi Austrohongarès, 24 d'agost de 1883) fou un príncep reial francès, net del rei Carles X de França, i considerat el pretendent legitimat al tron francès com a Enric V de França després de l'abdicació del seu avi.

Veure Francesc IV de Mòdena і Enric de Borbó

Ferran Carles d'Àustria-Este

Ferran Carles d'Àustria-Este, arxiduc d'Àustria (Mòdena 1821 - Brno 1849).

Veure Francesc IV de Mòdena і Ferran Carles d'Àustria-Este

Ferran d'Àustria-Este

, també conegut amb el nom de Ferran III de Mòdena, fou un príncep imperial que va esdevenir pretendent del Ducat de Mòdena durant les Guerres Napoleòniques.

Veure Francesc IV de Mòdena і Ferran d'Àustria-Este

Francesc I d'Àustria

Francesc II del Sacre Imperi Romanogermànic o Francesc I d'Àustria (Florència 1768 - Viena 1835) fou el darrer portador del mil·lenari títol d'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i primer emperador d'Àustria.

Veure Francesc IV de Mòdena і Francesc I d'Àustria

Francesc V de Mòdena

Francesc V de Mòdena (Mòdena, Ducat de Mòdena 1819 - Viena, Imperi austríac 1875) fou un arxiduc d'Àustria que va esdevenir duc de Mòdena des de 1846 fins a 1859.

Veure Francesc IV de Mòdena і Francesc V de Mòdena

Hèrcules III d'Este

Hèrcules III d'Este o Hèrcules III de Mòdena (Mòdena, Ducat de Mòdena 1727 - Treviso, República d'Itàlia 1803) fou un membre de la Casa d'Este que va esdevenir duc de Mòdena entre 1780 i 1796, moment en el qual fou destronat.

Veure Francesc IV de Mòdena і Hèrcules III d'Este

Joan Carles de Borbó i de Bragança

Joan Carles de Borbó i de Bragança (Palau d'Aranjuez, 15 de maig de 1822 - Brighton, 21 de novembre de 1887) fou comte de Montizón i pretendent carlí al tron d'Espanya amb el nom de Joan III.

Veure Francesc IV de Mòdena і Joan Carles de Borbó i de Bragança

Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic

Josep I (Viena, 26 de juliol de 1678 - 17 d'abril de 1711) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Bohèmia.

Veure Francesc IV de Mòdena і Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic

Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic

Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.

Veure Francesc IV de Mòdena і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic

Maria Beatriu d'Àustria-Este

Beatriu d'Àustria-Este (Mòdena, 13 de febrer de 1824 - Görz, Imperi Austrohongarès, 18 de març de 1906) fou infanta d'Espanya i comtessa de Montizón, Arxiduquessa d'Àustria, princesa reial d'Hongria i de Bohèmia i princesa de la Casa dels Este amb el tractament d'altesa imperial.

Veure Francesc IV de Mòdena і Maria Beatriu d'Àustria-Este

Maria Beatriu d'Este

Maria Beatriu d'Este (Mòdena, Ducat de Mòdena 1750 - Viena, Imperi austríac 1829) fou una princesa d'Este que va esdevenir duquessa de Massa i Carrara.

Veure Francesc IV de Mòdena і Maria Beatriu d'Este

Maria Beatriu de Savoia

Maria Beatriu de Savoia (Torí, Regne de Sardenya-Piemont 1792 - Castello del Catajo 1840) fou una princesa de Sardenya-Piemont de la Casa de Savoia amb el tractament d'altesa reial que es maridà en el si d'una de les cases reials de la península italiana.

Veure Francesc IV de Mòdena і Maria Beatriu de Savoia

Maria Lluïsa d'Àustria-Este

Maria Lluïsa d'Àustria-Este (Monza, 14 de desembre de 1787 - Verona, 7 d'abril de 1816) fou arxiduquessa d'Àustria, princesa d'Hongria, de Bohèmia i d'Este amb el doble tractament d'altesa reial i imperial.

Veure Francesc IV de Mòdena і Maria Lluïsa d'Àustria-Este

Maria Teresa Cybo-Malaspina

Maria Teresa Cybo-Malaspina (Novellara, Comtat de Novelllara i Bagnolo 1725 - Reggio, Ducat de Mòdena 1790) fou una sobirana italiana, duquessa de Massa i princesa de Carrara (1731-1790) i duquessa consort de Mòdena i Reggio (1780-1790).

Veure Francesc IV de Mòdena і Maria Teresa Cybo-Malaspina

Maria Teresa d'Àustria-Este (comtessa de Chambord)

Maria Teresa d'Àustria-Este Maria Teresa d'Àustria-Este, comtessa de Chambord (Mòdena 1817 - Gorizia 1885).

Veure Francesc IV de Mòdena і Maria Teresa d'Àustria-Este (comtessa de Chambord)

Maria Teresa d'Àustria-Este (reina de Sardenya)

Maria Teresa d'Àustria-Este (Milà, Ducat de Milà 1773 - Gènova, Regne de Sardenya-Piemont 1832) fou una arxiduquessa d'Àustria i princesa d'Hongria, de Bohèmia i de Mòdena amb el doble tractament d'altesa reial i imperial, així com reina consort de Sardenya.

Veure Francesc IV de Mòdena і Maria Teresa d'Àustria-Este (reina de Sardenya)

Maria Teresa I d'Àustria

Maria Teresa I d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1717 - íd. 1780) fou una arxiduquessa d'Àustria que alhora fou duquessa de Milà, reina d'Hongria i Bohèmia (1740-1780), gran duquessa consort de la Toscana i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic.

Veure Francesc IV de Mòdena і Maria Teresa I d'Àustria

Mòdena

Mòdena és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, capital de la província de Mòdena.

Veure Francesc IV de Mòdena і Mòdena

Milà

Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.

Veure Francesc IV de Mòdena і Milà

Orde de l'Àliga Blanca

XVIII. LOrde de l'Àliga Blanca (Polonès: Order Orła Białego) és la màxima condecoració polonesa i una de les distincions més antigues del món encara en ús.

Veure Francesc IV de Mòdena і Orde de l'Àliga Blanca

Orde del Toisó d'Or

'''Felip III de Borgonya''' fundador de l'orde, pintat per Rogier van der Weyden L'Orde del Toisó d'Or és un orde civil i de cavalleria fundat l'any 1429 pel duc de Borgonya i comte de Flandes, Felip III de Borgonya.

Veure Francesc IV de Mòdena і Orde del Toisó d'Or

Orde Suprem de la Santíssima Anunciació

L'Orde Suprem de la Santíssima Anunciació (en italià: Ordine Supremo della Santissima Annunziata) és el màxim honor de la Casa de Savoia.

Veure Francesc IV de Mòdena і Orde Suprem de la Santíssima Anunciació

Regne napoleònic d'Itàlia

El Regne napoleònic d'Itàlia, o simplement Regne d'Itàlia, (en italià: Regno d'Italia o Regno Italico) fou un regne situat al nord de la península Itàlica que existí entre 1805 i 1814 i que fou un estat satèl·lit del Primer Imperi Francès, sent Napoleó Bonaparte escollit el seu cap d'estat.

Veure Francesc IV de Mòdena і Regne napoleònic d'Itàlia

Víctor Manuel I de Sardenya

El rei Víctor Manuel I de Sardenya. Víctor Manuel I de Sardenya (Torí, Regne de Sardenya-Piemont 1759 - Moncalieri 1824) fou duc de Savoia i rei de Sardenya des de l'any 1802 fins a la seva abdicació l'any 1821.

Veure Francesc IV de Mòdena і Víctor Manuel I de Sardenya

Viena

Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).

Veure Francesc IV de Mòdena і Viena

1779

;Països catalans.

Veure Francesc IV de Mòdena і 1779

1812

Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.

Veure Francesc IV de Mòdena і 1812

1814

Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.

Veure Francesc IV de Mòdena і 1814