Accés més ràpid que el navegador!
28 les relacions: Alfabet fonètic internacional, Atenes, Catàleg de les naus, Càndia, Civilització minoica, Creta, Disc de Festos, Festos (fill d'Hèracles), Gortina, Grec, Hagia Triada, Hèracles, Hefest, Homer, Ianisc, Ilíada, Matala, Oracle, Palau de Festos, Pausànias (geògraf), Ròpal, Sició, Unitat perifèrica d'Iràklio, 1884, 1900, 1904, 1950, 1971.
Alfabet fonètic internacional
L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per a representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir.
Nou!!: Festos і Alfabet fonètic internacional · Veure més »
Atenes
Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.
Nou!!: Festos і Atenes · Veure més »
Catàleg de les naus
Grècia homèrica El Catàleg de les naus és el nom amb què es coneix un passatge de la Ilíada, d'Homer (Cant II, línies 480-760) que enumera els contingents de l'exèrcit aqueu i els seus cabdills més importants, el nombre de naus que cada un aportava a l'empresa i els indrets que senyorejava a Grècia.
Nou!!: Festos і Catàleg de les naus · Veure més »
Càndia
Càndia (Χάνδακας, actualment en desús), també anomenada Heràclion (adaptació del grec antic Ἡράκλιον) o Iràklio (transcripció del grec modern Ηράκλειο, ipa), és la principal ciutat i capital de l'illa de Creta, a Grècia, i de la unitat perifèrica d'Iràklio, antiga prefectura d'Iràklio, amb una població de 177,064 habitants i 211,370 a l'àrea metropolitana.
Nou!!: Festos і Càndia · Veure més »
Civilització minoica
La civilització minoica fou una cultura prehel·lenística de l'edat del bronze, desenvolupada a l'illa de Creta entre els anys 3000 i 1200 aC.
Nou!!: Festos і Civilització minoica · Veure més »
Creta
Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.
Nou!!: Festos і Creta · Veure més »
Disc de Festos
El disc de Festos (o disc de Phaistos) és una curiosa troballa arqueològica de finals de l'edat del bronze, descobert el 15 de juliol de 1908 per l'arqueòleg italià Luigi Pernier en l'excavació d'un palau minoic a Festos (Phaistos), prop de Hagia Triada, al sud de Creta.
Nou!!: Festos і Disc de Festos · Veure més »
Festos (fill d'Hèracles)
Festos (en grec antic Φαιστός) va ser segons la mitologia grega un fill d'Hèracles i rei de Sició.
Nou!!: Festos і Festos (fill d'Hèracles) · Veure més »
Gortina
Gortina (en grec, Γόρτυν, Γόρτυς o Γόρτυνα; en llatí, Gortyn o Gortyna) és un municipi de l'illa grega de Creta, a 45 km al sud de la capital, Càndia.
Nou!!: Festos і Gortina · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Festos і Grec · Veure més »
Hagia Triada
Hagia Triada, també Aghia Triada (en grec antic Αγία Τριάδα 'Santíssima Trinitat') és un lloc de Creta de la prefectura d'Iràklio, a l'oest de Festos, on s'han trobat restes d'un establiment i diverses tombes.
Nou!!: Festos і Hagia Triada · Veure més »
Hèracles
En la mitologia grega, Hèracles (del grec antic, Hēraklḗs, nom format per la juxtaposició del nom de la deessa Hēra i kleos que significa «glòria», és a dir, «glòria d'Hera», sobrenom dAlcides o Alceu), era un semidéu fill de Zeus i d'Alcmena, neta de Perseu i esposa d'Amfitrió.
Nou!!: Festos і Hèracles · Veure més »
Hefest
En la mitologia grega, Hefest (en grec antic Ἥφαιστος Hêfaistos) és fill de Zeus i d'Hera.
Nou!!: Festos і Hefest · Veure més »
Homer
Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.
Nou!!: Festos і Homer · Veure més »
Ianisc
Ianisc (en grec antic Ἰανίσκος) va ser, segons la mitologia grega, un rei de Sició.
Nou!!: Festos і Ianisc · Veure més »
Ilíada
La Ilíada és un poema èpic grec atribuït a Homer compost en hexàmetres per a ser recitat oralment pels rapsodes.
Nou!!: Festos і Ilíada · Veure més »
Matala
La platga de Màtala i les famoses coves Màtala (grec Μάταλα) és un poble pesquer i centre turístic de la costa sud de Creta, a Grècia, que pertany al municipi de Timbaki, a la prefectura d'Iràklio.
Nou!!: Festos і Matala · Veure més »
Oracle
Oracle de bambú Un oracle (del llatí oraculum, derivat de ōrāre 'parlar') fou la paraula emprada en l'època clàssica per a designar les revelacions dels déus a les persones i el lloc on aquestes revelacions eren fetes, i també la persona que podia fer les prediccions.
Nou!!: Festos і Oracle · Veure més »
Palau de Festos
Una altra entrada al palau El palau de Festos és una estructura arquitectònica, exemple típic de l'arquitectura minoica i els palaus minoics, situat a Festos (Phaistós), al sud de Creta.
Nou!!: Festos і Palau de Festos · Veure més »
Pausànias (geògraf)
Pausànias o Pausànies (en grec: Παυσανίας) fou un historiador, viatger i geògraf grec que va viure a l'època dels emperadors Adrià i Marc Aureli.
Nou!!: Festos і Pausànias (geògraf) · Veure més »
Ròpal
Ròpal (en grec antic Ῥόπαλος) va ser, segons la mitologia grega, un fill de Festos, que era fill al seu torn d'Hèracles.
Nou!!: Festos і Ròpal · Veure més »
Sició
Localització de Sició. Excavació d'un temple dòric a Sició. Sició (en llatí Sicyon, en grec antic Σικυών o Σεκυών) moderna Vasiliká.
Nou!!: Festos і Sició · Veure més »
Unitat perifèrica d'Iràklio
La unitat perifèrica d'Iràklio o Càndia (grec Νομός Ηρακλείου) és una de les quatre unitats perifèriques de l'illa de Creta, Grècia, amb capital a la ciutat de Càndia o Iràklio.
Nou!!: Festos і Unitat perifèrica d'Iràklio · Veure més »
1884
; Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Festos і 1884 · Veure més »
1900
;Països Catalans.
Nou!!: Festos і 1900 · Veure més »
1904
;Països Catalans.
Nou!!: Festos і 1904 · Veure més »
1950
1950 (MCML) fon un any començat en diumenge, corresponent a l'any 2900 del calendari amazic i al 6700 del calendari assiri.
Nou!!: Festos і 1950 · Veure més »
1971
;Països Catalans.
Nou!!: Festos і 1971 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Faistos, Festós, Phaestos, Phaistos.
