Taula de continguts
295 les relacions: Abús, Adulteri, Agrippa de Nettesheim, Aldonça de Montsoriu, Alexandre Dumas (fill), Alliberament de la dona, Anarcofeminisme, Anarquisme, Anatomia, Androcentrisme, Anna Maria van Schurman, Antifeminisme, Art, Associació Europea de Dones en la Investigació Teològica, Audiència (mitjans de comunicació), Avortament, Ésser humà, Bettisia Gozzadini, Biaix cognitiu, Budisme, Capitalisme, Carme Karr i Alfonsetti, Carmen da Silva, Casta, Català, Caterina d'Aragó, Charles Fourier, Christine de Pisan, Ciència, Ciències econòmiques, Cinèsica, Ciutadà, Classe baixa, Classe social, Col·lectiu de Dones en l'Església, Colonialisme, Color, Contracepció, Convenció de Seneca Falls, Cos humà, Costum, Cristianisme, Cultura, Dècada del 1970, Dècada del 1980, Dècada del 1990, Declaració Universal dels Drets Humans, Delicte, Democràcia, Descendència, ... Ampliar l'índex (245 més) »
Abús
Labús o maltractament és l'acció o l'efecte de perjudicar alguna persona pel fet de sentir-se d'alguna manera superior o tenir més poder o autoritat, incloent-hi l'engany o la submissió si hi ha dipositada una situació d'expectativa de confiança.
Veure Feminisme і Abús
Adulteri
''Le supplice des adultères'' de Jules Arsene Garnier. Ladulteri és la relació sexual amb una persona diferent del marit o esposa estant o no casat.
Veure Feminisme і Adulteri
Agrippa de Nettesheim
Heinrich Cornelius Agrippa von Nettesheim, Enric Corneli Agripa de Nettesheim, o Agrippa de Nettesheim (Colònia, 14 de setembre de 1486 - Grenoble, 18 de febrer de 1535), va ser un famós escriptor, filòsof, alquimista, cabalista, metge i ocultista alemany.
Veure Feminisme і Agrippa de Nettesheim
Aldonça de Montsoriu
Aldonça de Montsoriu va ser monja i abadessa del monestir de la Trinitat a València.
Veure Feminisme і Aldonça de Montsoriu
Alexandre Dumas (fill)
Alexandre Dumas fou un novel·lista i dramaturg francès nascut a París el 27 de juliol de 1824 i mort el 27 de novembre de 1895 a Marly-le-Roi.
Veure Feminisme і Alexandre Dumas (fill)
Alliberament de la dona
Celebració del 8 de març a Dhaka, organitzada per un sindicat de dones treballadores de Bangladesh. L'alliberament de la dona és un concepte propi de la historiografia, la sociologia, l'antropologia i altres ciències socials que es refereix al procés històric pel que les dones han reivindicat i obtingut a molts països, tot i que no a tots, la igualtat legal, política, professional, social, familiar i personal que havien tingut negats tradicionalment.
Veure Feminisme і Alliberament de la dona
Anarcofeminisme
Bandera que representa el feminisme llibertari Cartell que diu "Les anarcofeministes ho fem millor" L'anarcofeminisme, anarquisme feminista o anarquisme feministe és un corrent de pensament que combina el feminisme i l'anarquisme, veu en la dominació dels homes sobre les dones una de les primeres manifestacions jeràrquiques en les societats.
Veure Feminisme і Anarcofeminisme
Anarquisme
El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments.
Veure Feminisme і Anarquisme
Anatomia
''Anatomia del cos humà'' per Juan Valverde de Amusco L'anatomia (del grec ανατομη, ana i tome, "tall i dissecció") és la branca de la biologia que estudia l'estructura i organització interna dels éssers vius, sovint basant-se en la dissecció.
Veure Feminisme і Anatomia
Androcentrisme
Déu com el centre del món, a partir del renaixement el centre era l'home, i aquesta idea no incloïa les dones. L'androcentrisme és el punt de vista segons el qual l'home és el centre i la mesura del món.
Veure Feminisme і Androcentrisme
Anna Maria van Schurman
Anna Maria van Schurman (Colònia, 5 de novembre de 1607 - Wiuwert, Frísia, 4 de maig de 1678) va ser una pintora, gravadora, poeta i erudita germanoholandesa.
Veure Feminisme і Anna Maria van Schurman
Antifeminisme
Entrada a una associació antifeminista, en contra de que les dones poguessin votar, és a dir contra el que en aquell temps era una reivindicació feminista. Lantifeminisme és el conjunt de crítiques o l'oposició als moviments i teories feministes, sigui per raons polítiques, filosòfiques, religioses, sociològiques o culturals.
Veure Feminisme і Antifeminisme
Art
L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions.
Veure Feminisme і Art
Associació Europea de Dones en la Investigació Teològica
LAssociació Europea de Dones en la Investigació Teològica (ESWTR, per les sigles en anglès) és una xarxa d'estudioses de teologia, ciències religioses i àrees afins, a nivell acadèmic, creada el 1986 a Magliaso, Suïssa.
Veure Feminisme і Associació Europea de Dones en la Investigació Teològica
Audiència (mitjans de comunicació)
Laudiència dels mitjans de comunicació, és la quantitat de persones que segueixen un mitjà de comunicació, sigui aquest una televisió, ràdio o, cada cop més, una pàgina web.
Veure Feminisme і Audiència (mitjans de comunicació)
Avortament
Lavortament és un terme mèdic per a designar la interrupció de l'embaràs per l'expulsió del fetus abans que aquest sigui viable entre les 20 i les 28 setmanes.
Veure Feminisme і Avortament
Ésser humà
Els éssers humans o homes (Homo sapiens) són una espècie de primats bípedes de la família dels homínids.
Veure Feminisme і Ésser humà
Bettisia Gozzadini
Bettisia Gozzadini (Bolonya, 1209 - Budrio, 2 de novembre de 1261) va ser una jurista que va impartir classes a la Universitat de Bolonya aproximadament des de l'any 1239.
Veure Feminisme і Bettisia Gozzadini
Biaix cognitiu
Un biaix cognitiu és un procés pel qual la cognició s'altera en funció de prejudicis, falses atribucions, induccions excessives o la perspectiva de l'observador.
Veure Feminisme і Biaix cognitiu
Budisme
Estàtua representant Siddharta Gautama Pagoda a Lumbini (Nepal) Siddharta Gautama amb els seus cinc deixebles La Dharmatxakra (''Roda Dharma'') representa el noble camí dels vuit passos El budisme és una doctrina filosòfica basada en els ensenyaments de Siddharta Gautama (el Buda històric).
Veure Feminisme і Budisme
Capitalisme
IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.
Veure Feminisme і Capitalisme
Carme Karr i Alfonsetti
Carme Karr i Alfonsetti (Barcelona, 16 de març de 1865 - 29 de desembre de 1943) fou periodista, escriptora, feminista, pacifista, musicòloga i publicista.
Veure Feminisme і Carme Karr i Alfonsetti
Carmen da Silva
va ser una psicoanalista i periodista brasilera, precursora del feminisme al Brasil.
Veure Feminisme і Carmen da Silva
Casta
La paraula ''casta'' es va començar a fer servir com a sinònim de ''classe social'' durant les missions portugueses a l'Índia. Molts indis en l'actualitat han expressat la idea que la imatge negativa del sistema de classes es va produir durant l'ocupació britànica, els quals van difondre la idea de discriminació racial associada a la de casta.
Veure Feminisme і Casta
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Veure Feminisme і Català
Caterina d'Aragó
Caterina d'Aragó (Alcalá de Henares, 16 de desembre de 1485 - Kimbolton, Anglaterra, 7 de gener de 1536) fou infanta d'Aragó i de Castella, princesa de Gal·les i reina consort d'Anglaterra (1509-1533).
Veure Feminisme і Caterina d'Aragó
Charles Fourier
Charles Fourier (Besançon, 7 d'abril de 1772 — París, 10 d'octubre de 1837) fou un filòsof i economista francès, socialista utòpic i un dels pares del cooperativisme.
Veure Feminisme і Charles Fourier
Christine de Pisan
fou una poeta i filòsofa que es va convertir en la primera escriptora professional a França.
Veure Feminisme і Christine de Pisan
Ciència
La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.
Veure Feminisme і Ciència
Ciències econòmiques
Leconomia o les ciències econòmiques (del grec οίκος, 'casa', i νόμος, 'norma', per tant "administració de la llar") Harper, Douglas (2001).
Veure Feminisme і Ciències econòmiques
Cinèsica
Collage de ''L'expressió i les emocions en l'home i els animals,'' de Darwin, el primer estudi cinèsic o de llenguatge corporal. El llenguatge corporal o llenguatge del cos és el bescanvi d'informació no verbal mitjançant el cos.
Veure Feminisme і Cinèsica
Ciutadà
Celebració de l'obtenció de la ciutadania australiana a una platja vora Cooktown (Queensland).Un ciutadà o ciutadana és un membre d'una comunitat política.
Veure Feminisme і Ciutadà
Classe baixa
Dones treballant com a obreres en una fàbrica, ofici considerat de classe baixa Un home de classe baixa servint a un de classe alta, al segle XVIII La classe baixa o classe popular, en una societat de classes, és el conjunt de persones ubicades al grup, classe, casta o estrat social amb menys recursos, llibertats, drets, poder i autonomia.
Veure Feminisme і Classe baixa
Classe social
Entenem com a classe social una forma d'estratificació social basada en l'existència d'uns grups d'individus que comparteixen una o diverses característiques comunes que els permeten ser identificats i auto-identificar-se en aquest grup.
Veure Feminisme і Classe social
Col·lectiu de Dones en l'Església
El Col·lectiu de Dones en l'Església i per la Paritat (CDE) és un grup de reflexió i d'acció creat el 1986 que treballa per aconseguir una major presència de les dones en els òrgans de direcció de l'Església Catòlica, i que ha demanat la paritat de sexes i la presència de dones en la jerarquia eclesiàstica.
Veure Feminisme і Col·lectiu de Dones en l'Església
Colonialisme
Territoris colonitzats el 1800 El colonialisme és la submissió política, comercial i cultural d'un territori sobre un altre.
Veure Feminisme і Colonialisme
Color
Degradat de colors El color és una propietat perceptiva causada per la llum quan aquesta interacciona amb l'ull, el cervell i la nostra experiència.
Veure Feminisme і Color
Contracepció
La contracepció o control de la natalitat és l'ús d'algun tipus de mètode anticonceptiu amb la finalitat d'evitar la concepció.
Veure Feminisme і Contracepció
Convenció de Seneca Falls
Lucretia Mott el 1841. La Convenció de Seneca Falls fou la primera convenció per debatre els drets de la dona.
Veure Feminisme і Convenció de Seneca Falls
Cos humà
f Les parts del cos humà a la dona i a l'home a l'adultesa El cos humà és l'estructura física i material de l'ésser humà.
Veure Feminisme і Cos humà
Costum
Un costum és una norma jurídica del dret consuetudinari creada basant-se en un ús prolongat i reiterat.
Veure Feminisme і Costum
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F.
Veure Feminisme і Cristianisme
Cultura
La cultura és el conjunt de valors, aptituds, teories, ideologies, normes i béns materials creats per l'ésser humà.
Veure Feminisme і Cultura
Dècada del 1970
La dècada del 1970 comprèn el període d'anys entre el 1970 i el 1979, tots dos inclosos.
Veure Feminisme і Dècada del 1970
Dècada del 1980
La dècada del 1980 comprèn el període d'anys entre el 1980 i el 1989, tots dos inclosos.
Veure Feminisme і Dècada del 1980
Dècada del 1990
La dècada del 1990 comprèn el període d'anys entre el 1990 i el 1999, tots dos inclosos.
Veure Feminisme і Dècada del 1990
Declaració Universal dels Drets Humans
El 10 de desembre de 1948, l'Assemblea General de les Nacions Unides, reunida al Palau de Chaillot de París, aprovà i proclamà la Declaració Universal dels Drets Humans, Nacions Unides, versió en català, 1998.
Veure Feminisme і Declaració Universal dels Drets Humans
Delicte
robat per un grup, cosa que constitueix un delicte. El delicte, en sentit estricte, és definit com a conducta o acció típica (tipificada per la llei), antijurídica (contrària a Dret), culpable i punible.
Veure Feminisme і Delicte
Democràcia
La democràcia és una forma de govern en la qual la titularitat de l'autoritat política resideix en tota la comunitat i el procediment de presa de decisions té en la mateixa consideració a tots els seus membres.
Veure Feminisme і Democràcia
Descendència
La descendència és la norma que regeix la filiació en els grups socials mitjançant els vincles de parentiu.
Veure Feminisme і Descendència
Desigualtat de gènere
La desigualtat de gènere és un tipus de desigualtat social per raó de gènere o de sexisme.
Veure Feminisme і Desigualtat de gènere
Difamació
La difamació és l'acte de dir mal d'una persona, grup o entitat, cercant de fer mal al seu bon nom o la seva honor, dignitat o reputació.
Veure Feminisme і Difamació
Discriminació
Icona en un armariet d'escombres i utensilis de neteja, a l'aeroport de París Roissy La discriminació és tracte diferent i menyspreador a una persona o col·lectiu per motius arbitraris, en funció d'alguna de les seves característiques, que pot ser ètnica, de gènere, d'orientació sexual, de religió, de parla, d'edat, de salut, d'estament social o qualsevol altra.
Veure Feminisme і Discriminació
Discriminació positiva
La discriminació positiva (també coneguda com a acció afirmativa) és el terme que es dona a una acció que ajuda a un determinat grup social minoritari desfavorit mitjançant mesures legals, administratives o pràctiques, perquè tinguin accés a recursos o serveis on els facilitin mitjans i eines per satisfer les seves necessitats diàries.
Veure Feminisme і Discriminació positiva
Divorci
Marilyn Monroe signant el seu divorci de Joe DiMaggio (1954) El divorci o divorç és la dissolució del matrimoni.
Veure Feminisme і Divorci
Dolors Calvet i Puig
Maria Dolors Calvet i Puig (Sabadell, 11 d'abril de 1950) és una urbanista, periodista, feminista i política catalana.
Veure Feminisme і Dolors Calvet i Puig
Dolors Monserdà i Vidal
Tomba de '''Dolors Monserdà''' al Cementiri de Montjuïc Edició de ''La Quiteria'' de 1906. Dolors Monserdà i Vidal (Barcelona, 10 de juliol de 1845 - 31 de març de 1919) fou una escriptora catalana i una de les primeres feministes del país.
Veure Feminisme і Dolors Monserdà i Vidal
Dominació (sociologia)
La dominació és aquella situació a la qual un individu o grup és a la posició d'imposar (vegeu Autoritat) a un altre individu o grup (vegeu Submissió a l'autoritat) alguna de les seves idees, creences, veritats, suposicions, punts de vista, normes, regles o lleis; per qualsevol mitjà, incloent la força física i la dominació econòmica.
Veure Feminisme і Dominació (sociologia)
Dona
Venus simbolitzen la dona Una dona és una persona de sexe femení de l'espècie humana,Enciclopèdia Catalana especialment quan ja és adulta, en contraposició amb una nena.
Veure Feminisme і Dona
Donald Trump
és un polític i empresari estatunidenc, que va exercir com a 45è president dels Estats Units entre el 2017 i el 2021.
Veure Feminisme і Donald Trump
Dones de negre
Dones de Negre (anglès Women in black) és un moviment internacional de dones pacifistes.
Veure Feminisme і Dones de negre
Dret
301x301px El dret és un ordre jurídic que s'expressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes inspirats en els postulats de la justícia.
Veure Feminisme і Dret
Drets de la dona
Annie Kenney i Christabel Pankhurst en la campanya pel sufragi femení Manitestació feminista el 8 de març del 2018 a Calella Els drets de les dones són els drets assolits i reivindicats per a les dones i per a les noies i nenes de tot el món, com a resultat de l'alliberament de la dona.
Veure Feminisme і Drets de la dona
Drets de la dona a la Revolució Francesa
Olympe de Gouges, feminista del segle XVIII Els drets de les dones a la Revolució Francesa són el conjunt de drets i reivindicacions d'igualtat d'estatus polític i social entre homes i dones que aquestes van fer durant la Revolució Francesa de 1789, al.
Veure Feminisme і Drets de la dona a la Revolució Francesa
Dubai
L'emirat de Dubai és un dels set emirats dels Emirats Àrabs Units (EAU).
Veure Feminisme і Dubai
Ecofeminisme
L'ecofeminisme és un corrent de pensament i moviment social que denuncia les importants relacions existents de subordinació de les dones i altres grups socials no privilegiats, i l'explotació del món viu no humà.
Veure Feminisme і Ecofeminisme
Economia feminista
Jornada d'economia feminista a Barcelona, 2017 Leconomia feminista és l'estudi crític de les ciències econòmiques als àmbits de la seva metodologia, epistemologia, història i recerca empírica, en un intent de superar els biaixos androcèntrics, masculins i patriarcals, alhora que planteja una teoria i una pràctica econòmica alternatives a la teoria econòmica ortodoxa.
Veure Feminisme і Economia feminista
Eduvigis de Polònia
va ser reina titular de Polònia des de 1384 fins a la seva mort.
Veure Feminisme і Eduvigis de Polònia
El País
El País és un diari en llengua castellana publicat a Madrid.
Veure Feminisme і El País
Elionor d'Aquitània
Elionor i el seu fill Joan sense TerraElionor d'Aquitània (Bordeus, 1122 - abadia de Fontevrault, 1204) va ser una important figura històrica que va exercir el poder com a duquessa d'Aquitània (1137-1204) i reina consort de França (1137-1152) i d'Anglaterra (1154-1189).
Veure Feminisme і Elionor d'Aquitània
Elizabeth Cady Stanton
Elizabeth Cady Stanton (Johnstown, 12 de novembre de 1815 − Nova York, 26 d'octubre de 1902) va ser una activista estatunidenca, abolicionista i figura destacada del moviment feminista.
Veure Feminisme і Elizabeth Cady Stanton
Elsa Dorlin
Elsa Dorlin (1974) és una filòsofa francesa, professora de filosofia política i social al Departament de Ciència Política de la Universitat de París VIII.
Veure Feminisme і Elsa Dorlin
Enginy (artefacte)
Un enginy o artefacte és qualsevol obra manual realitzada amb un propòsit o funció tècnica específica.
Veure Feminisme і Enginy (artefacte)
Estat de Nova York
Nova York és un dels cinquanta estats dels Estats Units d'Amèrica, a cavall entre les regions del Nord-est i l'Atlàntic Mitjà.
Veure Feminisme і Estat de Nova York
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Veure Feminisme і Estats Units d'Amèrica
Estudis de gènere
Identitat de gènere múltiple Els estudis de gènere són un camp interdisciplinari que estudia la identitat de gènere i la seva representació.
Veure Feminisme і Estudis de gènere
Estudis de la dona
Els estudis de la dona o estudis de les dones (en anglès women's studies) són un camp interdisciplinari de recerca acadèmica que es caracteritza per aproximar-se als temes relatius a les dones, el feminisme, el gènere i la política, des del paradigma d'una teoria crítica.
Veure Feminisme і Estudis de la dona
Etnocentrisme
miniatura Letnocentrisme és l'actitud de descriure i avaluar un altre grup ètnic, cultura o grup social d'acord amb els estàndards, la llengua, i valors de la cultura o grup propis.
Veure Feminisme і Etnocentrisme
Exclusió social
Habitatge en un assentament marginat de Nuevo León, Mèxic. En ciències socials, la marginació o exclusió és un procés multidimensional, multifactorial i dinàmic que, mitjançant la coacció exercida tant per les institucions com pel conjunt del cos social, genera una situació de precarizació i exclusió econòmic, jurídica, cultural, professional, polític o d'estatus social en un ciutadà / a o segment de la ciutadania,.
Veure Feminisme і Exclusió social
Explotació social
L'explotació social és una relació social acceptada o legitimada ja sia pels costums i/o les lleis, en els quals algunes persones —generalment definides com a membres d'alguna categoria o jerarquia o que posseïxen un estatus o paper social específic— són abusades o utilitzades.
Veure Feminisme і Explotació social
Família
Goya. Una família és un conjunt de persones unides per llaços de parentiu.
Veure Feminisme і Família
Fàbrica
Fàbrica de Danone a Polònia Una fàbrica o planta és un lloc físic o virtual on es produeix algun objecte, material o servei.
Veure Feminisme і Fàbrica
Feixisme
200x200px El ''fascio'' romà, símbol tradicional del feixisme El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres (1918-1939).
Veure Feminisme і Feixisme
Femen
Femen http://femen.org/ (en ucraïnès: Фемен) és un moviment feminista fundat a Kíev, Ucraïna, l'any 2008 que protesta contra el patriarcat, les dictadures, les institucions religioses i la indústria del sexe, elements considerats per l'organització com opressius per a les dones.
Veure Feminisme і Femen
Feminal
Feminal sorgí com a suplement de la revista La Il·lustració Catalana el 28 d'abril de 1907.
Veure Feminisme і Feminal
Feminazi
Grup de nacionalistes poloneses durant una protesta a Varsòvia, amb el símbol de venus dins d'una bandera nazi Feminazisme o feminazi són termes despectius de misàndria o femellisme.
Veure Feminisme і Feminazi
Feminisme de la diferència
El feminisme de la diferència va néixer al maig del 68 i a Europa es va desenvolupar principalment al llarg dels anys 70 del, en el context de la segona onada del feminisme i la postmodernitat, als Estats Units, França i Itàlia.
Veure Feminisme і Feminisme de la diferència
Feminisme liberal
El feminisme liberal és un corrent ideològic teòric que busca la igualtat de la dona a través d'accions individuals i de la reforma política que permet la marginació de la dona.
Veure Feminisme і Feminisme liberal
Feminisme postcolonial
El feminisme postcolonial és un corrent del feminisme que proposa abandonar les coordenades etnocèntriques occidentals del feminisme tradicional i incorporar perspectives com la raça o la cultura a la definició de gènere.
Veure Feminisme і Feminisme postcolonial
Feminisme postestructuralista
El feminisme postestructuralista o postfeminisme és un corrent de la teoria feminista que fa una revisió crítica de les segona i tercera onades del feminisme i, des del marc d'una perspectiva postmoderna i de la globalització, es marca com a objectiu atendre les seves contradiccions i omplir-ne les absències: categories de diferència com l'edat i la posició social en un principi de les dones, així com l'ètnia, estan lligades a corrents com el feminisme postcolonial.
Veure Feminisme і Feminisme postestructuralista
Feminisme socialista
El feminisme socialista és una corrent teòrica i política del feminisme que critica tant el capitalisme com el patriarcat, enfatitzant les esferes tant pública com privada de la vida de les dones.
Veure Feminisme і Feminisme socialista
Feminitat
Venus, la deessa de la bellesa. La feminitat o les feminitats són les diferents construccions polítiques, socials i culturals estereotipades duals que engloben característiques morfològiques, estètiques, psicològiques, d'actitud, rol social, rol de gènere, sexual i de comportament, entre d'altres associades específicament a les dones o al gènere femení, i contraposades a unes altres masculinitats, considerades pròpies de l'home o gènere masculí.
Veure Feminisme і Feminitat
Florence Kelley
Florence Kelley (Filadèlfia, 12 de setembre de 1859 - ibídem, 17 de febrer de 1932) va ser una reformadora social i feminista nord-americana durant l'anomenada era progressista nord-americana (1880-1930).
Veure Feminisme і Florence Kelley
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Veure Feminisme і Franquisme
Frederica Montseny i Mañé
va ser una líder anarquista, política i escriptora catalana.
Veure Feminisme і Frederica Montseny i Mañé
Front d'Alliberament Gai de Catalunya
El Front d'Alliberament Gai de Catalunya o FAGC és un grup d'activistes gais que es fundà a Barcelona l'any 1975, just després de la mort del dictador Francisco Franco Bahamonde.
Veure Feminisme і Front d'Alliberament Gai de Catalunya
Gènere (sociologia)
femení. El gènere és, en sociologia i ciències socials, la construcció social d'allò que es considera masculinitat o feminitat, per exemple, els trets, actituds, rols, etc., que una cultura determinada atorga en un moment donat a una persona en funció del seu sexe i de com es relaciona amb les persones segons el sexe que tenen.
Veure Feminisme і Gènere (sociologia)
Gemma Lienas i Massot
Gemma Lienas i Massot (Barcelona, 16 de gener de 1951) és una escriptora, política i activista catalana.
Veure Feminisme і Gemma Lienas i Massot
Genealogia
Arbre genealògic del comte suec Carl Gustaf Bielke. La genealogia (del γενεά, "generació"; i λόγος, "coneixement") és la disciplina que estudia l'ascendència i la successió de les persones i els llinatges i determina els seus parentius i aliances mitjançant documentació fefaent.
Veure Feminisme і Genealogia
Generació X
El terme Generació X es fa servir normalment per a referir-se a les persones nascudes en els anys 60 i 70.
Veure Feminisme і Generació X
Gerda Lerner
Gerda Hedwing Lerner (de soltera Kronstein, 30 d'abril de 1920-2 de gener de 2013) va ser una historiadora i escriptora americana nascuda a Àustria.
Veure Feminisme і Gerda Lerner
Gest
Persones demanant permís i donant torn de paraula amb gestos Un gest és un moviment d'una certa part del cos amb intenció comunicativa, és a dir, amb un significat, sigui conscient o inconscient.
Veure Feminisme і Gest
Gestió
La gestió o administració, en totes les activitats comercials i d'organització, és l'acte de reunir persones per assolir les metes i objectius desitjats amb els recursos disponibles, de manera eficient i eficaç.
Veure Feminisme і Gestió
Ginocentrisme
El ginocentrisme és l'enfocament dominant o exclusiu sobre la dona a nivell teòric o pràctic; o per promocionar aquest gènere.
Veure Feminisme і Ginocentrisme
Gran Enciclopèdia Catalana
Primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana (1970) La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) és una enciclopèdia general escrita en català.
Veure Feminisme і Gran Enciclopèdia Catalana
Hagar Rublev
també coneguda com a Roublev, va ser una activista per la pau i feminista lesbiana israeliana.
Veure Feminisme і Hagar Rublev
Heterosexualitat
Lheterosexualitat és la relació sexual o romàntica entre dos individus de diferent sexe biològic.
Veure Feminisme і Heterosexualitat
Història
La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.
Veure Feminisme і Història
Història de la dona
Manifestació a Bangladesh per l'ocupació de les dones. La història de la dona, anomenada Herstory a l'àmbit anglosaxó, és l'estudi del paper que les dones han jugat en la història, juntament amb els mètodes necessaris per a l'estudi de les dones.
Veure Feminisme і Història de la dona
Història universal
La història universal és el conjunt de fets i processos que s'han desenvolupat entorn a l'ésser humà, des de l'aparició dels primers homínids fins a l'actualitat.
Veure Feminisme і Història universal
Home
actual Un home és una persona de sexe masculí de l'espècie humana, especialment quan ja és adult, en contraposició amb un nen.
Veure Feminisme і Home
Identitat
En matemàtiques, la paraula identitat té diversos significats importants.
Veure Feminisme і Identitat
Igualtat de gènere
Símbol de la igualdat de gènere La igualtat de gènere, també coneguda com a igualtat de sexes (tot i que el gènere i el sexe no sòn el mateix), implica que totes les persones han de rebre el mateix tractament, llevat que hi hagi una raó biològica per a un tractament diferent.
Veure Feminisme і Igualtat de gènere
Igualtat social
Igualtat social La igualtat social és l'objectiu de buscar una mateixa quantitat de riquesa, de felicitat, de respecte i d'igual tracte en la justícia per a totes les persones.
Veure Feminisme і Igualtat social
Impost
''Pagament d'impostos'', pedra calcària de Jaumont, II - III segle, conservada al ''Musée de la Cour d'Or'' a Metz. Un impost és una quantitat de diners exigida per les administracions públiques als ciutadans i a les empreses d'una regió, territori o país, com a contribució a la despesa pública.
Veure Feminisme і Impost
Institució
Una institució és una plataforma per actuar conjuntament dotada d'un determinat poder i de mecanismes especialitzats.
Veure Feminisme і Institució
Institut Català de les Dones
LInstitut Català de les Dones és un organisme del Govern de la Generalitat de Catalunya encarregat de dissenyar, impulsar, coordinar i avaluar les polítiques per a l'equitat de gènere.
Veure Feminisme і Institut Català de les Dones
Institut d'Estudis Catalans
LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.
Veure Feminisme і Institut d'Estudis Catalans
Institut de la Dona que Treballa
LInstitut de la Dona que Treballa va ser una entitat d’obra social fundada el març de l’any 1921 per la “Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis” sota la presidència de Francesc Moragas i Barret a partir del “Montepío de Santa Madrona”.
Veure Feminisme і Institut de la Dona que Treballa
Interseccionalitat
Interseccionalitat: opressions i privilegis. La interseccionalitat és l'estudi de les identitats socials encavalcades o intersecades i els seus respectius sistemes d'opressió, dominació o discriminació.
Veure Feminisme і Interseccionalitat
Isabel de Villena
Isabel de Villena (c. 1430 - València, 2 de juliol de 1490) va ser una religiosa i escriptora valenciana del xv.
Veure Feminisme і Isabel de Villena
Itziar Ziga
Itziar Ziga (Errenteria, 1974) és una activista feminista i periodista basca, llicenciada en ciències de la comunicació.
Veure Feminisme і Itziar Ziga
Jane Addams
Jane Addams (Cedarville, Illinois, 6 de setembre de 1860 – Chicago, Illinois, 21 de maig de 1935) fou una sociòloga i fundadora del treball social als Estats Units.
Veure Feminisme і Jane Addams
Jerònima Galés
Felipa Jerònima Galés (? - València, octubre de 1587) fou una destacada impressora del, activa a la ciutat de València.
Veure Feminisme і Jerònima Galés
Jesús de Natzaret
Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».
Veure Feminisme і Jesús de Natzaret
Joaquima Santamaria i Ventura
Joaquima Santamaria i Ventura, de pseudònim Agna de Valldaura (Barcelona, 5 d'abril del 1853 - Barcelona, 29 de maig del 1930), va ser una escriptora, folklorista i traductora catalana.
Veure Feminisme і Joaquima Santamaria i Ventura
Josep-Vicent Marqués i González
Josep-Vicent Marqués i González (València, 29 de novembre de 1943 - 4 de juny de 2008) va ser un escriptor i sociòleg valencià.
Veure Feminisme і Josep-Vicent Marqués i González
Juana Inés de la Cruz
Juana Inés de Asbaje y Ramírez de Santillana, més coneguda a Mèxic com a sor Juana Inés de la Cruz (San Miguel Nepantla (Mèxic), 12 de novembre de 1651? –Ciutat de Mèxic, 17 d'abril de 1695) va ser una escriptora de poesia i teatre en castellà.
Veure Feminisme і Juana Inés de la Cruz
Judith Butler
Judith Butler (Cleveland, 24 de febrer del 1956) és una persona no-binària estatunidenca que forma part del professorat del departament de Retòrica i Literatura Comparada de la Universitat de Califòrnia a Berkeley.
Veure Feminisme і Judith Butler
Julia Kristeva
Iúlia Stoiànova Kristeva Юлия Стоянова Кръстева coneguda habitualment com a Julia Kristeva (24 de juny de 1941, Sliven, Bulgària) és una filòsofa, teòrica de la literatura i del feminisme, psicoanalista, escriptora i novel·lista francesa d'origen búlgar.
Veure Feminisme і Julia Kristeva
Justícia social
"Justícia social", foto de Gilberto Santa Rosa simbolitzant la desigualtat. Justícia social és un concepte aparegut a mitjan, referit a les situacions de desigualtat social, que defineix la recerca d'equilibri entre parts desiguals, per mitjà de la creació de proteccions o desigualtats de signe contrari, a favor dels més febles.
Veure Feminisme і Justícia social
Laura Cereta
Laura Cereta (Brescia, setembre de 1469—1499) va ser una de les grans dones humanistes i escriptores protofeministes del segle XV a Itàlia.
Veure Feminisme і Laura Cereta
Lesbiana
Lesbianisme és el terme emprat per fer referència a l'homosexualitat femenina, és a dir, les dones que experimenten amor romàntic o atracció sexual per altres dones.
Veure Feminisme і Lesbiana
LGBT
''Bandera LGBT'' LGBTIQ+ és l'acrònim emprat per a referir-se col·lectivament a les persones '''L'''esbianes, '''G'''ais, '''B'''isexuals, Transgènere, '''I'''ntersexuals, '''Q'''ueer i qualsevol altre tipus d'orientació sexual o identitat de gènere socialment marginades i oprimides.
Veure Feminisme і LGBT
Lió
Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants.
Veure Feminisme і Lió
Lidia Falcón
Lidia Falcón O'Neill (Madrid, 13 de desembre de 1935) és una advocada i periodista feminista.
Veure Feminisme і Lidia Falcón
Lila
El lila és un color semblant al violeta però més pàl·lid, propi de les flors de lavanda o la Syringa vulgaris, la planta que li dona nom.
Veure Feminisme і Lila
Literatura
La literatura és l'art d'escriure.
Veure Feminisme і Literatura
Literatura feminista
La literatura feminista és aquella literatura de ficció o no-ficció que té els objectius feministes de definir, establir i defensar la igualtat de drets civils, polítics, econòmics i socials per a les dones.
Veure Feminisme і Literatura feminista
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Feminisme і Llatí
Llei orgànica
Una llei orgànica és aquella norma de rang legal que, generalment, es troba en un nivell jeràrquic superior o que es requereix constitucionalment per a regular certes matèries.
Veure Feminisme і Llei orgànica
Llei per a la igualtat efectiva de dones i homes
La Llei per a la igualtat efectiva de dones i homes fou una llei orgànica aprovada per les Corts Espanyoles i sancionada pel rei d'Espanya el 22 de març de 2007.
Veure Feminisme і Llei per a la igualtat efectiva de dones i homes
Llenguatge
Un document exemple de llenguatge enginyeril El llenguatge és la facultat de poder comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor o interlocutor mitjançant un sistema o codi determinat de signes interpretable per a l'entitat emissora i la receptora.
Veure Feminisme і Llenguatge
Llibertat
La llibertat guiant el poble. Inauguració de l'Estàtua de la Llibertat a Nova York l'any 1886, obra d'Edward Moran La llibertat (del llatí libertas) és la capacitat d'escollir.
Veure Feminisme і Llibertat
Llibre de la ciutat de les dames
El Llibre de la ciutat de les dames, en francès: La Cité des dames, és una obra escrita per Christine de Pisan entre el desembre de 1404 i l'abril de 1405.
Veure Feminisme і Llibre de la ciutat de les dames
Lliga Patriòtica de Dames
La Lliga Patriòtica de Dames es va fundar l'any 1906.
Veure Feminisme і Lliga Patriòtica de Dames
Lliure albir
El lliure albir és la hipotètica capacitat dels agents racionals de poder exercir control sobre les seves accions.
Veure Feminisme і Lliure albir
Louise Labé
Louïze Charly Labé o Louise Labé (anomenada La Belle Cordière o La Bella Cordonera), Lió, 1524-Parcieux-en-Dombes, 25 d'abril de 1566, fou una poeta francesa.
Veure Feminisme і Louise Labé
Luce Irigaray
Luce Irigaray (Blaton (actualment integrat a Benissart, Bèlgica), 1930), és una filòsofa, lingüista i psicoanalista que ha estat un dels referents del moviment feminista francès.
Veure Feminisme і Luce Irigaray
Malintzin
Malintzin (o Malintzi), més coneguda amb el nom castellanitzat La Malinche (Malintxe) o Doña Marina, va ser una dona ameríndia.
Veure Feminisme і Malintzin
Margarida d'Angulema
Margarida d'Angulema també anomenada Margarida de Navarra, Margarida d'Orleans i Margarida d'Alençon (Angulema 11 d'abril de 1492 - Odos, França 21 de desembre de 1549), fou duquessa consort d'Alençon (1509-1525) i reina consort de Navarra (1527-1549).
Veure Feminisme і Margarida d'Angulema
Maria Aurèlia Capmany i Farnés
fou una novel·lista, dramaturga i assagista barcelonina.
Veure Feminisme і Maria Aurèlia Capmany i Farnés
Maria Domènech i Escoté
Maria Domènech i Escoté (Alcover, Alt Camp, 21 d'abril de 1874 — Barcelona, 27 de gener de 1952) fou una escriptora catalana que signà com a Maria Domènech de Cañellas.
Veure Feminisme і Maria Domènech i Escoté
Maria Mercè Marçal i Serra
fou una poetessa, narradora, editora i traductora, a més d'activista política, cultural i feminista, catalana.
Veure Feminisme і Maria Mercè Marçal i Serra
Marianne Weber
Marianne Weber, de soltera Marianne Schnitger (Oerlinghausen, 2 d'agost 1870- Heidelberg, 12 de març de 1954) va ser una sociòloga, historiadora del dret, política i feminista alemanya.
Veure Feminisme і Marianne Weber
Marie de France
Maria de França (en francès, Marie de France) (c. 1160-1215) fou una poeta i autora medieval protofeminista que va viure durant la segona meitat del a Anglaterra.
Veure Feminisme і Marie de France
Marie de Gournay
Marie de Gournay, nascuda com Marie Le Jars (París, 6 d'octubre de 1565 - 13 de juliol de 1645), va ser una alquimista, escriptora i editora dels segles i, que publicà l'obra de Montaigne.
Veure Feminisme і Marie de Gournay
Marit
Retrat del marit de Hale Asaf, pintat per ella El marit o espòs és l'home casat, el cònjuge mascle, que manté una relació de matrimoni.
Veure Feminisme і Marit
Marxisme
200x200px 200x200px El marxisme és el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels.
Veure Feminisme і Marxisme
Masclisme
Mural contra la violència de gènere El masclisme veu el món des d'una mirada masculina i no considera a les dones, o bé les considera l'excepció o inferiors o un complement per a fer més agradable la vida de l'home. El masclisme és el conjunt d'idees, actituds i pràctiques basades en una atribució cultural apresa de superioritat de l'home, com a mascle, sobre la dona.
Veure Feminisme і Masclisme
Masculinisme
símbol del gènere masculí El masculinisme és un moviment que defensa els drets dels homes i la igualtat d'aquests amb les dones i té com a objetiu l'anàlisi de la construcció masculina de la identitat i els problemes dels homes davant el gènere.
Veure Feminisme і Masculinisme
Masculinitat
treball dur i músculs són habitualment associats amb la masculinitat El terme masculinitats generalment s'utilitza en plural per donar a entendre que no existeix una manera única de concebre i viure la masculinitat, sinó moltes.
Veure Feminisme і Masculinitat
Maternitat
Mare amb la seva filla La maternitat és el reconeixement jurídic i social de la relació parental entre una mare i el seu fill o filla.
Veure Feminisme і Maternitat
Mà
Els ossos de la mà ''Tupaia javanica'' a la mà d'un ''Homo sapiens'' Dissecció profunda palmar de mà i canell La mà és una part del membre superior o la pota anterior d'un ésser humà o d'un altre primat, i està situada on acaba aquest apèndix.
Veure Feminisme і Mà
Món
El món en projecció cilíndrica equidistant En un sentit general, el món és tot allò que existeix, l'univers.
Veure Feminisme і Món
Mercat laboral
Taula de debat sobre el mercat de treball a una jornada d'economia a Barcelona, en 2017 El mercat de treball o mercat de la feina és el mercat on conflueixen la demanda i l'oferta de treball.
Veure Feminisme і Mercat laboral
Mestressa de casa
Pintura d'una mestressa de casa. La mestressa de casa és la persona que es dedica exclusivament a les feines que es deriven de la casa i de la família.
Veure Feminisme і Mestressa de casa
Mesura
Patró del quilogram estàndard conservat al ''National Institute of Standards and Technology'' dels EUA. Una mesura o mida és un valor numèric o magnitud d'algun atribut físic d'un objecte, com per exemple la longitud, la capacitat, el volum o el pes, obtingut per experimentació mitjançant mètodes empírics i expressat segons uns patrons, les unitats de mesura, determinats per alguna norma estàndard, com podem ser el metre, el litre o el quilogram.
Veure Feminisme і Mesura
Micromasclisme
El micromasclisme és el masclisme normalitzat socialment.
Veure Feminisme і Micromasclisme
Ministeri d'Igualtat d'Espanya
El Ministeri d'Igualtat d'Espanya és un dels departaments ministerials en els quals es divideix el govern d'Espanya.
Veure Feminisme і Ministeri d'Igualtat d'Espanya
Misàndria
La misàndria és una tendència ideològica o psicològica relacionada amb l'odi, aversió o antipatia als homes o persones de sexe masculí.
Veure Feminisme і Misàndria
Misogínia
Louvre). Eva és representada com a Pandora, origen dels mals Misogínia prové del grec μισογυνία, i significa aversió i menyspreu a les dones.
Veure Feminisme і Misogínia
Mitjans de producció
Els mitjans de producció (Produktionsmittel) són, segons la teoria marxista, la conjunció dels mitjans de treball i el o els subjectes del treball.
Veure Feminisme і Mitjans de producció
Moderata Fonte
Moderata Fonte, pseudònim de Modesta Pozzo (Venècia, 15 de juny de 1555 - Venècia, 1592), fou una escriptora veneciana.
Veure Feminisme і Moderata Fonte
Modernitat
obra.
Veure Feminisme і Modernitat
Monestir de la Trinitat
El Monestir de la Trinitat o també el Reial Monestir de la Santíssima Trinitat està situat a la vora del riu Túria al seu pas per la ciutat de València, l'Horta, al País Valencià.
Veure Feminisme і Monestir de la Trinitat
Montserrat Roig i Fransitorra
fou una escriptora en català de novel·les, contes, assaig, reportatges i articles periodístics.
Veure Feminisme і Montserrat Roig i Fransitorra
Moviment feminista
Manifestació feminista a Barcelona el 2009 Manitestació feminista a Calella el 2018 El moviment feminista o feminisme social és un moviment social i polític que defensa i promou la igualtat de drets i deures entre dones i homes.
Veure Feminisme і Moviment feminista
Moviments socials LGBT
'''Bandera de l'Arc de Sant Martí''' símbol del ''moviment LGBT''. Es diu moviment social LGBT al moviment social i polític que pretén aconseguir la normalització social i l'equiparació de drets dels homosexuals (gais i lesbianes), transexuals, bisexuals, etc.
Veure Feminisme і Moviments socials LGBT
Nazisme
L'esvàstica, símbol indoeuropeu adoptat pel nazisme. salutació feixista. El nazisme o nacionalsocialisme (de l'alemany Nationalsozialismus; AFI) és la ideologia i pràctiques del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) d'Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi a partir del 1933 fins al 1945, un període també conegut com a Tercer Reich.
Veure Feminisme і Nazisme
Neus Campillo i Iborra
Neus Campillo Iborra, (Sueca, Ribera Baixa, 1945) és catedràtica de Filosofia i investigadora en l'Institut Universitari d'Estudis de la Dona (IUED) de la Universitat de València.
Veure Feminisme і Neus Campillo i Iborra
Noves masculinitats
Les noves masculinitats o masculinitats alternatives són alternatives al model de masculinitat tradicional hegemònica a les societats androcèntriques i patriarcals.
Veure Feminisme і Noves masculinitats
Occident
Occident, o món occidental, és des del punt de vista sociològic i històric un terme ambigu que s'utilitza per significar el conjunt de cultures en un principi ubicades a Europa (cultura occidental) i expandides a partir de l'edat moderna cap a Austràlia, Nova Zelanda, Estats Units i el Canadà, contraposades a les cultures d'Orient.
Veure Feminisme і Occident
Opressió
L'opressió d'altri és l'ús del poder per treure-li la llibertat, els drets humans fonamentals o imposar càrregues excessives, per exemple de treball obligat, així com evitar el desenvolupament de la persona o grup social.
Veure Feminisme і Opressió
Organització de les Nacions Unides
LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.
Veure Feminisme і Organització de les Nacions Unides
Oxford University Press
Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.
Veure Feminisme і Oxford University Press
Pare
Un pare amb el seu fill El pare és l'individu mascle dels animals que fertilitza un ou o un òvul que dona lloc a un nou individu, que és el seu fill.
Veure Feminisme і Pare
Paritat de gènere
La paritat de gènere, entesa com una participació equilibrada de dones i homes en les posicions de poder i de presa de decisions en totes les esferes de la vida (polítiques, econòmiques i socials), constitueix una condició destacada per a la igualtat entre els sexes.
Veure Feminisme і Paritat de gènere
Partido Feminista de España
El Partit Feminista d'Espanya (en castellà, Partido Feminista de España), PFE, es un partit polític d'esquerres i feminista impulsat per Lidia Falcón i constituït a Barcelona l'any 1979 aconseguint registrar-se oficialment com a partit l'any 1981.
Veure Feminisme і Partido Feminista de España
Partit Socialista Unificat de Catalunya
El Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) va ser un partit català d'ideologia comunista.
Veure Feminisme і Partit Socialista Unificat de Catalunya
Paternalisme
El paternalisme és una modalitat de l'autoritarisme a la qual una persona exerceix poder sobre una altra, prenent decisions en nom seu i ignorant els seus desitjos i circumstàncies, justificant-ho amb sentimentalismes i la idea que ho fa pel seu propi bé.
Veure Feminisme і Paternalisme
Patriarcat
Mural sobre el patriarcat a la Universitat Pompeu Fabra El patriarcat és un concepte antropològic que descriu una organització social i cultural en la qual la totalitat de les relacions socials està estructurada pel domini de l'home.
Veure Feminisme і Patriarcat
Patronat d'Obreres de l'Agulla
El Patronat d'Obreres de l'Agulla fou un patronat creat per Dolors Monserdà i Vidal el 1910, amb l'ajuda del bisbe Laguarda i de mossèn Josep Ildefons Gatell, a Barcelona (estava situat a la residència de monges franciscanes del carrer Montcada), amb l'objectiu de donar feina a les cosidores, facilitar materials per a la costura i formació.
Veure Feminisme і Patronat d'Obreres de l'Agulla
Pau
La pau és l'estat en què una societat gaudeix de justícia, llibertat i igualtat social, i no està ni en violència ni en guerra.
Veure Feminisme і Pau
Píndola anticonceptiva
Els contraceptius o anticonceptius orals, més àmpliament coneguts com a píndola/píl·lola contraceptiva o anticonceptiva o, simplement, la píndola, és un mètode contraceptiu (o anticonceptiu o anticoncepcional) femení que consta d'una pastilla que conté hormones sexuals femenines, que s'administra per via oral i impedeix que l'ovari produeixi òvuls.
Veure Feminisme і Píndola anticonceptiva
Persona
Siluetes de persones Una persona és un ésser, tal com un ésser humà, que té certes capacitats o atributs que li confereixen aquest caràcter.
Veure Feminisme і Persona
Pierre-Joseph Proudhon
va ser un dels pares de l'anarquisme modern.
Veure Feminisme і Pierre-Joseph Proudhon
Poder y Libertad
Poder y Libertad és una revista feminista en llengua castellana que existeix des de 1979, any en què va prendre el relleu de Vindicación Feminista, i que des d'aleshores és dirigida per Lidia Falcón.
Veure Feminisme і Poder y Libertad
Poissy
Poissy és un municipi francès, situat al departament d'Yvelines i a la regió de l'Illa de França.
Veure Feminisme і Poissy
Polític
El G20, reunió periòdica d'alts càrrecs polítics per tractar sobre temes econòmics d'abast mundial. Un polític és una persona que es dedica a activitats polítiques, és a dir, tot el que representa l'adquisició, el manteniment i la gestió del poder en institucions o àmbits públics.
Veure Feminisme і Polític
Política
La política (del grec πολιτική "política", i aquest de πόλις "ciutat") és el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a dur a terme una acció en un grup determinat.
Veure Feminisme і Política
Pràctica
La pràctica o praxi (πρᾱξις, en grec antic) és una manera de procedir a l'acció o una acció concreta i particular.
Veure Feminisme і Pràctica
Prejudici
s) Un prejudici o prejuí és una creença o valoració que hom fa de manera precipitada i sense base de certesa, i que l'influeix i li condiciona el punt de vista.
Veure Feminisme і Prejudici
Primer Congrés Nacional de la Dona
El Primer Congrés Nacional de la Dona va tenir lloc el 6 i 7 de desembre de 1937, al Palau de la Música de Barcelona.
Veure Feminisme і Primer Congrés Nacional de la Dona
Primera onada de teoria feminista
Marxa de protesta exigint el vot per a la dona La primera onada de teoria feminista és el nom que rep el moviment feminista del i principis del segle XX i les seves reflexions teòriques.
Veure Feminisme і Primera onada de teoria feminista
Pro-sex
Manifestants pro-sex a Londres el 2011.Pro-sex, i també feminisme pro-sex, són termes inventats per Ellen Willis en contraposició al feminisme abolicionista de la pornografia masclista i altres violències de gènere relacionades amb el sexe i la cosificació de la dona.
Veure Feminisme і Pro-sex
Propietat (ontologia)
Una propietat és allò que quan és posseït per un objecte contribueix a fer que aquest objecte sigui com és.
Veure Feminisme і Propietat (ontologia)
Pubis
En anatomia, el pubis és la regió situada per davant i per damunt dels genitals externs (el penis en l'home, la vulva en la dona), sobre la símfisi púbica.
Veure Feminisme і Pubis
Punt de vista
El punt de vista és la posició, consideració o actitud que sobre un fet, subjecte o qüestió té una determinada persona o entitat a causa del seu propi biaix cognitiu subjectiu, indisociable a ella.
Veure Feminisme і Punt de vista
Qiu Jin
Qiū Jǐn (Minhou, Fujian, 8 de novembre de 1875 - Shanyin, Zhejiang, 15 de juliol de 1907) va ser una feminista i escriptora xinesa, revolucionària contra l'Imperi qing.
Veure Feminisme і Qiu Jin
Religió abrahàmica
Símbols de les grans religions abramàmiques Mapa que mostra la prevalença de les religions abramàhiques als Estats del mónUna religió abrahàmica és aquella que té Abraham (hebreu: Avraham אַבְרָהָם; àrab: Ibrahim ابراهيم) com a personatge comú i com a figura important en la seva història i teologia sagrada, i que s'originà a l'Orient Pròxim.
Veure Feminisme і Religió abrahàmica
Reproducció sexual
En la primera etapa de la reproducció sexual, durant la meiosi, el nombre de cromosomes es redueix d'un nombre diploide (2n) a un haploide (n). Durant la fertilització, els gàmetes haploides s'uneixen per formar un zigot diploide i restablir el nombre original de cromosomes (2n).
Veure Feminisme і Reproducció sexual
Revolució
rus. Una revolució és una transformació profunda i ràpida de l'estructura social, econòmica i política d'una societat, que alguns cops comporta l'ús de la violència, però no necessàriament.
Veure Feminisme і Revolució
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Veure Feminisme і Revolució Francesa
Riquesa
Distribució de la riquesa al món, any 1992 Lingots d'or La riquesa o riquea és l'abundància d'objectes i els diners per a potencialment obtenir objectes.
Veure Feminisme і Riquesa
Rol de gènere
Nenes jugant amb nines i nens amb vehicles. Els rols de gènere són normes socials que dicten com han de comportar-se les persones segons el seu gènere i creen una sèrie d'expectatives sobre la seva manera de pensar i actuar.
Veure Feminisme і Rol de gènere
Rose Marie Muraro
Rose Marie Muraro (Rio de Janeiro, 11 de novembre de 1930 - 21 de juny de 2014) fou una escriptora, física, economista i editora brasilera, pionera del moviment feminista al Brasil.
Veure Feminisme і Rose Marie Muraro
Santíssima Trinitat
Retaule de la Trinitat. Museu d'art Jacint Rigau, Perpinyà (1489) La doctrina cristiana de la Trinitat és la doctrina central sobre la naturalesa de Déu en la majoria de les esglésies cristianes, que defineix un Déu existent en tres persones divines coiguals, coeternes i consubstancials: Déu Pare, Déu Fill (Jesucrist) i Déu Esperit Sant, tres persones diferents (hipòstases) que comparteixen una essència/substància/natura (homoousion).
Veure Feminisme і Santíssima Trinitat
Símbol
Portar cintes de diversos colors és una acció simbòlica que mostra suport per a determinades campanyes Un símbol és una representació d'una idea, de manera que aquesta pugui ser percebuda per algun dels sentits; és una realitat que n'evoca d'altres en la nostra ment mitjançant algun procediment d'analogia.
Veure Feminisme і Símbol
Sección Femenina
Pilar Primo de Rivera. ''Castillo de la Mota'', amb l'escut d'armes dels Reis Catòlics en pedra grisa sobre l'entrada. La Sección Femenina (en català, Secció Femenina) va ser una institució creada l'any 1934 per les dones pertanyents a la Falange Espanyola i que va tenir vigència durant part de la Segona República Espanyola, la Guerra Civil Espanyola i fins pràcticament el final del franquisme.
Veure Feminisme і Sección Femenina
Segle XV
El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.
Veure Feminisme і Segle XV
Segle XVII
El segle XVII és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1601 i 1700, i que supon un període de crisi política i econòmica gairebé generalitzat, mentre que en l'àmbit cultural i científic es duen a terme grans avanços, fruit de la nova mentalitat racionalista i individualista, que posa en dubte vells dogmes.
Veure Feminisme і Segle XVII
Segona onada de teoria feminista
La segona onada de teoria feminista és el nom que reben les teories feministes de mitjans del per diferenciar-se dels postulats de la primera onada de teoria feminista.
Veure Feminisme і Segona onada de teoria feminista
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Veure Feminisme і Segona República Espanyola
Segregació
Apartheid: senyal en una platja que indica l'ús exclusiu per a gent de raça blanca Es denomina segregacionisme al moviment cultural, social i polític en el que es practica la separació entre poblacions humanes pertanyents a un mateix país o regió en base principalment a plantejaments de tipus racial, sexual, religiós o ideològic.
Veure Feminisme і Segregació
Seneca Falls
Seneca Falls és una població dels Estats Units a l'estat de Nova York.
Veure Feminisme і Seneca Falls
Sexe
El sexe és el conjunt de les peculiaritats que caracteritzen els individus d'una espècie dividint-los en masculins i femenins, i fan possible una reproducció amb un resultat de diversificació genètica.
Veure Feminisme і Sexe
Sexisme
diferència salarial que cobren homes i dones per la mateixa feina La discriminació de gènere, discriminació sexual o sexisme és la discriminació basada en el sexe de la persona que la pateix.
Veure Feminisme і Sexisme
Sexualitat
La sexualitat és el conjunt de condicions que caracteritzen el sexe de cada persona o animal.
Veure Feminisme і Sexualitat
Sheila Jeffreys
Sheila Jeffreys (Regne Unit, 13 de maig de 1948) és una activista política feminista radical britànica, ex-professora universitària de Ciència política a la Universitat de Melbourne.
Veure Feminisme і Sheila Jeffreys
Simone de Beauvoir
Simone de Beauvoir (París, 9 de gener de 1908 - 14 d'abril de 1986) fou una novel·lista, filòsofa existencialista, professora i feminista francesa.
Veure Feminisme і Simone de Beauvoir
Sistema de marcatge en els camps de concentració nazis
Codis de marcatge emprats pels nazis. Insígnia groga. El sistema de marcatge de presoners en els camps de concentració nazis es basava principalment en triangles invertits.
Veure Feminisme і Sistema de marcatge en els camps de concentració nazis
Sociedad Autónoma de Mujeres de Barcelona
Sociedad Autónoma de Mujeres de Barcelona fou una organització de caràcter feminista fundada a Barcelona el 1891 per Teresa Claramunt, Ángeles López de Ayala i Amalia Domingo Soler, encara que algunes indiquen que ja tenia activitat el 1889.
Veure Feminisme і Sociedad Autónoma de Mujeres de Barcelona
Societat
Relacions humanes amb gent de diferents societats ètniques La societat és el conjunt d'individus que comparteixen fins, conductes i cultura, i que es relacionen interaccionant entre si, cooperativament, per a constituir un grup o una comunitat.
Veure Feminisme і Societat
Subjecte (filosofia)
El subjecte en filosofia és l'entitat oposada a l'objecte i que es defineix per la consciència i individualitat.
Veure Feminisme і Subjecte (filosofia)
Sufragi
''Suffrage universel dédié à Ledru-Rollin'', Frédéric Sorrieu, 1850 El sufragi és el dret polític i constitucional que tenen els ciutadans a votar i escollir, directament o indirecta, els càrrecs públics.
Veure Feminisme і Sufragi
Sufragi femení
Manifestació de sufragistes a la ciutat de Nova York, 1912 El moviment internacional pel sufragi femení dut a terme per les sufragistes va ser un moviment reformista social, econòmic i polític que promovia l'extensió del sufragi (això és, el dret al vot) a les dones, advocant pel «sufragi igual» (abolició de la diferència de capacitat de votació per gènere) en lloc del «sufragi universal» (abolició de la discriminació deguda principalment a l'ètnia), ja que aquest últim era considerat massa revolucionari.
Veure Feminisme і Sufragi femení
Sylviane Agacinski
Sylviane Agacinski-Jospin (França, 4 de maig de 1945) és una filòsofa, feminista i escriptora francesa d'origen polonès, professora de la École des Hautes Études en Sciences Socials (EHESS).
Veure Feminisme і Sylviane Agacinski
Tanga
Una dona amb un tanga Un tanga és una peça de roba interior que cobreix mínimament la part frontal del pubis deixant al descobert les natges.
Veure Feminisme і Tanga
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Veure Feminisme і Teologia
Teologia feminista
La teologia feminista és la modalitat de la teologia crítica o d'alliberament que té la finalitat de denunciar els pressupòsits religiosos de la discriminació de la dona i de descobrir el missatge de llibertat i igualtat social, en les diverses tradicions religioses, per construir les bases de l'emancipació femenina i de qualsevol persona objecte d'opressió i exclusió social.
Veure Feminisme і Teologia feminista
Teoria
Una teoria és un model de la realitat, usat per a racionalitzar, explicar i predir fenòmens.
Veure Feminisme і Teoria
Teoria feminista
La teoria feminista és el corpus teòric produït pel moviment feminista en les ciències socials, que ha donat lloc al que es coneix com a "estudis de gènere" o "estudis de les dones".
Veure Feminisme і Teoria feminista
Teoria feminista lèsbica
El feminisme lèsbic o separatisme lèsbic és un moviment cultural i una perspectiva crítica que es va fer popular en la dècada de 1970 i principis de 1980, principalment a Amèrica del Nord i Europa occidental.
Veure Feminisme і Teoria feminista lèsbica
Teoria feminista radical
El feminisme radical és un corrent de la segona onada de la teoria feminista que té com a objectiu canviar el sistema bàsic patriarcal que regeix la societat i possibilita l'opressió de la dona.
Veure Feminisme і Teoria feminista radical
Teoria queer
La teoria queer (de l'anglès queer: 'estrany' o 'bord', utilitzat durant molt de temps com a eufemisme, disfemisme o insult per a referir-se als homosexuals) és una teoria sobre el gènere que afirma que l'orientació sexual i la identitat sexual o de gènere de les persones són el resultat d'una construcció social i que, per tant, no existeixen rols sexuals essencials o biològicament inscrits en la naturalesa humana, sinó formes socialment variables de desenvolupar un o diversos rols sexuals.
Veure Feminisme і Teoria queer
Tercera onada de teoria feminista
La tercera onada del feminisme és el nom que reben els moviments feministes a partir de la dècada del 1990 i que es basen en la diversitat de pensament sobre la dona i el gènere.
Veure Feminisme і Tercera onada de teoria feminista
Teresa Forcades i Vila
Teresa Forcades i Vila (Barcelona, 1966) és una metgessa, teòloga i monja benedictina catalana de l'Orde de Sant Benet, al Monestir de Sant Benet de Montserrat.
Veure Feminisme і Teresa Forcades i Vila
Transfeminisme
Símbol del transfeminisme. El transfeminisme és un dels corrents existents del feminisme; defensa i lluita pels drets de les persones transgènere, alhora que qüestiona el binarisme de gènere.
Veure Feminisme і Transfeminisme
Transgènere
Grafit defensant els nens i les nenes transgènere Les persones transgènere són persones que tenen una identitat de gènere diferent del seu gènere assignat en néixer.
Veure Feminisme і Transgènere
Treball social
El treball social és una professió basada en la pràctica i una disciplina acadèmica que promou el benestar d'individus, grups i comunitats, facilita la cohesió social en períodes de canvi i dona suport i protecció als membres més vulnerables de la comunitat, treballant conjuntament amb els usuaris, institucions i professionals.
Veure Feminisme і Treball social
Treballador
plaça Catalunya, Barcelona. Treballadores del camp a un magatzem a Alginet, 1947 Un treballador o treballadora és una persona que amb l'edat legal suficient, i de forma voluntària presta els seus serveis retribuïts.
Veure Feminisme і Treballador
Triangle
Un triangle és un polígon de tres costats.
Veure Feminisme і Triangle
Triangle negre
Un triangle negre. Símbols de marcatge nazis Un triangle negre invertit (▼) és un símbol d'orgull i solidaritat per a feministes i lesbianes.
Veure Feminisme і Triangle negre
Ultradreta
Emblema del Tercer Reich Ultradreta o extrema dreta és un terme que s'empra en política per a descriure persones o grups que donen suport almenys a una de les posicions de la dreta política, expressat de manera extrema en el seu comportament polític, religiós o social.
Veure Feminisme і Ultradreta
Universalisme masculí
Luniversalisme masculí és una concepció del món asexualitzada i homogènia des del punt de vista de l'home (humà mascle).
Veure Feminisme і Universalisme masculí
Universitat de les Illes Balears
La Universitat de les Illes Balears o UIB és la universitat pública de les Illes Balears.
Veure Feminisme і Universitat de les Illes Balears
Universitat Oberta de Catalunya
La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) és una universitat catalana en línia de servei públic que s'organitza mitjançant gestió privada.
Veure Feminisme і Universitat Oberta de Catalunya
Universitat Pompeu Fabra
La Universitat Pompeu Fabra (UPF), creada el 18 de juny de 1990, és una universitat pública situada a Barcelona.
Veure Feminisme і Universitat Pompeu Fabra
Universitat Rovira i Virgili
La Universitat Rovira i Virgili (URV) és una institució pública d'ensenyament superior amb centres a Tarragona, Reus, Vila-seca, Tortosa, el Vendrell i Vilafranca del Penedès i que té com a objectius prioritaris la docència, la recerca i la transferència del coneixement.
Veure Feminisme і Universitat Rovira i Virgili
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Veure Feminisme і València
Vindicación Feminista
Vindicación Feminista (en català, Vindicació Feminista) va ser una revista, editada a Espanya en llengua castellana.
Veure Feminisme і Vindicación Feminista
Violat
El color violat (rep aquest nom de la planta violeta) es refereix al conjunt de colors blaus-vermellosos o morats-blavosos.
Veure Feminisme і Violat
Violència
Escena violenta La violència és l'ús de la força o de poder usat per a dominar, coaccionar, malmetre, destruir o matar, implicant sofriment o fins i tot destrucció d'elements naturals, béns humans, etc.
Veure Feminisme і Violència
Violència de gènere
Goya. La violència de gènere és un tipus de violència física o psicològica exercida contra una persona sobre la base del seu sexe o gènere, que té com a resultat un dany o sofriment físic, sexual, o psicològic, així com l'amenaça, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat, que impacta de manera negativa la seva identitat i benestar social.
Veure Feminisme і Violència de gènere
Vita Christi
Vita Christi és l'obra fonamental en valencià de la religiosa i escriptora del sor Isabel de Villena, a la qual narra la vida de Crist a partir de personatges femenins que compartien la seva vida.
Veure Feminisme і Vita Christi
Vot
Una persona votant a les eleccions federals a Bèlgica, el 2007.El vot és l'acte individual pel qual les persones expressen suport o preferència per certa moció (p. ex. una proposta de resolució), un candidat, o una determinada selecció de candidats.
Veure Feminisme і Vot
1872
;Països Catalans.
Veure Feminisme і 1872
1875
;Països Catalans.
Veure Feminisme і 1875
1891
;Països Catalans.
Veure Feminisme і 1891
1907
;Països Catalans.
Veure Feminisme і 1907
1908
;Països Catalans.
Veure Feminisme і 1908
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Veure Feminisme і 1936
1937
;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.
Veure Feminisme і 1937
1952
1958 (MCMLII) fon un any bixest començat en dimarts.
Veure Feminisme і 1952
1972
1972 fon un any bixest del calendari gregorià (MCMLXXII).
Veure Feminisme і 1972
1976
1976 (MCMLXXVI) fon un any de traspàs del calendari gregorià.
Veure Feminisme і 1976
1977
1977 (MCMLXXVII) fon un any normal començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure Feminisme і 1977
1978
1978 (MCMLXXVIII) fou un any normal del calendari gregorià començat en diumenge, corresponent al 1900 en el calendari saka (Bali) i Shaka Samvat (Índia).
Veure Feminisme і 1978
1986
1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.
Veure Feminisme і 1986
1990
1990 (MCMXC) fou un any començat en dilluns.
Veure Feminisme і 1990
1993
1993 (MCMXCIII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres, corresponent (en part) a l'any 150 del calendari Bahá'í i al 1400 en el Calendari bengalí.
Veure Feminisme і 1993
1995
1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.
Veure Feminisme і 1995
1998
1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.
Veure Feminisme і 1998
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Veure Feminisme і 2001
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Veure Feminisme і 2003
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure Feminisme і 2005
2007
2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.
Veure Feminisme і 2007
2012
L'any 2012 fou un any de traspàs començat en diumenge.
Veure Feminisme і 2012
2013
L'any 2013 fou un any normal començat en dimarts.
Veure Feminisme і 2013
2015
L'any 2015 fou un any normal començat en dijous.
Veure Feminisme і 2015
2016
L'any 2016 fou un any de traspàs començat en divendres.
Veure Feminisme і 2016
24 de juliol
El 24 de juliol és el dos-cents cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents sisè en els anys de traspàs.
Veure Feminisme і 24 de juliol
25 de novembre
El 25 de novembre o 25 de santandria és el tres-cents vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trentè en els anys de traspàs.
Veure Feminisme і 25 de novembre
27 de gener
El 27 de gener és el vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Feminisme і 27 de gener
També conegut com Feminismes, Feminista.
, Desigualtat de gènere, Difamació, Discriminació, Discriminació positiva, Divorci, Dolors Calvet i Puig, Dolors Monserdà i Vidal, Dominació (sociologia), Dona, Donald Trump, Dones de negre, Dret, Drets de la dona, Drets de la dona a la Revolució Francesa, Dubai, Ecofeminisme, Economia feminista, Eduvigis de Polònia, El País, Elionor d'Aquitània, Elizabeth Cady Stanton, Elsa Dorlin, Enginy (artefacte), Estat de Nova York, Estats Units d'Amèrica, Estudis de gènere, Estudis de la dona, Etnocentrisme, Exclusió social, Explotació social, Família, Fàbrica, Feixisme, Femen, Feminal, Feminazi, Feminisme de la diferència, Feminisme liberal, Feminisme postcolonial, Feminisme postestructuralista, Feminisme socialista, Feminitat, Florence Kelley, Franquisme, Frederica Montseny i Mañé, Front d'Alliberament Gai de Catalunya, Gènere (sociologia), Gemma Lienas i Massot, Genealogia, Generació X, Gerda Lerner, Gest, Gestió, Ginocentrisme, Gran Enciclopèdia Catalana, Hagar Rublev, Heterosexualitat, Història, Història de la dona, Història universal, Home, Identitat, Igualtat de gènere, Igualtat social, Impost, Institució, Institut Català de les Dones, Institut d'Estudis Catalans, Institut de la Dona que Treballa, Interseccionalitat, Isabel de Villena, Itziar Ziga, Jane Addams, Jerònima Galés, Jesús de Natzaret, Joaquima Santamaria i Ventura, Josep-Vicent Marqués i González, Juana Inés de la Cruz, Judith Butler, Julia Kristeva, Justícia social, Laura Cereta, Lesbiana, LGBT, Lió, Lidia Falcón, Lila, Literatura, Literatura feminista, Llatí, Llei orgànica, Llei per a la igualtat efectiva de dones i homes, Llenguatge, Llibertat, Llibre de la ciutat de les dames, Lliga Patriòtica de Dames, Lliure albir, Louise Labé, Luce Irigaray, Malintzin, Margarida d'Angulema, Maria Aurèlia Capmany i Farnés, Maria Domènech i Escoté, Maria Mercè Marçal i Serra, Marianne Weber, Marie de France, Marie de Gournay, Marit, Marxisme, Masclisme, Masculinisme, Masculinitat, Maternitat, Mà, Món, Mercat laboral, Mestressa de casa, Mesura, Micromasclisme, Ministeri d'Igualtat d'Espanya, Misàndria, Misogínia, Mitjans de producció, Moderata Fonte, Modernitat, Monestir de la Trinitat, Montserrat Roig i Fransitorra, Moviment feminista, Moviments socials LGBT, Nazisme, Neus Campillo i Iborra, Noves masculinitats, Occident, Opressió, Organització de les Nacions Unides, Oxford University Press, Pare, Paritat de gènere, Partido Feminista de España, Partit Socialista Unificat de Catalunya, Paternalisme, Patriarcat, Patronat d'Obreres de l'Agulla, Pau, Píndola anticonceptiva, Persona, Pierre-Joseph Proudhon, Poder y Libertad, Poissy, Polític, Política, Pràctica, Prejudici, Primer Congrés Nacional de la Dona, Primera onada de teoria feminista, Pro-sex, Propietat (ontologia), Pubis, Punt de vista, Qiu Jin, Religió abrahàmica, Reproducció sexual, Revolució, Revolució Francesa, Riquesa, Rol de gènere, Rose Marie Muraro, Santíssima Trinitat, Símbol, Sección Femenina, Segle XV, Segle XVII, Segona onada de teoria feminista, Segona República Espanyola, Segregació, Seneca Falls, Sexe, Sexisme, Sexualitat, Sheila Jeffreys, Simone de Beauvoir, Sistema de marcatge en els camps de concentració nazis, Sociedad Autónoma de Mujeres de Barcelona, Societat, Subjecte (filosofia), Sufragi, Sufragi femení, Sylviane Agacinski, Tanga, Teologia, Teologia feminista, Teoria, Teoria feminista, Teoria feminista lèsbica, Teoria feminista radical, Teoria queer, Tercera onada de teoria feminista, Teresa Forcades i Vila, Transfeminisme, Transgènere, Treball social, Treballador, Triangle, Triangle negre, Ultradreta, Universalisme masculí, Universitat de les Illes Balears, Universitat Oberta de Catalunya, Universitat Pompeu Fabra, Universitat Rovira i Virgili, València, Vindicación Feminista, Violat, Violència, Violència de gènere, Vita Christi, Vot, 1872, 1875, 1891, 1907, 1908, 1936, 1937, 1952, 1972, 1976, 1977, 1978, 1986, 1990, 1993, 1995, 1998, 2001, 2003, 2005, 2007, 2012, 2013, 2015, 2016, 24 de juliol, 25 de novembre, 27 de gener.