Taula de continguts
37 les relacions: Adelaida I de Borgonya, Amadeu IV de Savoia, Amadeu V de Savoia, Arquebisbe, Beatriu de Savoia, Beatriu II de Borgonya, Bisbat de Valença, Bisbe, Bresse, Carles I d'Anjou, Comtat de Borgonya, Comtat de Savoia, Delfinat del Vienès, Departament francès, Humbert III de Savoia, Innocenci IV, Isèra, Lausana, Lió, Llista de comtes de Provença, Llista de reis germànics, Otó II de Borgonya, Otó IV de Borgonya, Papa, Pere II de Savoia, Ramon Berenguer V de Provença, Rodolf I d'Alemanya, Roma, Roussillon (Isèra), Tomàs I de Savoia, Tomàs II de Savoia, Valença, 11 de juliol, 1241, 1268, 1272, 15 d'agost.
- Arquebisbes de Lió
Adelaida I de Borgonya
Adelaida I de Borgonya, també anomenada Àlix I de Borgonya (1209 - Évian, Savoia 1279) fou la comtessa Palatina de Borgonya entre 1248 i 1279.
Veure Felip I de Savoia і Adelaida I de Borgonya
Amadeu IV de Savoia
Escut d'armes de la Dinastia Savoia. Amadeu IV de Savoia (Montmélian, Savoia 1197 - íd. 1253) fou el comte de Savoia entre 1233 i 1253.
Veure Felip I de Savoia і Amadeu IV de Savoia
Amadeu V de Savoia
Amadeu V de Savoia, dit «el Gran», (Castell del Bourget, Savoia, 1249 - Avinyó, 16 d'octubre de 1323) fou el comte de Savoia entre 1285 i 1323.
Veure Felip I de Savoia і Amadeu V de Savoia
Arquebisbe
Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.
Veure Felip I de Savoia і Arquebisbe
Beatriu de Savoia
Beatriu de Savoia (1206 -desembre del 1266) fou una infanta de Savoia i comtessa consort de Provença (1219-1245).
Veure Felip I de Savoia і Beatriu de Savoia
Beatriu II de Borgonya
Beatriu II de Borgonya (1193- 1231),Jiri Louda i Michael MacLagan Les Dinasties d'Europa, Bordas, 1995.
Veure Felip I de Savoia і Beatriu II de Borgonya
Bisbat de Valença
L'ex catedral de la Mare de Déu de Die L'ex catedral de l'Assumpció de la Mare de Déu de Saint-Paul-Trois-Châteaux El bisbat de Valença (francès: Diocèse de Valence, llatí: Dioecesis Valentinensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.
Veure Felip I de Savoia і Bisbat de Valença
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Veure Felip I de Savoia і Bisbe
Bresse
La Bresse (francoprovençal Brêsse) és una regió geogràfica de França, i una antiga província del regne de França.
Veure Felip I de Savoia і Bresse
Carles I d'Anjou
Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).
Veure Felip I de Savoia і Carles I d'Anjou
Comtat de Borgonya
Comtat de Borgonya El comtat de Borgonya (o comtat palatí de Borgonya) fou una important jurisdicció feudal de França, que tenia per capital Dole.
Veure Felip I de Savoia і Comtat de Borgonya
Comtat de Savoia
El Comtat de Savoia (en llatí: Comitatus Sabaudiae; en francès: Comté de Savoie; en italià: Contea di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic que existí entre els anys 1003 i el 1416, moment en el qual el seu títol nobiliari fou ascendit a Ducat.
Veure Felip I de Savoia і Comtat de Savoia
Delfinat del Vienès
El Delfinat del Vienès (en francès Viennois) fou una jurisdicció feudal del regne de França a la moderna regió del Delfinat, amb capital a Viena del Delfinat i el nom dels dominis de la família Albon al sud del Vienès que va substituir de fet als nom de comtat d'Albon, comtat de Grenoble i comtat de Gresivaudan, així com d'altres petites senyories.
Veure Felip I de Savoia і Delfinat del Vienès
Departament francès
Mapa dels departaments francesos. Els departaments d'ultramar i l'aglomeració parisenca estan representats a una escala diferent. El departament (département) és una divisió territorial de França i una col·lectivitat territorial, és a dir una persona jurídica de dret públic diferent de l'Estat, invertida amb una missió d'interès general referent al departament, entès com a territori.
Veure Felip I de Savoia і Departament francès
Humbert III de Savoia
Humbert III de Savoia dir «el Benaurat» o «el Sant» (Veillane, Savoia, 1136 - Chambéry, 1189) fou el comte de Savoia entre 1148 i 1189.
Veure Felip I de Savoia і Humbert III de Savoia
Innocenci IV
Innocenci IV (Gènova, 1195 - Nàpols, 7 de desembre de 1254) fou papa de Roma del 1243 al 1254.
Veure Felip I de Savoia і Innocenci IV
Isèra
L'Isère o la Isèra (38) (Isère en francès, Isera en francoprovençal i Isèra en occità) és un departament francès situat a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Veure Felip I de Savoia і Isèra
Lausana
Vista aèria de Lausana Lausana (Lausanne en francès, Losena en francoprovençal) és una ciutat i comuna de Suïssa.
Veure Felip I de Savoia і Lausana
Lió
Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants.
Veure Felip I de Savoia і Lió
Llista de comtes de Provença
Les armes de Provença, blasó obtingut per la simplificació de les armes dels Anjou-Sicília La llista de comtes de Provença ordena cronològicament els governants del territori del comtat de Provença, fins a la seva integració definitiva al Regne de França el 1481.
Veure Felip I de Savoia і Llista de comtes de Provença
Llista de reis germànics
Els reis germànics, també coneguts com a reis d'Alemanya, governaren el Regne d'Alemanya: estat creat amb la zona oriental de l'Imperi Carolingi pel Tractat de Verdun de 843 i que continuà ininterromput fins que el 1918 fou succeït per la república de Weimar.
Veure Felip I de Savoia і Llista de reis germànics
Otó II de Borgonya
Otó I d'Andechs i Merània (i Otó II de Borgonya) (1180- 1234) fou comte d'Andechs, duc de Merània (o Andechs-Merània i comte de Borgonya per matrimoni amb la comtessa Beatriu II de Borgonya. El seu germà Enric va rebre el govern de les marques d'Ístria i de Carniola, que formaven part del ducat de Merània i per tant subjectes feudalment a Otó, però a la seva mort el 1228, aquestos territoris van passar també a ser administrats directament per Otó.
Veure Felip I de Savoia і Otó II de Borgonya
Otó IV de Borgonya
Otó IV de Borgonya Otó IV de Borgonya (abans de 1248 - 1303) fou comte palatí de Borgonya i comte d'Artois per matrimoni amb la comtessa Matilde o Mafalda d'Artois.
Veure Felip I de Savoia і Otó IV de Borgonya
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Felip I de Savoia і Papa
Pere II de Savoia
Pere II de Savoia, el petit Carlemany, (Suze, Savoia 1203 - Pierre-Châtel 1268) fou comte de Savoia entre 1263 i 1268.
Veure Felip I de Savoia і Pere II de Savoia
Ramon Berenguer V de Provença
Segell de Ramon Berenguer V de Provença Ramon Berenguer V (o IV) de Provença (Ais de Provença, 1196/1200 - 26 d'agost de 1245) fou comte de Provença i comte de Forcalquer (1209-1245).
Veure Felip I de Savoia і Ramon Berenguer V de Provença
Rodolf I d'Alemanya
Rodolf I d'Alemanya, conegut com a Rodolf d'Habsburg, (Limburg, 1 de maig de 1218 - Espira, 15 de juliol de 1291) va ser rei d'Alemanya (Rei dels Romans) de 1273 fins a la seva mort, i duc d'Àustria, Caríntia, Estíria i marcgravi de Carniola de 1276 al 1282.
Veure Felip I de Savoia і Rodolf I d'Alemanya
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Felip I de Savoia і Roma
Roussillon (Isèra)
Roussillon és un municipi francès situat al departament de la Isèra i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Veure Felip I de Savoia і Roussillon (Isèra)
Tomàs I de Savoia
Tomàs I de Savoia (Aiguebelle, Savoia, 1178 - Moncalieri, 1233) fou el comte de Savoia entre 1189 i 1233.
Veure Felip I de Savoia і Tomàs I de Savoia
Tomàs II de Savoia
Tomàs II de Savoia (1199 - 1259) fou comte regent de Savoia entre 1253 i 1259, en nom del seu nebot Bonifaci I de Savoia, i comte de Flandes entre 1237 i 1244.
Veure Felip I de Savoia і Tomàs II de Savoia
Valença
Valença (pronunciat Valinça) (en occità Valença, en francès Valence) és una ciutat francesa, capital del departament de la Droma, a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Veure Felip I de Savoia і Valença
11 de juliol
L11 de juliol és el cent noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Felip I de Savoia і 11 de juliol
1241
El 1241 (MCCXLI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià del calendari julià.
Veure Felip I de Savoia і 1241
1268
;Països catalans.
Veure Felip I de Savoia і 1268
1272
El 1272 (MCCLXXII) fou un any de traspàs iniciat en divendres pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Felip I de Savoia і 1272
15 d'agost
El 15 d'agost és el dos-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Felip I de Savoia і 15 d'agost
Vegeu també
Arquebisbes de Lió
- Agobard de Lió
- Arquebisbat de Lió
- Carles II de Borbó
- Carles III d'Alençon
- Felip I de Savoia
- Guiu de Boulogne
- Jean de Lorena
- Joseph Fesch
- Leidrat de Lió
- Lluís de Nàpols
- Nicet de Lió
- Philippe Barbarin