45 les relacions: Adelaida I de Borgonya, Amadeu IV de Savoia, Amadeu V de Savoia, Arquebisbe, Beatriu de Savoia, Beatriu II de Borgonya, Bisbat de Valença, Bisbe, Bresse, Carles I d'Anjou, Comtat de Borgonya, Comtat de Savoia, Delfinat del Vienès, Departament francès, Humbert III de Savoia, Innocenci IV, Isèra, Lausana, Lió, Llista de comtes de Provença, Llista de reis germànics, Otó II de Borgonya, Otó IV de Borgonya, Papa, Pere II de Savoia, Ramon Berenguer V de Provença, Rodolf I d'Alemanya, Roma, Roussillon (Isèra), Tomàs I de Savoia, Tomàs II de Savoia, Valença, 11 de juliol, 1207, 1240, 1241, 1244, 1245, 1267, 1268, 1272, 1279, 1282, 1285, 15 d'agost.
Adelaida I de Borgonya
Adelaida I de Borgonya, també anomenada Àlix I de Borgonya (1209 - Évian, Savoia 1279) fou la comtessa Palatina de Borgonya entre 1248 i 1279.
Nou!!: Felip I de Savoia і Adelaida I de Borgonya · Veure més »
Amadeu IV de Savoia
Escut d'armes de la Dinastia Savoia. Amadeu IV de Savoia (Montmélian, Savoia 1197 - íd. 1253) fou el comte de Savoia entre 1233 i 1253.
Nou!!: Felip I de Savoia і Amadeu IV de Savoia · Veure més »
Amadeu V de Savoia
Amadeu V de Savoia, dit «el Gran», (Castell del Bourget, Savoia, 1249 - Avinyó, 16 d'octubre de 1323) fou el comte de Savoia entre 1285 i 1323.
Nou!!: Felip I de Savoia і Amadeu V de Savoia · Veure més »
Arquebisbe
Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.
Nou!!: Felip I de Savoia і Arquebisbe · Veure més »
Beatriu de Savoia
Beatriu de Savoia (1206 -desembre del 1266) fou una infanta de Savoia i comtessa consort de Provença (1219-1245).
Nou!!: Felip I de Savoia і Beatriu de Savoia · Veure més »
Beatriu II de Borgonya
Beatriu II de Borgonya (1193- 1231),Jiri Louda i Michael MacLagan Les Dinasties d'Europa, Bordas, 1995.
Nou!!: Felip I de Savoia і Beatriu II de Borgonya · Veure més »
Bisbat de Valença
L'ex catedral de la Mare de Déu de Die L'ex catedral de l'Assumpció de la Mare de Déu de Saint-Paul-Trois-Châteaux El bisbat de Valença (francès: Diocèse de Valence, llatí: Dioecesis Valentinensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.
Nou!!: Felip I de Savoia і Bisbat de Valença · Veure més »
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Nou!!: Felip I de Savoia і Bisbe · Veure més »
Bresse
La Bresse (francoprovençal Brêsse) és una regió geogràfica de França, i una antiga província del regne de França.
Nou!!: Felip I de Savoia і Bresse · Veure més »
Carles I d'Anjou
Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).
Nou!!: Felip I de Savoia і Carles I d'Anjou · Veure més »
Comtat de Borgonya
Comtat de Borgonya El comtat de Borgonya (o comtat palatí de Borgonya) fou una important jurisdicció feudal de França, que tenia per capital Dole.
Nou!!: Felip I de Savoia і Comtat de Borgonya · Veure més »
Comtat de Savoia
El Comtat de Savoia (en llatí: Comitatus Sabaudiae; en francès: Comté de Savoie; en italià: Contea di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic que existí entre els anys 1003 i el 1416, moment en el qual el seu títol nobiliari fou ascendit a Ducat.
Nou!!: Felip I de Savoia і Comtat de Savoia · Veure més »
Delfinat del Vienès
El Delfinat del Vienès (en francès Viennois) fou una jurisdicció feudal del regne de França a la moderna regió del Delfinat, amb capital a Viena del Delfinat i el nom dels dominis de la família Albon al sud del Vienès que va substituir de fet als nom de comtat d'Albon, comtat de Grenoble i comtat de Gresivaudan, així com d'altres petites senyories.
Nou!!: Felip I de Savoia і Delfinat del Vienès · Veure més »
Departament francès
Mapa dels departaments francesos. Els departaments d'ultramar i l'aglomeració parisenca estan representats a una escala diferent. El departament (département) és una divisió territorial de França i una col·lectivitat territorial, és a dir una persona jurídica de dret públic diferent de l'Estat, invertida amb una missió d'interès general referent al departament, entès com a territori.
Nou!!: Felip I de Savoia і Departament francès · Veure més »
Humbert III de Savoia
Humbert III de Savoia dir «el Benaurat» o «el Sant» (Veillane, Savoia, 1136 - Chambéry, 1189) fou el comte de Savoia entre 1148 i 1189.
Nou!!: Felip I de Savoia і Humbert III de Savoia · Veure més »
Innocenci IV
Innocenci IV (Gènova, 1195 - Nàpols, 7 de desembre de 1254) fou papa de Roma del 1243 al 1254.
Nou!!: Felip I de Savoia і Innocenci IV · Veure més »
Isèra
L'Isère o la Isèra (38) (Isère en francès, Isera en francoprovençal i Isèra en occità) és un departament francès situat a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Nou!!: Felip I de Savoia і Isèra · Veure més »
Lausana
Vista aèria de Lausana Lausana (Lausanne en francès, Losena en francoprovençal) és una ciutat i comuna de Suïssa.
Nou!!: Felip I de Savoia і Lausana · Veure més »
Lió
Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.
Nou!!: Felip I de Savoia і Lió · Veure més »
Llista de comtes de Provença
Les armes de Provença, blasó obtingut per la simplificació de les armes dels Anjou-Sicília La llista de comtes de Provença ordena cronològicament els governants del territori del comtat de Provença, fins a la seva integració definitiva al Regne de França el 1481.
Nou!!: Felip I de Savoia і Llista de comtes de Provença · Veure més »
Llista de reis germànics
Els reis germànics, també coneguts com a reis d'Alemanya, governaren el Regne d'Alemanya: estat creat amb la zona oriental de l'Imperi Carolingi pel Tractat de Verdun de 843 i que continuà ininterromput fins que el 1918 fou succeït per la república de Weimar.
Nou!!: Felip I de Savoia і Llista de reis germànics · Veure més »
Otó II de Borgonya
Otó I d'Andechs i Merània (i Otó II de Borgonya) (1180- 1234) fou comte d'Andechs, duc de Merània (o Andechs-Merània i comte de Borgonya per matrimoni amb la comtessa Beatriu II de Borgonya. El seu germà Enric va rebre el govern de les marques d'Ístria i de Carniola, que formaven part del ducat de Merània i per tant subjectes feudalment a Otó, però a la seva mort el 1228, aquestos territoris van passar també a ser administrats directament per Otó.
Nou!!: Felip I de Savoia і Otó II de Borgonya · Veure més »
Otó IV de Borgonya
Otó IV de Borgonya Otó IV de Borgonya (abans de 1248 - 1303) fou comte palatí de Borgonya i comte d'Artois per matrimoni amb la comtessa Matilde o Mafalda d'Artois.
Nou!!: Felip I de Savoia і Otó IV de Borgonya · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Felip I de Savoia і Papa · Veure més »
Pere II de Savoia
Pere II de Savoia, el petit Carlemany, (Suze, Savoia 1203 - Pierre-Châtel 1268) fou comte de Savoia entre 1263 i 1268.
Nou!!: Felip I de Savoia і Pere II de Savoia · Veure més »
Ramon Berenguer V de Provença
Segell de Ramon Berenguer V de Provença Ramon Berenguer V (o IV) de Provença (Ais de Provença, 1196/1200 - 26 d'agost de 1245) fou comte de Provença i comte de Forcalquer (1209-1245).
Nou!!: Felip I de Savoia і Ramon Berenguer V de Provença · Veure més »
Rodolf I d'Alemanya
Rodolf I d'Alemanya, conegut com a Rodolf d'Habsburg, (Limburg, 1 de maig de 1218 - Espira, 15 de juliol de 1291) va ser rei d'Alemanya (Rei dels Romans) de 1273 fins a la seva mort, i duc d'Àustria, Caríntia, Estíria i marcgravi de Carniola de 1276 al 1282.
Nou!!: Felip I de Savoia і Rodolf I d'Alemanya · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Felip I de Savoia і Roma · Veure més »
Roussillon (Isèra)
Roussillon és un municipi francès situat al departament de la Isèra i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Nou!!: Felip I de Savoia і Roussillon (Isèra) · Veure més »
Tomàs I de Savoia
Tomàs I de Savoia (Aiguebelle, Savoia, 1178 - Moncalieri, 1233) fou el comte de Savoia entre 1189 i 1233.
Nou!!: Felip I de Savoia і Tomàs I de Savoia · Veure més »
Tomàs II de Savoia
Tomàs II de Savoia (1199 - 1259) fou comte regent de Savoia entre 1253 i 1259, en nom del seu nebot Bonifaci I de Savoia, i comte de Flandes entre 1237 i 1244.
Nou!!: Felip I de Savoia і Tomàs II de Savoia · Veure més »
Valença
Valença (pronunciat Valinça) (en occità Valença, en francès Valence) és una ciutat francesa, capital del departament de la Droma, a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Nou!!: Felip I de Savoia і Valença · Veure més »
11 de juliol
L11 de juliol és el cent noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Felip I de Savoia і 11 de juliol · Veure més »
1207
Sense descripció.
Nou!!: Felip I de Savoia і 1207 · Veure més »
1240
Sense descripció.
Nou!!: Felip I de Savoia і 1240 · Veure més »
1241
El 1241 (MCCXLI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià del calendari julià.
Nou!!: Felip I de Savoia і 1241 · Veure més »
1244
Sense descripció.
Nou!!: Felip I de Savoia і 1244 · Veure més »
1245
Sense descripció.
Nou!!: Felip I de Savoia і 1245 · Veure més »
1267
Sense descripció.
Nou!!: Felip I de Savoia і 1267 · Veure més »
1268
;Països catalans.
Nou!!: Felip I de Savoia і 1268 · Veure més »
1272
El 1272 (MCCLXXII) fou un any de traspàs iniciat en divendres pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Felip I de Savoia і 1272 · Veure més »
1279
Sense descripció.
Nou!!: Felip I de Savoia і 1279 · Veure més »
1282
Sense descripció.
Nou!!: Felip I de Savoia і 1282 · Veure més »
1285
Sense descripció.
Nou!!: Felip I de Savoia і 1285 · Veure més »
15 d'agost
El 15 d'agost és el dos-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Felip I de Savoia і 15 d'agost · Veure més »