Taula de continguts
32 les relacions: Àfrica (província romana), Àsia (província romana), Batalla de Farsàlia, Batalla de Tapsos, Cònsol romà, Cúria Hostília, Cecília Metel·la (filla de Metel Dalmàtic), Ciceró, Cursus honorum, Dictador romà, Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, Erari, Fausta Cornèlia, Gens Cornèlia, Gneu Pompeu Magne, Hispània, Juli Cèsar, Luci Corneli Sul·la, Luci Marci Filip (tribú), Mauritània, Optimat, Pompeia (filla de Gneu Pompeu), Pretor, Propretor, Publi Clodi Pulcre, Publi Siti, Qüestor, Segona Guerra Civil romana, Senat Romà, Sul·la (cognom), Temple de Jerusalem, Tribú de la plebs.
- Qüestors
Àfrica (província romana)
Províncies romanes. Àfrica ressaltada La província d'Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'Imperi Cartaginès al final de la Tercera Guerra Púnica.
Veure Faust Corneli Sul·la (qüestor) і Àfrica (província romana)
Àsia (província romana)
Àsia fou una província romana que abraçava la part occidental d'Anatòlia, des del mar Egeu fins a Filomeli.
Veure Faust Corneli Sul·la (qüestor) і Àsia (província romana)
Batalla de Farsàlia
La Batalla de Farsàlia fou una de les més decisives dins del marc de la Segona guerra civil romana.
Veure Faust Corneli Sul·la (qüestor) і Batalla de Farsàlia
Batalla de Tapsos
La Batalla de Tapsos va tenir lloc el 6 d'abril de l'any 46 aC a la rodalia de Tapsos, (modern Ras Dimasse, Tunísia).
Veure Faust Corneli Sul·la (qüestor) і Batalla de Tapsos
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Veure Faust Corneli Sul·la (qüestor) і Cònsol romà
Cúria Hostília
Aspecte actual La Cúria Hostília fou la seu preferida del senat romà al seu temps.
Veure Faust Corneli Sul·la (qüestor) і Cúria Hostília
Cecília Metel·la (filla de Metel Dalmàtic)
Cecília Metel·la (Cæcilia Metella) va ser filla de Luci Cecili Metel Dalmàtic, cònsol el 119 aC.
Veure Faust Corneli Sul·la (qüestor) і Cecília Metel·la (filla de Metel Dalmàtic)
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Veure Faust Corneli Sul·la (qüestor) і Ciceró
Cursus honorum
Cursus honorum en llatí, que significa la 'carrara política de magistrat', era la successió de càrrecs públics que podia assolir una persona a l'antiga Roma, tant en l'època republicana com durant l'Imperi.
Veure Faust Corneli Sul·la (qüestor) і Cursus honorum
Dictador romà
El dictador és un magistrat extraordinari de la República Romana.
Veure Faust Corneli Sul·la (qüestor) і Dictador romà
Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology
El Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (Diccionari de biografia i mitologia grega i romana) és una enciclopèdia o diccionari biogràfic del 1849, tot i que fou publicat originalment el 1844 sota un títol lleugerament diferent.
Veure Faust Corneli Sul·la (qüestor) і Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology
Erari
Erari (aera'rium) era el tresor públic de l'antiga Roma.
Veure Faust Corneli Sul·la (qüestor) і Erari
Fausta Cornèlia
Fausta Cornèlia (88 aC? – 30 aC?) va ser la filla que el dictador Luci Corneli Sul·la, va tenir amb la seva quarta dona Cecília Metel·la.
Veure Faust Corneli Sul·la (qüestor) і Fausta Cornèlia
Gens Cornèlia
La gens Cornèlia (Cornelia gens) va ser una gens romana, patrícia i plebea, una de les més distingides, que va produir un gran nombre d'homes il·lustres.
Veure Faust Corneli Sul·la (qüestor) і Gens Cornèlia
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Veure Faust Corneli Sul·la (qüestor) і Gneu Pompeu Magne
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Veure Faust Corneli Sul·la (qüestor) і Hispània
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Veure Faust Corneli Sul·la (qüestor) і Juli Cèsar
Luci Corneli Sul·la
Luci Corneli Sul·la Fèlix (en Lucius Cornelius Sulla, 138 aC - 78 aC) va ser un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.
Veure Faust Corneli Sul·la (qüestor) і Luci Corneli Sul·la
Luci Marci Filip (tribú)
Luci Marci Filip (en Lucius Marcius L. F. L. N. Philippus) va ser un magistrat romà.
Veure Faust Corneli Sul·la (qüestor) і Luci Marci Filip (tribú)
Mauritània
miniatura Mauritània, oficialment la República Islàmica de Mauritània, és un estat situat al nord-oest de l'Àfrica.
Veure Faust Corneli Sul·la (qüestor) і Mauritània
Optimat
Els optimats (en llatí optimates) eren la facció aristocràtica de la societat romana final de la República.
Veure Faust Corneli Sul·la (qüestor) і Optimat
Pompeia (filla de Gneu Pompeu)
Pompeia (en llatí Pompeia o Pompaea) (80/75 aC - abans del 35 aC) era una dama romana, filla de Gneu Pompeu Magne i de la seva tercera dona Múcia.
Veure Faust Corneli Sul·la (qüestor) і Pompeia (filla de Gneu Pompeu)
Pretor
El pretor (en llatí praetor) era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.
Veure Faust Corneli Sul·la (qüestor) і Pretor
Propretor
El propretor (en llatí pro praetore) era una magistratura a l'antiga Roma.
Veure Faust Corneli Sul·la (qüestor) і Propretor
Publi Clodi Pulcre
Publi Clodi Pulcre (Publius Clodius Pulcher; 93 aC – 52 aC, del calendari pre Julià) va ser un magistrat membre de la gens Clàudia.
Veure Faust Corneli Sul·la (qüestor) і Publi Clodi Pulcre
Publi Siti
Publi Siti (Publius Sittius o Sitius) va ser un aventurer i mercenari romà.
Veure Faust Corneli Sul·la (qüestor) і Publi Siti
Qüestor
El qüestor (en llatí quaestor) era un oficial a l'antiga Roma que formava part d'una magistratura electa de la República.
Veure Faust Corneli Sul·la (qüestor) і Qüestor
Segona Guerra Civil romana
La Segona Guerra Civil romana va ser un conflicte militar lliurat entre el 49 aC i el 45 aC, protagonitzat per l'enfrontament de Juli Cèsar amb la facció tradicionalista i conservadora del senat liderada militarment per Gneu Pompeu Magne.
Veure Faust Corneli Sul·la (qüestor) і Segona Guerra Civil romana
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Veure Faust Corneli Sul·la (qüestor) і Senat Romà
Sul·la (cognom)
Sul·la (en llatí Sulla) va ser el nom d'una família romana d'origen patrici que formava part de la gens Cornèlia.
Veure Faust Corneli Sul·la (qüestor) і Sul·la (cognom)
Temple de Jerusalem
Maqueta del Segon temple de Jerusalem. Dibuix del Temple segons la visió d'Ezequiel. ''Mont del Temple'' Arc de Titus: Triomf de l'emperador Titus a la Quadrriga, acompanyat de la Deessa de la Victòria Alada. Arc de Titus: Trofeus del saqueig del Temple de Jerusalem (menorah, un fanal de set braços, la taula de pa amb els vasos sagrats, les trompetes de plata), les tauletes enumeren els objectes robats i les ciutats conquerides.
Veure Faust Corneli Sul·la (qüestor) і Temple de Jerusalem
Tribú de la plebs
El tribú de la plebs (en llatí Tribunus plebis) de vegades traduït com a tribú del poble era un càrrec públic de la República Romana sorgit cap al.
Veure Faust Corneli Sul·la (qüestor) і Tribú de la plebs
Vegeu també
Qüestors
- Antoní Pius
- Avidi Cassi
- Calígula
- Cassi Parmensis
- Cesó Fabi Ambust
- Ciceró
- Faust Corneli Sul·la (qüestor)
- Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar)
- Gai Corneli (tribú)
- Gai Flamini (cònsol 187 aC)
- Gai Flavi Fímbria (militar)
- Gai Juli Cèsar Estrabó Vopisc
- Gai Norbà
- Gai Semproni Grac
- Gai Sosi
- Gai Terenci Varró
- Gneu Corneli Lèntul (cònsol 201 aC)
- Gneu Corneli Lèntul Marcel·lí
- Hadrià
- Helvidi Prisc
- Luci Apuleu Saturní (tribú 102 aC)
- Luci Corneli Balb Menor
- Luci Valeri Potit (cònsol 483 i 470 aC)
- Luci Ver
- Marc Juni Brut
- Marc Licini Cras Dives (fill de Cras el triumvir)
- Marc Màrius (senador)
- Potit Valeri Messal·la
- Publi Vitel·li el Vell
- Qüestor
- Quint Aureli Símmac
- Quint Cassi Longí (tribú 49 aC)
- Quint Fabi Labeó
- Quint Sertori
- Quint Servili Cepió (questor 103 aC)
- Tiberi
- Tiberi Claudi Neró (pare de Tiberi)
- Tit (emperador)
- Tit Antisti
- Vespasià