Taula de continguts
52 les relacions: Aborígens australians, Amèrica del Sud, Amfibis, Animals, Antàrtida, Aranyes, Austràlia, Índia, Àfrica, Bàndicut de peus de porc, Cangur rata de peus llargs, Cangurs, Continent australià, Corrent circumpolar antàrtic, Dasiüromorfs, Deriva dels continents, Desert, Emú comú, Endemisme, Escorpins, Escurçana, Escut d'Austràlia, Evolució, Extinció, Geologia, Gondwana, Insectes, Línia de Wallace, Mamífers, Marsupi, Marsupials, Medusa, Miocè, Mol·luscs, Monotremes, Nínxol ecològic, Ocells, Oligocè, Opòssums, Ornitorrinc, Peix pedra, Peixos, Placa australiana, Placa eurasiàtica, Placentaris, Polps, Rèptils, Serps, Tectònica, Verí, ... Ampliar l'índex (2 més) »
Aborígens australians
Els aborígens australians són els habitants originaris d'Austràlia, tot i que ells prefereixen que els anomenin kooris.
Veure Fauna d'Austràlia і Aborígens australians
Amèrica del Sud
LAmèrica del Sud, segons el model continental ibèric, és un subcontinent d'Amèrica travessat per l'equador terrestre.
Veure Fauna d'Austràlia і Amèrica del Sud
Amfibis
Els amfibis (Amphibia) són una classe de vertebrats tetràpodes i ectoterms.
Veure Fauna d'Austràlia і Amfibis
Animals
Els animals (Animalia) conformen un regne d'organismes eucariotes multicel·lulars.
Veure Fauna d'Austràlia і Animals
Antàrtida
LAntàrtida és el continent més austral de la Terra, on s'ubica el Pol Sud.
Veure Fauna d'Austràlia і Antàrtida
Aranyes
''Araneus diadematus'' Les aranyes (Araneae) són un ordre d'artròpodes quelicerats adaptats al medi aeri, amb vuit cames i un parell de quelícers modificats en ullals capaços d'injectar verí.
Veure Fauna d'Austràlia і Aranyes
Austràlia
Austràlia, oficialment la Mancomunitat d'Austràlia (en anglès: Commonwealth of Australia), és un estat de l'hemisferi sud que conforma un continent; i que inclou, a més, diverses illes petites dels oceans Pacífic i Índic.
Veure Fauna d'Austràlia і Austràlia
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Veure Fauna d'Austràlia і Índia
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Veure Fauna d'Austràlia і Àfrica
Bàndicut de peus de porc
El bàndicut de peus de porc (Chaeropus ecaudatus) era un petit bàndicut majoritàriament herbívor que vivia antigament a les planes àrides i semiàrides de l'interior d'Austràlia.
Veure Fauna d'Austràlia і Bàndicut de peus de porc
Cangur rata de peus llargs
El cangur rata de peus llargs (Potorous longipes) és una espècie de Potorous que viu al sud-est d'Austràlia, en una petita àrea al voltant de la frontera costanera entre Nova Gal·les del Sud i Victòria.
Veure Fauna d'Austràlia і Cangur rata de peus llargs
Cangurs
Els cangurs o cangurús són marsupials que habiten Austràlia.
Veure Fauna d'Austràlia і Cangurs
Continent australià
Austràlia o el continent australià és el subcontinent d'Oceania format exclusivament pel continent que domina l'estat d'Austràlia.
Veure Fauna d'Austràlia і Continent australià
Corrent circumpolar antàrtic
miniatura El corrent circumpolar antàrtic (CCA) és el corrent principal de l'oceà Antàrtic i l'únic que dona la volta al món sencer.
Veure Fauna d'Austràlia і Corrent circumpolar antàrtic
Dasiüromorfs
Els dasiüromorfs (Dasyuromorphia, que vol dir 'cua peluda' en grec) són un ordre de metateris compost de la majoria de marsupials carnívors, incloent-hi els gats marsupials, ratolins marsupials, numbats, diables de Tasmània i els recentment extints llops marsupials.
Veure Fauna d'Austràlia і Dasiüromorfs
Deriva dels continents
Animació que mostra el procés de separació del supercontinent Pangea. En geologia, la deriva dels continents és el desplaçament de les masses continentals unes respecte a les altres.
Veure Fauna d'Austràlia і Deriva dels continents
Desert
Visió global de les zones desèrtiques al planeta. Distribució planetària dels deserts i semideserts terrestres, les zones marronoses són deserts i les més clares són semideserts o zones crítiques amb risc de desertització imminent. Un desert és una regió terrestre erma que rep una precipitació molt escassa i, per tant, és poc propícia a la vida animal i vegetal.
Veure Fauna d'Austràlia і Desert
Emú comú
Lemú (Dromaius novaehollandiae) és l'ocell nadiu més gros d'Austràlia i l'únic membre existent del gènere Dromaius.
Veure Fauna d'Austràlia і Emú comú
Endemisme
En biologia, un endemisme és aquell tàxon propi i autòcton d'una contrada concreta.
Veure Fauna d'Austràlia і Endemisme
Escorpins
Els escorpins o alacrans (Scorpiones) són un ordre d'aràcnids.
Veure Fauna d'Austràlia і Escorpins
Escurçana
Exemplar capturat a la mar Negra L'escurçana, l'escurçó, la ferrassa o, per confusió, la tòtina, el milà o la milana (Dasyatis pastinaca) és un peix de la classe dels condrictis, de l'ordre dels miliobatiformes.
Veure Fauna d'Austràlia і Escurçana
Escut d'Austràlia
L'escut d'Austràlia fou atorgat inicialment pel rei Eduard VII del Regne Unit el 7 de maig de 1908 i l'actual data del 19 de setembre del 1912, sota la concessió de Jordi V, si bé la versió antiga va continuar apareixent en determinats contexts, com ara a la moneda de sis penics, fins al 1966.
Veure Fauna d'Austràlia і Escut d'Austràlia
Evolució
L'evolució és el procés segons el qual els caràcters hereditaris d'una població d'organismes canvien amb el pas de les generacions.
Veure Fauna d'Austràlia і Evolució
Extinció
En biologia i ecologia l'extinció és el procés pel qual desapareixen d'un hàbitat determinat tots els individus d'una espècie o una població.
Veure Fauna d'Austràlia і Extinció
Geologia
Escorça aprimada (per extensió cortical) La geologia (del grec γη (geo, 'terra'), i λóγος (logos, 'ciència') és la ciència que estudia la Terra, la seva història i els processos que li han donat forma.
Veure Fauna d'Austràlia і Geologia
Gondwana
Lauràsia i '''Gondwana''' fa 200 milions d'anys Gondwana era el més meridional dels dos supercontinents que, juntament amb Lauràsia, existiren fa 180 milions d'anys.
Veure Fauna d'Austràlia і Gondwana
Insectes
Els insectes (Insecta) són la classe predominant dels artròpodes.
Veure Fauna d'Austràlia і Insectes
Línia de Wallace
Línia imaginària de separació entre el Sud-est asiàtic i Australàsia La línia de Wallace és una línia imaginària que marca un límit biogeogràfic a través d'Insulíndia, i separa les regions d'Àsia i Oceania.
Veure Fauna d'Austràlia і Línia de Wallace
Mamífers
Els mamífers (Mammalia) són una classe d'animals vertebrats que es caracteritzen per tenir pelatge, un cervell amb neocòrtex, una orella mitjana amb tres ossos i glàndules mamàries que secreten llet per alimentar les cries.
Veure Fauna d'Austràlia і Mamífers
Marsupi
Cria de cangur dins del marsupi Cangur gris oriental amb una cria madura al marsupi El marsupi és una característica distintiva dels marsupials femelles (i en casos rars, els mascles, com en l'opòssum aquàtic i el ja extint llop marsupial); el nom «marsupial» deriva del llatí marsupium, que vol dir 'bossa'.
Veure Fauna d'Austràlia і Marsupi
Marsupials
Els marsupials (Marsupialia) són un clade de mamífers de la subclasse dels metateris.
Veure Fauna d'Austràlia і Marsupials
Medusa
Les meduses són un grup informal, sense valor taxonòmic, constituït per cnidaris gelatinosos del subembrancament dels medusozous.
Veure Fauna d'Austràlia і Medusa
Miocè
El MiocèEn els parlars orientals.
Veure Fauna d'Austràlia і Miocè
Mol·luscs
Els mol·luscs (Mollusca) constitueixen un embrancament d'animals invertebrats.
Veure Fauna d'Austràlia і Mol·luscs
Monotremes
Els monotremes (Monotremata) són un ordre de mamífers prototeris.
Veure Fauna d'Austràlia і Monotremes
Nínxol ecològic
En ecologia un nínxol ecològic és una determinada funció que, segons les circumstàncies, pot dur-la a terme una o altra espècie.
Veure Fauna d'Austràlia і Nínxol ecològic
Ocells
Els ocells o aus (Aves) són una classe de vertebrats bípedes de sang calenta que es caracteritzen per pondre ous de closca dura i per tenir plomes, un bec mancat de dents, un metabolisme ràpid, un cor de quatre cambres i un esquelet lleuger però robust.
Veure Fauna d'Austràlia і Ocells
Oligocè
LOligocè és l'època geològica que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Veure Fauna d'Austràlia і Oligocè
Opòssums
Els opòssums o sarigues (Didelphidae) són una família de marsupials del continent americà.
Veure Fauna d'Austràlia і Opòssums
Ornitorrinc
Lornitorrinc (Ornithorhynchus anatinus) és un mamífer semiaquàtic ovípar endèmic de l'est d'Austràlia, incloent-hi l'illa de Tasmània.
Veure Fauna d'Austràlia і Ornitorrinc
Peix pedra
El peix pedra (Synanceia verrucosa) és una espècie de peix teleosti de l'ordre Scorpaeniformes.
Veure Fauna d'Austràlia і Peix pedra
Peixos
Els peixos són animals craniats de vida aquàtica que tenen brànquies i manquen d'extremitats amb dits.
Veure Fauna d'Austràlia і Peixos
Placa australiana
Mapa de la '''placa australiana'''. La placa australiana és una placa tectònica de la litosfera terrestre.
Veure Fauna d'Austràlia і Placa australiana
Placa eurasiàtica
La placa eurasiàtica és una placa tectònica continental que inclou tota Euràsia, amb l'excepció del subcontinent indi, la península Aràbiga, i la part de Sibèria a l'est de la serralada Verkhoiansk.
Veure Fauna d'Austràlia і Placa eurasiàtica
Placentaris
Els placentaris (Placentalia) són un clade de mamífers de la subclasse dels euteris.
Veure Fauna d'Austràlia і Placentaris
Polps
Els octòpodes (Octopoda) són un ordre de mol·luscs cefalòpodes coneguts popularment com a polps o pops.
Veure Fauna d'Austràlia і Polps
Rèptils
Seguint les agulles del rellotge i començant per dalt a l'esquerra: tortuga verda marina (''Chelonia mydas''), tuatara (''Sphenodon punctatus''), cocodril del Nil (''Crocodylus niloticus'') i Sinai agama (''Pseudotrapelus sinaitus'').
Veure Fauna d'Austràlia і Rèptils
Serps
Les serps, serpents (Serpentes) o ofidis (Ophidia) són un subordre de sauròpsids (rèptils) amb el cos molt allargat i mancats de potes.
Veure Fauna d'Austràlia і Serps
Tectònica
plaques tectòniques La tectònica (del grec τέκτων/tektōn, i del llatí vulgar tectonicus, que significa 'construcció') s'ocupa de l'orogènesi i el desenvolupament tectònic dels cratons i els terranes tectònics, així com els terratrèmols i cinturons volcànics que afecten directament a bona part de la població mundial.
Veure Fauna d'Austràlia і Tectònica
Verí
''Amanita phalloides'', un dels bolets més tòxics. Símbol estandarditzat per a les substàncies tòxiques a la UE esmentat a la Directiva 67/548/EEC. Un verí, tòxic, substància tòxica o metzina és un producte químic, o una mescla de substàncies, ja sigui sòlid, líquid o gasós, capaç de produir una intoxicació que altera les funcions normals de l'organisme quan entra en contacte amb ell, i que pot arribar a provocar lesions o fins i tot la mort.
Veure Fauna d'Austràlia і Verí
Zoogeografia
La zoogeografia és la disciplina que estudia la distribució dels animals al territori, incloent-hi la dimensió temporal.
Veure Fauna d'Austràlia і Zoogeografia
1788
Llinda d'una casa del barri de les Coromines de la Pobla de Lillet.
Veure Fauna d'Austràlia і 1788