Taula de continguts
53 les relacions: Actualisme, Alfred Wegener, Amèrica del Sud, Animals, Àfrica, Cambrià, Catastrofisme, Cenozoic, Charles Lyell, Conca de París (geologia), Datació radiomètrica, Deriva dels continents, Eó, Era geològica, Estatge geològic, Estrat (geologia), Evolució, Extinció del Permià-Triàsic, Extinció massiva, Fauna, Fílum, Fòssil, Fòssil director, Flora, Formació geològica, Gènere (biologia), Geologia, Georges Cuvier, Grec antic, Història de la Terra, Insectes, Institut d'Estudis Catalans, John Phillips (geòleg), Límit Cretaci-Paleogen, Mesozoic, Milió d'anys, Oceà Atlàntic, Orogènesi, Oxford, Paleozoic, Pangea, Peixos, Plantes, Principi de successió faunística, Proterozoic, Registre fòssil, Supercontinent, Taula dels temps geològics, Tectònica de plaques, Terra, ... Ampliar l'índex (3 més) »
Actualisme
El mot actualisme té diversos significats segons s'apliqui al camp de la geologia, la filosofia o la psicologia.
Veure Fanerozoic і Actualisme
Alfred Wegener
Alfred Wegener (Berlín, 1 de novembre de 1880 - Eismitte, Groenlàndia, 15 de novembre de 1930) va ser un meteoròleg alemany que el 1912 va proposar la teoria de la deriva dels continents, en la qual defensava que els continents d'ambdós costats de l'oceà Atlàntic s'estaven separant.
Veure Fanerozoic і Alfred Wegener
Amèrica del Sud
LAmèrica del Sud, segons el model continental ibèric, és un subcontinent d'Amèrica travessat per l'equador terrestre.
Veure Fanerozoic і Amèrica del Sud
Animals
Els animals (Animalia) conformen un regne d'organismes eucariotes multicel·lulars.
Veure Fanerozoic і Animals
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Veure Fanerozoic і Àfrica
Cambrià
El Cambrià és el període geològic que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Veure Fanerozoic і Cambrià
Catastrofisme
El catastrofisme és una teoria segons la qual les diverses variacions d'éssers vius que han habitat a la terra es deuen a un conjunt de catàstrofes que ha sofert el planeta i que després de les quals, les espècies han tornat a ser creades de nou.
Veure Fanerozoic і Catastrofisme
Cenozoic
El Cenozoic és la més recent de les quatre eres geològiques.
Veure Fanerozoic і Cenozoic
Charles Lyell
Charles Lyell (Kinnordy, Escòcia, 14 de novembre del 1797 - Londres, 22 de febrer del 1875) va ser un científic escocès, un dels creadors de la moderna geologia i molt influent en el pensament científic general i en la branca de l'uniformisme en particular.
Veure Fanerozoic і Charles Lyell
Conca de París (geologia)
L'altiplà de Normandia i la vall al·luvial del Sena La Conca de París és una de les principals regions geològiques de França, s'ha desenvolupat des del Triàsic en un subsol format per l'orogènesi varisca.
Veure Fanerozoic і Conca de París (geologia)
Datació radiomètrica
La datació radiomètrica és un procediment tècnic emprat per a determinar l'edat absoluta de roques, minerals i restes orgàniques.
Veure Fanerozoic і Datació radiomètrica
Deriva dels continents
Animació que mostra el procés de separació del supercontinent Pangea. En geologia, la deriva dels continents és el desplaçament de les masses continentals unes respecte a les altres.
Veure Fanerozoic і Deriva dels continents
Eó
Un eó (del mot grec αἰών, aiṓn 'eternitat') és un període definit pels geòlegs per facilitar la comprensió del temps geològic.
Veure Fanerozoic і Eó
Era geològica
Una era geològica és una subdivisió del temps geològic, que divideix els eons.
Veure Fanerozoic і Era geològica
Estatge geològic
L'estatge geològic és aquella divisió de les capes rocoses, utilitzades més aviat per paleontòlegs que estudien fòssils que per geòlegs que estudien les formacions rocoses.
Veure Fanerozoic і Estatge geològic
Estrat (geologia)
Els estrats de Goldenville, a Bedford (Canadà). Estan composts de denses capes de sediments oceànics que foren dipositats durant el Cambrià mitjà i més tard arribaren a la terra ferma. Aquesta formació cobreix més de la meitat de la província de Nova Escòcia i en algunes zones arriba a tenir un gruix de fins a 7,8 quilòmetres.
Veure Fanerozoic і Estrat (geologia)
Evolució
L'evolució és el procés segons el qual els caràcters hereditaris d'una població d'organismes canvien amb el pas de les generacions.
Veure Fanerozoic і Evolució
Extinció del Permià-Triàsic
L'extinció del Permià-Triàsic (abreujada P-Tr) o extinció permiana fou una extinció massiva que es produí fa aproximadament 252 milions d'anys i marca el límit entre els períodes geològics Permià i Triàsic.
Veure Fanerozoic і Extinció del Permià-Triàsic
Extinció massiva
Gràfic sobre l'extinció de gèneres marins. No representa el total de la biodiversitat, sinó una disminució a cada moment geològic Una extinció massiva (o ELE, sigles de l'anglès extinction-level event, 'esdeveniment amb nivell d'extinció') és un període en el qual desapareixen un nombre molt gran d'espècies.
Veure Fanerozoic і Extinció massiva
Fauna
Fauna La fauna és el conjunt d'espècies animals que habiten en una regió geogràfica, que són pròpies d'un període geològic o que hom pot trobar en un ecosistema determinat.
Veure Fanerozoic і Fauna
Fílum
En biologia, el fílum o embrancament (phylum en llatí, en plural phyla) és la unitat sistemàtica (tàxon) entre el regne i la classe.
Veure Fanerozoic і Fílum
Fòssil
Fòssil de ''Smilodon'', un fèlid de dents de sabre Un fòssil és un conjunt de restes d'un organisme que visqué en el passat o una traça de les seves activitats que s'ha conservat en roques sedimentàries com a resultat d'un procés fisicoquímic.
Veure Fanerozoic і Fòssil
Fòssil director
Exemple de fòssils guia Els fòssils directors o fòssils guia són fòssils emprats per a definir i identificar un període geològic.
Veure Fanerozoic і Fòssil director
Flora
Esquema simplificat de la flora d'una illa - totes les espècies de plantes estan emmarcades Flora, en botànica, té dues accepcions.
Veure Fanerozoic і Flora
Formació geològica
grups de formacions i els números blancs corresponen a formacions. Salta, Argentina Una formació geològica o unitat geològica és un conjunt de roques o minerals que s'han dipositat en un lloc durant el mateix període geològic.
Veure Fanerozoic і Formació geològica
Gènere (biologia)
El gènere és una categoria taxonòmica entre la família i l'espècie, agrupa espècies amb un grau important de semblança.
Veure Fanerozoic і Gènere (biologia)
Geologia
Escorça aprimada (per extensió cortical) La geologia (del grec γη (geo, 'terra'), i λóγος (logos, 'ciència') és la ciència que estudia la Terra, la seva història i els processos que li han donat forma.
Veure Fanerozoic і Geologia
Georges Cuvier
Georges Cuvier, retratat per Mathieu-Ignace van Brée. Georges Léopold Chrétien Frédéric Dagobert, Baró de Cuvier (Montbéliard, 23 d'agost de 1769 - París, 13 de maig de 1832), fou un naturalista i paleontòleg francès.
Veure Fanerozoic і Georges Cuvier
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Veure Fanerozoic і Grec antic
Història de la Terra
La Terra vista des de l'Apollo 17 (1972) La història de la Terra abasta els aproximadament 4.600 milions d'anys que van des de la formació de la Terra a partir de la nebulosa presolar fins al present.
Veure Fanerozoic і Història de la Terra
Insectes
Els insectes (Insecta) són la classe predominant dels artròpodes.
Veure Fanerozoic і Insectes
Institut d'Estudis Catalans
LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.
Veure Fanerozoic і Institut d'Estudis Catalans
John Phillips (geòleg)
John Phillips John Phillips FRS (25 de desembre de 1800 – 24 d'abril de 1874) va ser un geòleg anglès.
Veure Fanerozoic і John Phillips (geòleg)
Límit Cretaci-Paleogen
Capa argilosa complexa del Cretaci-Paleogen (gris) als túnels de Geulhemmergroeve, prop de Geulhem (Països Baixos). El dit es troba al límit K-Pg. El límit Cretaci-Paleogen (K-Pg), anteriorment conegut com a límit Cretaci-Terciari (K-T), és una signatura geològica, generalment una banda prima de roca.
Veure Fanerozoic і Límit Cretaci-Paleogen
Mesozoic
El Mesozoic és la segona de les tres eres que formen l'eó Fanerozoic.
Veure Fanerozoic і Mesozoic
Milió d'anys
Un milió d'anys o Mega-annum (Ma) és una unitat de mesura del temps utilitzada en diverses disciplines de les ciències de la Terra i de l'Univers per a quantificar durades geològiques o astronòmiques.
Veure Fanerozoic і Milió d'anys
Oceà Atlàntic
Loceà Atlàntic és un dels cinc oceans de la Terra entre Amèrica -a l'oest- i Europa i Àfrica -a l'est.
Veure Fanerozoic і Oceà Atlàntic
Orogènesi
L'orogènesi és la formació de muntanyes i serralades que es produeix per la deformació compressiva dels sediments dipositats en una conca sedimentària o geosinclinal.
Veure Fanerozoic і Orogènesi
Oxford
La "Radcliffe Camera", una sala de lectura de la biblioteca Bodleian de la Universitat d'Oxford Oxford és una antiga ciutat universitària del Regne Unit situada al comtat d'Oxfordshire, a Anglaterra.
Veure Fanerozoic і Oxford
Paleozoic
El Paleozoic és l'era geològica que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Veure Fanerozoic і Paleozoic
Pangea
Pangea (del grec antic pan, tot i Gea, Terra) fou el supercontinent on es concentraren totes les masses continentals de la Terra fa entre 200 i 250 milions d'anys.
Veure Fanerozoic і Pangea
Peixos
Els peixos són animals craniats de vida aquàtica que tenen brànquies i manquen d'extremitats amb dits.
Veure Fanerozoic і Peixos
Plantes
Les plantes (Plantae) són organismes multicel·lulars autòtrofs (productors primaris).
Veure Fanerozoic і Plantes
Principi de successió faunística
El principi de la successió faunística, també conegut com la llei de a successió faunística, està basat en l'observació dels estrats geològics de les roques sedimentàries que contenen fauna i flora fossilitzada dins una successió vertical.
Veure Fanerozoic і Principi de successió faunística
Proterozoic
En geologia, el Proterozoic és un eó anterior a l'aparició de vida complexa en abundància a la Terra.
Veure Fanerozoic і Proterozoic
Registre fòssil
Un registre fòssil és una zona de fòssils, i la totalitat dels objectes que l'envolten, així com la seva situació en formacions rocoses.
Veure Fanerozoic і Registre fòssil
Supercontinent
El supercontinent Pangea Un supercontinent és l'agrupació de tots els continents de la Terra en un de sol, tal com ha passat diverses vegades en el transcurs de la història geològica del planeta, abans d'arribar a la configuració actual.
Veure Fanerozoic і Supercontinent
Taula dels temps geològics
Representació dels temps geològics. Representació alternativa dels temps geològics en forma de rellotge. La taula dels temps geològics s'utilitza en geologia per descriure i relacionar esdeveniments de la història de la Terra.
Veure Fanerozoic і Taula dels temps geològics
Tectònica de plaques
Esquema general de diferents tipus de vulcanisme associat al moviment de les plaques tectòniques 1-Astenosfera; 2-Litosfera; 3-Punt calent; 4-Escorça oceànica; 5-Placa de subducció; 6-Escorça continental; 7-Rift continental; 8-Marges de les plaques convergents; 9-Marges de les plaques divergents; 10-Falla transformant; 11-Volcà d'escut; 12-Dorsal oceànica; 13-Fossa marina; 14-Estratovolcà; 15-Arc insular; 16-Litosfera; 17-Astenosfera; 18-Fossa La tectònica de plaques (del grec τεκτονικός, tektonikós, que significa 'relacionat amb la construcció') és una teoria geològica que explica la forma en què s'ha format la litosfera, és a dir, la part superior més freda i rígida de la Terra.
Veure Fanerozoic і Tectònica de plaques
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Veure Fanerozoic і Terra
Tetràpodes
Els tetràpodes (terme derivat del grec que literalment significa 'quatre potes') són un clade de vertebrats sarcopterigis que inclou els animals de quatre potes i els seus avantpassats directes, el peixos d'aletes lobulades, essent la branca d'animals que van evolucionar per trepitjar la terra ferma.
Veure Fanerozoic і Tetràpodes
Vida
Vida colonitzant una roca La vida és el període intermedi entre el naixement i la mort, tot i que no té una definició simple exacta, en part perquè el terme és sovint usat d'una manera molt oberta i amb ambigüitat, com en els conceptes vida eterna, vida artificial, o vida extraterrestre.
Veure Fanerozoic і Vida
William Smith (geòleg)
William Smith (Churchill, Oxfordshire, 23 de març de 1769 – Northampton, 28 d'agost de 1839) fou un geòleg anglès, reconegut per crear el primer mapa geològic de les illes britàniques.
Veure Fanerozoic і William Smith (geòleg)