Taula de continguts
31 les relacions: Any llum, Astronomical Journal, Astronomy and Astrophysics, Astrophysical Journal, Carboni, Cefeida, Constel·lació de l'Àguila, Coure, Diàmetre angular, Estrella binària espectroscòpica, Estrella variable, Estrella variable polsant, Eta de l'Àguila, Itri, Lluminositat, Magnesi, Magnitud aparent, Massa solar, Metal·licitat, Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, Paral·laxi, Període orbital, Radi solar, Seqüència principal, SIMBAD, Sistema solar, Sol, Telescopi espacial Hubble, Unitat astronòmica, Zeta dels Bessons, Zinc.
Any llum
La capa externa és a un any llum del Sol i la línia groga de l'esquerra és l'òrbita del cometa 1910 A1. La capa interna és d'un mes llum. Un any llum o any de llum és una unitat de longitud que es fa servir en la divulgació per indicar distàncies astronòmiques, com la distància entre estels i galàxies.
Veure FF de l'Àguila і Any llum
Astronomical Journal
Astronomical Journal (sovint abreujat com AJ en articles científics i referències) és una revista científica mensual avaluada per experts propietat de l'American Astronomical Society i actualment publicada per IOP Publishing.
Veure FF de l'Àguila і Astronomical Journal
Astronomy and Astrophysics
Astronomy and Astrophysics és una revista científica preavaluada per experts que inclou l'astronomia i l'astrofísica observacional i instrumental.
Veure FF de l'Àguila і Astronomy and Astrophysics
Astrophysical Journal
The Astrophysical Journal, sovint abreujat ApJ, és una revista científica que cobreix desenvolupaments, descobriments i teories recents sobre astronomia i astrofísica.
Veure FF de l'Àguila і Astrophysical Journal
Carboni
El carboni és l'element químic de símbol C i nombre atòmic 6.
Veure FF de l'Àguila і Carboni
Cefeida
Una cefeida o variable cefeida és una classe particular d'estrella variable, la lluminositat de les quals varia de forma periòdica.
Veure FF de l'Àguila і Cefeida
Constel·lació de l'Àguila
L'Àguila (Aquila) és una de les 48 constel·lacions ptolemaiques, i una de les 88 constel·lacions en què es va dividir el cel per la Unió Astronòmica Internacional.
Veure FF de l'Àguila і Constel·lació de l'Àguila
Coure
El coure és l'element químic de símbol Cu i nombre atòmic 29.
Veure FF de l'Àguila і Coure
Diàmetre angular
El diàmetre angular és la dimensió aparent del diàmetre equatorial d'un cos celeste, expressada com a angle i suposant l'observador al seu vèrtex.
Veure FF de l'Àguila і Diàmetre angular
Estrella binària espectroscòpica
Moviment d'una binària espectroscòpica. Una binària espectroscòpica és una estrella binària on les dues components estan tan properes entre si, o tan allunyades de la Terra, que no poden ser resoltes amb la vista, ni tan sols utilitzant poderosos telescopis.
Veure FF de l'Àguila і Estrella binària espectroscòpica
Estrella variable
Una estrella variable és una estrella la lluminositat de la qual varia considerablement al llarg del temps.
Veure FF de l'Àguila і Estrella variable
Estrella variable polsant
Es diu estel variable polsant a un tipus d'estel variable intrínsec la lluminositat del qual, temperatura superficial i espectre canvien a causa d'una expansió i contracció periòdica de les capes exteriors de l'estel.
Veure FF de l'Àguila і Estrella variable polsant
Eta de l'Àguila
Eta de l'Àguila (η Aquilae) és una estrella de la constel·lació de l'Àguila.
Veure FF de l'Àguila і Eta de l'Àguila
Itri
L'itri és l'element químic de símbol Y i nombre atòmic 39.
Veure FF de l'Àguila і Itri
Lluminositat
La lluminositat o brillantor és la quantitat de flux lluminós que emet una font de llum en una direcció, en una unitat d'angle sòlid.
Veure FF de l'Àguila і Lluminositat
Magnesi
El magnesi és l'element químic de símbol Mg i nombre atòmic 12.
Veure FF de l'Àguila і Magnesi
Magnitud aparent
La magnitud aparent d'un astre és una mesura de la seva lluminositat aparent vista per un observador a la Terra, això és, la quantitat de llum rebuda de l'objecte.
Veure FF de l'Àguila і Magnitud aparent
Massa solar
La massa solar és una unitat de mesura de massa que equival a la massa del Sol, i que val 1,9885·10³⁰ kg.
Veure FF de l'Àguila і Massa solar
Metal·licitat
Es diu metal·licitat d'un estel, o d'un medi, al seu contingut en elements pesants, és a dir, convencionalment, elements de massa atòmica igual o superior a la del carboni.
Veure FF de l'Àguila і Metal·licitat
Monthly Notices of the Royal Astronomical Society
Monthly Notices of the Royal Astronomical Society (Avisos Mensuals de la Societat Real d'Astronomia) (MNRAS), és una de les més importants revistes científiques del món en astronomia i astrofísica.
Veure FF de l'Àguila і Monthly Notices of the Royal Astronomical Society
Paral·laxi
La paral·laxi: dos observadors, en '''A''' i en '''B''', veuen '''O''' en posicions diferents respecte del fons La paral·laxi (del mot Grec παράλλαξις, desplaçament contigu) és l'efecte del canvi de posició d'un observador respecte de l'objecte observat.
Veure FF de l'Àguila і Paral·laxi
Període orbital
El període orbital,conegut també com a període revolució, és el temps que triga un planeta o un satèl·lit (o un altre objecte celeste) a completar la seva òrbita al voltant d'un altre objecte.
Veure FF de l'Àguila і Període orbital
Radi solar
El radi solar és una unitat de longitud emprada en astronomia i astrofísica per a mesurar comparativament el radi de les estrelles i d'altres objectes astronòmics de grans dimensions.
Veure FF de l'Àguila і Radi solar
Seqüència principal
Diagrama Hertzsprung-Russell La seqüència principal d'un diagrama Hertzsprung-Russell és la corba en què es troben la majoria dels estels.
Veure FF de l'Àguila і Seqüència principal
SIMBAD
SIMBAD (the Set of Identifications, Measurements, and Bibliography for Astronomical Data) és una base de dades astronòmica d'objectes situats fora del sistema solar.
Veure FF de l'Àguila і SIMBAD
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Veure FF de l'Àguila і Sistema solar
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Veure FF de l'Àguila і Sol
Telescopi espacial Hubble
El telescopi espacial Hubble (HST, per les seues sigles angleses de Hubble Space Telescope) és un telescopi robòtic localitzat a les vores exteriors de l'atmosfera, en òrbita circular al voltant de la Terra a 593 quilòmetres sobre el nivell del mar, amb un període orbital d'entre 96 i 97 minuts.
Veure FF de l'Àguila і Telescopi espacial Hubble
Unitat astronòmica
La unitat astronòmica (símbol ua o, en anglès, au; de vegades també UA o AU) és una unitat de longitud del sistema astronòmic que correspon aproximadament a la distància que separa la Terra del Sol.
Veure FF de l'Àguila і Unitat astronòmica
Zeta dels Bessons
Zeta dels Bessons (ζ Gem Geminorum) és un estel de la constel·lació dels Bessons que es troba a uns 1200 anys llum del Sistema Solar. El seu nom tradicional, Mekbuda, prové de l'àrab Al-Maqbudah, «l'arpa del lleó», relacionat amb una figura àrab que ocupava aquesta regió del cel.
Veure FF de l'Àguila і Zeta dels Bessons
Zinc
El zinc o zencEspecialment quan es presenta en forma de làmines.
Veure FF de l'Àguila і Zinc
També conegut com FF Aquilae.