Taula de continguts
31 les relacions: Alexandria d'Oxiana, Antímac I, Antímac II, Antíoc IV, Apol·lòdot I, Aracòsia, Ariana, Bactriana, Demetri I de Bactriana, Demetri II de Bactriana, Drangiana, Estrabó, Eucràtida, Eucràtides II de Bactriana, Eutidèmida, Helíocles I de Bactriana, Herat, Hindu Kush, Imperi Selèucida, Justí (historiador), Menandre I, Mitridates I de Pàrtia, Mitridates IV del Pont, Panjab, Pàrtia, Plató de Bactriana, Regne Indogrec, Riu Jhelum, Saces, Sogdiana, Tocaris.
Alexandria d'Oxiana
Alexandria d'Oxiana o Alexandria de l'Oxus fou una ciutat fundada el per Alexandre el Gran durant la seva ruta cap a l'Índia.
Veure Eucràtides I de Bactriana і Alexandria d'Oxiana
Antímac I
Antímac I (en grec antic Ἀντίμαχος Α΄) va ser un rei grec de Bactriana, amb un regnat generalment situat entre l'any 180 aC i el 170 aC.
Veure Eucràtides I de Bactriana і Antímac I
Antímac II
Monedes d'Antímac (II) Antímac II Nicèfor (Nikephoros "el Victoriós") fou un rei Indogrec que va governar probablement als Paropamisades i Panjab vers 170 aC.
Veure Eucràtides I de Bactriana і Antímac II
Antíoc IV
Moneda d'Antíoc IV. Al revers es mostra Apol·lo assegut. La inscripció grega diu ΑΝΤΙΟΧΟΥ ΘΕΟΥ ΕΠΙΦΑΝΟΥ ΝΙΚΗΦΟΡΟΥ ("Antíoc, imatge de déu, portador de la victòria").
Veure Eucràtides I de Bactriana і Antíoc IV
Apol·lòdot I
Apol·lòdot I Soter (Απολλόδοτος ὁ Σωτήρ Apol·lòdot el Salvador) fou un rei Indogrec (vers -) que va governar als Paropamisades, Panjab, Sind i almenys part del Gujarat des de Tàxila.
Veure Eucràtides I de Bactriana і Apol·lòdot I
Aracòsia
Aracòsia fou una antiga regió de Pèrsia que tenia al nord les muntanyes Peyerti (Hazaradjat), a l'est, l'Indus; al sud la Gedròsia; i a l'oest la Drangiana.
Veure Eucràtides I de Bactriana і Aracòsia
Ariana
Mapa de l'Imperi d'Alexandre. Ariana (en Ariana, en Ἀριανή) va ser una regió de l'imperi Persa i més tard selèucida, que abraçava el conjunt de l'antiga Pèrsia, limitant al nord amb Bactriana, Margiana i Hircània, a l'est amb el riu Indus, al sud, amb l'oceà i el Golf Pèrsic i a l'oest amb la Mèdia, la mar Càspia i les muntanyes al sud d'aquesta mar.
Veure Eucràtides I de Bactriana і Ariana
Bactriana
La Bactriana o Bactris (Bāxtriš) fou una satrapia de l'Imperi Persa i després de l'Imperi Selèucida, que tenia per capital Bactra, que correspon a la moderna Balkh.
Veure Eucràtides I de Bactriana і Bactriana
Demetri I de Bactriana
Demetrius, qualificat com "ANIKETOS", "Invencible", Museu Britànic Demetri I de Bactriana o Demetri Anicet (Demetrius Aniketos l'Invencible, Δη?ητριος, persa; دیمتریوس بلخی) (vers 222 aC-170 aC) fou rei de Bactriana, fill d'Eutidem I.
Veure Eucràtides I de Bactriana і Demetri I de Bactriana
Demetri II de Bactriana
Demetri II Demetri II fou rei del regne Indogrec de l'Índia a mitjan.
Veure Eucràtides I de Bactriana і Demetri II de Bactriana
Drangiana
Drangiana (en grec antic Δραγγιανή, 'Drangianē') va ser una satrapia o subsatrapia de la Pèrsia aquemènida i després dels selèucides, a la part oriental d'ambdós imperis.
Veure Eucràtides I de Bactriana і Drangiana
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Veure Eucràtides I de Bactriana і Estrabó
Eucràtida
Eucràtida va ser el nom d'una dinastia grega de Bactriana anomenada així pel rei Eucràtides I que de vegades portava per sobrenom "el Gran", el primer sobirà i fundador.
Veure Eucràtides I de Bactriana і Eucràtida
Eucràtides II de Bactriana
Eucràtides II de Bactriana (en llatí Eucratides, en grec antic Εὐκρατίδης, en persa اروکرت) fou rei de Bactriana.
Veure Eucràtides I de Bactriana і Eucràtides II de Bactriana
Eutidèmida
La dinastia eutidèmida o dels eutidèmides va ser una nissaga grega que va governar a Bactriana i al regne Indogrec.
Veure Eucràtides I de Bactriana і Eutidèmida
Helíocles I de Bactriana
Helíocles I (Ἡλιοκλῆς) fou rei de Bactriana conegut únicament per les seves monedes monolingües (les que són bilingües en grec per un costat i en ari per l'altre, correspondrien a Helíocles II que va regnar al sud de l'Hindu Kush).
Veure Eucràtides I de Bactriana і Helíocles I de Bactriana
Herat
Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).
Veure Eucràtides I de Bactriana і Herat
Hindu Kush
L'Hindu Kush (en persa: هندوکش, en hindi: हिन्दु कुश) és una serralada alpina situada a cavall entre l'Afganistan -principalment- i el Pakistan.
Veure Eucràtides I de Bactriana і Hindu Kush
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Veure Eucràtides I de Bactriana і Imperi Selèucida
Justí (historiador)
Marc Junià Justí (en llatí Marcus Junianus Justinus Frontinus), va ser un historiador romà, que va viure probablement al final del.
Veure Eucràtides I de Bactriana і Justí (historiador)
Menandre I
Menandre I o Menandre I Sòter (també esmentat com Menandre de Bactriana i a les fonts índies com Milinda) (Menander) fou rei indogrec (sembla que mai va governar a tota Bactriana) vers 150 aC a 135 aC.
Veure Eucràtides I de Bactriana і Menandre I
Mitridates I de Pàrtia
Mitridates I el gran o el diví fou rei del l'imperi Part del 173 aC al 136 aC.
Veure Eucràtides I de Bactriana і Mitridates I de Pàrtia
Mitridates IV del Pont
Mitridates IV del Pont Filopàtor Filadelf, també anomenat Mitridates VI (en grec antic Mιθριδάτης Φιλoπάτωρ Φιλάδελφoς; mort cap a l'any 150 aC) era rei del Pont.
Veure Eucràtides I de Bactriana і Mitridates IV del Pont
Panjab
Regió del Panjab i les fronteres actuals El Panjab (en panjabi: ਪੰਜਾਬ o پنجاب) és una regió geogràfica i històrica d'Àsia, constituïda per territoris als estats actuals del Pakistan i l'Índia, on formen bàsicament la província pakistanesa del Panjab i l'estat del Panjab, si bé també cal considerar dins la regió algunes zones de l'estat d'Haryana i del d'Himachal Pradesh a l'Índia, i de la província de la Frontera del Nord-oest al Pakistan, així com territoris del sud de Caixmir.
Veure Eucràtides I de Bactriana і Panjab
Pàrtia
La regió de Pàrtia (en groc), durant l'Imperi romà (en morat) any 200 aC. Pàrtia va ser el nom d'una regió d'Àsia, més coneguda per haver estat la base política i cultural de la dinastia Arsàcida, els governants de l'Imperi Part.
Veure Eucràtides I de Bactriana і Pàrtia
Plató de Bactriana
Platófou un rei grec de Bactriana que va regnar per un temps breu a Bactriana i Paropamisades en algun moment vers la meitat del.
Veure Eucràtides I de Bactriana і Plató de Bactriana
Regne Indogrec
Territoris del Regne indogrec, conformats pels territoris de Sirkao, Sialkot, Alexandria del Caucas, Saketa, Pataliputra i Matura El Regne indogrec va sorgir després de les conquestes d'Alexandre el Gran com un despreniment del Regne grec de Bactriana; l'estat va cobrir, com el seu nom indica, diverses parts nord-occidentals i septentrionals del subcontinent indi -per a més referències, vegeu l'article Regne grec de Bactriana.
Veure Eucràtides I de Bactriana і Regne Indogrec
Riu Jhelum
El Jhelum (en झेलम, Jhelam; en جہلم, Jhilum), a l'antiguitat anomenat Hidaspes (Hydaspes) és el més occidental dels cinc rius que donen nom al Panjab (Índia).
Veure Eucràtides I de Bactriana і Riu Jhelum
Saces
Els saces era el nom donat pels perses a la branca oriental dels escites: Saka (grec sakai, llatí sacae, xinès sseu pronunciat sseuk) Els sacae (saces) segons Ptolemeu limitaven a l'oest amb els sogdians, al nord amb els escites, i a l'est amb els seres.
Veure Eucràtides I de Bactriana і Saces
Sogdiana
Sogdiana, cap al 300 aC. La Sogdiana o Sògdia (en grec antic Σογδιανή, en persa antic Suguda) va ser una regió i satrapia de l'Imperi persa aquemènida que va conquerir Cir el Gran.
Veure Eucràtides I de Bactriana і Sogdiana
Tocaris
Pintura dels antics tocaris Els tokharis o tocaris (dits pels hindús: qushana; les antigues fonts xineses els anomenen yuezhi, llatí tocharii) foren un poble de Bactriana i part de Sogdiana, formaven una confederació tribal del Kansu a la Xina.
Veure Eucràtides I de Bactriana і Tocaris
També conegut com Eucràtides I.