Accés més ràpid que el navegador!
31 les relacions: Alexandria d'Oxiana, Antímac I, Antímac II, Antíoc IV, Apol·lòdot I, Aracòsia, Ariana, Bactriana, Demetri I de Bactriana, Demetri II de Bactriana, Drangiana, Estrabó, Eucràtida, Eucràtides II de Bactriana, Eutidèmida, Helíocles I de Bactriana, Herat, Hindu Kush, Imperi Selèucida, Justí (historiador), Menandre I, Mitridates I de Pàrtia, Mitridates IV del Pont, Panjab, Pàrtia, Plató de Bactriana, Regne Indogrec, Riu Jhelum, Saces, Sogdiana, Tocaris.
Alexandria d'Oxiana
Alexandria d'Oxiana o Alexandria de l'Oxus fou una ciutat fundada el per Alexandre el Gran durant la seva ruta cap a l'Índia.
Nou!!: Eucràtides I de Bactriana і Alexandria d'Oxiana · Veure més »
Antímac I
Antímac I (en grec antic Ἀντίμαχος Α΄) va ser un rei grec de Bactriana, amb un regnat generalment situat entre l'any 180 aC i el 170 aC.
Nou!!: Eucràtides I de Bactriana і Antímac I · Veure més »
Antímac II
Monedes d'Antímac (II) Antímac II Nicèfor (Nikephoros "el Victoriós") fou un rei Indogrec que va governar probablement als Paropamisades i Panjab vers 170 aC.
Nou!!: Eucràtides I de Bactriana і Antímac II · Veure més »
Antíoc IV
Moneda d'Antíoc IV. Al revers es mostra Apol·lo assegut. La inscripció grega diu ΑΝΤΙΟΧΟΥ ΘΕΟΥ ΕΠΙΦΑΝΟΥ ΝΙΚΗΦΟΡΟΥ ("Antíoc, imatge de déu, portador de la victòria"). Antíoc IV Epifanes, en llatí Antiochus Epiphanes, en grec Αντίοχος Επιφανής, és a dir, l'Il·lustre (circa 215 aC-163 aC) fou emperador de l'Imperi Selèucida del 174 aC al 163 aC). El seu nom original era Mitridates, però va agafar el nom d'Antíoc en pujar al tron. Era fill d'Antíoc III el gran i germà de Seleuc IV Filopàtor. Des del 188 aC va ser ostatge a Roma segons els acords del Tractat d'Apamea, i justament el 175 aC va ser bescanviat pel fill de Seleuc IV, Demetri que va ocupar el seu lloc. Seleuc IV va ser assassinat aquell any pel seu ministre Heliodor, que es va proclamar rei. Quan Antíoc va arribar li va ser fàcil amb ajut d'Àtal I de Pèrgam es va imposar al ministre Heliodor i es va proclamar rei en lloc de l'absent Demetri. Cleòpatra, la germana d'Antíoc, s'havia casat amb Ptolemeu V Epífanes i havia mort, i Antíoc va reclamar les províncies de Celesíria i Palestina que li havia donat com a dot. Els romans, en aquella època feien la guerra a Perseu de Macedònia, i Antíoc va veure una bona oportunitat per atacar Egipte. En quatre campanyes, (171 aC-168 aC), va recuperar les províncies que reclamava i va ocupar totalment Egipte, amb excepció d'Alexandria. Va empresonar al rei, Ptolemeu VI Filomètor però per no alarmar els romans el va alliberar deixant-lo com a rei vassall. Mentrestant, a Alexandria havien proclamat rei un germà del rei egipci, de nom Ptolemeu VIII Evergetes II i quan Antíoc es va retirar els dos germans van acordar regnar junts. A la seva tornada a Síria va passar per Jerusalem el 169 aC, on havia crescut el descontentament perquè el rei havia imposat la religió grega i l'uniformisme après dels seus anys d'ostatge a Roma, religió que havia estat assumida pels dos darrers grans pontífexs jueus, Menelau i el seu germà petit Jàson (el germà gran Onies IV havia estat exiliat a Egipte el 177 aC). Antíoc va saquejar el temple de Jerusalem, i va assassinar molts jueus i d'altres van ser venuts com esclaus; llavors va crear una ciutadella a Jerusalem on va establir una guarnició encarregada de vigilar el país. El 168 aC Antíoc va tornar a envair Egipte ocupant el país menys Alexandria, mentre la seva flota ocupava Xipre. Prop d'Alexandria Antíoc es va trobar amb el cònsol Gai Popil·li Laenes, que en nom de Roma el va convidar a sortir del país i de Xipre i el va amenaçar amb la guerra. Antíoc, doncs, va haver de retirar-se. No va passar massa temps del saqueig del temple de Jerusalem quan un fanàtic religiós de nom Mataties Asmoneu de Modin (descendent de Jashmonai) va organitzar una partida d'homes (potser un miler, entre ells cinc fills de Mataties: Joan o Gadis, Simó o Tasi, Judes o Macabeu, Eleazar o Anaran i Jonatan o Afo) per fer la guerra de guerrilla contra els selèucides a la regió al nord-est de Jerusalem. Mataties va morir el 167 aC i el va succeir el seu fill Judes Macabeu, quan ja s'havien aplegat uns sis mil homes, que van derrotar repetidament els selèucides. El 166 aC Antíoc IV va atacar el rei Artaxes I d'Armènia i el va derrotar, però només li va poder imposar una contribució de guerra. També es va reunir un exèrcit de quaranta mil homes i set mil genets per dominar la rebel·lió dels jueus, sota la direcció de tres generals: Ptolemeu, Nicànor i Gòrgies, però aquest exèrcit va ser derrotat en un atac sorpresa quan estava acampat prop d'Emaús a l'oest de Jerusalem. Es va enviar un nou exèrcit encara més gran (seixanta mil homes i cinc mil genets) l'any següent (165 aC) i també en va sortir derrotat quan acampaven prop de Bet Zur, la capital dels asmoneus, però després els macabeus van patir una derrota considerable a Jamnia. Antíoc IV va morir el 163 aC i el va succeir el seu fill infant Antíoc V Eupator (el Ben Nascut) sota regència del general Lísies. Bagasis i Ptolemeu de Commagena es van fer independents.
Nou!!: Eucràtides I de Bactriana і Antíoc IV · Veure més »
Apol·lòdot I
Apol·lòdot I Soter (Απολλόδοτος ὁ Σωτήρ Apol·lòdot el Salvador) fou un rei Indogrec (vers -) que va governar als Paropamisades, Panjab, Sind i almenys part del Gujarat des de Tàxila.
Nou!!: Eucràtides I de Bactriana і Apol·lòdot I · Veure més »
Aracòsia
Aracòsia fou una antiga regió de Pèrsia que tenia al nord les muntanyes Peyerti (Hazaradjat), a l'est, l'Indus; al sud la Gedròsia; i a l'oest la Drangiana.
Nou!!: Eucràtides I de Bactriana і Aracòsia · Veure més »
Ariana
Mapa de l'Imperi d'Alexandre. Ariana (en Ariana, en Ἀριανή) va ser una regió de l'imperi Persa i més tard selèucida, que abraçava el conjunt de l'antiga Pèrsia, limitant al nord amb Bactriana, Margiana i Hircània, a l'est amb el riu Indus, al sud, amb l'oceà i el Golf Pèrsic i a l'oest amb la Mèdia, la mar Càspia i les muntanyes al sud d'aquesta mar.
Nou!!: Eucràtides I de Bactriana і Ariana · Veure més »
Bactriana
La Bactriana o Bactris (Bāxtriš) fou una satrapia de l'Imperi Persa i després de l'Imperi Selèucida, que tenia per capital Bactra, que correspon a la moderna Balkh.
Nou!!: Eucràtides I de Bactriana і Bactriana · Veure més »
Demetri I de Bactriana
Demetrius, qualificat com "ANIKETOS", "Invencible", Museu Britànic Demetri I de Bactriana o Demetri Anicet (Demetrius Aniketos l'Invencible, Δη?ητριος, persa; دیمتریوس بلخی) (vers 222 aC-170 aC) fou rei de Bactriana, fill d'Eutidem I. Polibi esmenta que quan Antíoc III el gran va envair el regne grec de Bactriana, Eutidem, que manave 10.000 homes fou derrotat a la batalla del Arius, i es va haver de retirar; va resistir durant tres anys el setge de Bactra i es diu que va enviar el seu fill Demetri, llavors encara molt jove, per negociar amb el rei sirià, i diu que mercès a la seva gestió i a la bona impressió que li va causar, el pare fou confirmat en la sobirania a canvi de reconèixer a Antíoc, i al mateix príncep (neaniskos νεανίσκος.
Nou!!: Eucràtides I de Bactriana і Demetri I de Bactriana · Veure més »
Demetri II de Bactriana
Demetri II Demetri II fou rei del regne Indogrec de l'Índia a mitjan.
Nou!!: Eucràtides I de Bactriana і Demetri II de Bactriana · Veure més »
Drangiana
Drangiana (en grec antic Δραγγιανή, 'Drangianē') va ser una satrapia o subsatrapia de la Pèrsia aquemènida i després dels selèucides, a la part oriental d'ambdós imperis.
Nou!!: Eucràtides I de Bactriana і Drangiana · Veure més »
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Nou!!: Eucràtides I de Bactriana і Estrabó · Veure més »
Eucràtida
Eucràtida va ser el nom d'una dinastia grega de Bactriana anomenada així pel rei Eucràtides I que de vegades portava per sobrenom "el Gran", el primer sobirà i fundador.
Nou!!: Eucràtides I de Bactriana і Eucràtida · Veure més »
Eucràtides II de Bactriana
Eucràtides II de Bactriana (en llatí Eucratides, en grec antic Εὐκρατίδης, en persa اروکرت) fou rei de Bactriana.
Nou!!: Eucràtides I de Bactriana і Eucràtides II de Bactriana · Veure més »
Eutidèmida
La dinastia eutidèmida o dels eutidèmides va ser una nissaga grega que va governar a Bactriana i al regne Indogrec.
Nou!!: Eucràtides I de Bactriana і Eutidèmida · Veure més »
Helíocles I de Bactriana
Helíocles I (Ἡλιοκλῆς) fou rei de Bactriana conegut únicament per les seves monedes monolingües (les que són bilingües en grec per un costat i en ari per l'altre, correspondrien a Helíocles II que va regnar al sud de l'Hindu Kush).
Nou!!: Eucràtides I de Bactriana і Helíocles I de Bactriana · Veure més »
Herat
Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).
Nou!!: Eucràtides I de Bactriana і Herat · Veure més »
Hindu Kush
L'Hindu Kush (en persa: هندوکش, en hindi: हिन्दु कुश) és una serralada alpina situada a cavall entre l'Afganistan -principalment- i el Pakistan.
Nou!!: Eucràtides I de Bactriana і Hindu Kush · Veure més »
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Eucràtides I de Bactriana і Imperi Selèucida · Veure més »
Justí (historiador)
Marc Junià Justí (en llatí Marcus Junianus Justinus Frontinus), va ser un historiador romà, que va viure probablement al final del.
Nou!!: Eucràtides I de Bactriana і Justí (historiador) · Veure més »
Menandre I
Menandre I o Menandre I Sòter (també esmentat com Menandre de Bactriana i a les fonts índies com Milinda) (Menander) fou rei indogrec (sembla que mai va governar a tota Bactriana) vers 150 aC a 135 aC.
Nou!!: Eucràtides I de Bactriana і Menandre I · Veure més »
Mitridates I de Pàrtia
Mitridates I el gran o el diví fou rei del l'imperi Part del 173 aC al 136 aC.
Nou!!: Eucràtides I de Bactriana і Mitridates I de Pàrtia · Veure més »
Mitridates IV del Pont
Mitridates IV del Pont Filopàtor Filadelf, també anomenat Mitridates VI (en grec antic Mιθριδάτης Φιλoπάτωρ Φιλάδελφoς; mort cap a l'any 150 aC) era rei del Pont.
Nou!!: Eucràtides I de Bactriana і Mitridates IV del Pont · Veure més »
Panjab
Regió del Panjab i les fronteres actuals El Panjab (en panjabi: ਪੰਜਾਬ o پنجاب) és una regió geogràfica i històrica d'Àsia, constituïda per territoris als estats actuals del Pakistan i l'Índia, on formen bàsicament la província pakistanesa del Panjab i l'estat del Panjab, si bé també cal considerar dins la regió algunes zones de l'estat d'Haryana i del d'Himachal Pradesh a l'Índia, i de la província de la Frontera del Nord-oest al Pakistan, així com territoris del sud de Caixmir.
Nou!!: Eucràtides I de Bactriana і Panjab · Veure més »
Pàrtia
La regió de Pàrtia (en groc), durant l'Imperi romà (en morat) any 200 aC. Pàrtia va ser el nom d'una regió d'Àsia, més coneguda per haver estat la base política i cultural de la dinastia Arsàcida, els governants de l'Imperi Part.
Nou!!: Eucràtides I de Bactriana і Pàrtia · Veure més »
Plató de Bactriana
Platófou un rei grec de Bactriana que va regnar per un temps breu a Bactriana i Paropamisades en algun moment vers la meitat del.
Nou!!: Eucràtides I de Bactriana і Plató de Bactriana · Veure més »
Regne Indogrec
Territoris del Regne indogrec, conformats pels territoris de Sirkao, Sialkot, Alexandria del Caucas, Saketa, Pataliputra i Matura El Regne indogrec va sorgir després de les conquestes d'Alexandre el Gran com un despreniment del Regne grec de Bactriana; l'estat va cobrir, com el seu nom indica, diverses parts nord-occidentals i septentrionals del subcontinent indi -per a més referències, vegeu l'article Regne grec de Bactriana.
Nou!!: Eucràtides I de Bactriana і Regne Indogrec · Veure més »
Riu Jhelum
El Jhelum (en झेलम, Jhelam; en جہلم, Jhilum), a l'antiguitat anomenat Hidaspes (Hydaspes) és el més occidental dels cinc rius que donen nom al Panjab (Índia).
Nou!!: Eucràtides I de Bactriana і Riu Jhelum · Veure més »
Saces
Els saces era el nom donat pels perses a la branca oriental dels escites: Saka (grec sakai, llatí sacae, xinès sseu pronunciat sseuk) Els sacae (saces) segons Ptolemeu limitaven a l'oest amb els sogdians, al nord amb els escites, i a l'est amb els seres.
Nou!!: Eucràtides I de Bactriana і Saces · Veure més »
Sogdiana
Sogdiana, cap al 300 aC. La Sogdiana o Sògdia (en grec antic Σογδιανή, en persa antic Suguda) va ser una regió i satrapia de l'Imperi persa aquemènida que va conquerir Cir el Gran.
Nou!!: Eucràtides I de Bactriana і Sogdiana · Veure més »
Tocaris
Pintura dels antics tocaris Els tokharis o tocaris (dits pels hindús: qushana; les antigues fonts xineses els anomenen yuezhi, llatí tocharii) foren un poble de Bactriana i part de Sogdiana, formaven una confederació tribal del Kansu a la Xina.
Nou!!: Eucràtides I de Bactriana і Tocaris · Veure més »
