Taula de continguts
15 les relacions: Any llum, Ascensió recta, Catàleg Hipparcos, Constel·lació, Constel·lació del Gall Dindi, Declinació (astronomia), Estel, Henry Draper Catalogue, Magnitud absoluta, Magnitud aparent, Nomenclatura de Bayer, Nomenclatura de Flamsteed, SIMBAD, Terra, Tipus espectral.
Any llum
La capa externa és a un any llum del Sol i la línia groga de l'esquerra és l'òrbita del cometa 1910 A1. La capa interna és d'un mes llum. Un any llum o any de llum és una unitat de longitud que es fa servir en la divulgació per indicar distàncies astronòmiques, com la distància entre estels i galàxies.
Veure Eta del Gall Dindi і Any llum
Ascensió recta
Ascenció recta (α) de color taronja. equinocci de març, el node ascendent de l'eclíptica (vermell) a l'equador celeste (blau). L'ascensió recta es mesura cap a l'est fins a 24h al llarg de l'equador celeste des de la direcció primària.
Veure Eta del Gall Dindi і Ascensió recta
Catàleg Hipparcos
Els Catàlegs Hipparcos i Tycho (Tycho-1) són els principals productes de la missió astromètrica de l'Agència Espacial Europea, HIPPARCOS.
Veure Eta del Gall Dindi і Catàleg Hipparcos
Constel·lació
Orió en el llibre ''Uranometria'' de Johann Bayer. Una constel·lació és un conjunt d'estels fixos o estrelles sense relació entre ells i que formen un dibuix imaginari i arbitrari al cel.
Veure Eta del Gall Dindi і Constel·lació
Constel·lació del Gall Dindi
El Gall Dindi (pavo) és una constel·lació de l'hemisferi sud creada per Pieter Dirkszoon Keyser i Frederick de Houtman entre 1595 i 1597, i aparegueren per primera vegada a l'obra Uranometria de Johann Bayer en el 1603.
Veure Eta del Gall Dindi і Constel·lació del Gall Dindi
Declinació (astronomia)
Declinació solar. La trajectòria del Sol per l'esfera celeste canvia amb la seva declinació al llarg de l'any. Aquí es pot veure en l'eix horitzontal l'azimut (en ºN) on el Sol surt i es pon a l'estiu i a l'hivern (solsticis), per a un observador a 56°N La declinació és la distància angular d'un astre sobre l'equador celeste, mesura equivalent a la latitud sobre la Terra; es mesura entre 0° i ±90° (positiva si va cap al pol nord celeste i negativa en la direcció del pol sud celeste).
Veure Eta del Gall Dindi і Declinació (astronomia)
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Veure Eta del Gall Dindi і Estel
Henry Draper Catalogue
El Henry Draper Catalogue (HD) és un catàleg estel·lar amb dades astromètriques i espectroscòpiques de més de 225.000 estrelles.
Veure Eta del Gall Dindi і Henry Draper Catalogue
Magnitud absoluta
La magnitud absoluta, de símbol M, és una mesura de la brillantor intrínseca d'un astre, correspon a la magnitud aparent que tindria si estigués situat a una distància de 10 parsecs de la Terra, equivalent aproximadament a 32,6 anys llum.
Veure Eta del Gall Dindi і Magnitud absoluta
Magnitud aparent
La magnitud aparent d'un astre és una mesura de la seva lluminositat aparent vista per un observador a la Terra, això és, la quantitat de llum rebuda de l'objecte.
Veure Eta del Gall Dindi і Magnitud aparent
Nomenclatura de Bayer
La nomenclatura de Bayer és un sistema de designació d'estrelles introduït per l'astrònom Johann Bayer en el seu atlas estel·lar Uranometria (1603).
Veure Eta del Gall Dindi і Nomenclatura de Bayer
Nomenclatura de Flamsteed
La nomenclatura de Flamsteed és un sistema de designació d'estrelles introduït per l'astrònom John Flamsteed en una versió preliminar de la seva Historia coelestis Britannica i publicat per Edmond Halley i Isaac Newton el 1712 sense el permís de Flamsteed.
Veure Eta del Gall Dindi і Nomenclatura de Flamsteed
SIMBAD
SIMBAD (the Set of Identifications, Measurements, and Bibliography for Astronomical Data) és una base de dades astronòmica d'objectes situats fora del sistema solar.
Veure Eta del Gall Dindi і SIMBAD
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Veure Eta del Gall Dindi і Terra
Tipus espectral
El tipus espectral és la manera de classificació dels estels usant la llei de desplaçament de Wien però això posa dificultats pels estels distants.
Veure Eta del Gall Dindi і Tipus espectral
També conegut com Eta Pavonis.