Taula de continguts
74 les relacions: Absis, Alfons X de Castella, Altar, Arc de mig punt, Art abstracte, Baptisme, Barroc, Bartomeu apòstol, Capella (arquitectura), Capitell, Castellà, Confraria, Conquesta feudal hispànica, Cor (arquitectura), Corinti, Creu llatina, Creuer (arquitectura), Eclecticisme, Eloi de Noyon, Escultura, Església parroquial, Façana, Francisco Salzillo, Frontó, Guerra Civil espanyola, Historicisme, Jònic, Jesús de Natzaret, Joan l'Apòstol, José Moñino y Redondo, Josep de Natzaret, Llúcia de Siracusa, Llorca, Marbre, Múrcia, Medina, Mesquita, Modernisme, Musulmà, Nau (arquitectura), Naupacte, Neoclassicisme, Parròquia eclesiàstica, Pere d'Alcàntara, Pintura al fresc, Presbiteri, Regió de Múrcia, Retaule, Rococó, Rosassa, ... Ampliar l'índex (24 més) »
Absis
Absis principal de l'església del monestir de Santa Maria de Ripoll. absidioles disposades de forma radial i obertes a un deambulatori. L'absis és una construcció adossada a la nau o les naus d'una església o temple, normalment de forma semicircular, tot i que n'hi ha de quadrangulars (absis carrats) i poligonals.
Veure Església de Sant Bartomeu (Múrcia) і Absis
Alfons X de Castella
Alfons X el Savi i la seva cort. Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), fou rei de Castella (1252-1284).
Veure Església de Sant Bartomeu (Múrcia) і Alfons X de Castella
Altar
Mare de Déu de l'Ermitana de Peníscola Un altar és una estructura damunt de la qual se celebren rituals religiosos com ara sacrificis, ofrenes, etc.
Veure Església de Sant Bartomeu (Múrcia) і Altar
Arc de mig punt
Arc de mig punt amb extradós normal (Monestir de Sant Miquel de Cruïlles) Parts d'un arc de mig punt Porta d'Ishtar, originària de Babilònia i actualment al Museu de Pèrgam de Berlín. L'arc de mig punt o arc rodó és un tipus d'arc que dibuixa una semicircumferència amb un únic centre situat a la línia d'arrencada (línia d'imposta); per tant, la fletxa (alçada) és la meitat exacta de la llum (amplada).
Veure Església de Sant Bartomeu (Múrcia) і Arc de mig punt
Art abstracte
Exemple de l'art abstracte modern, Natalia Plachta Fernandes, Where are you I L'art abstracte és un estil artístic que va sorgir a l'inici del.
Veure Església de Sant Bartomeu (Múrcia) і Art abstracte
Baptisme
Baptisme catòlic El baptisme, bateig, batejament (o batiament) o batiar és el primer dels sagraments del cristianisme.
Veure Església de Sant Bartomeu (Múrcia) і Baptisme
Barroc
Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.
Veure Església de Sant Bartomeu (Múrcia) і Barroc
Bartomeu apòstol
Segons el Nou Testament, Bartomeu (Canà, Galilea, s. I aC? — Albanòpolis, Armènia, s. I dC) fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret.
Veure Església de Sant Bartomeu (Múrcia) і Bartomeu apòstol
Capella (arquitectura)
Capella privada a l'interior del Museu Romàntic Can Papiol a Vilanova i la GeltrúUna capella és un espai dedicat al culte particular dins d'un temple cristià (esglésies, catedrals o ermites…), o d'edificis profans (domicilis, palaus, masies, tanatoris o fins i tot camps de futbol), en aquest cas se solen denominar específicament oratoris.
Veure Església de Sant Bartomeu (Múrcia) і Capella (arquitectura)
Capitell
Capitell romànic del claustre de Sant Miquel de Cuixà, actualment al museu ''The Cloisters'' (Nova York). Capitell del mercat del peix de Venècia Capitell del mercat del peix de Venècia El capitell és la part superior d'una pilastra o columna, sovint ornamentat amb escultures.
Veure Església de Sant Bartomeu (Múrcia) і Capitell
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Veure Església de Sant Bartomeu (Múrcia) і Castellà
Confraria
Una confraria és una comunitat que agrupa laics i vol fomentar les relacions fraternals entre els seus membres, reunits al voltant d'un vincle comúː un ofici, una devoció religiosa.
Veure Església de Sant Bartomeu (Múrcia) і Confraria
Conquesta feudal hispànica
La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.
Veure Església de Sant Bartomeu (Múrcia) і Conquesta feudal hispànica
Cor (arquitectura)
Detall del cor de la Catedral de Barcelona Ressaltat el cor El cor, en arquitectura, és la part d'una església o catedral reservada a la comunitat de religiosos que hi estan adscrits i des d'on participen en la missa i els oficis divins.
Veure Església de Sant Bartomeu (Múrcia) і Cor (arquitectura)
Corinti
Il·lustració d'un capitell corinti. L'ordre corinti és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el jònic).
Veure Església de Sant Bartomeu (Múrcia) і Corinti
Creu llatina
Creu llatina Planta de la Catedral de Santiago de Compostel·la. La creu llatina és una creu formada per dos segments de diferent llargada que es creuen en angle recte, on el segment menor creua el més llarg en una proporció de tres quarts.
Veure Església de Sant Bartomeu (Múrcia) і Creu llatina
Creuer (arquitectura)
El creuer d'una església. El creuer és, en les esglésies la planta de les quals té forma de creu llatina o grega, l'espai definit per la intersecció de la nau principal i la nau transversal o transsepte.
Veure Església de Sant Bartomeu (Múrcia) і Creuer (arquitectura)
Eclecticisme
Eclecticisme en arquitectura Eclecticisme (del grec eklegein, 'escollir') és, en filosofia, l'escola de pensament que es caracteritza per escollir (sense principis determinats) concepcions filosòfiques, punts de vista, idees i valoracions entre altres escoles, combinant-les i barrejant-les de forma sovint contraposada, encara que no arribi a formar-se un tot orgànic.
Veure Església de Sant Bartomeu (Múrcia) і Eclecticisme
Eloi de Noyon
Eloi o Eligi (Chaptelat, prop de Llemotges, ca. 588 - Noyon 1 de desembre de 660) va ser un bisbe franc de Noyon, reconegut orfebre i alt funcionari de la cort del reis merovingis.
Veure Església de Sant Bartomeu (Múrcia) і Eloi de Noyon
Escultura
La ''Victòria de Samotràcia'', escultura de l'antiga Grècia Lescultura (del llatí sculptura) és una de les belles arts.
Veure Església de Sant Bartomeu (Múrcia) і Escultura
Església parroquial
Església parroquial a Gloucestershire, Anglaterra Una església parroquial, o simplement parròquia, és l'església que, en l'esfera cristiana, actua com a centre religiós d'una parròquia.
Veure Església de Sant Bartomeu (Múrcia) і Església parroquial
Façana
Una façana, frontera, fatxada o un frontis és, per extensió, qualsevol parament exterior d'un edifici; encara que per defecte, quan es parla de façana, es fa al·lusió a la davantera o principal, indicant-se més dades en cas contrari (façana posterior, façana nord, etc.) El mot deriva de faç, i es coneix en català des de 1294.
Veure Església de Sant Bartomeu (Múrcia) і Façana
Francisco Salzillo
Francisco Salzillo i Alcaraz (Ciutat de Múrcia, 12 de maig de 1707 - 2 de març de 1783) fou un escultor barroc murcià especialitzat en la producció d'imatgeria religiosa en fusta policromada.
Veure Església de Sant Bartomeu (Múrcia) і Francisco Salzillo
Frontó
El frontó és la paret contra la qual es llança la pilota en certs jocs de pilota en què els jugadors han de fer rebotar la pilota.
Veure Església de Sant Bartomeu (Múrcia) і Frontó
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Veure Església de Sant Bartomeu (Múrcia) і Guerra Civil espanyola
Historicisme
L'historicisme (en alemany, historismus) designa aquelles doctrines filosòfiques que consideren tota la realitat humana com el producte d'un esdevenir històric i la condició humana com a inscrita en unes coordenades existencials ineludibles de naturalesa històrica, lingüística...
Veure Església de Sant Bartomeu (Múrcia) і Historicisme
Jònic
L'estil jònic (del llatí Ionicus, al seu torn del grec Ἰωνικός 'de Jònia') és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el corinti).
Veure Església de Sant Bartomeu (Múrcia) і Jònic
Jesús de Natzaret
Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».
Veure Església de Sant Bartomeu (Múrcia) і Jesús de Natzaret
Joan l'Apòstol
Joan l'Apòstol - ܝܘܚܢܢ ܫܠܝܚܐ Yohanan Shliha en arameu; יוחנן בן זבדי Yohanan Ben Zavdai- 6 dC - c. 100) va ser un dels Dotze Apòstols de Jesús d'acord amb el Nou Testament. Era el fill de Zebedeu i Maria Salomé. El seu germà era Jaume, que era un altre dels Dotze Apòstols.
Veure Església de Sant Bartomeu (Múrcia) і Joan l'Apòstol
José Moñino y Redondo
José Moñino y Redondo (Múrcia, 21 d'octubre de 1728 - Sevilla, 30 de desembre de 1808), primer comte de Floridablanca, títol amb el qual és més conegut, va ser un polític espanyol.
Veure Església de Sant Bartomeu (Múrcia) і José Moñino y Redondo
Josep de Natzaret
Segons els evangelis, Josep (en arameu Yosef bar Yaqob i en hebreu יוֹסֵף בן-יַעֲקֹב Yôsēp ben Yahăqōb) conegut en català com Sant Josep -o també com Josep de Natzaret, Sant Josep Obrer o Josep, pare de Jesús- (? - Natzaret?, entre 12 i 29 dC) fou el marit de la Verge Maria.
Veure Església de Sant Bartomeu (Múrcia) і Josep de Natzaret
Llúcia de Siracusa
Llúcia de Siracusa (283?-304?), coneguda com a Santa Llúcia, va ser una jove màrtir cristiana que és venerada com a santa per les Esglésies catòlica i ortodoxa.
Veure Església de Sant Bartomeu (Múrcia) і Llúcia de Siracusa
Llorca
Llorca (en castellà i oficialment Lorca) és una ciutat i municipi de la Regió de Múrcia.
Veure Església de Sant Bartomeu (Múrcia) і Llorca
Marbre
Roca de marbre Taj Mahal, fet principalment de marbre El marbre és una roca metamòrfica, calcària, amb textura compacta i un aspecte cristal·litzat i cristal·lí, composta principalment per grans microscòpics de calcita.
Veure Església de Sant Bartomeu (Múrcia) і Marbre
Múrcia
Múrcia (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 447 182 (2018) habitants, que forma una conurbació de més de 550 000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà.
Veure Església de Sant Bartomeu (Múrcia) і Múrcia
Medina
Medina, o, segons el seu nom oficial, al-Madina al-Munàwwara (en àrab, literalment ‘la Ciutat Il·luminada’), també anomenada Madínat an-Nabí (àrab: , ‘la Ciutat del Profeta’) o Madínat Rassul Al·lah (àrab: , ‘la Ciutat del Missatger de Déu’), és una ciutat de la regió de l'Hijaz, a l'Aràbia Saudita, capital de la província d'Al-Madina.
Veure Església de Sant Bartomeu (Múrcia) і Medina
Mesquita
Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita o mosquea (de l', ‘oratori’, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ, en el primer cas, i de l'italià moschea, en el segon) és el temple de la religió islàmica.
Veure Església de Sant Bartomeu (Múrcia) і Mesquita
Modernisme
Palau de la ''Sezession'' a Viena. The Summit,'' 1912, obra modernista del pintor Cesare Saccaggi, de Tortona El modernisme va ser un moviment cultural, literari i artístic produït a Occident a la fi del i al començament del.
Veure Església de Sant Bartomeu (Múrcia) і Modernisme
Musulmà
260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.
Veure Església de Sant Bartomeu (Múrcia) і Musulmà
Nau (arquitectura)
miniatura La nau de l'església de Saint-Sulpice a París. La nau és la part d'una església anant de la portada a la cruïlla del creuer i que és compresa entre els dos murs laterals, en el cas d'una única nau, o entre dues rengleres de pilars o entre una renglera de pilars i un mur lateral.
Veure Església de Sant Bartomeu (Múrcia) і Nau (arquitectura)
Naupacte
Naupacte (Ναύπακτος, Nàfpaktos), coneguda també pel seu nom històric de Lepant (del venecià Lepanto) és una ciutat de Grècia situada a la unitat perifèrica d'Etòlia-Acarnània, a la costa nord de l'estret que separa el golf de Patres del golf de Corint.
Veure Església de Sant Bartomeu (Múrcia) і Naupacte
Neoclassicisme
Antonio Canova, ''Les Tres Gràcies'', castell de Belvoir, Leicestershire El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el i principis del, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó.
Veure Església de Sant Bartomeu (Múrcia) і Neoclassicisme
Parròquia eclesiàstica
Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és l'element essencial que conforma les diòcesis, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.
Veure Església de Sant Bartomeu (Múrcia) і Parròquia eclesiàstica
Pere d'Alcàntara
Pere d'Alcàntara, o en castellà Pedro de Alcántara (Alcántara, 1499 - Arenas de San Pedro, 18 d'octubre de 1562) va ser un frare franciscà observant de tendència reformadora; va ser una de les figures fonamentals de la reforma franciscana i de l'Orde de Frares Menors Descalços.
Veure Església de Sant Bartomeu (Múrcia) і Pere d'Alcàntara
Pintura al fresc
Fresc txola del temple Brihadiswara, Thanjavur. Suport de fusta emprat al Museu Nacional d'Art de Catalunya en la reconstrucció d'una pintura mural arrencada per la tècnica de l'''strappo'' Un fresc és una pintura realitzada sobre una superfície coberta amb dues capes de morter de calç, la primera (arricio) de major gruix, amb calç apagada, sorra de riu i aigua, i la segona (intonaco) més fina formada per pols de marbre, calç apagada i aigua, sobre la qual es van aplicant els pigments, quan aquesta darrera capa encara està humida, i per jornades (giornatas).
Veure Església de Sant Bartomeu (Múrcia) і Pintura al fresc
Presbiteri
Presbiteri de la Catedral de Granada, ben delimitat per la graonada i la barana Al fons, destaca el gran retaule El presbiteri és l'espai que en una església o catedral envolta l'altar major.
Veure Església de Sant Bartomeu (Múrcia) і Presbiteri
Regió de Múrcia
La Regió de Múrcia (oficialment i en castellà, Región de Murcia), és una comunitat autònoma de caràcter uniprovincial de l'Estat espanyol que correspon a la major part del tradicional territori del Regne de Múrcia (amb les divisions provincials del, però, se'n van traure territoris), format arran de la conquesta cristiana i la colonització del regne —a càrrec de catalans, castellans, i aragonesos fonamentalment— i part històrica de les corones d'Aragó, i de la de Castella (des del fins a l'aparició de l'Estat Espanyol).
Veure Església de Sant Bartomeu (Múrcia) і Regió de Múrcia
Retaule
Església de Sant Pere de Terrassa Un retaule o reretaule (del llatí retro tabula) és una estructura arquitectònica o de fusteria composta per diverses caselles amb representacions que s'alça a la part de darrere de l'altar de les esglésies cristianes i que constitueix la principal referència visual del presbiteri.
Veure Església de Sant Bartomeu (Múrcia) і Retaule
Rococó
Palau del Marqués de Dosaigües, a València, reformat a estil rococó en el segle XVIII El Rococó és un moviment artístic nascut a França, que es desenvolupa de forma progressiva entre els anys 1730-60.
Veure Església de Sant Bartomeu (Múrcia) і Rococó
Rosassa
La rosassa, rosetó, rosó,DCVB rosa o O és un element ornamental, majoritàriament, a les catedrals durant el període gòtic.
Veure Església de Sant Bartomeu (Múrcia) і Rosassa
Torre
La Torre Eiffel, a París Una torre (del llatí turris), en arquitectura o enginyeria, és una mena d'estructura en què predomina la dimensió vertical sobre l'amplària.
Veure Església de Sant Bartomeu (Múrcia) і Torre
Volta
església de Santa Maria del Mar, Barcelona La volta és una estructura arquitectònica pròpia per a cobrir espais o recintes.
Veure Església de Sant Bartomeu (Múrcia) і Volta
13 d'abril
El 13 d'abril és el cent tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quatrè en els anys de traspàs.
Veure Església de Sant Bartomeu (Múrcia) і 13 d'abril
1720
;Països Catalans:;Món.
Veure Església de Sant Bartomeu (Múrcia) і 1720
1728
Full de la ''Cyclopaedia'', publicat el '''1728'''.
Veure Església de Sant Bartomeu (Múrcia) і 1728
1740
;Països Catalans.
Veure Església de Sant Bartomeu (Múrcia) і 1740
1743
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Església de Sant Bartomeu (Múrcia) і 1743
1749
Llinda d'una casa de Besalú.
Veure Església de Sant Bartomeu (Múrcia) і 1749
1768
;Països Catalans.
Veure Església de Sant Bartomeu (Múrcia) і 1768
1795
;Països Catalans.
Veure Església de Sant Bartomeu (Múrcia) і 1795
1797
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Església de Sant Bartomeu (Múrcia) і 1797
1821
;Països Catalans.
Veure Església de Sant Bartomeu (Múrcia) і 1821
1846
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Església de Sant Bartomeu (Múrcia) і 1846
1866
;Països Catalans.
Veure Església de Sant Bartomeu (Múrcia) і 1866
1879
199x199px;Països Catalans.
Veure Església de Sant Bartomeu (Múrcia) і 1879
1883
;Països Catalans.
Veure Església de Sant Bartomeu (Múrcia) і 1883
1884
; Països Catalans;Resta del món.
Veure Església de Sant Bartomeu (Múrcia) і 1884
1910
1910 (MCMX) fou un any començat en dissabte.
Veure Església de Sant Bartomeu (Múrcia) і 1910
1941
;Països Catalans.
Veure Església de Sant Bartomeu (Múrcia) і 1941
1946
;Països Catalans.
Veure Església de Sant Bartomeu (Múrcia) і 1946
1952
1958 (MCMLII) fon un any bixest començat en dimarts.
Veure Església de Sant Bartomeu (Múrcia) і 1952
1983
1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte.
Veure Església de Sant Bartomeu (Múrcia) і 1983
21 d'octubre
El 21 d'octubre és el dos-cents noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Església de Sant Bartomeu (Múrcia) і 21 d'octubre
24 d'agost
El 24 d'agost és el dos-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.
Veure Església de Sant Bartomeu (Múrcia) і 24 d'agost