Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Escut i bandera de Xèrica

Índex Escut i bandera de Xèrica

L'escut i la bandera de Xèrica representen els símbols tradicionals de Xèrica, municipi i vila reial del País Valencià, a la comarca de l'Alt Palància, amb l'antic castell i els quatre pals.

Taula de continguts

  1. 44 les relacions: Alt Palància, Argent (heràldica), Arxiu Històric Nacional, Blasonament, Camp heràldic, Castell (heràldica), Castell, ermita de San Roc o de Santa Àgueda la Vella i cintes muràries, Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, Ermita de Sant Roc de Xèrica, Escut d'armes, Escut de Catalunya, Escuts i banderes de l'Alt Palància, Furs, Gules, Jaume el Conqueridor, Lleó (heràldica), Llista d'escuts del País Valencià, Or (heràldica), Oval, País Valencià, Pal (heràldica), Regne d'Aragó, Regne de València, Roig, Sable, Senyera reial, Timbre, Vila reial, Xèrica, 1 de juny, 12 d'abril, 1249, 14 de març, 15 de novembre, 1565, 18 de maig, 19 de novembre, 20 de juny, 2005, 2007, 2010, 2011, 2012, 7 de febrer.

Alt Palància

L'Alt Palància és una comarca de l'interior del País Valencià, amb capital a Sogorb.

Veure Escut i bandera de Xèrica і Alt Palància

Argent (heràldica)

Representacions de l'argent Largent és un esmalt argentat usat en heràldica.

Veure Escut i bandera de Xèrica і Argent (heràldica)

Arxiu Històric Nacional

CSIC (carrer Serrano, Madrid) L'Arxiu Històric Nacional (Archivo Histórico Nacional en castellà) és una organització de documentació bibliogràfica d'Espanya.

Veure Escut i bandera de Xèrica і Arxiu Històric Nacional

Blasonament

El blasonament és el fet de blasonar –és a dir, disposar, descriure i interpretar– els escuts d'una família, una ciutat, etc., segons les regles i la terminologia pròpies de la ciència heràldica o del blasó.

Veure Escut i bandera de Xèrica і Blasonament

Camp heràldic

El camper o camp és, en heràldica, la superfície interior i total d'un escut, on es posen les particions i les càrregues.

Veure Escut i bandera de Xèrica і Camp heràldic

Castell (heràldica)

En detall) El castell és una figura heràldica molt utilitzada en les armories dels Països Catalans i de Castella consistent en una representació idealitzada d'un castell, generalment amb tres torres merletades, la del mig més alta, i maçonat (amb els maons vistos).

Veure Escut i bandera de Xèrica і Castell (heràldica)

Castell, ermita de San Roc o de Santa Àgueda la Vella i cintes muràries

El conjunt format pel Castell, l'ermita de Sant Roc o Santa Àgueda la Vella i les cintes muràries, conegut normalment com a Castell i Muralles, de la localitat de Jérica, a la comarca de l'Alt Palància; són uns monuments arquitectònics, datats entre els segles XIV, i XVI; que estan catalogats com a Béns d'Interès Cultural, segons consta a la Direcció General de patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana, amb anotació ministerial número RI-51-0011455 i data d'anotació 5 d'agost de 2005.

Veure Escut i bandera de Xèrica і Castell, ermita de San Roc o de Santa Àgueda la Vella i cintes muràries

Diari Oficial de la Generalitat Valenciana

El Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, antigament conegut com a Butlletí Oficial del Consell del País Valencià i Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, és el butlletí oficial de l'administració pública del País Valencià.

Veure Escut i bandera de Xèrica і Diari Oficial de la Generalitat Valenciana

Ermita de Sant Roc de Xèrica

L'Ermita de Sant Roc de Xèrica a la comarca de l'Alt Palància al País Valencià) és un edifici religiós construït el pels mestres picapedrers Pasqual Julve i Pere Bonarés, seguint l'estil gòtic de reconquesta. Està protegit com a Bé d'Interès Cultural des del 18 de juny de 1998.

Veure Escut i bandera de Xèrica і Ermita de Sant Roc de Xèrica

Escut d'armes

Escut d'armes de Portugal. Un escut d'armes, escut heràldic, armories o, simplement, escut, és una representació simbòlica de persones o entitats que es deriva de la pràctica medieval de pintar dissenys sobre l'escut i sobre les robes dels cavallers per permetre la identificació en la batalla i més tard en les justes i els tornejos.

Veure Escut i bandera de Xèrica і Escut d'armes

Escut de Catalunya

L'escut de Catalunya té el següent blasonament, que és conegut heràldicament com els Quatre pals i popularment, tot i que tècnicament incorrecte, com les Quatre barres: A finals del s'establí la jerarquia i la codificació de les corones i llur forma.

Veure Escut i bandera de Xèrica і Escut de Catalunya

Escuts i banderes de l'Alt Palància

Els escuts i banderes de l'Alt Palància són els símbols representatius dels municipis i entitats de població que integren la comarca valenciana de l'Alt Palància.

Veure Escut i bandera de Xèrica і Escuts i banderes de l'Alt Palància

Furs

XIX mostrant les extensions dels drets tradicionals forals consuetudinaris. Les jurisdiccions forals estaven basades en els antics regnes. A les "comunidades" d'avui en dia no els hi està permés crear lligams oficials que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles.

Veure Escut i bandera de Xèrica і Furs

Gules

Representacions del gules El gules és el color vermell en heràldica.

Veure Escut i bandera de Xèrica і Gules

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Veure Escut i bandera de Xèrica і Jaume el Conqueridor

Lleó (heràldica)

'''Lleó''' d'or coronat Escut d'Anglaterra, amb tres '''lleopards'''El lleó és la representació heràldica de l'animal homònim, símbol de la força, el valor, la noblesa, cosa que l'acostava a l'ideal medieval.

Veure Escut i bandera de Xèrica і Lleó (heràldica)

Llista d'escuts del País Valencià

Aquesta llista d'escuts del País Valencià recull els escuts oficials i sense oficialitzar dels ens territorials del País Valencià.

Veure Escut i bandera de Xèrica і Llista d'escuts del País Valencià

Or (heràldica)

Representacions de l'or Lor és un esmalt daurat usat en heràldica.

Veure Escut i bandera de Xèrica і Or (heràldica)

Oval

Aquest '''oval''', amb només un eix de simetria, s'assembla al perfil d'un ou d'ocell Un rectangle arrodonit consisteix en dos semicercles congruents i dos segments paral·lels; se sol anomenar '''oval''' Un oval, en geometria, és una corba tancada plana que s'assembla a una forma ovoide o el·líptica.

Veure Escut i bandera de Xèrica і Oval

País Valencià

El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.

Veure Escut i bandera de Xèrica і País Valencià

Pal (heràldica)

El pal, en heràldica, és una peça honorable col·locada verticalment al centre de l'escut, tot travessant el camper de dalt a baix, i delimitada per dues línies verticals paral·leles.

Veure Escut i bandera de Xèrica і Pal (heràldica)

Regne d'Aragó

El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.

Veure Escut i bandera de Xèrica і Regne d'Aragó

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.

Veure Escut i bandera de Xèrica і Regne de València

Roig

El vermell o roig és el color amb la freqüència més baixa de llum que pot discernir l'ull humà.

Veure Escut i bandera de Xèrica і Roig

Sable

Representacions del sable El sable és el color negre en heràldica.

Veure Escut i bandera de Xèrica і Sable

Senyera reial

Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg.

Veure Escut i bandera de Xèrica і Senyera reial

Timbre

En heràldica, un timbre és un símbol que es posa sobre els escuts d'armes per indicar quin és el grau de noblesa de la família o de la població.

Veure Escut i bandera de Xèrica і Timbre

Vila reial

Vila reial era un títol que el rei de la Corona d'Aragó concedia a certes poblacions de tot el regne que permetien que aquestes tinguessin representació i dret a vot a les Corts Catalanes pel braç reial a través d'un síndic o més representants, depenent de la població o influència que tenia.

Veure Escut i bandera de Xèrica і Vila reial

Xèrica

Xèrica (en castellà i oficialment, Jérica, i en la parla xurra Jerica o Ejerica) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Veure Escut i bandera de Xèrica і Xèrica

1 de juny

El primer de juny és el cent cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-tresè en els anys de traspàs.

Veure Escut i bandera de Xèrica і 1 de juny

12 d'abril

El 12 d'abril és el cent dosè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent tresè en els anys de traspàs.

Veure Escut i bandera de Xèrica і 12 d'abril

1249

;Països Catalans.

Veure Escut i bandera de Xèrica і 1249

14 de març

El 14 de març és el setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta quart en els anys de traspàs.

Veure Escut i bandera de Xèrica і 14 de març

15 de novembre

El 15 de novembre o 15 de santandria és el tres-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vintè en els anys de traspàs.

Veure Escut i bandera de Xèrica і 15 de novembre

1565

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Escut i bandera de Xèrica і 1565

18 de maig

El 18 de maig és el cent trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-novè en els anys de traspàs.

Veure Escut i bandera de Xèrica і 18 de maig

19 de novembre

El 19 de novembre o 19 de santandria és el tres-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.

Veure Escut i bandera de Xèrica і 19 de novembre

20 de juny

El 20 de juny és el cent setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-dosè en els anys de traspàs.

Veure Escut i bandera de Xèrica і 20 de juny

2005

2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Veure Escut i bandera de Xèrica і 2005

2007

2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.

Veure Escut i bandera de Xèrica і 2007

2010

L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.

Veure Escut i bandera de Xèrica і 2010

2011

L'any 2011 fou un any normal començat en dissabte.

Veure Escut i bandera de Xèrica і 2011

2012

L'any 2012 fou un any de traspàs començat en diumenge.

Veure Escut i bandera de Xèrica і 2012

7 de febrer

El 7 de febrer és el trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Escut i bandera de Xèrica і 7 de febrer

També conegut com Bandera de Xèrica, Escut de Xèrica.