Taula de continguts
32 les relacions: Argent (heràldica), Bandera de Letònia, Comunisme, Curlàndia, Escut d'armes, Falç i martell, Fusellers letons, Gran Ducat de Lituània, Griu, Gules, Heràldica, Imperi Rus, Lema nacional, Letònia, Letó, Letgàlia, Lleó (heràldica), Mar Bàltica, President de Letònia, Primera Guerra Mundial, República Socialista Soviètica de Letònia, Rus, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Vidzeme, Zemgale, 1566, 16 de juny, 18 de novembre, 1918, 1921, 1940, 1990.
Argent (heràldica)
Representacions de l'argent Largent és un esmalt argentat usat en heràldica.
Veure Escut de Letònia і Argent (heràldica)
Bandera de Letònia
La bandera de Letònia es compon d'un camp vermell carmí travessat pel centre d'una franja horitzontal blanca més estreta, en relació 2:1:2.
Veure Escut de Letònia і Bandera de Letònia
Comunisme
El comunisme és una pràctica social i una teoria que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta d'oportunitats per a tothom, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció.
Veure Escut de Letònia і Comunisme
Curlàndia
Curlàndia (en letó, Kurzeme; en livonià: Kurāmō; en estonià Kuramaa; en lituà: Kuršas; en samogitià: Kuržemė; en finlandès: Kuurinmaa; en rus, Курляндия, transcrit: Kurlàndia; en polonès: Kurlandia; en alemany i suec, Kurland, i en llatí: Curonia/Couronia), és una regió que constitueix actualment la major part de l'oest de Letònia.
Veure Escut de Letònia і Curlàndia
Escut d'armes
Escut d'armes de Portugal. Un escut d'armes, escut heràldic, armories o, simplement, escut, és una representació simbòlica de persones o entitats que es deriva de la pràctica medieval de pintar dissenys sobre l'escut i sobre les robes dels cavallers per permetre la identificació en la batalla i més tard en les justes i els tornejos.
Veure Escut de Letònia і Escut d'armes
Falç i martell
La falç i el martell a la bandera de l'URSS. La falç i el martell (Unicode: "☭") és un símbol emprat per representar el comunisme.
Veure Escut de Letònia і Falç i martell
Fusellers letons
Els fusellers letons (letó: Latviešu strēlnieki, rus: Латышские стрелки) eren una formació militar de l'Exèrcit Imperial Rus creada el 1915 a Letònia per tal de defensar els Països Bàltics contra els alemanys durant la Primera Guerra Mundial.
Veure Escut de Letònia і Fusellers letons
Gran Ducat de Lituània
El Gran Ducat de Lituània va ser un estat de l'Europa central i oriental del i fins al 1795.
Veure Escut de Letònia і Gran Ducat de Lituània
Griu
El griu o grifó és una criatura mitològica ferotge i perillosa que té el cap i les potes de davant d'ocell rapaç gegant, amb plomes daurades, urpes esmolades i un bec ganxut.
Veure Escut de Letònia і Griu
Gules
Representacions del gules El gules és el color vermell en heràldica.
Veure Escut de Letònia і Gules
Heràldica
XIV. L'heràldica o ciència del blasó és la ciència i art auxiliar de la història que estudia l'ús sistemàtic d'emblemes hereditaris plasmats sobre un escut d'armes,Riquer 1983, Vol.
Veure Escut de Letònia і Heràldica
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Veure Escut de Letònia і Imperi Rus
Lema nacional
El lema nacional és una frase, sovint en la llengua pròpia o en llatí, però de vegades en altres llengües, que un estat o subdivisió d'aquest (província, ciutat, etc.) utilitza en diversos símbols com ara escut, banderes o monedes com a element d'identificació col·lectiva, ja que sol indicar una aspiració del territori o intenta definir les seves característiques essencials.
Veure Escut de Letònia і Lema nacional
Letònia
La República de Letònia (Latvijas Republika) és una república del nord-est d'Europa amb costa a la mar Bàltica.
Veure Escut de Letònia і Letònia
Letó
El letó (latviešu valoda) és una llengua del grup oriental de les llengües bàltiques parlada per 2,2 milions de persones principalment a Letònia, on és idioma oficial des de l'any 1989, dos anys abans de la seva declaració d'independència arran de la desaparició de la Unió Soviètica.
Veure Escut de Letònia і Letó
Letgàlia
Escut oficial, des de 1921 Escut històric, des de 1566 Les quatre regions administratives letonnes: Letgàlia en verd. Regió històrica a Letònia: Latgàlia en blau. Letgàlia o Latgàlia (en idioma letgalià: Latgola) és una de les quatre regions històriques i culturals de Letònia que reconeix la constitució letona.
Veure Escut de Letònia і Letgàlia
Lleó (heràldica)
'''Lleó''' d'or coronat Escut d'Anglaterra, amb tres '''lleopards'''El lleó és la representació heràldica de l'animal homònim, símbol de la força, el valor, la noblesa, cosa que l'acostava a l'ideal medieval.
Veure Escut de Letònia і Lleó (heràldica)
Mar Bàltica
La mar Bàltica, o el mar Bàltic, és una mar del nord d'Europa, oberta a la mar del Nord i, finalment, a l'oceà Atlàntic a través dels estrets de Kattegat i Skagerrak.
Veure Escut de Letònia і Mar Bàltica
President de Letònia
El President de Letònia és el Cap d'Estat i comandant en cap de les forces armades de la República de Letònia.
Veure Escut de Letònia і President de Letònia
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Veure Escut de Letònia і Primera Guerra Mundial
República Socialista Soviètica de Letònia
La República Socialista Soviètica de Letònia (RSS de Letònia) va ser una república constituent de la Unió Soviètica entre el 1940 i el 1990.
Veure Escut de Letònia і República Socialista Soviètica de Letònia
Rus
El rus és la llengua eslava més parlada.
Veure Escut de Letònia і Rus
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Veure Escut de Letònia і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Vidzeme
Vidzeme (en livonià:Vidumō) és una de les regions culturals i històriques de Letònia.
Veure Escut de Letònia і Vidzeme
Zemgale
Escut de Zemgale Zemgale, també conegut amb els noms llatinitzats de Semigàlia o Semigallia (en livonià: Zemgale) és una de les regions històriques i culturals de Letònia, de vegades també una part s'inclou a Lituània.
Veure Escut de Letònia і Zemgale
1566
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Escut de Letònia і 1566
16 de juny
El 16 de juny és el cent seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Escut de Letònia і 16 de juny
18 de novembre
El 18 de novembre o 18 de santandria és el tres-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.
Veure Escut de Letònia і 18 de novembre
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Veure Escut de Letònia і 1918
1921
Països Catalans.
Veure Escut de Letònia і 1921
1940
;Països Catalans.
Veure Escut de Letònia і 1940
1990
1990 (MCMXC) fou un any començat en dilluns.
Veure Escut de Letònia і 1990