Taula de continguts
34 les relacions: Alboraia, Alqueria, Argent (heràldica), Armes parlants, Atzur, Blasonament, Butlletí Oficial de l'Estat, Calze (litúrgia), Conquesta de la ciutat de Balansiya, Corona d'Aragó, Ermita del Miracle dels Peixets, Escuts i banderes de l'Horta Nord, Etimologia, Eucaristia, Gules, Horta Nord, Jaume el Conqueridor, Llista d'escuts del País Valencià, Or (heràldica), Orxata, País Valencià, Partició (heràldica), Pere el Cerimoniós, Reial Acadèmia de la Història, Senyera reial, Sinople, Timbre, Toponímia, Torre, Vicente Castañeda y Alcover, Xufa, 1958, 20 de juny, 20 de març.
Alboraia
Alboraia és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.
Veure Escut d'Alboraia і Alboraia
Alqueria
Alqueria del Moro a Benicalap Una alqueria (de l'àrab القرية al-qàrya, 'el poble' o 'llogaret') és una casa de labors tant agrícoles com ramaderes originària d'Al-Àndalus.
Veure Escut d'Alboraia і Alqueria
Argent (heràldica)
Representacions de l'argent Largent és un esmalt argentat usat en heràldica.
Veure Escut d'Alboraia і Argent (heràldica)
Armes parlants
En heràldica, les armes parlants (també anomenades armes cantants) són els escuts d'armes representats per una càrrega que, d'alguna manera, interpreta gràficament el nom de la família o del municipi als quals correspon.
Veure Escut d'Alboraia і Armes parlants
Atzur
L'atzur és el color blau en heràldica.
Veure Escut d'Alboraia і Atzur
Blasonament
El blasonament és el fet de blasonar –és a dir, disposar, descriure i interpretar– els escuts d'una família, una ciutat, etc., segons les regles i la terminologia pròpies de la ciència heràldica o del blasó.
Veure Escut d'Alboraia і Blasonament
Butlletí Oficial de l'Estat
El Butlletí Oficial de l'Estat (castellà: Boletín Oficial del Estado, abreujat BOE) és el diari oficial de l'Estat espanyol, és a dir, l'òrgan de publicació de les lleis, disposicions i actes d'inserció obligatòria.
Veure Escut d'Alboraia і Butlletí Oficial de l'Estat
Calze (litúrgia)
Calze El calze és una copa sagrada, tradicionalment de metall preciós treballat artísticament, usada per a contenir el vi que ha de ser consagrat pel sacerdot en el transcurs de la celebració eucarística.
Veure Escut d'Alboraia і Calze (litúrgia)
Conquesta de la ciutat de Balansiya
La conquesta de la ciutat de València, anomenada Balansiya fins a la conquesta, es produí oficialment el 9 d'octubre de 1238 per part de les tropes catalano-aragoneses de Jaume I.
Veure Escut d'Alboraia і Conquesta de la ciutat de Balansiya
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure Escut d'Alboraia і Corona d'Aragó
Ermita del Miracle dels Peixets
L'ermita del Miracle, del Miracle dels Peixets o, senzillament, dels Peixets, és una ermita d'Alboraia (Horta Nord, País Valencià), situada al sud de la desembocadura del barranc de Carraixet, prop de la platja de la Patacona.
Veure Escut d'Alboraia і Ermita del Miracle dels Peixets
Escuts i banderes de l'Horta Nord
Els escuts i banderes de l'Horta Nord són els símbols representatius dels municipis i entitats de població que integren la comarca valenciana de l'Horta Nord.
Veure Escut d'Alboraia і Escuts i banderes de l'Horta Nord
Etimologia
L'etimologia és la ciència que estudia l'origen i l'evolució de les paraules: quan van entrar en la llengua, de quina font, i la manera en què la seva forma i significat han canviat, doncs el sentit actual en pot ser diferent de l'original (en contra de la fal·làcia etimològica).
Veure Escut d'Alboraia і Etimologia
Eucaristia
Fracció de l'eucaristia. Eucaristia (del grec εὐχαριστία, eucharistia, "acció de gràcies") o sagrament de l'altar es refereix, en essència, a la celebració del sagrament cristià de la commemoració de la santa cena de Jesucrist, o al pa i al vi d'aquest sagrament.
Veure Escut d'Alboraia і Eucaristia
Gules
Representacions del gules El gules és el color vermell en heràldica.
Veure Escut d'Alboraia і Gules
Horta Nord
L'Horta Nord és una comarca valencianoparlant pertanyent a la província de València, al centre del País Valencià.
Veure Escut d'Alboraia і Horta Nord
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Veure Escut d'Alboraia і Jaume el Conqueridor
Llista d'escuts del País Valencià
Aquesta llista d'escuts del País Valencià recull els escuts oficials i sense oficialitzar dels ens territorials del País Valencià.
Veure Escut d'Alboraia і Llista d'escuts del País Valencià
Or (heràldica)
Representacions de l'or Lor és un esmalt daurat usat en heràldica.
Veure Escut d'Alboraia і Or (heràldica)
Orxata
Lorxata és el nom que s'empra per a diferents tipus de begudes vegetals.
Veure Escut d'Alboraia і Orxata
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Veure Escut d'Alboraia і País Valencià
Partició (heràldica)
En heràldica, s'anomena partició la divisió regular en diverses zones geomètriques d'un camper, d'una càrrega o d'un element d'una partició precedent.
Veure Escut d'Alboraia і Partició (heràldica)
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Veure Escut d'Alboraia і Pere el Cerimoniós
Reial Acadèmia de la Història
La Reial Acadèmia de la Història d'Espanya és la institució encarregada de l'estudi de la història d'Espanya "antiga i moderna, política, civil, eclesiàstica, militar, de les ciències, lletres i arts, o sigui, dels diversos rams de la vida, civilització i cultura dels pobles espanyols", i té la seu a Madrid.
Veure Escut d'Alboraia і Reial Acadèmia de la Història
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg.
Veure Escut d'Alboraia і Senyera reial
Sinople
Representacions del sinople El sinople (del sinople i aquest nom de l'antiga ciutat de Sinope) és el color verd en heràldica.
Veure Escut d'Alboraia і Sinople
Timbre
En heràldica, un timbre és un símbol que es posa sobre els escuts d'armes per indicar quin és el grau de noblesa de la família o de la població.
Veure Escut d'Alboraia і Timbre
Toponímia
La toponímia (del grec τόπος topos, 'lloc', i ὄνομα ónoma, 'nom') és el conjunt de topònims, és a dir, noms d'indret, de lloc.
Veure Escut d'Alboraia і Toponímia
Torre
La Torre Eiffel, a París Una torre (del llatí turris), en arquitectura o enginyeria, és una mena d'estructura en què predomina la dimensió vertical sobre l'amplària.
Veure Escut d'Alboraia і Torre
Vicente Castañeda y Alcover
Vicente Castañeda y Alcover (Madrid, 1884-27 de maig de 1958) va ser un erudit espanyol, doctor en Dret, del Cos d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs, membre de la Reial Acadèmia de la Història, secretari de l'Instituto de España i Procurador en Corts, càrrec que va ocupar poc temps a causa de la seva defunció.
Veure Escut d'Alboraia і Vicente Castañeda y Alcover
Xufa
Seqüència d'imatges mostrant el cultiu de la xufa. La xufa o xufla (Cyperus esculentus) és el tubercle de la xufera o xuflera, una planta vivaç de la família Cyperaceae, de la qual s'obté l'orxata de xufa a partir dels seus tubercles de naturalesa dolça.
Veure Escut d'Alboraia і Xufa
1958
1958 (MCMLVIII) fou un any començat en dimecres.
Veure Escut d'Alboraia і 1958
20 de juny
El 20 de juny és el cent setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Escut d'Alboraia і 20 de juny
20 de març
El 20 de març és el setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitantè en els anys de traspàs.
Veure Escut d'Alboraia і 20 de març