Taula de continguts
19 les relacions: Argo, Argonautes, Déu, Faetont, Fill, Grec antic, Hèlios, Hèracles, Jardí de les Hespèrides, Mar Adriàtica, Mitologia grega, Museu Britànic, Nimfa, Ocèan, Riu Po, Roine, Tetis (filla de Gea), Zeus, Zeuxipe (esposa de Pandíon).
- Déus fluvials de la mitologia grega
Argo
Segons la mitologia grega, Argo (Ἀργώ) fou el vaixell en la qual es van embarcar Jàson i els argonautes quan sortiren de Iolcos a la recerca del velló d'or.
Veure Erídan і Argo
Argonautes
''L'Argo'', de Lorenzo Costa En la mitologia grega, els argonautes (Ἀργοναύται) eren els companys de Jàson que, embarcats en la nau Argo, van participar en la cerca del velló d'or en una expedició marítima cap a la Còlquida.
Veure Erídan і Argonautes
Déu
200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.
Veure Erídan і Déu
Faetont
''La caiguda de '''Faetont''''', relleu en marbre de Simone Mosca, Museu Bode, Berlín Segons la mitologia grega, Faetont (en grec antic Φαέθων) o també Faetó, va ser un heroi, fill d'Hèlios, el Sol, i de l'oceànida Clímene (encara que Mèrops va ésser, posteriorment, el seu pare adoptiu).
Veure Erídan і Faetont
Fill
Un pare amb el seu fill. Un fill o filla (del llatí "fīlius") és el descendent directe d'un animal o persona.
Veure Erídan і Fill
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Veure Erídan і Grec antic
Hèlios
Hèlios (en grec antic: Ἥλιος) és la personificació del Sol en la mitologia grega.
Veure Erídan і Hèlios
Hèracles
En la mitologia grega, Hèracles (del grec antic, Hēraklḗs, nom format per la juxtaposició del nom de la deessa Hēra i kleos que significa «glòria», és a dir, «glòria d'Hera», sobrenom dAlcides o Alceu), era un semidéu fill de Zeus i d'Alcmena, neta de Perseu i esposa d'Amfitrió.
Veure Erídan і Hèracles
Jardí de les Hespèrides
El Jardí de les Hespèrides fou un lloc mitològic situat, segons alguns, en els límits d'Occident; segons d'altres, més enllà del deserts de Líbia o bé al llunyà nord; sempre més enllà dels límits coneguts, on només els herois s'aventuraven a la recerca de la immortalitat.
Veure Erídan і Jardí de les Hespèrides
Mar Adriàtica
La mar Adriàtica o Hadriàtica, o el mar Adriàtic o Hadriàtic, és una part de la mar Mediterrània entre les costes de la península Itàlica, al sud i a l'oest, i de la península Balcànica, al nord i a l'est, des del golf de Venècia fins al canal d'Òtranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrània, a l'àrea anomenada mar Jònica.
Veure Erídan і Mar Adriàtica
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Veure Erídan і Mitologia grega
Museu Britànic
El Museu Britànic de Londres (en anglès British Museum) és el museu més important del Regne Unit i un dels més importants del món sobre història i cultura.
Veure Erídan і Museu Britànic
Nimfa
Pan i Siringa. Les nimfes p. 69 són divinitats de la natura de la mitologia grega i la mitologia romana venerades com a genis femenins de les fonts, dels mars (nereides), dels rius i dels llacs (nàiades), dels boscos (dríades), i de les muntanyes (orèades).
Veure Erídan і Nimfa
Ocèan
En la mitologia clàssica, Ocèan o Oceà (en grec antic, Ώκεανός Ōkeanós o Ωγενος Ōgenos, ‘riu-oceà’; en llatí, Oceanus o Ogenus) es refereix a l'oceà, del qual grecs i romans pensaven que era un riu fluïa al voltant del disc pla que era la terra.
Veure Erídan і Ocèan
Riu Po
El riu Po (en llatí: Padus, en grec: Ηριδανός /Eridanós/ i, posteriorment Πάδος /Pados/) és el riu italià més important, tant per la seva longitud, 652 km, com pel seu cabal màxim, 10.300 m³/s a Pontelagoscuro, una frazione del municipi de Ferrara.
Veure Erídan і Riu Po
Roine
El Roine (en català antic: Rose o Roine; en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).
Veure Erídan і Roine
Tetis (filla de Gea)
Tetis o Tetís (en grec Τηθύς Têthýs) segons la mitologia grega, era la més jove de les titànides i la mare de tots els déus fluvials.
Veure Erídan і Tetis (filla de Gea)
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
Veure Erídan і Zeus
Zeuxipe (esposa de Pandíon)
Zeuxipe, segons la mitologia grega, va ser una nimfa, filla del déu fluvial Erídan, que es casà amb Pandíon, rei d'Atenes, i fou mare de Butes, Erecteu, Filomela i Procne.
Veure Erídan і Zeuxipe (esposa de Pandíon)
Vegeu també
Déus fluvials de la mitologia grega
- Ínac
- Alfeu (déu)
- Almó (mitologia)
- Aqueloos (déu)
- Aqueront
- Asop (fill d'Oceà)
- Asop de Beòcia
- Asterió (déu)
- Crimís
- Divinitats fluvials (mitologia grega)
- Enipeu
- Erídan
- Escamandre (fill d'Oceà)
- Estrímon (déu)
- Ladó (Arcàdia)
- Meandre (mitologia)
- Nil (fill d'Oceà)
- Peneu
- Riu Esperqueu
- Riu Haliàcmon
- Riu Jhelum
- Sangari
- Simoent