Taula de continguts
27 les relacions: Évariste Galois, Cos (matemàtiques), Derivada, Equació de cinquè grau, Equació de quart grau, Equació de segon grau, Equació de setè grau, Equació de tercer grau, Equació de vuitè grau, Equació lineal, Equació polinòmica, Felix Klein, Funció de Kampé de Fériet, Grau d'un polinomi, Grup de Galois, Integració, Isometria, Matemàtiques, Màxims i mínims, Nombre complex, Nombre enter, Nombre racional, Nombre real, Octàedre, Polinomi, Sèrie hipergeomètrica, Teoria de Galois.
- Equacions
Évariste Galois
Évariste Galois (25 d'octubre de 1811 - 31 de maig de 1832) va ser un matemàtic francès nat a Bourg-la-Reine.
Veure Equació de sisè grau і Évariste Galois
Cos (matemàtiques)
nombres construïbles. En l'àlgebra abstracta, un cos és un sistema algebraic en què és possible efectuar la suma, resta, multiplicació i divisió (llevat de la divisió per 0), i en la qual se satisfan certes lleis.
Veure Equació de sisè grau і Cos (matemàtiques)
Derivada
pendent de la recta que és tangent a la corba. La recta de color vermell és sempre tangent a la corba blava; el seu pendent és la derivada. En càlcul infinitesimal, la derivada és una mesura de com canvia una funció en modificar el valor de les seves variables.
Veure Equació de sisè grau і Derivada
Equació de cinquè grau
punts crítics. En matemàtiques, una equació de cinquè grau, també coneguda com a equació quíntica és una equació polinòmica de grau cinc.
Veure Equació de sisè grau і Equació de cinquè grau
Equació de quart grau
Una equació de quart grau és una equació polinòmica on el grau més alt dels diversos monomis que l'integren és 4.
Veure Equació de sisè grau і Equació de quart grau
Equació de segon grau
Equació quadràtica. 293x293px Una equació de segon grau, anomenada també equació quadràtica, és una equació polinòmica on el grau més alt dels diversos monomis que la integren és 2.
Veure Equació de sisè grau і Equació de segon grau
Equació de setè grau
punts crítics En matemàtiques, una equació de setè grau és l'equació de la forma Una funció de setè grau és una funció de la forma on a ≠ 0.
Veure Equació de sisè grau і Equació de setè grau
Equació de tercer grau
Una equació de tercer grau és una equació polinòmica on el grau més alt dels diversos monomis que l'integren és 3.
Veure Equació de sisè grau і Equació de tercer grau
Equació de vuitè grau
punts crítics En matemàtiques, una equació de vuitè grau és l'equació de la forma Una funció de vuitè grau és una funció de la forma on \quad a \neq 0.
Veure Equació de sisè grau і Equació de vuitè grau
Equació lineal
Dues gràfiques d'equacions lineals amb dues variables En matemàtiques, una equació lineal és una equació que pot presentar-se en la forma on x_1, \ldots, x_n són les variables (o incògnites), i b, a_1, \ldots, a_n són els coeficients, que sovint són nombres reals.
Veure Equació de sisè grau і Equació lineal
Equació polinòmica
Una equació polinòmica és un tipus d'equació en la qual les expressions matemàtiques que conformen l'equació són únicament polinomis de les variables incògnita que hi intervenen.
Veure Equació de sisè grau і Equació polinòmica
Felix Klein
Felix Christian Klein (Düsseldorf, 25 d'abril de 1849 – Göttingen, 22 de juny de 1925) va ser un matemàtic alemany que va estudiar les geometries mètriques, euclidianes o no euclidianes com a casos particulars de la geometria projectiva.
Veure Equació de sisè grau і Felix Klein
Funció de Kampé de Fériet
En matemàtiques, la funció de Kampé de Fériet és una generalització de 2 variables de les sèries hipergeomètriques.
Veure Equació de sisè grau і Funció de Kampé de Fériet
Grau d'un polinomi
En àlgebra grau d'un polinomi és el grau màxim dels exponents dels monomis que el componen.
Veure Equació de sisè grau і Grau d'un polinomi
Grup de Galois
Évariste Galois 1811-1832 En matemàtiques, i més específicament en àlgebra en el marc de la teoria de Galois, el grup de Galois d'una extensió de cos L sobre un cos K és el grup dels automorfismes de cos de L que deixen fix K. El grup de Galois sovint es nota Gal(L/K).
Veure Equació de sisè grau і Grup de Galois
Integració
La integral definida d'una funció representa l'àrea limitada per la gràfica de la funció amb signe positiu quan la funció té valors positius i negatiu quan en té de negatius. El concepte d'integració és un concepte fonamental de les matemàtiques avançades, especialment en els camps del càlcul i de l'anàlisi matemàtica.
Veure Equació de sisè grau і Integració
Isometria
En matemàtiques, una isometria o isomorfisme isomètric és un isomorfisme amb preservació de distància entre espais mètrics.
Veure Equació de sisè grau і Isometria
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Veure Equació de sisè grau і Matemàtiques
Màxims i mínims
Màxims i mínims locals i globals de cos(3π''x'')/''x'', 0,1≤''x''≤1,1 En matemàtiques, dels màxims i dels mínims, se'n diu de forma general extrems.
Veure Equació de sisè grau і Màxims i mínims
Nombre complex
Figura 1: Un nombre complex z.
Veure Equació de sisè grau і Nombre complex
Nombre enter
Els nombres enters són els que designen quantitats no fraccionables en parts més petites que la unitat.
Veure Equació de sisè grau і Nombre enter
Nombre racional
S'anomena nombre racional a tot aquell nombre que pot ser expressat com a resultat de la divisió de dos nombres enters, amb el divisor diferent de 0.
Veure Equació de sisè grau і Nombre racional
Nombre real
En matemàtiques, els nombres reals (\R) informalment es poden concebre com els nombres associats a longituds o qualsevol mena de magnitud física que se suposa que és contínua.
Veure Equació de sisè grau і Nombre real
Octàedre
Octàedre regular Octàedre no regular (cúpula triangular) Un octàedre o octaedre (ambdues variants són acceptades); del llatí octaedros, i del grec oktáedros) és un poliedre compost de vuit cares, sis vèrtexs i dotze arestes. Un octàedre regular és un sòlid platònic compost de vuit cares, cada una de les quals és un triangle equilàter quatre de les quals es troben en cada vèrtex.
Veure Equació de sisè grau і Octàedre
Polinomi
Un polinomi és una expressió algebraica formada per la suma o resta de diversos monomis no semblants, anomenats termes del polinomi.
Veure Equació de sisè grau і Polinomi
Sèrie hipergeomètrica
En matemàtiques, una sèrie hipergeomètrica és una sèrie de potències on el k-èsim coeficient de la sèrie és una funció racional de k. Si la sèrie convergeix, defineix una funció hipergeomètrica, el seu domini és qualsevol subconjunt dels nombres complexos.
Veure Equació de sisè grau і Sèrie hipergeomètrica
Teoria de Galois
Évariste Galois (1811–1832) En matemàtiques, la teoria de Galois és un conjunt de resultats que connecten la teoria de cossos amb la teoria de grups.
Veure Equació de sisè grau і Teoria de Galois
Vegeu també
Equacions
- Camp de Jacobi
- Conjunt de solucions
- Desviació geodèsica
- Equació
- Equació d'Allen-Cahn
- Equació de Bellman
- Equació de Fokker-Planck
- Equació de Hammett
- Equació de Purnell
- Equació de Slutski
- Equació de cinquè grau
- Equació de quart grau
- Equació de segon grau
- Equació de setè grau
- Equació de sisè grau
- Equació de temps
- Equació de tercer grau
- Equació lineal
- Equació mestra
- Equació paramètrica
- Equació química
- Equacions de Faddéiev
- Equacions de London
- Equacions de Newton-Euler
- Equivalència entre massa i energia
- Fórmula de Friis
- Factor de Lorentz
- Forat negre de Kerr-Newman
- Lema d'Itô
- Lindbladià
- Llei de Chapman-Kolmogórov
- Model Black–Scholes
- Programació dinàmica
- Radical de Bring
- Resolució d'equacions
- Sistema d'equacions
- Sistema d'equacions lineals
- Teorema de Pitàgores
- Teoria clàssica de camps
- Teoria d'equacions