Taula de continguts
43 les relacions: Alamans, Alexandria, Anatòlia, Aurelià, Blèmies, Bonós, Carí, Claudi II el Gòtic, Corpus Inscriptionum Latinarum, Dioclecià, Egipte, Emperador romà, Florià, Fortalesa, Francs, Gal·liè, Gàl·lia, Història Augusta, Il·líria, Imperi Romà, Isàuria, Juli Saturní, Lugis, Marc Aureli Car, Marc Aureli Probe, Marc Claudi Tàcit, Nòrica, Numerià, Octubre, Pèrsia, Pròcul (usurpador), Quintil, Rècia, Senat Romà, Sext Aureli Víctor, Tràcia, Vàndals, Zòsim, 25 de setembre, 268, 270, 275, 285.
- Emperadors romans
Alamans
Imatge del Limes Germanicus. Els alamans (en alemany: Alemannen, en llatí alamanni), van ser una unió de tribus germàniques establertes a la part sud mitjana i inferior del riu Elba, a prop del riu Main, on foren mencionats per primera vegada per Dió Cassi el 213.
Veure Emperadors il·liris і Alamans
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Veure Emperadors il·liris і Alexandria
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Veure Emperadors il·liris і Anatòlia
Aurelià
Luci Domici Aurelià — — (9 de setembre 214 o 215 - setembre o octubre 275), conegut com a Aurelià, fou emperador de Roma (270-275).
Veure Emperadors il·liris і Aurelià
Blèmies
Els blèmies (grec antic: Βλέμμυες, llatí: Blemmyae) eren pobles nòmades nadius de les regions muntanyoses del desert oriental d'Egipte i Núbia, guerrers i saquejadors de les caravanes egípcies i nubianes, constatats ja l'Imperi Mitjà.
Veure Emperadors il·liris і Blèmies
Bonós
Gal Quint Bonós (en llatí Gallus Quintus Bonosus) va ser un usurpador del tron imperial romà.
Veure Emperadors il·liris і Bonós
Carí
p.
Veure Emperadors il·liris і Carí
Claudi II el Gòtic
Marc Aureli Claudi (Marcus Aurelius Claudius), conegut com a Claudi el Gòtic per unes victòries contra aquests invasors, fou un emperador romà que va tenir un regnat breu, del 268 al 270, ja que una malaltia va posar fi a la seva vida.
Veure Emperadors il·liris і Claudi II el Gòtic
Corpus Inscriptionum Latinarum
Inscripció trobada a la paret d'un edifici a Càceres (CIL: II, 697) El Corpus Inscriptionum Latinarum (CIL) és un catàleg d'antigues inscripcions en llengua llatina.
Veure Emperadors il·liris і Corpus Inscriptionum Latinarum
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Veure Emperadors il·liris і Dioclecià
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Veure Emperadors il·liris і Egipte
Emperador romà
L'emperador romà fou el governant de l'Imperi Romà entre el 27 aC i el 1453.
Veure Emperadors il·liris і Emperador romà
Florià
Marc Anni Florià (en Marcus Annius Florianus) era el germanastre de l'emperador Tàcit, i a la seva mort es va proclamar successor.
Veure Emperadors il·liris і Florià
Fortalesa
Una fortalesa (o fortalea) és un tipus de fortificació de caràcter permanent dissenyada per a defensar en temps de guerra i com a base militar.
Veure Emperadors il·liris і Fortalesa
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Veure Emperadors il·liris і Francs
Gal·liè
Gal·liè (Gallienus, 218-268) fou emperador romà del 260 al 268.
Veure Emperadors il·liris і Gal·liè
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Veure Emperadors il·liris і Gàl·lia
Història Augusta
Història Augusta és el nom modern d'una col·lecció de pseudobiografies dels emperadors romans dels segles segon i tercer.
Veure Emperadors il·liris і Història Augusta
Il·líria
Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.
Veure Emperadors il·liris і Il·líria
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Emperadors il·liris і Imperi Romà
Isàuria
Isàuria (en grec antic Ισαυρία) era una regió de l'Àsia Menor, que limitava a l'est amb Licaònia, al nord amb Frígia, a l'oest amb Psídia i al sud amb Cilícia i Pamfília.
Veure Emperadors il·liris і Isàuria
Juli Saturní
Juli Saturni o Saturní II (en llatí Julius Saturninus) va ser un usurpador del tron imperial romà.
Veure Emperadors il·liris і Juli Saturní
Lugis
Extensió de la zona dels lugis (en verd) Els lugis o ligis (en llatí lugii, ligii o lygii, en grec antic Λούγιοι, Λούιοι, Λύγιοι) era el nom genèric de diverses petites tribus del nord-est de Germània, totes elles de probable origen sueu, segons Estrabó, Claudi Ptolemeu i Tàcit.
Veure Emperadors il·liris і Lugis
Marc Aureli Car
Marc Aureli Car (Marcus Aurelius Carus) fou un emperador romà del 282 al 283.
Veure Emperadors il·liris і Marc Aureli Car
Marc Aureli Probe
Marc Aureli Probe (Marcus Aurelius Probus) fou emperador romà del 276 al 282.
Veure Emperadors il·liris і Marc Aureli Probe
Marc Claudi Tàcit
Marc Claudi Tàcit (Marcus Claudius Tacitus; nascut cap al 200 i mort el juny del 276) fou emperador romà del 25 de setembre de 275Novembre o desembre, segons altres fonts.
Veure Emperadors il·liris і Marc Claudi Tàcit
Nòrica
La província Nòrica o del Nòric (Noricum) va ser una província romana creada l'any 16 aC, i el regne conquerit totalment el 15 aC.
Veure Emperadors il·liris і Nòrica
Numerià
Marc Aureli Numerià (en llatí) fou el més jove dels dos fills de l'emperador Marc Aureli Car i el seu company en l'expedició contra els perses iniciada el 283.
Veure Emperadors il·liris і Numerià
Octubre
L'octubre o santaïni és el desè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Veure Emperadors il·liris і Octubre
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Veure Emperadors il·liris і Pèrsia
Pròcul (usurpador)
Pròcul (Proculus), (mort c. 281) va ser un usurpador romà, un dels «pretendents menors», segons la Història Augusta, que va prendre el porpra contra l'emperador Probe en 280, encara que això es discuteix.
Veure Emperadors il·liris і Pròcul (usurpador)
Quintil
* Marc Aureli Quintil, emperador romà.
Veure Emperadors il·liris і Quintil
Rècia
Rècia (Rhaetia o Raetia) va ser una província romana situada al nord-oest de la península Itàlica.
Veure Emperadors il·liris і Rècia
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Veure Emperadors il·liris і Senat Romà
Sext Aureli Víctor
Sext Aureli Víctor (en llatí Sextus Aurelius Victor) (vers 320-390) va ser un historiador romà del, que va viure sota Constanci Clor i successors.
Veure Emperadors il·liris і Sext Aureli Víctor
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Veure Emperadors il·liris і Tràcia
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Veure Emperadors il·liris і Vàndals
Zòsim
Zòsim (Ζώσιμος Zósimos) va ser un historiador grec que va viure en temps de Teodosi II, durant la primera meitat del.
Veure Emperadors il·liris і Zòsim
25 de setembre
El 25 de setembre és el dos-cents seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Emperadors il·liris і 25 de setembre
268
El 268 (CCLXVIII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Veure Emperadors il·liris і 268
270
El 270 (CCLXX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Emperadors il·liris і 270
275
El 275 (CCLXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Emperadors il·liris і 275
285
El 285 (CCLXXXV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Emperadors il·liris і 285
Vegeu també
Emperadors romans
- Anarquia militar
- Any dels sis emperadors
- August (títol)
- Emperador romà
- Emperadors il·liris
- Llista d'emperadors romans
- Ruta dels emperadors romans
- Tetrarquia