Taula de continguts
81 les relacions: Alianza Popular, Artur Mas i Gavarró, Carles Puigdemont i Casamajó, Catalanisme, Catalunya, Centre Democràtic i Social, Centristes de Catalunya-UCD, Ciutadans - Partit de la Ciutadania, Comunitat Autònoma del País Basc, Condició política de català, Convergència i Unió, Democràcia representativa, Diputat, Eleccions al Parlament de Catalunya de 1932, Eleccions al Parlament de Catalunya de 1980, Eleccions al Parlament de Catalunya de 1984, Eleccions al Parlament de Catalunya de 1988, Eleccions al Parlament de Catalunya de 1992, Eleccions al Parlament de Catalunya de 1995, Eleccions al Parlament de Catalunya de 1999, Eleccions al Parlament de Catalunya de 2003, Eleccions al Parlament de Catalunya de 2006, Eleccions al Parlament de Catalunya de 2010, Eleccions al Parlament de Catalunya de 2012, Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015, Eleccions al Parlament de Catalunya de 2017, Eleccions al Parlament de Catalunya de 2021, Espanyolisme, Esquerra Republicana de Catalunya, Esquerra Unida i Alternativa, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, Francesc Macià i Llussà, Franquisme, Galícia, Generalitat republicana, Govern de Catalunya, Govern de Catalunya 1932-1933, Govern de Catalunya 1980-1984, Govern de Catalunya 1984-1988, Govern de Catalunya 1988-1992, Govern de Catalunya 1992-1995, Govern de Catalunya 1995-1999, Govern de Catalunya 1999-2003, Govern de Catalunya 2003-2006, Govern de Catalunya 2006-2010, Govern de Catalunya 2010-2012, Govern de Catalunya 2012-2016, Govern de Catalunya 2016-2017, ... Ampliar l'índex (31 més) »
Alianza Popular
Aliança Popular (Alianza Popular), és uns dels partits d'ideologia conservadora que va sorgir durant el període de la transició democràtica a Espanya, dirigit per Manuel Fraga Iribarne.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і Alianza Popular
Artur Mas i Gavarró
Artur Mas i Gavarró (Barcelona, 31 de gener de 1956) és un economista i polític català d'ideologia catalanista i liberal.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і Artur Mas i Gavarró
Carles Puigdemont i Casamajó
és un periodista i polític català, 130è president de la Generalitat de Catalunya.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і Carles Puigdemont i Casamajó
Catalanisme
Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і Catalanisme
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і Catalunya
Centre Democràtic i Social
El Centre Democràtic i Social, en castellà Centro Democrático y Social, (CDS) fou un partit polític liberal de centre fundat per Adolfo Suárez González, hereu de l'espai polític de la Unió de Centre Democràtic.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і Centre Democràtic i Social
Centristes de Catalunya-UCD
Centristes de Catalunya-UCD (CC) va ser una coalició electoral catalana formada el 1978 com la secció catalana de la Unió de Centre Democràtic (UCD) amb la Unió del Centre de Catalunya (UCC) i la Unió Democràtica de Centre Ampli d'Anton Cañellas i Balcells.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і Centristes de Catalunya-UCD
Ciutadans - Partit de la Ciutadania
Ciutadans - Partit de la Ciutadania (denominació electoral: Ciutadans-Partido de la Ciudadanía, denominació oficial en castellà: Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía, acrònim: Cs) és un partit polític d'àmbit espanyol originat a Catalunya.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і Ciutadans - Partit de la Ciutadania
Comunitat Autònoma del País Basc
Donòstia o Sant Sebastià Euskadi o el País Basc (Euskal Herria en basc, País Vasco en castellà i Euskadi en tots dos idiomes) és una nacionalitat històrica d'acord amb l'article 1 de l'Estatut de Guernica de 1979, constituït com una comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і Comunitat Autònoma del País Basc
Condició política de català
D'acord amb la legislació catalana vigent, la condició política de català és el conjunt dels drets polítics reconeguts per l'Estatut d'Autonomia de Catalunya als ciutadans espanyols que tenen el veïnatge administratiu en qualsevol dels municipis catalans.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і Condició política de català
Convergència i Unió
Convergència i Unió (CiU) va ser, primer, una coalició estable (1978-2001), i, després, una federació (2001-2015) entre dos partits polítics catalanistes, formada per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), liberal, i Unió Democràtica de Catalunya (UDC), democristiana.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і Convergència i Unió
Democràcia representativa
tipo.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і Democràcia representativa
Diputat
Edifici del Congrés de Diputats d'Espanya a Madrid (1843). Un diputat és l'integrant d'un Parlament.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і Diputat
Eleccions al Parlament de Catalunya de 1932
Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents al període republicà es van celebrar el dia 20 de novembre de 1932 i foren les úniques d'aquell període històric.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і Eleccions al Parlament de Catalunya de 1932
Eleccions al Parlament de Catalunya de 1980
El dijous, 20 de març de 1980 se celebraren les primeres eleccions al Parlament de Catalunya després de la recuperació de la democràcia a Espanya, i el restabliment de la Generalitat de Catalunya en 1979.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і Eleccions al Parlament de Catalunya de 1980
Eleccions al Parlament de Catalunya de 1984
El diumenge, 29 d'abril de 1984 se celebraren les segones eleccions al Parlament de Catalunya després de la recuperació de la democràcia a Espanya, i el restabliment de la Generalitat de Catalunya en 1979.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і Eleccions al Parlament de Catalunya de 1984
Eleccions al Parlament de Catalunya de 1988
Les eleccions al Parlament de Catalunya de 1988 corresponents a la III legislatura es van celebrar el diumenge 29 de maig de 1988.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і Eleccions al Parlament de Catalunya de 1988
Eleccions al Parlament de Catalunya de 1992
El diumenge 15 de març de 1992 se celebraren les quartes eleccions al Parlament de Catalunya després del restabliment de la democràcia a Espanya, i el restabliment de la Generalitat de Catalunya en 1979.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і Eleccions al Parlament de Catalunya de 1992
Eleccions al Parlament de Catalunya de 1995
Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la V legislatura del període democràtic van ser convocades anticipadament i es van celebrar el dia 19 de novembre de 1995.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і Eleccions al Parlament de Catalunya de 1995
Eleccions al Parlament de Catalunya de 1999
Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la VI legislatura del període democràtic van estar convocades el 24 d'agost i es van celebrar el dia 17 d'octubre de 1999.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і Eleccions al Parlament de Catalunya de 1999
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2003
Les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 corresponents a la VII legislatura del període democràtic van estar convocades el 23 de setembre i es van celebrar el dia 16 de novembre de 2003 per elegir els 135 diputats de la cambra catalana.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і Eleccions al Parlament de Catalunya de 2003
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2006
Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la VIII legislatura de l'actual període democràtic, convocades el 8 de setembre, es van celebrar el dimecres, 1 de novembre de 2006, festivitat de Tots Sants.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і Eleccions al Parlament de Catalunya de 2006
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2010
Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la IX legislatura de l'actual període democràtic van celebrar-se el 28 de novembre de 2010.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і Eleccions al Parlament de Catalunya de 2010
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2012
Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la X legislatura de l'actual període democràtic es van celebrar el 25 de novembre de l'any 2012, tal com va anunciar el president Artur Mas el 25 de setembre de 2012 durant el discurs que va obrir el debat de política general al Parlament de Catalunya.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і Eleccions al Parlament de Catalunya de 2012
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015
Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la XI legislatura se celebraren el 27 de setembre de l'any 2015.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2017
Enquestes per les Eleccions al Parlament de Catalunya des del 2013 al 2017. Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la XII legislatura se celebraren el 21 de desembre de l'any 2017.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і Eleccions al Parlament de Catalunya de 2017
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2021
Les eleccions al Parlament de Catalunya de 2021 es van celebrar el 14 de febrer de 2021.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і Eleccions al Parlament de Catalunya de 2021
Espanyolisme
L'espanyolisme o nacionalisme espanyol és el moviment que defensa l'existència d'una nació espanyola i, conseqüentment, la integritat territorial de l'actual Regne d'Espanya, partidari de l'uniformisme polític, i d'una cultura homogènia de matriu castellana.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і Espanyolisme
Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Unida i Alternativa
Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) és una formació política d'esquerres, anticapitalista, ecologista i feminista i d'àmbit català.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і Esquerra Unida i Alternativa
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya fou una llei orgànica promulgada el 18 de desembre de 1979 que atorgava a Catalunya un règim d'autonomia.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya. LEstatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya desenvolupada d'acord amb el que s'estableix al títol vuitè de la Constitució espanyola de 1978.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006
Francesc Macià i Llussà
Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933), conegut popularment com l'Avi, fou un militar, polític independentista català, 122è president de la Generalitat de Catalunya.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і Francesc Macià i Llussà
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і Franquisme
Galícia
Galícia (en gallec: Galicia o Galiza; en castellà: Galicia) és un país del nord-oest de la península Ibèrica, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і Galícia
Generalitat republicana
La Generalitat republicana és el període historiogràfic en què la Generalitat de Catalunya, que és la institució catalana d'autogovern, va ser restablerta durant la Segona República Espanyola, des de l'any 1931 fins al 1939 (vegeu Generalitat de Catalunya amb l'evolució d'aquesta institució fins a l'actualitat).
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і Generalitat republicana
Govern de Catalunya
Logotip oficial de la Generalitat de catalunya El Govern o Consell Executiu de Catalunya és una de les institucions estatutàries que conformen la Generalitat de Catalunya juntament amb el Parlament de Catalunya, el President de la Generalitat, el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і Govern de Catalunya
Govern de Catalunya 1932-1933
En el període 1932-1933, després d'aprovar-se l'estatut de 1932, ja que l'Estatut de Núria no va ser aprovat i va ser modificat, tenint bases similars però amb molts retalls, i fer-se les primeres eleccions al Parlament de Catalunya (1932), Francesc Macià torna a ser nomenat President de la Generalitat i, el 19 de desembre de 1932, constitueix el primer govern de la Generalitat estatutària.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і Govern de Catalunya 1932-1933
Govern de Catalunya 1980-1984
El govern de la Generalitat de Catalunya en el període 1980-1984, correspon a la I legislatura del període democràtic.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і Govern de Catalunya 1980-1984
Govern de Catalunya 1984-1988
El govern de la Generalitat de Catalunya en el període 1984-1988, correspon a la II legislatura del període democràtic.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і Govern de Catalunya 1984-1988
Govern de Catalunya 1988-1992
El govern de la Generalitat de Catalunya en el període 1988-1992, correspon a la III legislatura del període democràtic.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і Govern de Catalunya 1988-1992
Govern de Catalunya 1992-1995
El govern de la Generalitat de Catalunya en el període 1992-1995, correspon a la IV legislatura del període democràtic.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і Govern de Catalunya 1992-1995
Govern de Catalunya 1995-1999
El govern de la Generalitat de Catalunya en el període 1995-1999, correspon a la V legislatura del període democràtic.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і Govern de Catalunya 1995-1999
Govern de Catalunya 1999-2003
El govern de la Generalitat de Catalunya en el període 1999-2003, correspon a la '''VI legislatura''' del període democràtic.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і Govern de Catalunya 1999-2003
Govern de Catalunya 2003-2006
El govern de la Generalitat de Catalunya en el període 2003-2006, correspon a la '''VII legislatura''' del període democràtic.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і Govern de Catalunya 2003-2006
Govern de Catalunya 2006-2010
1r. ''govern d'entesa''. VIII legislatura. El govern de la Generalitat de Catalunya en el període 2006-2010, correspon a la VIII legislatura del període democràtic.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і Govern de Catalunya 2006-2010
Govern de Catalunya 2010-2012
El govern de la Generalitat de Catalunya en el període 2010-2012, correspon a la IX legislatura del període democràtic.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і Govern de Catalunya 2010-2012
Govern de Catalunya 2012-2016
El govern de la Generalitat de Catalunya des de 2012 correspon al nomenat pel president de la Generalitat, Artur Mas, en la X legislatura parlamentària del període democràtic.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і Govern de Catalunya 2012-2016
Govern de Catalunya 2016-2017
El Govern de Catalunya 2016-2017 va ser presidit per Carles Puigdemont i tenia com a objectiu principal l'organització d'un referèndum sobre la independència de Catalunya.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і Govern de Catalunya 2016-2017
Govern de Catalunya 2018-2021
El Govern de Catalunya de 2018-2021 va ser el govern posterior al referèndum sobre la independència de Catalunya i a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola per part del govern espanyol i el seu president Mariano Rajoy.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і Govern de Catalunya 2018-2021
Govern de Catalunya 2021-2025
El Govern de Catalunya de 2021 és presidit per Pere Aragonès des del 21 de maig de 2021 i dona lloc a la tretzena legislatura.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і Govern de Catalunya 2021-2025
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і Guerra Civil espanyola
Iniciativa per Catalunya Verds
Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) va ser un partit polític ecosocialista d'àmbit català.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і Iniciativa per Catalunya Verds
Joaquim Torra i Pla
, conegut simplement com a Quim Torra, és un polític, advocat, editor i escriptor català.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і Joaquim Torra i Pla
Jordi Pujol i Soley
Jordi Pujol i Soley (Barcelona, 9 de juny de 1930) és un polític i empresari català, líder de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) del 1974 al 2003 i president de la Generalitat de Catalunya del 1980 al 2003.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і Jordi Pujol i Soley
José Montilla i Aguilera
José Montilla Aguilera (Iznájar, 15 de gener de 1955) és un polític català i executiu en el sector energètic.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і José Montilla i Aguilera
Junts pel Sí
Junts pel Sí (JxSí) fou una candidatura de caràcter transversal i independentista formada per Convergència Democràtica de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya, Demòcrates de Catalunya i Moviment d'Esquerres, per concórrer a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і Junts pel Sí
Junts per Catalunya (partit polític)
Junts per Catalunya (Junts) és un partit polític català d'ideologia independentista i socioliberal que aposta per la via unilateral, la confrontació democràtica amb l'estat espanyol i la internacionalització del conflicte català.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і Junts per Catalunya (partit polític)
Pacte de Sant Sebastià
El Pacte de Sant Sebastià és l'acord a què van arribar, el 17 d'agost de 1930, a Sant Sebastià, els representants republicans de tot l'estat espanyol, per a pactar la instauració de la República i posar fi a la monarquia borbònica.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і Pacte de Sant Sebastià
Parlament de Catalunya
s El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і Parlament de Catalunya
Partit Andalusista
El Partit Andalusista és un antic partit polític nacionalista d'Andalusia, el més important del nacionalisme andalús.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і Partit Andalusista
Partit dels Socialistes de Catalunya
El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), és un partit polític català, d'ideologia socialdemòcrata i partidari del federalisme.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і Partit dels Socialistes de Catalunya
Partit Popular (Espanya)
El Partit Popular (PP; en castellà, Partido Popular) és un partit polític espanyol situat en la dreta política.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і Partit Popular (Espanya)
Partit Popular de Catalunya
El Partit Popular de Catalunya (abreujat PPC), abans anomenat Partit Popular Català, és la delegació del Partit Popular espanyol a Catalunya.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і Partit Popular de Catalunya
Partit Socialista Unificat de Catalunya
El Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) va ser un partit català d'ideologia comunista.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і Partit Socialista Unificat de Catalunya
Pasqual Maragall i Mira
Pasqual Maragall i Mira (Barcelona, 13 de gener de 1941), fill de Jordi Maragall i Noble, i net de Joan Maragall i Gorina, és un destacat polític i antic president del Partit dels Socialistes de Catalunya que va ser president de la Generalitat de Catalunya des de desembre de 2003 fins a novembre del 2006.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і Pasqual Maragall i Mira
Pere Aragonès i Garcia
és un polític català, president de la Generalitat de Catalunya des del 24 de maig de 2021.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і Pere Aragonès i Garcia
Poder legislatiu
243x243px El poder legislatiu és un dels tres poders en què està dividit un Estat modern que viu en democràcia (juntament amb el poder executiu i el poder judicial).
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і Poder legislatiu
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і President de la Generalitat de Catalunya
Regla D'Hondt
Victor D'Hondt La regla (o fórmula) D'Hondt (neerlandès) és un sistema que inventà el matemàtic i advocat belga Victor D'Hondt el 1878 per repartir els escons en un sistema de representació proporcional plurinominal de partits.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і Regla D'Hondt
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і Segona República Espanyola
Sufragi femení
Manifestació de sufragistes a la ciutat de Nova York, 1912 El moviment internacional pel sufragi femení dut a terme per les sufragistes va ser un moviment reformista social, econòmic i polític que promovia l'extensió del sufragi (això és, el dret al vot) a les dones, advocant pel «sufragi igual» (abolició de la diferència de capacitat de votació per gènere) en lloc del «sufragi universal» (abolició de la discriminació deguda principalment a l'ètnia), ja que aquest últim era considerat massa revolucionari.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і Sufragi femení
Unió de Centre Democràtic
Unió de Centre Democràtic (UCD) (en castellà, Unión de Centro Democrático) fou una coalició política i, posteriorment, un partit polític que exercí un paper protagonista durant la transició democràtica espanyola.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і Unió de Centre Democràtic
1932
;Països Catalans.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і 1932
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і 1936
1938
;Països Catalans.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і 1938
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і 1979
1980
1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і 1980
20 de novembre
El 20 de novembre o 20 de santandria és el tres-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і 20 de novembre
4 d'abril
El 4 d'abril és el noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Eleccions al Parlament de Catalunya і 4 d'abril
També conegut com Eleccions Catalanes, Eleccions autonòmiques catalanes.