Accés més ràpid que el navegador!
55 les relacions: Acaia, Aqueu (fill de Xutos), Argos, Ínac, Èol (fill d'Hel·lè), Època arcaica, Àfrica, Bedřich Hrozný, Cadme, Citera, Civilització micènica, Col·lapse de l'edat de bronze, Dànau, Dècada del 1200 aC, Dècada del 1600 aC, Delta del Nil, Denyen, Descripció de Grècia, Doris (grup humà), Doros, Edat del bronze, Eolis, Epònim, Estela de Merneptah, Fenicis, Grecs, Guerra de Troia, Hel·len, Heròdot, Homer, Ió (heroi), Ilíada, Invasió dòrica, Jònia, Lacònia, Lineal B, Llengua hitita, Mar Egea, Menelau, Messènia, Micenes, Mitologia grega, Nàuplia, Oxford University Press, Paris de Troia, Pausànias (geògraf), Peloponès, Piyama-radu, Pobles de la mar, Príam, ..., Tebes (Grècia), Temple d'Amenhotep III, Unitat perifèrica d'Argòlida, Wilusa, Xutos. Ampliar l'índex (5 més) »
Acaia
(http://sharemap.org/public/Ancient_peloponnese versió interactiva) Acaia (Ἀχαΐα, Akhaía) fou un territori de l'antiga Grècia poblat pels aqueus i que es correspon, a grans trets, amb l'actual unitat perifèrica d'Acaia.
Nou!!: Grecs homèrics і Acaia · Veure més »
Aqueu (fill de Xutos)
Segons la mitologia grega, Aqueu (en grec antic Ἀχαιός) va ser un heroi d'Acaia, fill de Xutos i de Creüsa.
Nou!!: Grecs homèrics і Aqueu (fill de Xutos) · Veure més »
Argos
La ciutat moderna d'Argos, i una part de l'excavació de l'Argos antiga. Argos (Άργος) és una ciutat de Grècia, a la península del Peloponès, capital del nomós de l'Argòlida.
Nou!!: Grecs homèrics і Argos · Veure més »
Ínac
D'acord amb la mitologia grega, Ínac (en grec antic Ἴναχος Ínakhos) va ser un déu fluvial de l'Argòlida, fill d'Oceà i de Tetis.
Nou!!: Grecs homèrics і Ínac · Veure més »
Èol (fill d'Hel·lè)
Segons la mitologia grega, Èol (en grec antic Αἴολος; en llatí Aeolus) va ser un rei de Magnèsia del Meandre, fill d'Hel·len i Orseis i per tant, net de Deucalió i de Pirra.
Nou!!: Grecs homèrics і Èol (fill d'Hel·lè) · Veure més »
Època arcaica
Guerrers grecs en un fragment de ceràmica de figures negres atribuït al Mestre del Dípilon. Cap al 760 aC Jocs Panatenàics. Cap al 530 aC Escultures del període arcaic (entre elles el ''Moscòfor'') trobades durant les excavacions de l'Acròpolis d'Atenes (fotografia de 1886). Època arcaica és un període de la història de l'antiga Grècia amb la qual la historiografia distingeix l'etapa en la qual l'Hèl·lade (Ἕλλάδα) va sortir del període anterior l'edat fosca, caracteritzada per la distribució de l'espai hel·lènic entre tribus«Tribu» és un terme llatí, utilitzat per a l'organització sociopolítica romana; que s'aproxima a l'ús que tenia la institució i la paraula grega phylé, fylé o phulē (φυλή —'raça', 'poble'—), del verb fyeszai o phuesthai (φύεσθαι, 'descendir de', 'tenir origen en').
Nou!!: Grecs homèrics і Època arcaica · Veure més »
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Nou!!: Grecs homèrics і Àfrica · Veure més »
Bedřich Hrozný
va ser un lingüista i orientalista Txec.
Nou!!: Grecs homèrics і Bedřich Hrozný · Veure més »
Cadme
Cadme matant el dragó Segons la mitologia grega, Cadme (en grec antic Κάδμος), va ser un heroi, fill d'Agenor, rei de Fenícia, i de Telefaassa (o segons altres tradicions d'Argíope).
Nou!!: Grecs homèrics і Cadme · Veure més »
Citera
Cala de l'illa Visió nocturna del castell de Citera Citera (Κύθηρα, Kíthira; Cèrigo) és una illa de Grècia de la prefectura l'Àtica, situada al sud-est del Peloponès, amb 262 km² i uns 5000 habitants.
Nou!!: Grecs homèrics і Citera · Veure més »
Civilització micènica
La civilització micènica (de Micenes) va ser una cultura avantpassada de la grega.
Nou!!: Grecs homèrics і Civilització micènica · Veure més »
Col·lapse de l'edat de bronze
Invasions, destrucció i possibles moviments de població durant el col·lapse de l'edat de bronze, cap al 1.200 aC. El col·lapse de l'edat de bronze és el fenomen que va suposar el pas abrupte de l'edat de bronze a l'edat del ferro a l'est de la Mediterrània, en contrast amb les transicions més calmades d'altres àrees, a partir del 1200 aC.
Nou!!: Grecs homèrics і Col·lapse de l'edat de bronze · Veure més »
Dànau
Dànau (en grec antic Δαναός Danaós), segons la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill de Belos (Belus) i d'Anquínoe (Anchinoë), i net de Posidó i de Líbia.
Nou!!: Grecs homèrics і Dànau · Veure més »
Dècada del 1200 aC
La dècada del 1200 aC comprèn el període que va des de l'1 de gener del 1209 aC fins al 31 de desembre del 1200 aC.
Nou!!: Grecs homèrics і Dècada del 1200 aC · Veure més »
Dècada del 1600 aC
Resum dels esdeveniments de la dècada del 1600 aC.
Nou!!: Grecs homèrics і Dècada del 1600 aC · Veure més »
Delta del Nil
El delta del Nil és el territori conformat pels fèrtils dipòsits al·luvials del riu Nil en desembocar al mar Mediterrani al nord d'Egipte.
Nou!!: Grecs homèrics і Delta del Nil · Veure més »
Denyen
Els denyen o danuna (accadi Da-nu-na, fenici Dnn-im egipci Dnwn/Dnjn/Dnan) foren un dels pobles de la mar que es va establir a la regió d'Adana durant el col·lapse de l'edat de bronze.
Nou!!: Grecs homèrics і Denyen · Veure més »
Descripció de Grècia
Pausànias. Karl Christoph Traugott Tauchnitz, 1829 La Descripció de Grècia o Periple de Grècia (en grec), és un llibre de viatges escrit per Pausànies o Pausànias al.
Nou!!: Grecs homèrics і Descripció de Grècia · Veure més »
Doris (grup humà)
Soldat «molt armat». Els doris (Δωριεῖς) eren un poble indoeuropeu que va envair Grècia el segle XII aC i s'imposà als aqueus.
Nou!!: Grecs homèrics і Doris (grup humà) · Veure més »
Doros
Doros（Dorus, Δῶπος en grec antic) és l'heroi que donà nom als doris, un dels pobles de l'estirp hel·lènica. Dues llegendes diferents es relacionen amb aquest nom: la primera fa de Doros fill d'Hel·len amb la nimfa Orseis, per tant, net de Deucalió. És germà de Xutos i Èol, l'heroi epònim dels eolis, una altra gran branca dels hel·lens. En aquesta versió, Doros i els seus descendents, després d'haver viscut a la Ftiòtida, a Tessàlia, van emigrar a la regió de l'Olimp i l'Ossa, i després cap a la regió de Pindos, cap a l'interior, abans de tornar a marxar cap a l'Eta i finalment establir-se al Peloponès. Una altra versió fa de Doros fill d'Apol·lo i de Ftia i germà de Laòdoc i Polipetes. Els tres germans van ser assassinats per Etol, que els va prendre el seu reialme d'Etòlia, a la que donà nom, al nord del golf de Corint. Servi (Servius) diu que fou fill de Posidó i que va reunir el poble que va agafar el seu nom a la vora del mont Parnassos. Egimi va ser fill seu.
Nou!!: Grecs homèrics і Doros · Veure més »
Edat del bronze
L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.
Nou!!: Grecs homèrics і Edat del bronze · Veure més »
Eolis
Els eolis (en Aeolii o Aeoles, Αἰολεῖς) eren una de les quatre tribus en què s'acostumava a dividir els hel·lens.
Nou!!: Grecs homèrics і Eolis · Veure més »
Epònim
Un epònim és un terme, nom comú o indret, que prové (coincideix o és un derivat) d'un nom propi.
Nou!!: Grecs homèrics і Epònim · Veure més »
Estela de Merneptah
Lestela de Merneptah —també coneguda com a estela Israel o estela de la Victòria de Merneptah— és una inscripció de l'antic Egipte durant el regnat del faraó Merneptah (1213-1213 aC), la qual apareix al revers de l'estela, que és de granit.
Nou!!: Grecs homèrics і Estela de Merneptah · Veure més »
Fenicis
Mapa de Fenícia durant la seva expansió colonial. Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.
Nou!!: Grecs homèrics і Fenicis · Veure més »
Grecs
Sense descripció.
Nou!!: Grecs homèrics і Grecs · Veure més »
Guerra de Troia
La Guerra de Troia és un episodi de la mitologia grega en què una confederació de pobles i reis aqueus (és a dir, grecs) assetjaren durant deu anys, i finalment capturaren, la ciutat de Troia, a l'Àsia Menor.
Nou!!: Grecs homèrics і Guerra de Troia · Veure més »
Hel·len
Hel·len (en grec antic Ἕλλην Hellen) va ser l'heroi considerat l'avantpassat comú de tots els grecs, ja que ells mateixos s'anomenen hel·lens.
Nou!!: Grecs homèrics і Hel·len · Veure més »
Heròdot
Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.
Nou!!: Grecs homèrics і Heròdot · Veure més »
Homer
Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.
Nou!!: Grecs homèrics і Homer · Veure més »
Ió (heroi)
Ió (Ion) fou el mític ancestre del jonis i és descrit com el fill d'Apol·lo i de Creusa (la filla d'Erecteu i esposa de Xutos).
Nou!!: Grecs homèrics і Ió (heroi) · Veure més »
Ilíada
La Ilíada és un poema èpic grec atribuït a Homer compost en hexàmetres per a ser recitat oralment pels rapsodes.
Nou!!: Grecs homèrics і Ilíada · Veure més »
Invasió dòrica
La invasió dòrica és un concepte utilitzat pels historiadors de l'antiga Grècia per explicar la substitució dels dialectes i tradicions preclàssics al sud de Grècia pels que van prevaldre a l'època clàssica.
Nou!!: Grecs homèrics і Invasió dòrica · Veure més »
Jònia
267x267px 269x269px La Jònia (Ἰωνία, Ionia; gentilici Ἴων i Ἰωνικός) és el nom assignat als territoris poblats pels jonis grecs a l'Àsia Menor, entre Focea (al nord) i Milet (al sud), segons Heròdot.
Nou!!: Grecs homèrics і Jònia · Veure més »
Lacònia
Lacònia (Laconica o Laconia), anomenada també Lacedemònia (ἡ Λακεδαιμονία γῆ, 'la terra lacedemònia'), fou una regió de l'antiga Grècia situada era la part sud-est del Peloponnès, entre Messènia, l'Argòlida i Arcàdia.
Nou!!: Grecs homèrics і Lacònia · Veure més »
Lineal B
El lineal B és un sistema d'escriptura que es va fer servir per a escriure en grec (o micènic) durant l'època micènica de l'any 1600 aC fins al 1100 aC, aproximadament, i va ser el primer pas dels inicis de l'escriptura a Grècia.
Nou!!: Grecs homèrics і Lineal B · Veure més »
Llengua hitita
La llengua hitita és la llengua indoeuropea més antiga coneguda i s'inclou en la branca anatòlica, juntament amb el luvi, el palaic, el lidi i el lici.
Nou!!: Grecs homèrics і Llengua hitita · Veure més »
Mar Egea
La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).
Nou!!: Grecs homèrics і Mar Egea · Veure més »
Menelau
Menelau (en grec antic Μενέλαος), rei d'Esparta, era el fill menor d'Atreu i Aèrope, i germà d'Agamèmnon, rei de Micenes.
Nou!!: Grecs homèrics і Menelau · Veure més »
Messènia
Messènia (Μεσσηνία) era una antiga regió del sud-oest del Peloponnès.
Nou!!: Grecs homèrics і Messènia · Veure més »
Micenes
Micenes, Mycenae o Mycene (Μυκῆναι; Μυκήνη), fou una antiga ciutat de Grècia, la mítica residència del rei Agamèmnon, al centre del Peloponès, al nord-est de la plana d'Argos.
Nou!!: Grecs homèrics і Micenes · Veure més »
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Nou!!: Grecs homèrics і Mitologia grega · Veure més »
Nàuplia
Nàuplia (Ναύπλιο, Nàfplio; en Ναύπλια, Nàuplia; en grec bizantí Anáplion; en turc Anabolu; en italià, antigament Napoli di Romania) és una ciutat de Grècia, capital del nomós de l'Argòlida, amb 16.113 habitants segons el cens del 2001.
Nou!!: Grecs homèrics і Nàuplia · Veure més »
Oxford University Press
Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.
Nou!!: Grecs homèrics і Oxford University Press · Veure més »
Paris de Troia
Helena i Paris segons una visió neoclàssica de Jacques-Louis David Segons la mitologia grega, Paris (en grec antic Πάρις) també anomenat Alexandre (Ἀλέξανδρος, Aléxandros), va ser un príncep de la Tròade que provocà la guerra de Troia en segrestar (o conquistar, segons les versions) la princesa espartana Helena, esposa de Menelau.
Nou!!: Grecs homèrics і Paris de Troia · Veure més »
Pausànias (geògraf)
Pausànias o Pausànies (en grec: Παυσανίας) fou un historiador, viatger i geògraf grec que va viure a l'època dels emperadors Adrià i Marc Aureli.
Nou!!: Grecs homèrics і Pausànias (geògraf) · Veure més »
Peloponès
El Peloponès o Peloponnès (en grec Πελοπόννησος Pelopónnisos) és una extensa península del sud de Grècia, situada més avall del golf de Corint.
Nou!!: Grecs homèrics і Peloponès · Veure més »
Piyama-radu
Piyama-radu era un alt dignatari hitita, possiblement nascut a Lazba (Lesbos) d'on era el seu avi, que va intentar crear-se un regne al front d'un contingent d'aventurers de Wilusa, Ahhiyawa, Millawanda, Seha i Arzawa, l'antic regne, i altres territoris de la regió.
Nou!!: Grecs homèrics і Piyama-radu · Veure més »
Pobles de la mar
Els pobles de la mar són un conjunt de pobles que emprengueren un moviment migratori entre mitjans del i principis del.
Nou!!: Grecs homèrics і Pobles de la mar · Veure més »
Príam
Príam (grec Πρίαμος, Priamos) a la mitologia grega és el rei de Troia al temps de la guerra homònima.
Nou!!: Grecs homèrics і Príam · Veure més »
Tebes (Grècia)
Tebes (Θήβα, Thíva; Θῆβαι, Thḗbai; en català medieval, Estives) és una ciutat de Grècia de la regió de Beòcia situada a 48 km al nord-oest d'Atenes, al nord de la serralada del Citeró, que separa Beòcia de l'Àtica.
Nou!!: Grecs homèrics і Tebes (Grècia) · Veure més »
Temple d'Amenhotep III
El temple d'Amenhotep III, conegut avui amb el nom de Kom el-Hettân (en àrab كمالحيطان, Kum al-Ḫīṭṭān, 'pujol de gres'), és un temple o casa del milió d'anys situat a la zona dels temples de la necròpoli tebana, a l'oest de Luxor.
Nou!!: Grecs homèrics і Temple d'Amenhotep III · Veure més »
Unitat perifèrica d'Argòlida
Argòlida (en grec antic Ἀργολίς) o també Argeia (ἡ Ἀργεία) o simplement districte d'Argos era el territori dominat per la ciutat d'Argos a l'antiga Grècia.
Nou!!: Grecs homèrics і Unitat perifèrica d'Argòlida · Veure més »
Wilusa
Wilusa o Wiluša era una ciutat (o potser un regne) de la regió de la Tròade que les fonts hitites de finals del trobades a la ciutat d'Hattusa, diuen que formava part d'una confederació anomenada Assuwa.
Nou!!: Grecs homèrics і Wilusa · Veure més »
Xutos
Segons la mitologia grega, Xutos fou un heroi, fill d'Hel·lè i d'Orseis.
Nou!!: Grecs homèrics і Xutos · Veure més »
Redirigeix aquí:
Aqueus (Homer), Argius (Homer), Dànaus (Homer), Ekweix.
