Accés més ràpid que el navegador!
30 les relacions: Abassi, Ah Puch, Anubis, Azrael, Budisme, Civilització asteca, Ereixkigal, Freia, Hades, Igbos, Ixtar, Mictlantecuhtli, Mitologia celta, Mitologia egípcia, Mitologia grega, Mitologia japonesa, Mitologia maia, Mitologia nòrdica, Mitologia romana, Morrígan, Mort, Mot, Nergal, Odin (déu), Osiris, Plutó (mitologia), Religió babilònica, Tànatos, Tuoni, Yama.
Abassi
Abassi és el deu creador i líder del panteó de la mitologia efik.
Nou!!: Déu de la mort і Abassi · Veure més »
Ah Puch
Ah Cimih, també conegut com a Kitzin ("El Pudent"), Yum-Kimil, Hun Ahau, en la mitologia maia és el déu i rei de Xibalbá, l'inframon.
Nou!!: Déu de la mort і Ah Puch · Veure més »
Anubis
Anubis és el déu de la mort, la momificació, l'embalsamament, el més enllà, els cementiris, les tombes i l'inframon a la religió de l'antic Egipte.
Nou!!: Déu de la mort і Anubis · Veure més »
Azrael
Rafael i Azrael. Azrael (en àrab عزرائيل, ʿIzrāʾīl) és l'arcàngel de la mort segons la tradició islàmica.
Nou!!: Déu de la mort і Azrael · Veure més »
Budisme
Estàtua representant Siddharta Gautama Pagoda a Lumbini (Nepal) Siddharta Gautama amb els seus cinc deixebles La Dharmatxakra (''Roda Dharma'') representa el noble camí dels vuit passos El budisme és una doctrina filosòfica basada en els ensenyaments de Siddharta Gautama (el Buda històric).
Nou!!: Déu de la mort і Budisme · Veure més »
Civilització asteca
Extensió efectiva de l'Imperi asteca Còdex asteca Els asteques o mexiques van constituir un poble de la cultura nahua a la zona de Mesoamèrica que va existir des del al.
Nou!!: Déu de la mort і Civilització asteca · Veure més »
Ereixkigal
Ereixkigal (𒀭𒊩𒆠𒃲 Ereškigal, "gran dama sota terra") era la deessa de Kur o d'Irkalla, l'infern en la mitologia sumerobabilònica.
Nou!!: Déu de la mort і Ereixkigal · Veure més »
Freia
Carro de la Deessa Freia. En la mitologia nòrdica, Freia és la deessa de l'amor i la fertilitat.
Nou!!: Déu de la mort і Freia · Veure més »
Hades
En la mitologia grega, Hades (grec Αδης o Αἵδης) (invisible) era el nom del món dels morts i alhora el del déu d'aquest món subterrani (corresponent al déu romà Dis Pater o Orc, i al déu etrusc Aita).
Nou!!: Déu de la mort і Hades · Veure més »
Igbos
Els igbos (antigament ibo, iboe, ebo(e), eboans, heebo, etc.; Ṇ́dị́ Ìgbò en la llengua igbo) són una ètnia del sud-est de Nigèria. Viuen a Igboland. Parlen igbo, que inclou diversos llengües igbo i dialectes; la majoria també parlen anglès nigerià. El poble igbo és un dels més nombrosos i influents de Nigèria. A les zones rurals de Nigèria, la majoria dels igbos són agricultors. El seu producte agrari més important és en nyam, al que hi dediquen celebracions anuals. La tapioca i el taro són dos altres productes agroalimentaris destacats. Abans del colonialisme britànic els igbos era un poble fragmentat políticament. La seva cultura i estils artístics era diversificada, així com els seus cultes religiosos i indumentàries. Hi havia diversos sub-grups organitzats en clans, llinatges, afiliacions de pobles i dialectes. No hi havia moltes societats jerarquitzades centralitzades, aristocràcies hereditàries o costums monàrquiques, a excepció dels reialmes de Nri, Arochukwu, Agbor i Onitsha. Aquest sistema polític canvià de manera significativa quan Igboland estava sota el domini de l'Imperi Britànic al; a moltes comunitats es van introduir els Eze (reis). Això ho va fer Frederick Lugard. La majoria dels igbos van abraçar el cristianisme durant la colonització. La novel·la de Chinua Achebe, Things Fall Apart és una de les obres literàries més importants que es dediquen als canvis que va patir la cultura igbo sota el colonialisme. A mitjans del, els igbos van desenvolupar un fort sentit d'identitat ètnica. Alguns dels conflictes amb altres pobles nigerians van provocar que els igbos (de l'est de Nigèria) es volguessin separar de Nigèria i van crear l'Estat independent de Biafra. La Guerra de Biafra (6 de juliol de 1967 - 15 de gener de 1970) va esclatar pocs dies després. Amb la seva derrota, la República de Biafra va tornar a ser reabsorbida dins de Nigèria. El 1999 es va formar l'organització política MASSOB; aquesta continua la lluita no-violenta perquè Igboland torni a assolir la independència. El comerç d'esclaus i l'emigració són la causa que avui en dia hi ha descendents d'igbos a països com Camerun i Guinea Equatorial, així com a fora d'Àfrica. No es coneix exactament la població de la diàspora igbo fora del continent africà però molts afroamericans i afrocaribenys tenen ascendència igbo.
Nou!!: Déu de la mort і Igbos · Veure més »
Ixtar
Ixtar (Ištar) era, en la mitologia babilònica i a la religió hitita, la deessa de l'amor i la guerra, de la vida, del sexe i la libido, de la fertilitat i de la natura, atorgadora de fecunditat als éssers humans, animals i plantes.
Nou!!: Déu de la mort і Ixtar · Veure més »
Mictlantecuhtli
En la mitologia asteca Mictlantecuhtli era el déu dels inferns.
Nou!!: Déu de la mort і Mictlantecuhtli · Veure més »
Mitologia celta
La mitologia celta conforma la cosmologia i les creences religioses del poble celta.
Nou!!: Déu de la mort і Mitologia celta · Veure més »
Mitologia egípcia
Nun, l'encarnació de les aigües primordials, eleva l'escorça del déu sol Ra al cel en el moment de la creació. La mitologia egípcia és la col·lecció de mites de l'antic Egipte, que descriuen les accions dels déus egipcis com una manera d'entendre el món que els envolta.
Nou!!: Déu de la mort і Mitologia egípcia · Veure més »
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Nou!!: Déu de la mort і Mitologia grega · Veure més »
Mitologia japonesa
La mitologia japonesa és un sistema de creences extremadament complex.
Nou!!: Déu de la mort і Mitologia japonesa · Veure més »
Mitologia maia
Ah Puch, al Còdex de Dresden. La mitologia maia es refereix a les extensives creences politeistes de la civilització maia precolombina.
Nou!!: Déu de la mort і Mitologia maia · Veure més »
Mitologia nòrdica
Odin (representació de la saviesa transcendent) la creació del món, la seva destrucció i la composició del Cosmos intern i extern. Mentre té la visió sol preguntar-li a Odin (i al lector-oient) l'enigmàtica i desafiant frase: "Ja ho saps, o què?" El freixe Yggdrasil és al centre de la mitologia nòrdica, suportant entre les seves branques els nou mons dels déus i els homes. A la Völuspá la sibil·la diu: ''Sé d'un freixe que s'alça, Yggdrasil'' ''es diu, arbre alt, banyat de blanca humitat;'' ''d'ell baixa la rosada que cau a les valls,'' ''s'alça en la verda font d'Urd.'' Il·lustració de Wilhelm Wägner, 1882, per al llibre ''Nordisch-germanische Götter und Helde'' Pobles germànics i la seva expansió a l'antiguitat La mitologia nòrdica o escandinava és el terme general per als mites, la religió, les creences i les llegendes dels pobles escandinaus, incloent-hi aquells que es van assentar a Islàndia.
Nou!!: Déu de la mort і Mitologia nòrdica · Veure més »
Mitologia romana
Júpiter(Museo del Prado, Madrid) Júpiter'' (Rubens) La mitologia romana representa el conjunt de déus i creences de procedència diversa que integraven el pensament religiós a l'antiga Roma.
Nou!!: Déu de la mort і Mitologia romana · Veure més »
Morrígan
Morrigan, també coneguda com a Morrigu,Diccionari de la Llengua Irlandesa (DIL), Compact Edition, Royal Irish Academy, 1990, pp.
Nou!!: Déu de la mort і Morrígan · Veure més »
Mort
La cara simbòlica de la mort, detall d'una pintura de Philippe de Champaigne. La mort és la fi permanent de les funcions biològiques que defineixen un ésser viu.
Nou!!: Déu de la mort і Mort · Veure més »
Mot
Còdex Claromuntanus escrit en llatí amb caràcters irlandesos. Un mot o paraula és un element lingüístic, en les llengües alfabètiques, generalment entre dos blancs.
Nou!!: Déu de la mort і Mot · Veure més »
Nergal
En la mitologia sumerobabilònica, Nergal (𒀭𒄊𒀕𒃲) és el rei de l'infern i espòs d'Ereixkigal, segon fill d'Enlil i Ninlil, i podria ser el segon governant de Kur (el món dels morts) amb Ereshkigal; a l'inframón tenia un palau on rebia homenatge dels que el visitaven.
Nou!!: Déu de la mort і Nergal · Veure més »
Odin (déu)
Odin, el rodamón Odin —Óðinn en nòrdic occidental antic— és considerat el déu principal de la mitologia nòrdica i un dels principals de la mitologia germànica.
Nou!!: Déu de la mort і Odin (déu) · Veure més »
Osiris
Estàtua d'Osiris al museu egipci del Caire A la mitologia egípcia Osiris o Usiris era un dels déus més importants.
Nou!!: Déu de la mort і Osiris · Veure més »
Plutó (mitologia)
Orfeu davant Plutó i Prosèrpina. Gravat de Virgil Solis per ''Les Metamorfosis'' d'Ovidi (X, 11-52) En la religió i la mitologia grega i romana, Plutó (Pluto) era el governant de l'inframon, idèntic a Hades, nom que amb el temps es va especialitzar per fer referència a l'inframon mateix.
Nou!!: Déu de la mort і Plutó (mitologia) · Veure més »
Religió babilònica
Marduk, déu suprem nacional dels babilonis, amb el seu drac Mušḫuššu. La religió babilònica és la pràctica religiosa dels caldeus, des del període babilònic antic de l'Edat del bronze mitjà fins al sorgiment de l'període neoassiri a l'Edat del ferro primerenca.
Nou!!: Déu de la mort і Religió babilònica · Veure més »
Tànatos
''Tànatos.'' Tànatos (en grec: Θάνατος), en la mitologia grega, era el geni masculí alat que personificava la mort (equivalent a la Mors romana).
Nou!!: Déu de la mort і Tànatos · Veure més »
Tuoni
Tuoni és la divinitat del món subterrani i de les tenebres en la mitologia finesa, el territori de aqual és Tuonela en el poema èpic Kalevala, d'on pocs pelegrins poden retornar.
Nou!!: Déu de la mort і Tuoni · Veure més »
Yama
Pintura hindú de Yama Pintura tibetana de Yama Yama (sànscrit: यम) és el déu de la mort de l'hinduisme, senyor dels esperits dels morts i guardià de l'inframón.
Nou!!: Déu de la mort і Yama · Veure més »
