Accés més ràpid que el navegador!
24 les relacions: Apicultura, Cel, Chilam Balam, Civilització, Civilització asteca, Dacsa, Deïtat, Diego de Landa, Estel polar, Huracan, Ixtab, Kukulkan, Madrid, Maia, Mesoamèrica, Mitologia asteca, Museu d'Amèrica, Politeisme, Popol Vuh, Quetzalcóatl, Quitxés, Religió, Sacrifici, Zona arqueològica de Palenque.
Apicultura
Representació del neolític (fa uns 6.000 anys) de la recol·lecció de la mel segons una pintura de paret a la ''Cueva de la Araña'' a Bicorb País Valencià Lapicultura és una especialització de la ramaderia que consisteix en la cria de l'abella Apis mellifera per l'home per tal d'explotar els productes del rusc.
Nou!!: Mitologia maia і Apicultura · Veure més »
Cel
El cel de dia El cel és l'espai visible des de la Terra quan es mira en direcció oposada a aquesta.
Nou!!: Mitologia maia і Cel · Veure més »
Chilam Balam
Dzibilchaltún, Iucatan, Mèxic. Chilam Balam és el nom de diversos llibres que relaten fets i circumstàncies històriques de la civilització maia.
Nou!!: Mitologia maia і Chilam Balam · Veure més »
Civilització
Les ruïnes de Machu Picchu, de la civilització inca El terme civilització té una gran varietat de significats relacionats amb la societat humana.
Nou!!: Mitologia maia і Civilització · Veure més »
Civilització asteca
Extensió efectiva de l'Imperi asteca Còdex asteca Els asteques o mexiques van constituir un poble de la cultura nahua a la zona de Mesoamèrica que va existir des del al.
Nou!!: Mitologia maia і Civilització asteca · Veure més »
Dacsa
La dacsa, blat de moro, blat d'Índies, moresc o panís (Zea mays) és una planta de la família de les poàcies originària de Centreamèrica on havia estat conreada pels pobles indígenes des de temps prehistòrics, els registres arqueològics i l'anàlisi filogenètica suggereixen que la domesticació del blat de moro va començar pel cap baix fa 6.000 anys.
Nou!!: Mitologia maia і Dacsa · Veure més »
Deïtat
Una deïtat és un suposat ésser sobrenatural, que és venerat i té un paper en les religions i cultes animistes.
Nou!!: Mitologia maia і Deïtat · Veure més »
Diego de Landa
Diego de Landa (Cifuentes, Castella; 12 de novembre de 1524 - Mérida, Nova Espanya; 1579) va ser un religiós catòlic castellà, arquebisbe de l'Arxidiòcesi de Yucatán entre 1572 i 1579.
Nou!!: Mitologia maia і Diego de Landa · Veure més »
Estel polar
Mapa de l'Ossa Menor S'anomena estel polar (o estela polar o estrella polar) a l'estel de magnitud significativa que té la posició aparent més pròxima al pol celeste, és a dir, que es troba alineat amb l'eix de rotació del cos celeste, de manera que vist des dels pols sud o nord d'aquest es troba just a sobre de l'observador.
Nou!!: Mitologia maia і Estel polar · Veure més »
Huracan
En la mitologia maia, Huracan ('d'una cama') era el déu del vent, les tempestes i el foc i un dels creadors que van participar en els tres intents de crear la humanitat.
Nou!!: Mitologia maia і Huracan · Veure més »
Ixtab
En la mitologia maia, Ixtab és la deessa del suïcidi, i esposa del déu de la mort, Chamer.
Nou!!: Mitologia maia і Ixtab · Veure més »
Kukulkan
El Temple de Kukulkan Kukulkan (en maia: k'u uk'ulkan ("ploma i serp") és un important déu en la mitologia maia, també conegut com a Mukú-leh-chan ("colobra amb plomes") entre els maia-chontales de Tabasco. També és conegut com a Gucumatz en la mitologia quiché (en quiché: Q'uk'umatz) ("serp emplomallada"). És referit amb aquest últim nom al Popol Vuh com un déu creador de l'univers juntament amb Tepew. Per a alguns investigadors, aquest déu és el mateix Quetzalcóatl (en náhuatl: Quetzalcōātl) ("serp emplomallada") dels asteques i prové de la cultura tolteca; per a altres, prové de la cultura olmeca. En tot cas, el seu origen és molt anterior als maies de la península de Yucatán i als itzáes, fundadors de Chichén Itzá en el, on se li va erigir una piràmide per assenyalar el seu descens en el cicle agronòmic i polític dels maies peninsulars. La presència de la serp emplomallada com a símbol deífic és omnipresent en tota Mesoamèrica. En el jaciment arqueològic de Chichén Itzá, hom el pot observar com una serp formada com un efecte de llum i ombra que descendeix per l'alfarda de l'escalinata principal de l'edifici construït per a la seva adoració, durant la jornada equinoccial de març i setembre. Va ser una deïtat ràpidament assimilada per l'aristocràcia, malgrat que es va incorporar al panteó maia en una època tardana. Apareix com una de les divinitats creadores sota el nom de Gucumatz al Popol Vuh, llibre considerat com la Bíblia dels maies k'iche's; també apareix com a deïtat dels vents amb el nom dEhécatl a l'estela 19 de Ceibal. Va assolir especial transcendència a la península de Yucatán, on va ser venerat pels maies itzáes a Chichén Itzá, pels maies cocomes a Mayapán i pels maies tutl xiúes a Maní; en totes aquestes ciutats, s'hi van bastir temples en honor seu. D'acord amb els testimonis descrits per Diego de Landa, els maies deien que Kukulkan va existir com una persona que va arribar de ponent, abans, després, o alhora que els itzáes arribessin a Chichén Itzá. A la seva partida, es va aturar a Champotón, on també es va erigir un temple en honor seu, al costat del mar, per a posteriorment seguir el seu camí cap a l'altiplà de Mèxic. període postclàssic dels maies; en llibre sagrat Popol Vuh, és conegut com a "Gukumatz". Aquí el veiem en un dibuix d'un baix relleu de Yaxchilán. Pel que fa a les seves diferències respecte de Quetzalcóatl, sembla que moltes d'aquestes es devien a les diferències climàtiques entre ambdues regions. Per als asteques, Quetzalcóatl no sols era el Senyor del Sol, sinó el mateix Déu-Sol del país. Kukulcan, a més, té els atributs d'un Déu-Tro. En el clima tropical de Yucatán i Guatemala, el sol al migdia sembla dibuixar els núvols del seu voltant amb formes serpentejants; d'aquestes emanen el tro, la llum i la pluja, per la qual cosa Kukulkan semblaria haver atret els maies més com un déu del cel que com un déu de la mateixa atmosfera, malgrat que moltes vegades les esteles del Yucatán representen Kukulkan amb l'aire sortint-li de la boca, com moltes representacions mexicanes de Quetzalcóatl. Kukulkan, del qual parlen els arqueòlegs, és la deïtat que més sovint apareix en els manuscrits del Còdex de Dresde i d'altres. Té el nas llarg i truncat, com el d'un tapir, i s'hi troben tots i cadascun dels signes d'un déu dels elements. Camina sobre l'aigua, duu torxes ardents i s'asseu en l'arbre cruciforme dels quatre vents que, amb tanta freqüència, apareix en els mites americans. Evidentment, és un déu del cultiu i un heroi, ja que hom el pot veure plantant blat de moro, portant eines i continuant un viatge, fet que estableix la seva connexió solar. Segons les cròniques maies, Kukulkan, igual que Quetzalcóatl, és el conqueridor que va arribar a Yucatán pel mar des de l'oest, cap a finals del, i es va convertir en cabdill i fundador de la seva civilització. De la fusió dels dos mites, Kukulkan apareix com el senyor del vent i de la pluja perquè regeix i governa la nau que el va conduir a Yucatán i el poble que va fundar.
Nou!!: Mitologia maia і Kukulkan · Veure més »
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: Mitologia maia і Madrid · Veure més »
Maia
Bandera del poble maia Els maies són un grup de pobles indígenes mesoamericans que viuen al sud-est de Mèxic (als estats de Yucatán, Quintana Roo, Campeche, Chiapas i Tabasco), Guatemala, Belize i Hondures; i que tenen una arrel comuna amb la cultura maia antiga.
Nou!!: Mitologia maia і Maia · Veure més »
Mesoamèrica
Àrees de Mesoamèrica Mesoamèrica és la regió històrica del continent americà que comprèn aproximadament Mèxic (exceptuant certs estats del nord), Guatemala, Belize, l'occident d'Hondures, El Salvador, Nicaragua i la zona més nord-occidental de Costa Rica.
Nou!!: Mitologia maia і Mesoamèrica · Veure més »
Mitologia asteca
Mictlantecuhtli i Quetzalcoatl. Aquests déus simbolitzen la vida i la mort. La mitologia asteca és l'antiga mitologia de la civilització asteca.
Nou!!: Mitologia maia і Mitologia asteca · Veure més »
Museu d'Amèrica
El Museu d'Amèrica és un museu nacional situat a Madrid (Espanya), en el número 6 de l'avinguda dels Reis Catòlics, a la Ciutat Universitària. Va ser creat mitjançant un Decret de 19 d'abril de 1941 com una segregació de les col·leccions d'arqueologia, art i etnografia americanes que fins a aquell moment pertanyien al Museu Arqueològic Nacional.
Nou!!: Mitologia maia і Museu d'Amèrica · Veure més »
Politeisme
Processó dels déus al sarcòfag de Prometeu, c. 240 aC, al Museu del Louvre El politeisme (del grec: πολλοί θεός: molts déus) consisteix a creure i/o adorar molts déus o divinitats.
Nou!!: Mitologia maia і Politeisme · Veure més »
Popol Vuh
Primera pàgina del manuscrit del ''Popol Vuh'', a la Biblioteca Newberry, Chicago El Popol Vuh és una recopilació de diverses llegendes dels quitxé, un poble de la civilització maia que ocupà parts de Guatemala i d'Hondures.
Nou!!: Mitologia maia і Popol Vuh · Veure més »
Quetzalcóatl
Representació maia de Kukulkan o Quetzalcóatl Quetzalcóatl (Ketsalkoatl en nàhuatl modern, que significa "serp emplomallada") és el nom nahua de la deïtat de la Mesoamèrica antiga, un dels déus de la civilització asteca principalment.
Nou!!: Mitologia maia і Quetzalcóatl · Veure més »
Quitxés
Els quitxés són un poble indígena de Guatemala, de cultura i llengua maia.
Nou!!: Mitologia maia і Quitxés · Veure més »
Religió
jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.
Nou!!: Mitologia maia і Religió · Veure més »
Sacrifici
El sacrifici (del llatí sacrum facere, 'fer sagrat') és la mort ritual d'un ésser viu per honorar una divinitat.
Nou!!: Mitologia maia і Sacrifici · Veure més »
Zona arqueològica de Palenque
Palenque és un jaciment arqueològic maia situat prop del riu Usumacinta, a l'estat de Chiapas, Mèxic, al sud-est del país.
Nou!!: Mitologia maia і Zona arqueològica de Palenque · Veure més »
