Taula de continguts
43 les relacions: Babenberg, Beatriu II de Borgonya, Bertold I d'Ístria, Bertold IV de Merània, Bisbat de Bamberg, Casa de Welf, Comtat d'Andechs, Comtat de Borgonya, Comtat del Tirol, Comte palatí, Conrad III d'Alemanya, Dachau, Dalmàcia, Ducat d'Àustria, Ducat de Suàbia, Enric el Lleó, Enric II d'Ístria, Enric X de Baviera, Felip de Suàbia, Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Goslar, Gregori IX, Hohenstaufen, Isar (riu), Lech, Mar Adriàtica, Marca d'Ístria, Marca de Carniola, Marca Oriental de Baviera, Merano, Otó I de Wittelsbach, Otó II de Borgonya, Otó II de Wittelsbach, Otó III de Borgonya, Otó IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Poppó II de Carniola, Regne d'Hongria, Rei dels Romans, República de Venècia, Rijeka, Ulric I de Carniola, Wittelsbach.
- Ducats del Sacre Imperi
Babenberg
Babenberg fou un llinatge alemany originat a Bamberg a Francònia (avui al nord de Baviera).
Veure Ducat de Merània і Babenberg
Beatriu II de Borgonya
Beatriu II de Borgonya (1193- 1231),Jiri Louda i Michael MacLagan Les Dinasties d'Europa, Bordas, 1995.
Veure Ducat de Merània і Beatriu II de Borgonya
Bertold I d'Ístria
Bertold III d'Andechs (vers 1110/1122 – 14 de desembre de 1188) fou comte d'Andechs i marcgravi d'Ístria i Carniola (com Bertold I) de 1173 a 1188.
Veure Ducat de Merània і Bertold I d'Ístria
Bertold IV de Merània
Bertold IV de Merània o Andechs-Merània, II d'Ístria i de Carniola (mort el 12 d'agost de 1204) va ser comte d'Andechs (des 1173).
Veure Ducat de Merània і Bertold IV de Merània
Bisbat de Bamberg
Escut del bisbat de Bamberg Mapa del bisbat de Bamberg Catedral de Bamberg El Bisbat de Bamberg fou establert el 1007 per afavorir l'extensió de cristianisme a Alemanya.
Veure Ducat de Merània і Bisbat de Bamberg
Casa de Welf
premonstratenc fundat per duc Enric IX de Baviera Blasó dels ducs de Braunschweig-Lüneburg emprat pels Welf El Casal de Welf o de Güelf és una dinastia europea, els orígens de la qual remunten al i perdura en l'actualitat.
Veure Ducat de Merània і Casa de Welf
Comtat d'Andechs
escut de la casa d'Andechs El comtat d'Andechs fou una jurisdicció feudal d'Alemanya i Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Ducat de Merània і Comtat d'Andechs
Comtat de Borgonya
Comtat de Borgonya El comtat de Borgonya (o comtat palatí de Borgonya) fou una important jurisdicció feudal de França, que tenia per capital Dole.
Veure Ducat de Merània і Comtat de Borgonya
Comtat del Tirol
El comtat de Tirol o del Tirol, principat-comtat des de 1504, fou un estats del Sacre Imperi Romanogermànic i des de 1814 una província de l'Imperi d'Àustria; des de 1867 fou una part de la corona (Kronland) de la part de Cisletània d'Àustria-Hongria.
Veure Ducat de Merània і Comtat del Tirol
Comte palatí
Comte palatí (en llatí: Comes palatinus; en alemany: Pfalzgraf) és un títol de noblesa originat al comes romà, que amb la caiguda de l'imperi Romà d'Occident s'adaptà als regnes germànics.
Veure Ducat de Merània і Comte palatí
Conrad III d'Alemanya
Conrad III (1093 – 15 de febrer de 1152) va ser el primer rei d'Alemanya de la casa Hohenstaufen.
Veure Ducat de Merània і Conrad III d'Alemanya
Dachau
Dachau és una ciutat de l'estat federal de Baviera, a Alemanya, a tot just 20 quilòmetres de Múnic.
Veure Ducat de Merània і Dachau
Dalmàcia
Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.
Veure Ducat de Merània і Dalmàcia
Ducat d'Àustria
El ducat d'Àustria fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, creat el 1156 en el que fins aleshores era la Marca Oriental de Baviera.
Veure Ducat de Merània і Ducat d'Àustria
Ducat de Suàbia
Els Ducs de Suàbia varen governar al sud-oest d'Alemanya.
Veure Ducat de Merània і Ducat de Suàbia
Enric el Lleó
Enric el Lleó - Heinrich der Löwe - (Ravensburg, 1129 - 2 d'agost de 1195) va ser un membre de la casa de Welf que fou duc de Saxònia, com a Enric III, des de 1142, i duc de Baviera, com a Enric XII, des de 1156, ducats que va governar fins al 1180.
Veure Ducat de Merània і Enric el Lleó
Enric II d'Ístria
Enric II d'Ístria i I de Carniola fou marcgravi d'aquestos territoris, fill del duc Bertold IV de Merània.
Veure Ducat de Merània і Enric II d'Ístria
Enric X de Baviera
Parentius d'Enric Enric X de Baviera dit l'Orgullós o el Superb (vers 1108-20 d'octubre de 1139) va ser duc de Baviera (1126-1139), duc de Saxònia (com Enric II de Saxònia, 1137-1139), i marcgravi de Toscana (1137-1139).
Veure Ducat de Merània і Enric X de Baviera
Felip de Suàbia
Felip de Suàbia (1177 – 21 de juny de 1208) va ser rei d'Alemanya i duc de Suàbia, rival de l'emperador Otó IV.
Veure Ducat de Merània і Felip de Suàbia
Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic I de Hohenstaufen (1122 - 10 de juny de 1190), anomenat el Barba-roja (Barbarossa en italià, Rotbart en alemany) va ser escollit Rei d'Alemanya a Frankfurt el 4 de març de 1152 i coronat a Aquisgrà el 9 de març, coronat Rei d'Itàlia a Pavia el 1154, i finalment coronat Sacre Emperador Romà pel Papa Adrià IV el 18 de juny de 1155.
Veure Ducat de Merània і Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic II (Jesi, 26 de desembre del 1194 - Fiorentino di Puglia, 13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.
Veure Ducat de Merània і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
Goslar
Goslar és una ciutat històrica de la Baixa Saxònia, a Alemanya.
Veure Ducat de Merània і Goslar
Gregori IX
Gregori IX (Anagni, (1143) - Roma, 22 d'agost de 1241) fou papa de Roma del 1227 al 1241.
Veure Ducat de Merània і Gregori IX
Hohenstaufen
Armes de la Casa de Hohenstaufen Els Hohenstaufen o els Staufer van ser una dinastia de reis germànics (1138-1254), i molts d'ells també van ser coronats Sacres Emperadors Romans i Ducs de Suàbia.
Veure Ducat de Merània і Hohenstaufen
Isar (riu)
L'Isar és el tercer riu més llarg de Baviera, a Alemanya, amb 295 km de llargada.
Veure Ducat de Merània і Isar (riu)
Lech
El Lech és un afluent per la dreta del Danubi que discorre per Àustria i Alemanya.
Veure Ducat de Merània і Lech
Mar Adriàtica
La mar Adriàtica o Hadriàtica, o el mar Adriàtic o Hadriàtic, és una part de la mar Mediterrània entre les costes de la península Itàlica, al sud i a l'oest, i de la península Balcànica, al nord i a l'est, des del golf de Venècia fins al canal d'Òtranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrània, a l'àrea anomenada mar Jònica.
Veure Ducat de Merània і Mar Adriàtica
Marca d'Ístria
El marcgraviat, marca o marquesat d'Ístria va ser originalment una marca fronterera carolíngia que abastava la península d'Ístria i el territori circumdant conquistat pel fill de Carlemany, Pipí d'Itàlia el 789.
Veure Ducat de Merània і Marca d'Ístria
Marca de Carniola
X. La capital era Krainburg/Kranj, que després fou Laibach/Ljubljana La marca o marcgraviat de Carniola (en eslovè Kranjska krajina; en alemany Mark Krain) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic predecessora del ducat de Carniola; correspon a bona part de la moderna Eslovènia.
Veure Ducat de Merània і Marca de Carniola
Marca Oriental de Baviera
Evolució territorial de la Marca Oriental de Baviera La Marca Oriental de Baviera (Ostmark o Àustria) fou establerta vers el 960 a la regió de l'Enns, poc temps després de la derrota dels hongaresos davant Otó I a Lechfeld (955).
Veure Ducat de Merània і Marca Oriental de Baviera
Merano
Merano és un municipi italià, situat a la regió de Trentino – Tirol del Sud i a la província de Bolzano, al districte de Burggrafenamt.
Veure Ducat de Merània і Merano
Otó I de Wittelsbach
Otó I de Wittelsbach (1117 - juliol 1183), anomenat el cap Vermell - en alemany: der Rotkopf- fou duc de Baviera des de 1180 fins a la seva mort.
Veure Ducat de Merània і Otó I de Wittelsbach
Otó II de Borgonya
Otó I d'Andechs i Merània (i Otó II de Borgonya) (1180- 1234) fou comte d'Andechs, duc de Merània (o Andechs-Merània i comte de Borgonya per matrimoni amb la comtessa Beatriu II de Borgonya. El seu germà Enric va rebre el govern de les marques d'Ístria i de Carniola, que formaven part del ducat de Merània i per tant subjectes feudalment a Otó, però a la seva mort el 1228, aquestos territoris van passar també a ser administrats directament per Otó.
Veure Ducat de Merània і Otó II de Borgonya
Otó II de Wittelsbach
Otó II de Wittelsbach, conegut també com a Otó IV de Baviera (alemany: Otto II der Erlauchte, Herzog von Bayern, Pfalzgraf bei Rhein) (Kelheim 7 d'abril de 1206 – 29 de novembre de 1253) fou duc de Baviera i comte palatí del Rin.
Veure Ducat de Merània і Otó II de Wittelsbach
Otó III de Borgonya
Otó II d'Andechs i Merània i Otó III de Borgonya (1208- 1248) fou comte d'Andechs, duc de Merània i comte de Borgonya.
Veure Ducat de Merània і Otó III de Borgonya
Otó IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Otó IV de Brunswick (1175 o 1176 - 19 de maig, 1218) va ser un dels dos reis rivals que van lluitar pel Sacre Imperi Romà des del 1198, rei únic a partir del 1208 i coronat emperador el 1209.
Veure Ducat de Merània і Otó IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Poppó II de Carniola
Poppó II de Carniola i Ístria (mort el 1098) va ser marcgravi de Carniola i d'Ístria a la primera des 1070 fins al 1098 i a la segona del 1070 al 1077.
Veure Ducat de Merània і Poppó II de Carniola
Regne d'Hongria
El Regne d'Hongria emergí l'any 1000, quan el Principat d'Hongria, fundat el 896, va ser reconegut com a regne.
Veure Ducat de Merània і Regne d'Hongria
Rei dels Romans
Rei dels Romans (llatí: Rex Romanorum) era el títol usat al Sacre Imperi Romanogermànic pels reis que encara no havien estat coronats emperadors pel papa, i que per tant encara no podien utilitzar el títol imperial, i també pels hereus designats de l'emperador en vida d'aquest.
Veure Ducat de Merània і Rei dels Romans
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Veure Ducat de Merània і República de Venècia
Rijeka
Rijeka (en croat Rijeka, Rika o Reka; Fiume en italià i hongarès, Reka en eslovè; Sankt Veit am Flaum o Pflaum en alemany; Folyómszentvít en hongarès antic, el seu nom significa riu) és una ciutat croata situada al golf de Kvarne a la Mar Adriàtica.
Veure Ducat de Merània і Rijeka
Ulric I de Carniola
Ulric I de Carniola i d'Ístria (també esmentat com Ulrich i Odalric, mort 6 de març de 1070) va ser marcgravi de Carniola i marcgravi d'Ístria des 1044.
Veure Ducat de Merània і Ulric I de Carniola
Wittelsbach
Blasó de l'escut dels Wittelsbach Armes ampliades dels Wittelsbach amb les insígnies reials Els Wittelsbach són una família reial europea i una dinastia alemanya de Baviera.
Veure Ducat de Merània і Wittelsbach
Vegeu també
Ducats del Sacre Imperi
- Baviera-Ingolstadt
- Baviera-Landshut
- Baviera-Múnic
- Comtat d'Arenberg
- Comtat de Gueldre
- Ducat d'Àustria
- Ducat de Baixa Lorena
- Ducat de Bar
- Ducat de Baviera
- Ducat de Berg
- Ducat de Bouillon
- Ducat de Brabant
- Ducat de Brunsvic-Lüneburg
- Ducat de Caríntia
- Ducat de Carniola
- Ducat de Clèveris
- Ducat de Francònia
- Ducat de Jülich
- Ducat de Lorena
- Ducat de Luxemburg
- Ducat de Mòdena
- Ducat de Mecklenburg-Schwerin
- Ducat de Merània
- Ducat de Pomerània
- Ducat de Saxònia
- Ducat de Spoleto
- Ducat de Turíngia
- Ducats Units de Jülich-Clèveris-Berg
- Lothier
- Mecklenburg (regió)
- Palatinat-Zweibrücken
També conegut com Andechs-Merània, Ducat d'Andechs-Merània, Merània.