Taula de continguts
93 les relacions: Acfred I d'Aquitània, Alvèrnia, Austrobald de Tolosa, Batalla de Poitiers (732), Berenguer de Tolosa, Bernat de Gòtia, Bernat de Septimània, Bernat Plantapilosa, Bigó, Boggis, Carcassona, Caribert II, Carlemany, Carles Martell, Clotari I, Clotari II, Comtat de Bordeus, Comtat de Poitiers, Corsó de Tolosa, Dagobert I, Desideri de Tolosa, Ebles Manzer, Eduard de Woodstock, Eduard I d'Anglaterra, Eduard II d'Anglaterra, Eduard III d'Anglaterra, Elionor d'Aquitània, Enric II d'Anglaterra, Enric III d'Anglaterra, Enric V d'Anglaterra, Enric VI d'Anglaterra, Eudes I d'Aquitània, Fèlix de Tolosa, França, Frèdol de Tolosa, Fredegunda, Gerard d'Alvèrnia, Gondobald, Guerra dels Cent Anys, Guiena, Guillem de Septimània, Guillem I d'Aquitània, Guillem I de Tolosa, Guillem II d'Aquitània, Guillem III d'Aquitània, Guillem IV d'Aquitània, Guillem IX d'Aquitània, Guillem V d'Aquitània, Guillem VI d'Aquitània, Guillem VII d'Aquitània, ... Ampliar l'índex (43 més) »
- Història d'Aquitània
Acfred I d'Aquitània
Acfred I d'Aquitania (?-927), Duc d'Aquitània (926-927), comte d'Alvèrnia, Bourges i Mâcon.
Veure Ducat d'Aquitània і Acfred I d'Aquitània
Alvèrnia
Alvèrnia (cultisme) o Alvernya (en occità alvernès: Auvèrnhe al masculí o Auvèrnha al femení; en francès Auvergne) és una antiga regió del centre sud de França dins del Massís Central.
Veure Ducat d'Aquitània і Alvèrnia
Austrobald de Tolosa
Austrobald (Oriental audaç) fou un comte i duc franc de finals del.
Veure Ducat d'Aquitània і Austrobald de Tolosa
Batalla de Poitiers (732)
La Batalla de Poitiers (moltes vegades anomenada Batalla de Tours, i coneguda en el món àrab com a Balat aix-Xuhadà o Calçada dels Màrtirs), va tenir lloc el 10 d'octubre de l'any 732 entre les forces comandades pel líder franc Carles Martell i un exèrcit islàmic comandat per l'emir Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí entre les ciutats de Tours i Poitiers, a França.
Veure Ducat d'Aquitània і Batalla de Poitiers (732)
Berenguer de Tolosa
Berenguer I, conegut com a Berenguer de Tolosa, dit el Savi, (790 a Girona - 835) fou comte de Tolosa (816-835), comte de Pallars i Ribagorça (816-833), comte de Rosselló i Empúries (832-834) i comte de Barcelona, Girona i Besalú (832-835).
Veure Ducat d'Aquitània і Berenguer de Tolosa
Bernat de Gòtia
Bernat de Gòtia (? - 880) fou marquès de Gòtia (865-878) i comte de Barcelona i de Girona (870-878).
Veure Ducat d'Aquitània і Bernat de Gòtia
Bernat de Septimània
Bernat I o Bernat de Septimània (795 - 844) fou comte de Barcelona i Girona (826-832 i 835-844), comte d'Osona (826), duc de Septimània i Gòtia, comte de Narbona, Besiers, Agde, Melguelh, Nimes i, probablement, Usès i Lodeva (828-832 i 835-844), comte de Tolosa (835-844) i comte de Carcassona (837-844).
Veure Ducat d'Aquitània і Bernat de Septimània
Bernat Plantapilosa
Bernat Plantapilosa (en francès Bernard Plantevelue, de vegades escrit Plantevelne), (Usès, 22 de març de 841 - 6 de gener o 16 d'agost de 886) fou comte d'Autun, comte d'Alvèrnia, comte i marquès de Tolosa i comte de Berry; era fill de Bernat de Septimània i de Duoda de Septimània.
Veure Ducat d'Aquitània і Bernat Plantapilosa
Bigó
Bigó (755 - 28 d'octubre de 816) fou Comte de Tolosa i duc d'Aquitània (806 - 816) i comte de París (815 - 816).
Veure Ducat d'Aquitània і Bigó
Boggis
Boggis (o Bogis) fou un suposat duc d'Aquitània i Gascunya, esmentat per l'espúria carta d'Alaon atribuïda a Carles el Calb com escrita el 30 de gener del 845, que hauria governat després del 636 fins vers el 660 (quan apareix esmentat Fèlix de Tolosa), associat amb el seu germà petit Bertran.
Veure Ducat d'Aquitània і Boggis
Carcassona
Carcassona (pronunciat) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.
Veure Ducat d'Aquitània і Carcassona
Caribert II
El regne d'Aquitània (en verd), el 628 Caribert II fou rei d'Aquitània, era el fill de Clotari II i germanastre de Dagobert I. Es converteix en rei d'Aquitània l'any 629, en un regne creat per a l'ocasió per Dagobert I, amb el compromís de la seva renúncia a la corona dels francs.
Veure Ducat d'Aquitània і Caribert II
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Veure Ducat d'Aquitània і Carlemany
Carles Martell
Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741).
Veure Ducat d'Aquitània і Carles Martell
Clotari I
Clotari I -també Khlothar, Hlothar o Clotaire- (497 - 561), anomenat el Vell (le Vieux), va ser rei dels francs de la Dinastia merovíngia des del 511 fins a la mort.
Veure Ducat d'Aquitània і Clotari I
Clotari II
Clotari II (Chlothachar) (maig del 584-Chelles, 18 d'octubre del 629), dit el Gran (le Grand) o el Jove (le Jeune), va ser rei merovingi de Nèustria i, des del 613 fins a la seva mort, rei de tots els francs.
Veure Ducat d'Aquitània і Clotari II
Comtat de Bordeus
El comtat de Bordeus fou una jurisdicció feudal d'Aquitània i Gascunya centrada a la ciutat de Bordeus.
Veure Ducat d'Aquitània і Comtat de Bordeus
Comtat de Poitiers
El comtat de Poitiers (sovint anomenat com a comtat de Poitou tot i que mai no va existir un comtat amb aquest nom) fou una jurisdicció feudal del regne de França, inicialment de gran extensió, centrada a Poitiers.
Veure Ducat d'Aquitània і Comtat de Poitiers
Corsó de Tolosa
Corsó (Chorson) fou el primer comte carolingi de Tolosa (778 – 789 o 790).
Veure Ducat d'Aquitània і Corsó de Tolosa
Dagobert I
Dagobert I (603-639), fill de Clotari II, rei dels francs, i de Bertruda.
Veure Ducat d'Aquitània і Dagobert I
Desideri de Tolosa
Desideri o Didier (? - 587) fou dux de Tolosa de Llenguadoc (o part d'Aquitània) per compte del rei de Nèustria Khilperic I. Se'l suposa natiu d'Albi o almenys de l'Albigès on tenia les seves terres.
Veure Ducat d'Aquitània і Desideri de Tolosa
Ebles Manzer
Ebles Manzer (Manzer vol dir Bastard), nascut vers 875, mort vers 934/935, fou comte de Poitiers de 890 a 892 i de 902 a 934.
Veure Ducat d'Aquitània і Ebles Manzer
Eduard de Woodstock
Eduard de Woodstock, conegut com a el Príncep Negre (Woodstock (prop d'Oxford), 15 de juny de 1330 - Westminster, 1376), príncep de Gal·les, comte de Chester, duc de Cornualla i príncep d'Aquitània, era el fill gran d'Eduard III d'Anglaterra i de Felipa d'Hainaut.
Veure Ducat d'Aquitània і Eduard de Woodstock
Eduard I d'Anglaterra
Eduard I d'Anglaterra (17 de juny de 1239 – 7 de juliol de 1307) va ser rei d'Anglaterra des de la mort del seu pare Enric III el 1272 fins a la seva mort.
Veure Ducat d'Aquitània і Eduard I d'Anglaterra
Eduard II d'Anglaterra
Eduard II, nascut a Caernarvon (País de Gal·les) el 25 d'abril del 1284 i mort a Berkeley (Gloucester) el 21 de setembre del 1327, fou rei d'Anglaterra des del 1307 fins al 1327.
Veure Ducat d'Aquitània і Eduard II d'Anglaterra
Eduard III d'Anglaterra
Eduard III d'Anglaterra (castell de Windsor, 13 de novembre 1312 - 21 de juny 1377), també conegut com a Eduard de Windsor abans del seu ascens, va ser rei d'Anglaterra des del 1327 fins a la seva mort el 1377, en un regnat de més de cinquanta anys.
Veure Ducat d'Aquitània і Eduard III d'Anglaterra
Elionor d'Aquitània
Elionor i el seu fill Joan sense TerraElionor d'Aquitània (Bordeus, 1122 - abadia de Fontevrault, 1204) va ser una important figura històrica que va exercir el poder com a duquessa d'Aquitània (1137-1204) i reina consort de França (1137-1152) i d'Anglaterra (1154-1189).
Veure Ducat d'Aquitània і Elionor d'Aquitània
Enric II d'Anglaterra
Enric Plantagenet (5 de març de 1133– 6 de juliol de 1189), anomenat també Enric Courtmanteau, va regnar com a Enric II d'Anglaterra (1154-1189), duc de Normandia i d'Aquitània, comte d'Anjou, Maine i Turena, i senyor d'Irlanda.
Veure Ducat d'Aquitània і Enric II d'Anglaterra
Enric III d'Anglaterra
Enric III (1 d'octubre de 1207 - 15 de novembre de 1272), conegut pels seus contemporanis com a Enric de Winchester, va ser el fill i successor de Joan sense Terra com a rei d'Anglaterra, regnant durant cinquanta-sis anys des de 1216 fins a la seva mort.
Veure Ducat d'Aquitània і Enric III d'Anglaterra
Enric V d'Anglaterra
Enric V (16 de setembre de 1386 - 31 d'agost de 1422) va ser rei d'Anglaterra des del 1413 fins al 1422.
Veure Ducat d'Aquitània і Enric V d'Anglaterra
Enric VI d'Anglaterra
Enric VI (6 de desembre de 1421 - 21 de maig de 1471) va ser rei d'Anglaterra des del 1422 fins al 1461, i després de ser deposat recuperà el poder i regnà des del 1470 fins a la seva mort el 1471.
Veure Ducat d'Aquitània і Enric VI d'Anglaterra
Eudes I d'Aquitània
Aquitània el 714 Eudes I el Gran o Odó I el Gran fou el primer gran duc ben documentat de l'Aquitània que hauria governat vers 676-735.
Veure Ducat d'Aquitània і Eudes I d'Aquitània
Fèlix de Tolosa
Fèlix (mort vers 670/676) fou un patrici i duc de Tolosa o Aquitània, governador suposat de l'Aquitània.
Veure Ducat d'Aquitània і Fèlix de Tolosa
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Ducat d'Aquitània і França
Frèdol de Tolosa
Frèdol (de vegades esmentat com a Fredeló; ca. 815 - Tolosa de Llenguadoc, 852) fou comte de Roergue, Tolosa (844-852), Carcassona, Rasès (849-852), Pallars i Ribagorça (844-852).
Veure Ducat d'Aquitània і Frèdol de Tolosa
Fredegunda
Fredegunda Fredegunda (Montdidier, Picardia, vers 545-París, 597) va ser una reina merovíngia de Nèustria.
Veure Ducat d'Aquitània і Fredegunda
Gerard d'Alvèrnia
Gerard o Güerau (en francès Gérard o Geraud, † 841) fou un comte d'Alvèrnia de la meitat del, i el primer avantpassat segur dels Rainúlfides.
Veure Ducat d'Aquitània і Gerard d'Alvèrnia
Gondobald
Gondobald - etimològicament guerrer audaç, de gunth, batalla, i bald, audàcia) fou un príncep merovingi, suposat fill de Clotari I, que va regnar a Aquitània del 584 al 585 (menys de tres mesos). Guntram de Borgonya el qualifica de fals príncep o fals merovingi (Ballomer) i diu que el seu pare era moliner o llaner; alguns que era pintor de frescos en temps de Clotari I.
Veure Ducat d'Aquitània і Gondobald
Guerra dels Cent Anys
La Guerra dels Cent Anys és un conflicte intercalat amb treves més o menys llargues, que enfronta, des del 1337 al 1453 (o sigui, gairebé 116 anys) a la dinastia Plantagenet a la dels Valois i, a través d'ells, al regne d'Anglaterra i al de França.
Veure Ducat d'Aquitània і Guerra dels Cent Anys
Guiena
La Guiena (en, en) és una regió occitana que comprèn els territoris de la vall de la Garona, i que limita al nord amb el Llemosí, al sud amb la Gascunya i al sud-est amb el Llenguadoc.
Veure Ducat d'Aquitània і Guiena
Guillem de Septimània
Guillem de Septimània (826-850) fou comte de Tolosa (844-849), de Barcelona i d'Empúries (848-850).
Veure Ducat d'Aquitània і Guillem de Septimània
Guillem I d'Aquitània
Guillem I d'Aquitània, anomenat també Guillem el Piadós o Guillem d'Alvèrnia, va néixer vers un 22 de març de l'any 875 i va morir el 6 de juny del 918.
Veure Ducat d'Aquitània і Guillem I d'Aquitània
Guillem I de Tolosa
Guillem I el Sant (768 - 812) va ser duc d'Aquitània (781-806) i comte de Tolosa (790-806).
Veure Ducat d'Aquitània і Guillem I de Tolosa
Guillem II d'Aquitània
Guillem II d'Aquitània dit «el jove» (? - 926), fou Duc d'Aquitània, comte d'Alvèrnia, de Berry, de Lió, i de Mâcon, del 918 a la seva mort el 12 de desembre del 926.
Veure Ducat d'Aquitània і Guillem II d'Aquitània
Guillem III d'Aquitània
Guillem I de Poitiers i III d'Aquitània, de malnom Cap d'Estopa (~ 910 - 3 d'abril de 963, Saint-Maixent) fou comte de Poitiers (934 -963) i duc d'Aquitània.
Veure Ducat d'Aquitània і Guillem III d'Aquitània
Guillem IV d'Aquitània
Guillem IV d'Aquitània i II de Poitiers, de malnom Braç de Ferro, fou duc d'Aquitània i comte de Poitiers del 963 al 995.
Veure Ducat d'Aquitània і Guillem IV d'Aquitània
Guillem IX d'Aquitània
Guillem el Trobador, Guillem IX d'Aquitània, Guillem VII de Peitieu (22 d'octubre de 1071 - Poitiers, 1126), fou un noble occità, considerat el primer trobador en llengua occitana, comandant de la croada de 1101, Duc d'Aquitània (Guillem IX d'Aquitània) i de Gascunya (Guillem IV el Jove) i comte de Poitiers (Guillem VII de Poitiers), era fill de Guillem VIII d'Aquitània i d'Hildegarda de Borgonya, matrimoni rebutjat per l'església per raons de consanguinitat; aquest fet el va obligar a viatjar a Roma i va aconseguir que el papa Gregori VI reconegués la seva legitimitat perquè fins aleshores fou considerat un bastard.
Veure Ducat d'Aquitània і Guillem IX d'Aquitània
Guillem V d'Aquitània
Guillem V d'Aquitània el Gran (anomenat també Guillem III de Poitiers el Gran) (969/975 - 31 de gener de 1030) fou duc d'Aquitània i comte de Poitou des de 990 fins a la seva mort.
Veure Ducat d'Aquitània і Guillem V d'Aquitània
Guillem VI d'Aquitània
França vers 1030 Guillem IV de Poitiers i VI d'Aquitània el Gras (1005-1038) fou comte de Poitou (1030-1038) fill de Guillem V d'Aquitània (III de Poitiers) i d'Adalmodis de Gavaldà.
Veure Ducat d'Aquitània і Guillem VI d'Aquitània
Guillem VII d'Aquitània
Guillem VII d'Aquitània i V de Poitiers (1023 - 1058) de malnom Aigret fou duc d'Aquitània i comte de Poitiers (1039-1058).
Veure Ducat d'Aquitània і Guillem VII d'Aquitània
Guillem VIII d'Aquitània
Guillem VIII d'Aquitània i VI de Poitiers, de naixement Guiu o Guiu-Jofré, fou duc de Gascunya (1052-1086) i duc d'Aquitània i comte de Poitiers (1058-1086).
Veure Ducat d'Aquitània і Guillem VIII d'Aquitània
Guillem X d'Aquitània
Conversió d'en Guillem per Sant Bernat de Claravall, oli de Wouter Crabeth II (1641) Guillem X d'Aquitània, anomenat el de Tolosa o el Sant, va néixer en 1099 i va ser el darrer comte de Poitiers i l'últim membre de la dinastia dels Rainúlfides.
Veure Ducat d'Aquitània і Guillem X d'Aquitània
Hunald I d'Aquitània
Hunald (Hunold, Hunoald) fou duc d'Aquitània i Gascunya (Hunald I).
Veure Ducat d'Aquitània і Hunald I d'Aquitània
Hunald II
Hunald II fou duc d'Aquitània.
Veure Ducat d'Aquitània і Hunald II
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Ducat d'Aquitània і Imperi Romà d'Orient
Joan de Gant
Joan de Gant Joan de Gant (6 de març de 1340 - 3 de febrer de 1399), el 1r Duc de Lancaster, va ser el tercer fill del rei Eduard III d'Anglaterra que arribà a l'edat adulta.
Veure Ducat d'Aquitània і Joan de Gant
Joan sense Terra
Joan d'Anglaterra o Joan Plantagenet (24 de desembre del 1166- 19 d'octubre del 1216) fou rei d'Anglaterra (1199-1216).
Veure Ducat d'Aquitània і Joan sense Terra
Khilperic d'Aquitània
Khilperic (o Xilperic) d'Aquitània va ser el fill de Caribert II, i breument fou rei d'Aquitània el 632.
Veure Ducat d'Aquitània і Khilperic d'Aquitània
Khilperic I
Khilperic I (vers 539-Chelles, 584), un dels fills del rei dels francs Clotari I i d'Aragunda, va regnar com a rei merovingi de Nèustria, des del 561 fins a la seva mort.
Veure Ducat d'Aquitània і Khilperic I
Llop I d'Aquitània
Llop I fou un suposat duc d'Aquitània i potser de Gascunya, de possible origen basc.
Veure Ducat d'Aquitània і Llop I d'Aquitània
Lluís VII de França
Lluís VII de França, dit el Jove (en francès Louis le Jeune) (1120 - París, 1180) fou rei de França entre 1137 i 1180.
Veure Ducat d'Aquitània і Lluís VII de França
Munuza
Munuza va ser el governador amazic del nord d'Ibèria (incloent la regió d'Astúries en l'Espanya moderna).
Veure Ducat d'Aquitània і Munuza
Nèustria
'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.
Veure Ducat d'Aquitània і Nèustria
Odó de Poitiers
França 1030 Eudes o Odó (1012-1039) fou duc de Gascunya (1032-1039), comte de Poitiers i duc d'Aquitània (1038-1039).
Veure Ducat d'Aquitània і Odó de Poitiers
Pipí I el Breu
Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.
Veure Ducat d'Aquitània і Pipí I el Breu
Rainulf I de Poitiers
Rainulf I (? - 866) fou comte de Poitiers, fill del comte Gerard I d'Alvèrnia (o Guerau) mort a la batalla de Fontenoy-en-Puisaye el 841, i d'Hildegarda, filla de Lluís el Pietós.
Veure Ducat d'Aquitània і Rainulf I de Poitiers
Rainulf II de Poitiers
Rainulf II (vers 850 † 5 d'agost de 890) fou comte de Poitiers del 877 al 890 i duc d'Aquitània de 888 a 890.
Veure Ducat d'Aquitània і Rainulf II de Poitiers
Ramon III de Tolosa
Ramon III, també conegut com a Ponç I (?-950) fou comte de Tolosa i comte en indivís d'Albí, de Carcí i de Nimes (923-950); també fou duc d'Aquitània i comte d'Alvèrnia per investidura reial que es van perdre a la seva mort davant els comtes de Poitou.
Veure Ducat d'Aquitània і Ramon III de Tolosa
Regne d'Aquitània
El regne d'Aquitània fou un regne franc establert a la regió d'Aquitània en l'edat mitjana en dos períodes diferents no successius compostos per un breu període en època merovíngia (628-632) i posteriorment en època carolíngia (781 - 884).
Veure Ducat d'Aquitània і Regne d'Aquitània
Revolta de Bernat de Septimània
La Revolta de Bernat de Septimània fou un conflicte armat entre el duc Bernat de Septimània, aliat de Pipí II d'Aquitània contra Carles el Calb durant el.
Veure Ducat d'Aquitània і Revolta de Bernat de Septimània
Ricard Cor de Lleó
Ricard I d'Anglaterra va ser rei d'Anglaterra des del 6 de juliol de 1189 fins a la seva mort.
Veure Ducat d'Aquitània і Ricard Cor de Lleó
Ricard II d'Anglaterra
Ricard II d'Anglaterra (6 de gener de 1367-14 de febrer de 1400) va ser el darrer rei d'Anglaterra de la branca principal de la Casa de Plantagenet.
Veure Ducat d'Aquitània і Ricard II d'Anglaterra
Septimània
Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.
Veure Ducat d'Aquitània і Septimània
Serè de Tolosa
Serè de Tolosa fou un suposat duc d'Aquitània on hauria succeït a Austrobald de Tolosa el 589.
Veure Ducat d'Aquitània і Serè de Tolosa
Soissons
Soissons és un municipi francès, situat al departament de l'Aisne i a la regió dels Alts de França.
Veure Ducat d'Aquitània і Soissons
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Veure Ducat d'Aquitània і Tolosa de Llenguadoc
Waifré
Waifré, Waifar, Waifer, Gaifer (? - 2 de juny del 768) fou duc d'Aquitània probablement des del 745 quan va abdicar el seu pare Hunald I. Els Annales Metenses l'esmenten com "Waifarium dux Aquitaniorum" el 749.
Veure Ducat d'Aquitània і Waifré
1137
;Països Catalans.
Veure Ducat d'Aquitània і 1137
1152
El 1152 (MCLII) fou un any de traspàs iniciat en dimarts pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Ducat d'Aquitània і 1152
1453
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Ducat d'Aquitània і 1453
1472
El 1472 (MCDLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dimecres.
Veure Ducat d'Aquitània і 1472
1484
Països Catalans Resta del món.
Veure Ducat d'Aquitània і 1484
574
El 574 (DLXXIV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Ducat d'Aquitània і 574
587
El 587 (DLXXXVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Ducat d'Aquitània і 587
735
El 735 (DCCXXXV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Ducat d'Aquitània і 735
741
El 741 (DCCXLI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Ducat d'Aquitània і 741
742
El 742 (DCCXLII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Ducat d'Aquitània і 742
743
El 743 (DCCXLIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Ducat d'Aquitània і 743
744
El 744 (DCCXLIV) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Veure Ducat d'Aquitània і 744
745
El 745 (DCCXLV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Ducat d'Aquitània і 745
776
El 776 (DCCLXXVI) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Veure Ducat d'Aquitània і 776
778
;Països Catalans: Il·luminació representant la batalla de Roncesvalls.
Veure Ducat d'Aquitània і 778
849
El 849 (DCCCXLIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Ducat d'Aquitània і 849
Vegeu també
Història d'Aquitània
- Aquitans
- Ducat d'Aquitània
- Gàl·lia Aquitània
- Guiena
- Novempopulània
També conegut com Duc d'Aquitània, Ducs d'Aquitània, Duquessa d'Aquitània, Llista de ducs d'Aquitània.