Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Doros

Índex Doros

Doros(Dorus, Δῶπος en grec antic) és l'heroi que donà nom als doris, un dels pobles de l'estirp hel·lènica. Dues llegendes diferents es relacionen amb aquest nom: la primera fa de Doros fill d'Hel·len amb la nimfa Orseis, per tant, net de Deucalió. És germà de Xutos i Èol, l'heroi epònim dels eolis, una altra gran branca dels hel·lens. En aquesta versió, Doros i els seus descendents, després d'haver viscut a la Ftiòtida, a Tessàlia, van emigrar a la regió de l'Olimp i l'Ossa, i després cap a la regió de Pindos, cap a l'interior, abans de tornar a marxar cap a l'Eta i finalment establir-se al Peloponès. Una altra versió fa de Doros fill d'Apol·lo i de Ftia i germà de Laòdoc i Polipetes. Els tres germans van ser assassinats per Etol, que els va prendre el seu reialme d'Etòlia, a la que donà nom, al nord del golf de Corint. Servi (Servius) diu que fou fill de Posidó i que va reunir el poble que va agafar el seu nom a la vora del mont Parnassos. Egimi va ser fill seu.

26 les relacions: Antiga Tessàlia, Apol·lo, Èol (fill d'Hel·lè), Deucalió (fill de Prometeu), Doris (grup humà), Egimi, Eolis, Epònim, Etòlia, Etol, Ftiòtida, Golf de Corint, Grec antic, Hel·len, Laòdoc, Mont Eta, Mont Ossa, Nimfa, Olimp, Parnassos, Peloponès, Pindos (Dòrida), Polipetes, Posidó, Servi, Xutos.

Antiga Tessàlia

Lantiga Tessàlia (en grec àtic: Θεσσαλία, Thessalia o Θετταλία, Thettalia) va ser una de les regions tradicionals de l'antiga Grècia.

Nou!!: Doros і Antiga Tessàlia · Veure més »

Apol·lo

Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.

Nou!!: Doros і Apol·lo · Veure més »

Èol (fill d'Hel·lè)

Segons la mitologia grega, Èol (en grec antic Αἴολος; en llatí Aeolus) va ser un rei de Magnèsia del Meandre, fill d'Hel·len i Orseis i per tant, net de Deucalió i de Pirra.

Nou!!: Doros і Èol (fill d'Hel·lè) · Veure més »

Deucalió (fill de Prometeu)

Segons la mitologia grega, Deucalió fou fill de Prometeu i de Celeno (o de Clímene).

Nou!!: Doros і Deucalió (fill de Prometeu) · Veure més »

Doris (grup humà)

Soldat «molt armat». Els doris (Δωριεῖς) eren un poble indoeuropeu que va envair Grècia el segle XII aC i s'imposà als aqueus.

Nou!!: Doros і Doris (grup humà) · Veure més »

Egimi

Segons la mitologia grega, Egimi (Aigímios) va ser un heroi grec, fill de Doros.

Nou!!: Doros і Egimi · Veure més »

Eolis

Els eolis (en Aeolii o Aeoles, Αἰολεῖς) eren una de les quatre tribus en què s'acostumava a dividir els hel·lens.

Nou!!: Doros і Eolis · Veure més »

Epònim

Un epònim és un terme, nom comú o indret, que prové (coincideix o és un derivat) d'un nom propi.

Nou!!: Doros і Epònim · Veure més »

Etòlia

Mapa d'Etòlia Etòlia (Aetolia) era un territori de l'antiga Grècia.

Nou!!: Doros і Etòlia · Veure més »

Etol

D'acord amb la mitologia grega, Etol (en Aitōlós) va ser un heroi que va ser rei de l'Èlida.

Nou!!: Doros і Etol · Veure més »

Ftiòtida

La Ftiòtida (Φθιῶτις), dita també Acaia Ftiòtida (Ἀχαΐα Φθιῶτις 'l'Acaia de la Ftiòtida'), era un districte del sud-est de Tessàlia, habitat pels aqueus ftiòtides, nom amb què s'acostumava a anomenar els membres de la lliga Amfictiònica.

Nou!!: Doros і Ftiòtida · Veure més »

Golf de Corint

El golf de Corint (Korinthiakós Kólpos en grec) es troba a Grècia.

Nou!!: Doros і Golf de Corint · Veure més »

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Nou!!: Doros і Grec antic · Veure més »

Hel·len

Hel·len (en grec antic Ἕλλην Hellen) va ser l'heroi considerat l'avantpassat comú de tots els grecs, ja que ells mateixos s'anomenen hel·lens.

Nou!!: Doros і Hel·len · Veure més »

Laòdoc

Segons la mitologia grega, Laòdoc (en Λαόδοκος) va ser un heroi fill d'Apol·lo i de Ftia.

Nou!!: Doros і Laòdoc · Veure més »

Mont Eta

L'Eta (grec antic ἡ Οἴτη; grec modern: Οίτη -pronunciat: Iti-; llatí: Œta) és un puig situat al sud de Tessàlia, a la part sud de la Ftiòtida i Fòcida septentrional, un ramal sud-oriental de la serralada del Pindos.

Nou!!: Doros і Mont Eta · Veure més »

Mont Ossa

El Mont Ossa (Όσσα; modernament també Κίσσαβος, Kíssavos) és una muntanya de de Grècia situada a la regió de Tessàlia, a la costa de Magnèsia.

Nou!!: Doros і Mont Ossa · Veure més »

Nimfa

Pan i Siringa. Les nimfes p. 69 són divinitats de la natura de la mitologia grega i la mitologia romana venerades com a genis femenins de les fonts, dels mars (nereides), dels rius i dels llacs (nàiades), dels boscos (dríades), i de les muntanyes (orèades).

Nou!!: Doros і Nimfa · Veure més »

Olimp

El mont Olimp (en Όλυμπος, Ólympos, pronunciat Ólimbos en grec modern) és la muntanya més alta de Grècia, amb una alçada de 2.917,727 m al pic anomenat Mítikas (Μύτικας) que significa nas És un dels cims més alts d’Europa pel que fa al protagonisme topogràfic.

Nou!!: Doros і Olimp · Veure més »

Parnassos

Parnassos (en llatí Parnassus, en grec antic Παρνασσός), en català també Parnàs, era una ciutat de la part nord de Capadòcia a la dreta del riu Halis, propera a una muntanya anomenada així mateix Parnassos, al camí entre Ancyra i Arquelais, segons diu Polibi.

Nou!!: Doros і Parnassos · Veure més »

Peloponès

El Peloponès o Peloponnès (en grec Πελοπόννησος Pelopónnisos) és una extensa península del sud de Grècia, situada més avall del golf de Corint.

Nou!!: Doros і Peloponès · Veure més »

Pindos (Dòrida)

Pindos (Pindus) era una de les ciutats de la Tetràpolis Dòria, a la vora del riu del mateix nom que desaiguava al riu Cefís, prop de Lilea.

Nou!!: Doros і Pindos (Dòrida) · Veure més »

Polipetes

Polipetes (en grec antic Πολυποίτης), va ser, segons la mitologia grega, un fill de Pirítous, rei dels làpites, i d'Hipodamia.

Nou!!: Doros і Polipetes · Veure més »

Posidó

En la mitologia grega, Posidó (Ποσειδῶν), fill de Cronos i de Rea, és un dels Olímpics i déu dels oceans.

Nou!!: Doros і Posidó · Veure més »

Servi

* Servi Corneli Cos, un dels tres tribuns consulars el 434 aC.

Nou!!: Doros і Servi · Veure més »

Xutos

Segons la mitologia grega, Xutos fou un heroi, fill d'Hel·lè i d'Orseis.

Nou!!: Doros і Xutos · Veure més »

Redirigeix aquí:

Dorus.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »