18 les relacions: Agènor (fill de Pleuró), Aqueus, Èol (fill d'Hel·lè), Catàleg de les dones, Dòrida, Egimi, Etol, Grec (mitologia), Grecs homèrics, Hel·len, Història de Creta, Ió (Eurípides), Ió (heroi), Laòdoc, Pàmfil (fill d'Egimi), Pleuró (mitologia), Xantipe, Xutos.
Agènor (fill de Pleuró)
Segons la mitologia grega, Agènor (en Ἀγήνωρ) va ser un heroi, rei d'Etòlia, fill de Pleuró i Xantipe, la filla de Doros.
Nou!!: Doros і Agènor (fill de Pleuró) · Veure més »
Aqueus
Combat dels aqueus, Museu Pio-Clementino Els aqueus (Achaei) eren una de les quatre tribus gregues en què els grecs es dividien.
Nou!!: Doros і Aqueus · Veure més »
Èol (fill d'Hel·lè)
Segons la mitologia grega, Èol (en grec antic Αἴολος; en llatí Aeolus) va ser un rei de Magnèsia del Meandre, fill d'Hel·len i Orseis i per tant, net de Deucalió i de Pirra.
Nou!!: Doros і Èol (fill d'Hel·lè) · Veure més »
Catàleg de les dones
Fragment d'un papir que conté el principi de la descripció de la família de l'heroïna Electra del llibre 3 o 4 El Catàleg de les dones (en grec: κατάλογος γυναικῶν, gynaikon katálogos), també conegut com a Ehoiai: en grec: Ἠοῖαι, en llatí: Eoeae o Ehoeae, derivat de la fórmula ἠ οἵη / Høie, 'o que...', que introdueix cada estrofa del poema, és un dels tres poemes d'Hesíode, dividit en cinc llibres.
Nou!!: Doros і Catàleg de les dones · Veure més »
Dòrida
La Dòrida (Doris) era un petit districte muntanyenc de la Grècia central, envoltat per Etòlia (a l'oest), Tessàlia (al nord), la Lòcrida Ozòlia (al sud) i la Fòcida (a l'est), entre les muntanyes de l'Eta i el Parnàs.
Nou!!: Doros і Dòrida · Veure més »
Egimi
Segons la mitologia grega, Egimi (Aigímios) va ser un heroi grec, fill de Doros.
Nou!!: Doros і Egimi · Veure més »
Etol
D'acord amb la mitologia grega, Etol (en Aitōlós) va ser un heroi que va ser rei de l'Èlida.
Nou!!: Doros і Etol · Veure més »
Grec (mitologia)
Grec (Graecus, Γραῖκος) fou, en la mitologia grega, el personatge del que els grecs deriven el seu nom Γραικοί (Graeci, grecs).
Nou!!: Doros і Grec (mitologia) · Veure més »
Grecs homèrics
En els poemes homèrics, els grecs són anomenats amb diversos gentilicis.
Nou!!: Doros і Grecs homèrics · Veure més »
Hel·len
Hel·len (en grec antic Ἕλλην Hellen) va ser l'heroi considerat l'avantpassat comú de tots els grecs, ja que ells mateixos s'anomenen hel·lens.
Nou!!: Doros і Hel·len · Veure més »
Història de Creta
frescs del palau de Cnossos. Civilització minoica Creta és l'illa més gran de Grècia i una de les més meridionals d'aquest país, estat del qual forma part des de 1913.
Nou!!: Doros і Història de Creta · Veure més »
Ió (Eurípides)
Delfos Ió (Ίων) és una de les tragèdies d'Eurípides datada a l'entorn dels anys 413-412 aC.
Nou!!: Doros і Ió (Eurípides) · Veure més »
Ió (heroi)
Ió (Ion) fou el mític ancestre del jonis i és descrit com el fill d'Apol·lo i de Creusa (la filla d'Erecteu i esposa de Xutos).
Nou!!: Doros і Ió (heroi) · Veure més »
Laòdoc
Segons la mitologia grega, Laòdoc (en Λαόδοκος) va ser un heroi fill d'Apol·lo i de Ftia.
Nou!!: Doros і Laòdoc · Veure més »
Pàmfil (fill d'Egimi)
Segons la mitologia grega, Pàmfil (Πάμφιλος) va ser un dels dos fills d'Egimi i net de Doros.
Nou!!: Doros і Pàmfil (fill d'Egimi) · Veure més »
Pleuró (mitologia)
Segons la mitologia grega, Pleuró (en grec antic Πλευρών), va ser un fill d'Etol, rei d'Etòlia, i de Prònoe, i germà de Calidó.
Nou!!: Doros і Pleuró (mitologia) · Veure més »
Xantipe
Segons la mitologia grega, Xantipe (Ξανθίππη) fou una filla de Doros.
Nou!!: Doros і Xantipe · Veure més »
Xutos
Segons la mitologia grega, Xutos fou un heroi, fill d'Hel·lè i d'Orseis.
Nou!!: Doros і Xutos · Veure més »