Taula de continguts
65 les relacions: Anne Conway, Aristòtil, Arthur Schopenhauer, Aspàsia de Milet, Atenes, Ayn Rand, İoanna Kuçuradi, Émilie du Châtelet, Catharine Trotter, Chantal Delsol, Cinisme, Cristina de Lorena, Diotima, Edith Stein, Eleanor Marx, Elisabet del Palatinat, Elizabeth Anscombe, Els estatges del castell interior, Esara, Estoïcisme, Filosofia, Flora Tristán, Friedrich Wilhelm Nietzsche, Galileo Galilei, Gayatri Spivak, Georg Wilhelm Friedrich Hegel, Hannah Arendt, Hedwig Conrad-Martius, Herrada de Landsberg, Hildegarda de Bingen, Hipàcia, Hipàrquia, Iris Murdoch, Jean-Jacques Rousseau, Jeanne Hersch, Juana Inés de la Cruz, Judith Butler, Madame de Staël, María Zambrano Alarcón, Maria Montessori, Marquesa de Sévigné, Mary Midgley, Mary Wollstonecraft, Misogínia, Olympe de Gouges, Pau de Tars, Pèricles, Període hel·lenístic, Pitagòrics, Pitàgores, ... Ampliar l'índex (15 més) »
Anne Conway
Lady Anne Conway, nascuda com a Anne Finch (Londres, 14 de desembre de 1631-Londres, 18 de febrer de 1679) va ser una filòsofa anglesa.
Veure Dones en la filosofia і Anne Conway
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Veure Dones en la filosofia і Aristòtil
Arthur Schopenhauer
fou un filòsof alemany.
Veure Dones en la filosofia і Arthur Schopenhauer
Aspàsia de Milet
'''Aspàsia de Milet''' (470 aC - 400 aC), amant de Pèricles Aspàsia de Milet (c. 470 aCD. Nails, The People of Plato, 58–59 - c. 400 aC,A.E. Taylor, Plato: The Man and his Work, 41 en grec: Ἀσπασία) fou una dona milèsia, deixebla del científic Anaxàgores, mestre de retòrica de Sòcrates i logògrafa.
Veure Dones en la filosofia і Aspàsia de Milet
Atenes
Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.
Veure Dones en la filosofia і Atenes
Ayn Rand
Alissa Zinóvievna Rozenbàum Али́са Зино́вьевна Розенба́ум, més coneguda pel pseudònim d'Ayn Rand (Sant Petersburg, 2 de febrer de 1905-Nova York, 6 de març de 1982), fou una filòsofa i escriptora estatunidenca d'origen rus, àmpliament coneguda per haver escrit els best-sellers The Fountainhead i Atlas Shrugged (La rebel·lió d'Atles), i per haver desenvolupat un sistema filosòfic que va denominar objectivisme.
Veure Dones en la filosofia і Ayn Rand
İoanna Kuçuradi
Ioánna Koutsourádi (Istanbul, 4 d'octubre de 1936) és una filòsofa i acadèmica turca.
Veure Dones en la filosofia і İoanna Kuçuradi
Émilie du Châtelet
Gabrielle Émilie Le Tonnelier de Breteuil, marquesa del Châtelet (París, 17 de desembre del 1706-Lunéville, 10 de setembre del 1749) fou una matemàtica, física i escriptora francesa.
Veure Dones en la filosofia і Émilie du Châtelet
Catharine Trotter
Catharine Trotter Cockburn (16 d'agost de 1679 - 11 de maig de 1749) va ser una novel·lista, dramaturga i filòsofa anglesa.
Veure Dones en la filosofia і Catharine Trotter
Chantal Delsol
Chantal Delsol (París, 16 d'abril de 1947) és una filòsofa, historiadora política, assagista, professora universitària i novel·lista francesa.
Veure Dones en la filosofia і Chantal Delsol
Cinisme
El cinisme o escola cínica és un corrent filosòfic que es desenvolupà a l'antiga Grècia al.
Veure Dones en la filosofia і Cinisme
Cristina de Lorena
Cristina de Lorena. Cristina de Lorena (Bar-le-Duc, ducat de Lorena, 16 d'agost de 1565-Florència, Gran ducat de Toscana, 19 de desembre de 1636) fou una princesa de la casa de Lorena que va esdevenir consort, i posteriorment regent, del Gran ducat de Toscana.
Veure Dones en la filosofia і Cristina de Lorena
Diotima
Diòtima de Mantinea (en grec Διοτίμα) és un personatge que apareix en El convit de Plató i explica el concepte d'Eros, l'amor.
Veure Dones en la filosofia і Diotima
Edith Stein
Edith Stein, en religió Teresa Beneta de la Creu (Wrocław, 12 d'octubre de 1891 - Camp d'extermini d'Auschwitz, 9 d'agost de 1942) va ser una filòsofa alemanya; convertida del judaisme ortodox a l'ateisme i després al catolicisme; i religiosa de l'Orde de les Carmelites Descalces.
Veure Dones en la filosofia і Edith Stein
Eleanor Marx
Eleanor Marx cap als 9 anys (asseguda entre les seves germanes majors Laura i Jenny). Drets, al darrere, el seu pare Karl Marx (dreta) i el seu mentor i company polític Friedrich Engels (esquerra), abans de juny de 1864 Eleanor Marx, nascuda com a Jenny Julia Eleanor Marx (Londres, 16 de gener de 1855 - Londres, 31 de març de 1898), filla de Karl Marx, va ser una activista política, militant socialista i autora marxista, a més de traductora literària, filòsofa i militant feminista que treballà per aconseguir el sufragi femení.
Veure Dones en la filosofia і Eleanor Marx
Elisabet del Palatinat
Elisabet de Bohèmia i del Palatinat (26 de desembre de 1618 - 11 de febrer de 1680) va ser la filla gran de Frederic V del Palatinat (que va ser rei de Bohèmia durant poc temps) i Elizabeth Stuart.
Veure Dones en la filosofia і Elisabet del Palatinat
Elizabeth Anscombe
Gertrude Elizabeth Margaret Anscombe, citada com G.E.M. Anscombe (Limerick, Irlanda) 18 de març de 1919 - Cambridge, Anglaterra, 5 de gener de 2001) fou una important filòsofa analítica, deixeble de Ludwig Wittgenstein. Va estudiar a la Universitat d'Oxford i ocupà la càtedra de Filosofia de la Universitat de Cambridge del 1970 al 1986, any en què es jubilà.
Veure Dones en la filosofia і Elizabeth Anscombe
Els estatges del castell interior
Els estatges del castell interior o Las moradas del castillo interior (títol original en castellà) és una obra fonamental de l'espiritualitat cristiana i de l'experiència mística a Occident.
Veure Dones en la filosofia і Els estatges del castell interior
Esara
Esara (Αἴσαρα, «Áisara») fou una filòsofa del grup dels pitagòrics, autora d'un tractat sobre la naturalesa humana del, per bé que es tracta d'una datació obtinguda per l'anàlisi filològica del manuscrit i podria ser una obra posterior escrita deliberadament en un estil arcaitzant).
Veure Dones en la filosofia і Esara
Estoïcisme
Zenó de Cítion. Foto Paolo Monti, 1969. L'estoïcisme és un sistema filosòfic fundat per Zenó de Cítion (336 aC-264 aC).
Veure Dones en la filosofia і Estoïcisme
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Veure Dones en la filosofia і Filosofia
Flora Tristán
Flora Célestine Thérèse Henriette Tristán i Moscoso, més coneguda com a Flora Tristán (París, 7 d'abril de 1803 - Bordeus, 14 de novembre de 1844) fou una escriptora i activista social francesa d'origen peruà.
Veure Dones en la filosofia і Flora Tristán
Friedrich Wilhelm Nietzsche
Friedrich Wilhelm Nietzsche (Röcken bei Lützen, 15 d'octubre de 1844 - Weimar, 25 d'agost de 1900) fou un filòsof alemany, considerat actualment com un dels més influents en el pensament del.
Veure Dones en la filosofia і Friedrich Wilhelm Nietzsche
Galileo Galilei
Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià.
Veure Dones en la filosofia і Galileo Galilei
Gayatri Spivak
Gayatri Chakravorty Spivak (Calcuta, Índia, 24 de febrer de 1942) és una crítica literària i teòrica de la literatura, actualment professora a la Universitat de Colúmbia.
Veure Dones en la filosofia і Gayatri Spivak
Georg Wilhelm Friedrich Hegel
va ser un filòsof alemany pertanyent a l'idealisme.
Veure Dones en la filosofia і Georg Wilhelm Friedrich Hegel
Hannah Arendt
Hannah Arendt (Linden, Hannover, 14 d'octubre de 1906 - Nova York, 4 de desembre de 1975) fou una politòloga alemanya d'origen jueu.
Veure Dones en la filosofia і Hannah Arendt
Hedwig Conrad-Martius
Hedwig Conrad-Martius (Berlín, 27 de febrer de 1888 - Starnberg, Múnic, 15 de febrer de 1966) fou una filòsofa alemanya.
Veure Dones en la filosofia і Hedwig Conrad-Martius
Herrada de Landsberg
Herrada de Landsberg fou una monja alsaciana que nasqué cap a l'any 1130, en el castell de Landsberg, situat a la regió del Baix Rin.
Veure Dones en la filosofia і Herrada de Landsberg
Hildegarda de Bingen
397x397px 350x350px Hildegarda de Bingen (en alemany: Hildegard von Bingen; en llatí: Hildegardis Bingensis, Bermersheim vor der Höhe, Alemanya, 1098 - Bingen am Rhein, 17 de setembre de 1179), també coneguda com a Santa Hildegarda i la Sibil·la del Rin, fou abadessa benedictina, científica, escriptora, il·luminadora, mística i compositora, és la primera persona al món de qui es conserva música escrita.
Veure Dones en la filosofia і Hildegarda de Bingen
Hipàcia
Hipàcia (grec antic: Ὑπατία, Hipatia; nascuda cap al 350-370 i morta el 415) fou una filòsofa, astrònoma i matemàtica hel·lenística neoplatònica d'Alexandria, a la província romana d'Orient d'Egipte.
Veure Dones en la filosofia і Hipàcia
Hipàrquia
Hipàrquia (Hipparchia; ca. -ca.) fou una dona grega nascuda en una família distingida de Maronea, a Tràcia.
Veure Dones en la filosofia і Hipàrquia
Iris Murdoch
Jean Iris Murdoch DBE (Dublín, 15 de juliol del 1919 – 8 de febrer del 1999) va ser una escriptora i filòsofa britànica, nascuda irlandesa, coneguda fonamentalment per les seues novel·les en les quals combina una rica caracterització dels personatges i arguments que involucren aspectes ètics o temes sexuals.
Veure Dones en la filosofia і Iris Murdoch
Jean-Jacques Rousseau
fou un dels principals filòsofs del segle de les llums en llengua francesa, tanmateix les seves idees i el seu caràcter l'oposaren sovint a altres il·lustrats i als ideals del moviment.
Veure Dones en la filosofia і Jean-Jacques Rousseau
Jeanne Hersch
Jeanne Hersch (nascuda a Ginebra el 13 de juliol de 1910, morta el 5 de juny de 2000 a la mateixa ciutat) fou una filòsofa de nacionalitat suïssa i d'orígens polonesos, l'obra de la qual versa principalment entorn el concepte de llibertat.
Veure Dones en la filosofia і Jeanne Hersch
Juana Inés de la Cruz
Juana Inés de Asbaje y Ramírez de Santillana, més coneguda a Mèxic com a sor Juana Inés de la Cruz (San Miguel Nepantla (Mèxic), 12 de novembre de 1651? –Ciutat de Mèxic, 17 d'abril de 1695) va ser una escriptora de poesia i teatre en castellà.
Veure Dones en la filosofia і Juana Inés de la Cruz
Judith Butler
Judith Butler (Cleveland, 24 de febrer del 1956) és una persona no-binària estatunidenca que forma part del professorat del departament de Retòrica i Literatura Comparada de la Universitat de Califòrnia a Berkeley.
Veure Dones en la filosofia і Judith Butler
Madame de Staël
Anne-Louise Germaine Necker, baronessa de Staël-Holstein, coneguda com a Madame de Staël (París, 22 d'abril de 1766 - 14 de juliol de 1817), fou una novel·lista i assagista suïssa.
Veure Dones en la filosofia і Madame de Staël
María Zambrano Alarcón
va ser una intel·lectual, filòsofa i assagista espanyola.
Veure Dones en la filosofia і María Zambrano Alarcón
Maria Montessori
Maria Montessori (Chiaravalle, Ancona, Itàlia, 31 d'agost de 1870 - Noordwijk, Holanda, 6 de maig de 1952) fou una pedagoga, científica, metgessa, psiquiatra i filòsofa, i una devota catòlica, feminista i humanista italiana.
Veure Dones en la filosofia і Maria Montessori
Marquesa de Sévigné
Marie de Rabutin-Chantal, fou una escriptora francesa, fonamentalment epistolar, que elevà les cartes al nivell d'alta literatura.
Veure Dones en la filosofia і Marquesa de Sévigné
Mary Midgley
Mary Beatrice Scrutton, coneguda com a Mary Midgley (Londres, 13 de setembre de 1919 - Newcastle upon Tyne, 10 d'octubre de 2018), va ser una filòsofa anglesa especialista en ètica.
Veure Dones en la filosofia і Mary Midgley
Mary Wollstonecraft
fou una activista, filòsofa i escriptora de novel·les, assaigs i literatura infantil.
Veure Dones en la filosofia і Mary Wollstonecraft
Misogínia
Louvre). Eva és representada com a Pandora, origen dels mals Misogínia prové del grec μισογυνία, i significa aversió i menyspreu a les dones.
Veure Dones en la filosofia і Misogínia
Olympe de Gouges
Marie Gouze (Montalban, 7 de maig del 1748 - París, 3 de novembre del 1793), més coneguda com a Olympe de Gouges, fou una escriptora, activista política protofeminista i abolicionista occitana.
Veure Dones en la filosofia і Olympe de Gouges
Pau de Tars
Pau de Tars conegut també com l'Apòstol dels Gentils i com Pau apòstol (originalment Saül de Tars o Saule, i després Pau), (Tars entre l'any 7 i l'any 10 - Roma 64 o 67), es considera una figura important en el desenvolupament, l'evangelisme i la predicació del cristianisme al món conegut de l'Imperi Romà, important intèrpret dels ensenyaments de Jesús de Natzaret.
Veure Dones en la filosofia і Pau de Tars
Pèricles
Pèricles (en Περικλῆς; Perĭclēs; Atenes, 495 aC - 429 aC) va ser un polític i general de l'antiga Grècia del.
Veure Dones en la filosofia і Pèricles
Període hel·lenístic
El període hel·lenístic o època hel·lenística (del al), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi Romà que li succeiria.
Veure Dones en la filosofia і Període hel·lenístic
Pitagòrics
Pentàgon pitagòric Els pitagòrics eren una organització d'astrònoms, músics, matemàtics i filòsofs d'origen grec establerts a Crotona, colònia grega de la Màgna Grècia a Itàlia, que creien que totes les coses són, en essència, nombres.
Veure Dones en la filosofia і Pitagòrics
Pitàgores
Pitàgores o Pitàgoras (Πυθαγόρας, Pithagoras; final del) va ser un filòsof i matemàtic grec.
Veure Dones en la filosofia і Pitàgores
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Veure Dones en la filosofia і Plató
Protàgores
Protàgores d'Abdera (Πρωταγόρας en grec, vora el 486 aC-411 aC) fou un filòsof presocràtic de l'antiga Grècia, nadiu d'Abdera, segons diversos testimonis (només Èupolis el considera nadiu de Tios).
Veure Dones en la filosofia і Protàgores
Redempció (teologia)
La redempció és un concepte essencial en moltes religions, com ara el judaisme, el cristianisme i l'islam.
Veure Dones en la filosofia і Redempció (teologia)
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Dones en la filosofia і Roma
Rosa Luxemburg
fou una militant i teòrica marxista, socialista, comunista i revolucionària alemanya.
Veure Dones en la filosofia і Rosa Luxemburg
Sandra Harding
Sandra G. Harding (1935) és una filòsofa i feminista estatunidenca.
Veure Dones en la filosofia і Sandra Harding
Sòcrates
Sòcrates (en; Atenes, ca. 470 aC - 399 aC) fou un filòsof de l'antiga Grècia que es considera el fundador de la filosofia occidental, per més que ja existiren filòsofs anteriorment, i també de coetanis, entre ells Tales i Demòcrit.
Veure Dones en la filosofia і Sòcrates
Seyla Benhabib
Seyla Benhabib (Istanbul, 9 de setembre de 1950) és una pensadora contemporània, una de les filòsofes més influents en el camp de la Filosofia política i social en el món actual.
Veure Dones en la filosofia і Seyla Benhabib
Simone de Beauvoir
Simone de Beauvoir (París, 9 de gener de 1908 - 14 d'abril de 1986) fou una novel·lista, filòsofa existencialista, professora i feminista francesa.
Veure Dones en la filosofia і Simone de Beauvoir
Simone Weil
fou una filòsofa, humanista, escriptora i activista política francesa.
Veure Dones en la filosofia і Simone Weil
Sylviane Agacinski
Sylviane Agacinski-Jospin (França, 4 de maig de 1945) és una filòsofa, feminista i escriptora francesa d'origen polonès, professora de la École des Hautes Études en Sciences Socials (EHESS).
Veure Dones en la filosofia і Sylviane Agacinski
Teano (filòsofa)
Teano (Theano) fou la més cèlebre de les dones filòsofes de l'escola pitagòrica, suposadament la dona de Pitàgores i mare amb aquest de Damo, Telauges, Mnèsarc, Mia i Arignota (hi ha, però, diverses versions que la fan filla de Pitonax de Creta, o de Brontí de Crotona, o esposa de Brontí i una deixebla de Pitàgores).
Veure Dones en la filosofia і Teano (filòsofa)
Teresa de Jesús
Teresa de Cepeda y Ahumada (Gotarrendura, Regne de Castella, 28 de març 1515 - Alba de Tormes, 4/15 d'octubre de 1582Morí en una hora de la nit del 4 al 15 d'octubre de 1582, la nit de la transició del calendari julià al gregorià a Espanya.), també coneguda com a Santa Teresa de Jesús o Santa Teresa d'Àvila, fou una monja carmelita, reformadora de l'orde carmelita amb la fundació de les carmelites descalces i els carmelites descalços i autora d'obres de gran valor teològic, místic i literari.
Veure Dones en la filosofia і Teresa de Jesús
Timica
Timica d'Esparta (en grec antic Τιμύχα Λακεδαιμονία, Timýcha Lakedaimonía) (Esparta, principis del segle IV aC - ?) va ser una filòsofa espartana de l'escola pitagòrica.
Veure Dones en la filosofia і Timica
Tomàs d'Aquino
Tomàs d'Aquino (Roccasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.
Veure Dones en la filosofia і Tomàs d'Aquino
També conegut com Dones a la filosofia, Dones filòsofes, Dones i la filosofia, Llista de dones filòsofes, Llista de filòsofes.