Taula de continguts
29 les relacions: Centre Nacional de la Recerca Científica, Cletorològion, Constantí I el Gran, Constantinoble, Escoles palatines, Estrateg, Eunuc, Exèrcit romà d'Orient, Focas (família), Gran domèstic, Grec medieval, Imperi Romà d'Orient, Joan I Tsimiscés, Jordi Codí, Llista d'emperadors romans d'Orient, Mandator, Mestre dels oficis, Miquel III l'Embriac, Nicèfor II Focas, Oxford University Press, Romà II, Tagma (unitat militar), Teòfanes el Confessor, Tema (circumscripció administrativa), Tema dels Anatòlics, 306, 337, 842, 959.
Centre Nacional de la Recerca Científica
El Centre Nacional de la Recerca Científica (francès: Centre national de la recherche scientifique), més conegut per les sigles CNRS, és el principal organisme públic de recerca científica de França.
Veure Domèstic de les escoles і Centre Nacional de la Recerca Científica
Cletorològion
El Cletorològion de Filoteu, en grec medieval Κλητορολόγιον, paraula derivada de Κλησις (invitació) i Κλητοριον (banquet), és la més completa i important de les llistes de càrrecs i precedències a la cort de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Domèstic de les escoles і Cletorològion
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Veure Domèstic de les escoles і Constantí I el Gran
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Veure Domèstic de les escoles і Constantinoble
Escoles palatines
Les Escoles palatines (del llatí scholae palatinae, 'guàrdia palatina' o 'escoles', en grec medieval Σχολαί) van ser una unitat militar d'elit.
Veure Domèstic de les escoles і Escoles palatines
Estrateg
Bust de Pèricles, estrateg d'Atenes L'estrateg (en strategus) era un càrrec militar a l'antiga Grècia equivalent a general.
Veure Domèstic de les escoles і Estrateg
Eunuc
Un eunuc (del llatí eunuchus) és un home al qual se li ha practicat una castració, usualment abans de la pubertat, per tal de complir unes determinades funcions socials.
Veure Domèstic de les escoles і Eunuc
Exèrcit romà d'Orient
L'exèrcit romà d'Orient (330-1453) trobà la seua base en l'exèrcit romà i va anar evolucionant amb el temps.
Veure Domèstic de les escoles і Exèrcit romà d'Orient
Focas (família)
Focas, en grec medieval Φωκᾶς, va ser una família de l'Imperi Romà d'Orient originària del tema de Capadòcia que va donar, durant els segles IX i X diversos militars i polítics.
Veure Domèstic de les escoles і Focas (família)
Gran domèstic
El gran domèstic (grec medieval: μέγας δομέστικος, mégas doméstikos) fou un alt càrrec militar de l'Imperi Romà d'Orient entre el i el.
Veure Domèstic de les escoles і Gran domèstic
Grec medieval
El grec medieval, també conegut com a grec bizantí, és un terme per a cobrir totes les formes de la llengua grega que es van parlar o escriure durant l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Domèstic de les escoles і Grec medieval
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Domèstic de les escoles і Imperi Romà d'Orient
Joan I Tsimiscés
Joan I Tsimiscés (Ioannis Tzimiskís) fou un destacat general i emperador romà d'Orient del 969 al 976.
Veure Domèstic de les escoles і Joan I Tsimiscés
Jordi Codí
Jordi Codí anomenat Curopalata (en llatí Georgius Codinus Curopalates, en grec medieval Γεώργιος Κώδινος ὁ Κυροπαλάτης) va ser un compilador grec romà d'Orient que tenia el càrrec de curopalata (d'on el seu sobrenom).
Veure Domèstic de les escoles і Jordi Codí
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Domèstic de les escoles і Llista d'emperadors romans d'Orient
Mandator
El mandator, (en grec medieval μανδάτωρ, en llatí mandator plural mandatores, "missatger") era un oficial subaltern de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Domèstic de les escoles і Mandator
Mestre dels oficis
El mestre dels oficis (magister officiorum) fou un oficial d'alt rang de la cort imperial romana que tenia el control i vigilància de totes les audiències amb l'emperador i també incloïa a la seva jurisdicció els funcionaris civils i militars.
Veure Domèstic de les escoles і Mestre dels oficis
Miquel III l'Embriac
Miquel III l'Embriac (Mikhaïl III o Méthussos) (Constantinoble, 19 de gener de 840 - 23/24 de setembre de 867) fou emperador romà d'Orient del 842 al 867.
Veure Domèstic de les escoles і Miquel III l'Embriac
Nicèfor II Focas
Nicèfor II (Nicephorus, Nikephóros) (912-969) fou emperador romà d'Orient del 963 al 969.
Veure Domèstic de les escoles і Nicèfor II Focas
Oxford University Press
Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.
Veure Domèstic de les escoles і Oxford University Press
Romà II
Romà II (Rōmanos), fou emperador romà d'Orient del 959 al 963.
Veure Domèstic de les escoles і Romà II
Tagma (unitat militar)
El tagma (en grec medieval τάγμα, en plural τάγματα tagmata) era la unitat tàctica de l'exèrcit romà d'Orient, que seria equivalent a un batalló o un regiment moderns.
Veure Domèstic de les escoles і Tagma (unitat militar)
Teòfanes el Confessor
Teòfanes el Confessor o Teòfanes Homologetes o Teòfanes Isàuric (Constantinoble, cap a 760 –Samotràcia, 12 de març, 817 o 818) va ser un aristòcrata, cronista i monjo asceta de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Domèstic de les escoles і Teòfanes el Confessor
Tema (circumscripció administrativa)
Temes de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1025 Els temes eren les províncies de l'Imperi Romà d'Orient entre els segles i. Es caracteritzaven per tenir assentaments de pagesos-soldats.
Veure Domèstic de les escoles і Tema (circumscripció administrativa)
Tema dels Anatòlics
El tema dels Anatòlics (grec: θέμα Άνατολικῶν, Thema Anatolikon) fou un tema de l'Imperi Romà d'Orient situat al centre d'Anatòlia.
Veure Domèstic de les escoles і Tema dels Anatòlics
306
El 306 (CCCVI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Domèstic de les escoles і 306
337
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Domèstic de les escoles і 337
842
El 842 (DCCCXLII) fou un any comú iniciat en diumenge de l'edat mitjana.
Veure Domèstic de les escoles і 842
959
El 959 (CMLIX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Domèstic de les escoles і 959
També conegut com Domèstics de les Escoles.